Hereu de l’Imperi (X)

Anterior

10

-Com veu -va dir Wedge, mentre avançava trepitjant plàstic i porcellana -, això està fet un desastre.

-I tant -va reconèixer la Leia, i es va sentir alguna cosa marejada en examinar el cràter de pis pla sembrat de runa.

Un grapat de representants del seu seguici vagava per la zona. Sostenien converses en veu baixa amb els seus escortes bpfasshi i s'aturaven de tant en tant per agafar alguna cosa entre les restes del que havia estat una central elèctrica important.

- Quanta gent va morir en l'atac? -Va preguntar la Leia, sense estar molt segura que desitgés sentir la resposta.

-En aquest sistema, uns centenars -va contestar Wedge, després de consultar un quadern -. Millor del que semblava al principi.

-Ja.

Leia va mirar sense voler cap al cel verd blavós. Millor del que s'esperava, tenint en compte que no menys de quatre Destructors Estel·lars havien sembrat la destrucció.

-Molts danys, però.

-Sí -va assentir Wedge -, però no tants com haurien pogut produir.

-Em pregunto per què -va murmurar Han.

-Com tothom -va admetre Wedge -. Ha estat la segona pregunta més popular d'aquests últims dies.

- Quina és la primera? -Va preguntar la Leia.

-Deixi que ho endevini -va interrompre Han, abans que Wedge pogués respondre -. La primera és per què es van molestar a bombardejar Bpfassh?

-Exacte -va corroborar Wedge -. No mancaven d'objectius menors entre els quals triar. Els arsenals d’Sluis Van es troben a uns trenta anys llum de distància, per exemple. Solen albergar un centenar de naus, per no esmentar les instal·lacions. Després, hi ha l'estació de comunicacions de Praesitlyn, a menys de seixanta, i quatre o cinc centres comercials importants, a uns cent. Un dia més de viatge en cada ocasió, com a màxim, a velocitat de creuer. Per què Bpfassh?

Leia va reflexionar. Era una bona pregunta.

-Sluis Van està molt ben defensat -va assenyalar -. Entre els nostres Destructors Estel·lars i les estacions de batalla permanents dels sluissi, qualsevol líder imperial amb un gram de sentit comú s'ho pensaria dues vegades abans de temptar la seva sort. I aquests altres sistemes es troben molt més a l'interior de la Nova República que Bpfassh. Potser no van voler arriscar-se.

- Mentre provaven el seu nou sistema de transmissions en condicions de combat? -Va suggerir Han.

-Ignorem si tenen un nou sistema -li va prevenir Wedge -. Atacs simultanis coordinats ja s'han realitzat amb anterioritat.

-No. -Han va moure el cap i va mirar al seu voltant -. No, tenen alguna cosa nova. Una mena de repetidor que els permet enviar transmissions subespacials a través d'escuts protectors i restes de la batalla.

-No crec que es tracti d'un repetidor -va dir la Leia, i un calfred va recórrer la seva espina dorsal. Una cosa va començar a formiguejar en el fons de la seva ment -. Ningú va captar les transmissions en cap dels tres sistemes.

Han la va mirar amb preocupació.

- Estàs bé? -Va preguntar en veu baixa.

-Sí -va murmurar la princesa, i es va tornar a estremir -. Estava recordant que quan... Bé, quan Darth Vader va ordenar que ens torturessin a Bespin, Luke sabia el que estava passant des de qualsevol part en què es trobés. I corrien rumors que l'emperador i Vader també podien saber-ho.

-Sí, però els dos han mort -li va recordar Han -. Luke ho va dir.

-Ja ho sé. -El formigueig estava augmentant d'intensitat -. I si l'Imperi ha localitzat a un altre Jedi Fosc?

Wedge s'havia avançat, però es va tombar en sentir les seves paraules.

- Està parlant de C'baoth?

- Com?

Leia va arrufar les celles.

-Joruus C'baoth -va dir Wedge -. Crec que ha esmentat a un Jedi...

-En efecte. Qui és Joruus C'baoth?

-Un dels principals mestres Jedi en els dies anteriors a l'Imperi -va explicar Wedge -. Se suposa que va desaparèixer abans de l'esclat de les Guerres Clòniques. Fa dos dies vaig sentir rumors que havia aparegut de nou en un planeta de segona categoria anomenat Jomark.

-Fantàstic -va esbufegar Han -. I es va quedar assegut sense fer res durant la Rebel·lió?

Wedge va arronsar les espatlles.

-Jo només li informo dels rumors, general. No els fabrico.

-Preguntarem al Luke -va dir Leia -. Potser sàpiga alguna cosa. Podem continuar?

-És clar -va dir Wedge -. Les llanxes aèries es dirigeixen cap aquí...

Tot d'una, el formigueig que turmentava la ment de Leia es va transformar en una certesa.

- Han, Wedge, ajupiu-vos!

I a la vora del cràter va aparèixer un grup d'alienígenes de pell grisa.

- A cobert! -Va cridar Han als altres representants de la República que es trobaven en el cràter, mentre els alienígenes obrien foc amb els seus desintegradors.

Va agafar la Leia pel canell i es va llançar cap a l'escassa protecció representada per una enorme i retorçada làmina de metall blindat, mig soterrada a terra. Wedge es va precipitar rere d'ells i va ensopegar amb la Leia mentre buscava refugi.

-Em sap greu -es va disculpar. Va extreure el seu desintegrador i es va tornar per llançar una mirada cautelosa al voltant del perímetre del seu refugi. A l'instant, un raig va esberlar el metall prop de la seva cara. Va saltar cap enrere -. No estic segur, però crec que tenim problemes.

-Em sembla que té raó -va admetre Han, malhumorat. Leia va veure que havia desenfundat el desintegrador i tornava el comunicador al seu cinturó amb la mà lliure -. Han après. Aquesta vegada han interferit les nostres comunicacions.

Un calfred va recórrer a la Leia. Sense protecció, sense comunicadors, estaven indefensos. Totalment aïllats de qualsevol possibilitat d'ajuda...

Va portar la mà instintivament a l'estómac, però en canvi va fregar la seva nova espasa de llum. La va agafar, mentre una ferma decisió es sobreposava a la por. Jedi o no, amb experiència o sense, no anava a rendir-se sense combatre.

-Sembla que ja coneixen a aquests tipus -va dir Wedge, mentre disparava dues vegades a l'atzar en la direcció dels seus atacants.

-Doncs sí -va grunyir Han, intentant buscar una posició des de la qual disparar amb precisió -. Encara no he aconseguit entendre què volen.

Leia va buscar el botó de control de l'espasa de llum, preguntant-se si tenia prou habilitat per aturar els trets d'un desintegrador..., i es va aturar. Va percebre un nou so per sobre dels trets i el soroll del metall en partir-se. Un so molt conegut...

- Han!

-Ho he sentit. Aquí ve Chewie.

- Com? -Va preguntar Wedge.

-Aquest brunzit és el Falcó -va explicar Han, i es va tirar enrere per mirar per sobre del refugi -. Deu haver descobert que havien bloquejat les nostres transmissions i va sumar dos i dos. Ja arriba.

La forma familiar del Falcó Mil·lenari va passar sobre el cap amb un rugit ensordidor. Va descriure un cercle, indiferent als raigs que rebotaven en els seus costats, i va aterrar entre ells i els atacants. Leia va veure que la rampa descendia en la seva direcció.

-Fantàstic -va dir Han -. Molt bé. Jo sortiré primer i us cobriré des del peu de la rampa. Leia, tu sortiràs a continuació. Wedge serà l'últim. Estigueu atents; potser intentin sorprendre'ns pel flanc.

-D'acord -va assentir Wedge -. Estic preparat.

-Molt bé.

Han es va disposar a aixecar-se...

-Espera un moment -va exclamar la Leia de sobte, agafant-lo del braç -. Alguna cosa va malament.

-Exacte, ens estan disparant -va ironitzar Wedge.

-Parlo de debò -va replicar la Leia -. Alguna cosa va malament.

- Com què? -Va preguntar Han, i va arrufar les celles -. Vinga, Leia, no podem quedar-nos asseguts aquí tot el dia.

Leia va serrar les dents i es va esforçar per definir la sensació que l’angoixava. Era tan nebulosa..., i de sobte la va percebre.

-És Chewie -va dir -. No sento la seva presència a la nau.

-Estarà massa lluny -va dir Wedge, amb una nota d'impaciència a la veu -. Vinga, destruiran la nau si no ens afanyem.

-Espera un moment -va grunyir Han, que seguia contemplant a la Leia amb el nas arrufat -. De moment, no li passarà res. Estan utilitzant desintegradors manuals. En qualsevol cas, si la situació empitjora, sempre pot utilitzar el...

Es va interrompre, amb una peculiar expressió en el rostre. Leia ho va comprendre un segon després.

-El desintegrador giratori inferior -va dir -. Per què no l'utilitza?

-Bona pregunta -va dir Han, amb aspecte ombrívol. Es va tirar enrere de nou i va forçar la vista. Quan va tornar a protegir-se rere del refugi, va exhibir un somriure sardònic -. La resposta és molt senzilla: aquesta nau no és el Falcó.

- Com? -Va preguntar Wedge, bocabadat.

-És una rèplica -va explicar Han -. No m'ho puc creure. Aquests tipus han trobat un altre YT-1300 en bon estat.

Wedge va xiular a cau d’orella.

-Caram, sí que tenen ganes de capturar-vos.

-Sí, començo a tenir la mateixa impressió -va dir Han -. Alguna bona idea?

Wedge va passejar la vista entorn seu.

-Crec que no val la pena córrer cap a la nau.

-Mentre estiguin apostats en el cràter per caçar-nos, no -va dir la Leia.

-Sí -va admetre Han -. Quant s'adonin que no pensem caure en la seva trampa, la situació empitjorarà.

- Hi ha alguna manera d’avariar aquesta nau, per impedir que ascendeixi i ens ataqui des de dalt? -Va preguntar la Leia.

-Munts. El problema és que cal estar dins. L'escut exterior no val gran cosa, però és molt eficaç contra els desintegradors manuals.

- Resistirà a una espasa de llum?

Han va dirigir una mirada suspicaç a la seva dona.

- No estaràs insinuant...?

-Em sembla que no tenim cap alternativa, oi?

-Suposo que no. -Va fer una ganyota -. Molt bé, però ho faré jo.

Leia va negar amb el cap.

-Ho farem tots. Sabem que volen atrapar-ne viu a un de nosaltres, com a mínim. Si no, ja ens haurien bombardejat sense compassió. Si sortim junts, no s'atreviran a disparar. Ens posarem a córrer com si volguéssim pujar a bord, després ens separarem en l'últim segon, i ens refugiarem darrere de la rampa. Wedge i jo dispararem cap a l'interior de la nau, mentre tu els dissuadeixes amb l'espasa de llum.

-No sé -va murmurar Han -. Crec que només hauríem de sortir Wedge i jo.

-No, ho farem tots -va insistir la Leia -. És l'única manera de garantir que no dispararan.

Han va mirar Wedge.

- Què hi penses?

-Crec que és la nostra única oportunitat, però serà millor que actuem com més aviat millor.

-Sí. -Han va respirar profundament i va tendir a la Leia seu desintegrador -. Molt bé. Dóna'm l'espasa de llum. Preparats... Endavant!

Es va precipitar cap a la nau, ajupint-se per esquivar els trets que sorgien de la vora del cràter. Leia va observar que els altres representants de la República mantenien als atacants ocupats, mentre Wedge i ella seguien Han va percebre moviments a l'interior de la nau, i va aferrar amb més força el desintegrador d’en Han. Aquest va arribar a la rampa amb mig segon d'avantatge, i es va llançar sota el casc.

Els alienígenes van haver de comprendre en aquell moment que el seu estratagema havia fracassat. Quan Leia i Wedge es van aturar en costats oposats de la rampa, van ser rebuts amb una descàrrega procedent de l'interior. Leia es va llançar a terra i va buscar refugi sota de la rampa, disparant cap a l'escotilla per dissuadir als seus enemics. A l'altre costat de la rampa, Wedge també va disparar. Darrere d'ella, va percebre els moviments d’en Han, que intentava sabotejar la nau. Un llamp va fregar la seva espatlla esquerra, i es va arraulir una mica més sota l'ombra de la rampa. Va sentir el xiuxiueig de la seva espasa de llum en connectar-se. Va estrènyer les dents, es va encongir sense saber per què...

I després d'una ensordidora explosió, l'ona expansiva la va aixafar contra el terra, la nau es va elevar un metre en l'aire i va caure a terra de nou.

Malgrat el brunzit que turmentava les seves oïdes, va sentir que algú llançava un crit de guerra. Els trets procedents de l'escotilla havien cessat, i va captar un rugit xiuxiuejant sobre ella. Va reptar amb grans precaucions fins a sortir de sota de la rampa.

Pensava que veuria sorgir fum de la nau, com a resultat del sabotatge d’en Han, però no estava preparada per l'enorme columna gasosa blanca que s'elevava cap al cel, com un volcà en erupció.

- T'agrada? -Va preguntar Han, apropant-se al seu costat per admirar la seva obra.

-Depèn de si la nau està a punt d'esclatar. Què has fet?

-Dinamitar les canonades de refrigeració connectades amb el motor principal -va dir. Va recuperar el seu desintegrador i li va tornar l'espasa de llum -. El que flota és tot el seu gas korfaise pressuritzat.

-Pensava que era perillós respirar gasos refrigerants -va dir Leia, llançant una mirada de preocupació cap al núvol.

-I ho és, però el korfaise és més lleuger que l'aire, així que no tindrem problemes. Dins de la nau és una altra qüestió. Espero.

Tot d'una, Leia va ser conscient del silenci que els envoltava.

-Han deixat de disparar -va dir.

Han va parar l'orella.

-Tens raó. I no només els que estaven dins de la nau.

-Em pregunto què estaran tramant -va murmurar la Leia, aferrant amb més força l'espasa de llum.

Va obtenir la resposta un segon més tard. Es va produir un violent estrèpit sobre els seus caps, i l'ona expansiva els va aixafar contra el terra. Durant un horrorós segon, va pensar que els alienígenes havien destruït la seva pròpia nau, però el soroll es va esvair, i la rampa va seguir intacta.

- Què ha estat això?

-Això, el meu amor -va dir Han, posant-se dret -, ha estat el soroll d'un tub d'escapament en alliberar el seu contingut. -Es va allunyar de la relativa protecció de la rampa i va escodrinyar el cel -. Alterat per una maniobra atmosfèrica, probablement. Mai m'havia adonat de com de sorollosos que són aquests artefactes.

-Solen enlairar-se en el buit -li va recordar Leia mentre s'aixecava -. Què fem ara?

-Ara, recollirem a la nostra escorta i sortirem d'aquí.

- La nostra escorta? A què aquest...?

El rugit dels motors de tres caces que sobrevolaven la zona va interrompre la seva pregunta. Tenien les ales en posició d'atac, preparats per afrontar qualsevol problema. La princesa va aixecar la vista cap a la blanca torre de gas korfaise... i va comprendre de sobte.

-Ho has fet expressament, oi?

-Bé, és clar -va respondre Han, amb expressió d'innocència -. De què serveix avariar una nau, si pots avariar-la i enviar al mateix temps un senyal de socors? -Va contemplar el núvol -. Saps?, De vegades em sorprenc a mi mateix -va dir, amb aire pensatiu.

-Li asseguro, capità Solo -va sonar la veu greu de l'almirall Ackbar per l'altaveu del Falcó -, que estem fent l'impossible per esbrinar com ha passat.

-És el mateix que va dir fa quatre dies -li va recordar Han, esforçant-se per ser educat. No li resultava fàcil. Estava acostumat des de feia molt de temps a què li disparessin, però que la Leia corregués perill era una cosa molt diferent -. Si us plau. Gairebé ningú estava assabentat de la nostra visita a Bpfassh.

-Li sorprendrà saber que entre els membres del Consell, els seus ajudants, els empleats de l’espaiport, i el personal de seguretat i suport, és possible que fins dues-centes persones hagin tingut accés directe al seu itinerari. Sense comptar els amics i companys amb els que aquests dos-cents s'hagin anat de la llengua. Investigar-los a tots ens portarà molt de temps.

Han va fer una ganyota.

-Fantàstic. En la seva opinió, què podem fer mentrestant?

-Tenen una escorta.

-També la teníem fa quatre dies. No ens va servir de molt. El comandant Antilles i l'Esquadró Murri són molt útils en una batalla espacial, però no són molt experts en aquest tipus de situacions. Ens serien de molta més utilitat el tinent Page i alguns dels seus comandos.

-Per desgràcia, han estat destinats a altres missions. Donades les circumstàncies, potser seria millor que enviés a la consellera Organa Solo de tornada, perquè rebés la protecció adequada.

-M'encantaria. La qüestió consisteix a saber si estarà més segura a Coruscant que aquí.

Es va produir una pausa prolongada, i Han va imaginar que els enormes ulls d’Ackbar s'havien sortit de les seves òrbites.

-No estic segur d'haver comprès el significat d'aquesta frase, capità.

-A mi tampoc m'agrada molt, almirall, però enfrontem-nos als fets: si els imperials obtenen informació de palau, és molt possible que hagin aconseguit infiltrar a alguns dels seus agents.

-Ho considero molt improbable -va replicar Ackbar amb fredor -. He pres mesures perquè Coruscant sigui indemne a qualsevol estratagema dels imperials.

-Estic segur, almirall -va sospirar Han -. Només volia dir...

-Li proporcionarem tota la informació que rebem, capità. Fins llavors, faci el que consideri necessari. Canvi i fora.

El feble brunzit del transmissor es va esvair.

-Molt bé -va remugar Han -. Jo també fora.

Va romandre assegut uns minuts a la cabina del Falcó, maleint a la política en general i a Ackbar en particular. Les pantalles que solien reflectir les condicions de la nau mostraven vistes de la zona d'aterratge que els envoltava, amb especial èmfasi en el terreny contigu a l'escotilla. El desintegrador giratori inferior estava estès i preparat, i els escuts protectors disposats per ser activats a la mínima, tot i que la situació no era tan perfecta a l'interior.

Han va bellugar el cap, amb una ganyota de frustració i disgust a la boca. «Qui hauria pensat que un dia em tornaria paranoic?», ​​Es va preguntar amb sorpresa.

Es van sentir passes suaus a la part posterior de la cabina. Han es va tombar, va portar la mà de forma automàtica cap al desintegrador...

-Sóc jo –el va tranquil·litzar la Leia. Va entrar a la cabina i va examinar les pantalles. Tenia aspecte de cansada -. Has acabat de parlar amb Ackbar?

-No es pot dir que hàgim sostingut una autèntica conversa. Li vaig preguntar què havien fet per esbrinar com havien sabut els nostres amiguets dels desintegradors que veníem aquí, em va assegurar que estaven fent tot el possible per descobrir-ho, vaig aconseguir ferir els seus sentiments i va tallar de seguida. El comportament propi d'Ackbar en aquests últims temps.

Leia li va dedicar un somriure irònic.

-Saps tractar la gent, oi?

-Aquesta vegada no ha estat culpa meva -va protestar Han -. Em vaig limitar a insinuar que la seva gent potser no seria capaç de mantenir allunyats aquests tipus del palau imperial. Va ser ell qui va exagerar.

-Ja ho sé -va admetre Leia, i es va desplomar sobre el seient del copilot -. Malgrat el seu geni militar, Ackbar no té el refinament necessari per a ser un bon polític i si Fey'lya li està atiant... -Va arronsar les espatlles -. Cada vegada protegeix més i més el seu territori.

-Sí, bé, si el que intenta és mantenir Fey'lya apartat dels militars, s'ha equivocat de mig a mig -va grunyir Han -. La meitat ja estan convençuts que han de prestar atenció al que digui Fey'lya.

-Per desgràcia, sol passar. Carisma i ambició. Una combinació perillosa.

Han va arrufar les celles.

- Què vols dir? -Va preguntar, en captar alguna cosa estranya en la seva veu.

-Res -va respondre la princesa, amb expressió de culpabilitat -. Em sap greu... Crec que m'he passat.

-Leia, si saps alguna cosa...

-No sé res -va replicar, en un to que va convèncer Han d'oblidar el tema -. Tinc un pressentiment. El pressentiment que Fey'lya aspira a alguna cosa més que al lloc d’Ackbar, el de comandant en cap. Però només és un pressentiment.

Com el pressentiment que l'Imperi estava preparant alguna cosa gran?

-Molt bé -va dir Han, en to conciliador -. Entenc. Bé, ja has acabat aquí?

-Si se li pot dir així -va dir la Leia, amb veu cansada -. La reconstrucció exigirà força temps, però cal dur l’organització des de Coruscant -. Es va reclinar en el seu seient i va tancar els ulls -. Flotes senceres carregades amb peces de recanvi, consultors, potser més treballadors... Ja saps.

-Sí, i suposo que estàs ansiosa per tornar i posar la maquinària en funcionament.

Ella va obrir els ulls i li va dirigir una mirada de curiositat.

- Tu no?

Han va contemplar les pantalles amb aire pensatiu.

-Bé, és el que tothom espera que facis -va assenyalar -. Per tant, potser hauríem de fer alguna cosa més.

- Com què?

-No ho sé. Imagino que trobar un lloc on ningú pensaria buscar-te.

- I després? -Va preguntar, amb accent ominós.

Han es va preparar per al pitjor.

-I després et quedaràs allà una temporada.

-Saps que no m'ho puc permetre -va dir, en el to que Han esperava -. Tinc compromisos a Coruscant.

-I també amb tu mateixa, per no esmentar els bessons.

Ella li va fulminar amb la mirada.

-No ets just.

- De debò?

Leia es va allunyar d'ell, amb una expressió indesxifrable a la cara.

-No puc estar aïllada, Han -va dir en veu baixa -. No puc. Estan passant massa coses per amagar-me en un forat.

Han va serrar les dents. En els últims temps, sempre incidien en el mateix problema.

-Bé, si el que necessites en aquest precís moment és mantenir-te en contacte amb Coruscant, què et sembla si anem a algun lloc que tingui representació diplomàtica, en què poguessis rebre notícies oficials de la capital?

- I com tindrem la certesa que l'ambaixador local no revelarà la nostra presència? -Leia va moure el cap -. No puc creure que estigui parlant així -va murmurar -. És com si tornéssim a ser la Rebel·lió, en lloc del legítim govern.

- Qui diu que l'ambaixador ho ha de saber? Tenim un receptor diplomàtic a bord del Falcó. Podem connectar-lo amb el sistema de transmissions.

-Només si descobrim el codi secret de l'estació -li va recordar la Leia -. Per després connectar-lo al nostre receptor. No és possible.

-Trobarem una forma -va insistir Han -. Si més no, Ackbar trigaria un temps a localitzar-nos.

-És veritat -va admetre la Leia, i va sacsejar el cap -. No sé. Els codis secrets de la Nova República són gairebé impossibles de desxifrar.

Han va esbufegar.

-Em sap greu desil·lusionar-te, cor, però caminen lliures experts que s’esmorzen amb els codis secrets del govern. En tindrem prou amb trobar-ne a un d'ells.

- I pagar una quantitat desorbitada de diners? -Va preguntar Leia amb sequedat.

-Si fa no fa -va admetre Han -. D'altra banda, hi ha experts que, de tant en tant, estan en deute amb altres persones.

-Ah, sí? -Leia va mirar de reüll -. Suposo que no coneixeràs a cap.

-De fet, sí. -Han es va humitejar els llavis -. El problema és que, si els imperials han fet els seus deures, ja l’hauran descobert i el tindran vigilat.

- La qual cosa significa...?

-Que haurem de trobar a algú que tingui la seva pròpia llista de contactes. -Es va dirigir a la consola i va connectar el comunicador del Falcó -. Antilles, sóc Solo. Em rep?

-Sí, general -va dir la veu de Wedge a l'instant.

-Ens n’anem de Bpfassh, Wedge. Encara no és oficial. S'encarregarà de comunicar-ho a la resta de la delegació quant ens haguem enlairat.

-Entenc. Voleu que els assigni una escorta, o prefereixen sortir amb discreció? Tinc un parell de persones en qui confio fins a la fi de la galàxia.

Han va dirigir a la Leia un somriure de complicitat. Wedge ho havia entès molt bé.

-Gràcies, però no ens agradaria que la resta de la delegació se sentís desprotegida.

-Com vulgui. M'encarregaré de tot el que sigui necessari. Ens veurem a Coruscant.

-D'acord. -Han va tallar la comunicació -. Quan arribi el moment -va remugar, mentre connectava l'intercomunicador -. Chewie, estem preparats per enlairar-nos?

El wookiee va grunyir una afirmació.

-Molt bé. Comprova que tot estigui tancat abans de marxar. Serà millor que ens portem a C3PO. Potser hàgim de parlar amb el control de Bpfassh en el camí.

- He de saber on anem? -Va preguntar Leia, mentre Han teclejava la seqüència de pre-enlairament.

-Ja t'ho he dit. Hem de trobar algú de confiança, i que tingui la seva pròpia llista d'experts.

Una brillantor de suspicàcia va il·luminar els ulls de la princesa.

- No estaràs pensant en... Lando?

- En qui, si no? -Va preguntar Han amb innocència -. Ímprobe ciutadà, antic heroi de guerra, honrat home de negocis... És clar que tindrà contactes amb experts.

Leia va aixecar els ulls al cel.

- Per què em dóna mala espina tot això? -Va murmurar.

Següent