Interludi a Darkknell (IV)

Anterior

IV

Timothy Zahn

-De què estàs parlant? -va preguntar l’Isard, amb el seu ja hivernal to de veu caient a territori sota zero mentre s'inclinava uns centímetres més sobre la barra de Continuum Void -. Ell hi era aquí fa dues hores. On podria haver-hi anat en aquesta cuba d'esputs de la Vora?

-No ho sé, Agent Glasc -el devaronià d'aparença nerviosa que estava a l'altra banda de la barra va quequejar, retrocedint els mateixos pocs centímetres que l’Isard havia avançat -. Poso al mateix Emperador per testimoni, realment no ho sé. Tot el que puc dir és que va rebre una trucada fa mitja hora, em va dir que em fes càrrec de la barra durant la resta del dia, i llavors va marxar com si el mateix Vader estigués darrere seu. Això és tot el que sé. Ho juro.

-Probablement ho és -va murmurar en Hal des d'un flanc de l’Isard, amb tots els sentits enfocats sobre el devaronià. L'espècie era prou fàcil de llegir si sabies què cercar. Hal ho sabia -. Informalment, diria que la nostra presa ha estat ocupada netejant uns quants caps per lligar.

-Ell no té ni idea del que és realment un cap solt -va dir l’Isard àcidament, amb els seus ardents ulls clavant encara al desafortunat cambrer contra la paret. Però hi havia un subtil canvi en el seu to, suficient perquè en Hal reconegués que el focus de la seva ira s'havia desplaçat del devaronià a la Moranda. A la Moranda i al seu còmplice encara no identificat.

I això estava començant a preocupar una mica al Hal. Perfecte si era algun soci criminal, ja fos un vell amic o un nou conegut; prou perillós, però almenys els tipus marginals eren una classe psicològica relativament coneguda. Però sota aquestes circumstàncies, el seu aliat podia ser en canvi un membre de la Rebel·lió.

I aquesta era una altra història. Com havia apuntat poc abans de morir el no lamentat Trabler, els rebels venien en totes les mides i formes, amb perfils que oscil·laven des de l’oportunista fins al fanàtic. Els criminals marginals generalment evitaven matar els agents de la llei si no era absolutament necessari, encara que només fos perquè això atreia massa atenció cap a ells. En contrast, els fanàtics gaudien amb massa freqüència de la violència i la notorietat.

La qual cosa era prou dolenta si algun rebel de làser ràpid li disparava per l'esquena sense un motiu.

I pitjor si, per contra, un rebel disparava a l’Isard, i el seu cos mort era l'última cosa que en Hal veuria mentre el seu collaret d'estrangulament li espremia la vida.

-Bé -va dir l’Isard, interrompent la línia de pensament creixentment desagradable d'en Hal mentre es dirigia des de la seva posició d’interrogadora -. Si ella li va ordir una història amb la qual es va deixar enganyar tan fàcilment, gairebé amb tota seguretat tenia alguna cosa a veure amb un parent o amic. Vull els seus noms. De tots ells. Ara.

El devaronià va empassar saliva.

-Jo... és clar. Permeteu-me agafar la seva taula de perfil.

Allunyant-se furtivament al llarg de la barra, va escapar al despatx de l'encarregat.

-Una pèrdua de temps -va murmurar en Hal, girant-se per recolzar els seus omòplats contra la barra mentre llançava una mirada sobre el grapat de clients. Una barreja de simples treballadors i individus marginals menys simples, va decidir, bastant típic de llocs com aquest -. Fins i tot si el trobem, i fins i tot si ell va aconseguir veure bé la Moranda, ella ha tingut temps més que suficient per canviar la seva aparença.

-El fet que ella i l’Arkos considerin l'encarregat prou important com per fer-lo fugir de la ciutat implica que estan raonablement preocupats per això -va apuntar l’Isard.

-Possiblement -va dir en Hal -. Excepte que no crec que sigui l’Arkos qui l'acompanya.

-Per què no? -va argumentar l’Isard -. Estava just aquí, en escena. Probablement va veure fins i tot a Trabler disparar-la.

-La qual cosa és exactament la raó per la qual no va ser ell -va dir en Hal -. Conec l’Arkos, i ell no és en absolut un tipus que es barregi en un tiroteig. Almenys, no sense que algú més li doni una seriosa empenta.

L’Isard va grunyir.

-Bé, així que ella ha agafat a algun altre. El cas és que per preparar aquesta caça d’skippers salvatges van haver de sortir, almenys parcialment, dels aparadors. Si podem caçar l'encarregat i rastrejar la història que van ordir per a ell, podríem ser capaços d'obtenir un nou vector sobre ells.

-Entenc -va murmurar en Hal, mirant de reüll el perfil de l'Isard. Era una raonable proposta, cert, clàssica en la seva senzillesa.

Desafortunadament, també requeria un equip d'examen de dades que s'estirés la meitat de camí a Coruscant. Si és que ella realment hi tenia tants recursos humans de què disposar...

-No et preocupis, no ho farem tot per nosaltres mateixos -va continuar l’Isard, sense preocupar-se per mirar-lo. Aparentment, ella tampoc era manca llegint les expressions de la gent -. Hi ha una dependència d'Intel·ligència oculta en una de les millors zones de la ciutat, des d'on puc accedir als ordinadors de la Seguretat de Darkknell. Unes quantes ordres adequadament situades, i els locals tindran la llista completa de coneguts de l'encarregat localitzada per al vespre.

-Hum -va dir en Hal, recordant les seves primeres interaccions amb la burocràcia de Darkknell -. Més et val que no caiguin en el compte del que estàs fent -li va advertir amb suavitat -. El coronel Nyroska, per exemple, em va semblar quelcom així com un purista del correcte protocol. Les ordres falsificades no vénen precisament sota aquest encapçalament.

-El coronel Nyroska farà el que se li digui -va dir l’Isard fredament, menyspreant Nyroska amb la sacsejada d'una pestanya -. I això també val per a la resta de la seva xusma.

I també per a mi, suposo? va afegir Hal en silenci, sentint amb nova consciència i un nou ressentiment la suau pressió del collaret d'estrangulament contra la seva gola. Una pregunta retòrica, per descomptat també valia per a ell. Només era una més de les seves eines, després de tot, com la Seguretat de Darkknell i Trabler, i probablement dotzenes d'altres persones amb les vides trencades que jeien disperses en la pols de la seva estela. Potser fins i tot centenars, si es donava credibilitat a les rumorejades històries sobre l’Armand Isard i la seva ambiciosa filla.

Va mirar de nou el seu perfil. Sí, ell era una eina. Però, de la mateixa manera ho era un sabre de llum, i molts eren els confiats imitadors de Jedi que s'havien tallat descuidadament un dels seus propis membres. A vegades, les eines mal utilitzades podien ser molt perilloses.

Una cosa per tenir en ment.

***

El petit home a qui la Moranda havia assenyalat va pujar la seva bossa de viatge a l'àrea de càrrega del transport i llavors va escalar al compartiment del passatger, amb un vague sentiment d'incomoditat evident en la inquietud dels seus moviments.

-Està pujant a bord -va anunciar Bel Iblis, baixant els seus macrobinoculars mentre un nou remordiment li colpejava -. Encara que, el que pensarà quan arribi a Raykel...

-Segueix observant el transport -va interrompre la Moranda, amb una veu sensiblement distreta -. Assegura't que encara està a bord quan parteixi. De qualsevol manera, quin és el problema? Se sentirà alleujat quan esbrini que el seu pare no va tenir realment cap accident.

-Suposo que sí -va dir Bel Iblis, arrufant les celles en mirar-la. Asseguda a la deteriorada taula de menjador de l'apartament, concentrada davant el seu datapad, ella era desafortunadament inconscient de la seva mirada en aquest moment -. D'altra banda, aquesta caça de patrons salvatges no sortirà barata.

-La vida mai ha estat justa -va dir ella -. Si això et preocupa, fes que els teus amics rebels li reemborsin.

En Bel Iblis va esbufegar.

-La Rebel·lió no és cap pou sense fons de diners...

-El transport, Garm -va dir ella, assenyalant amb un dit cap a la finestra sense aixecar la vista -. Vigila el transport.

Empassant una maledicció, en Bel Iblis es va girar cap a la finestra i va aixecar de nou els macrobinoculars. En els últims dies havia aconseguit reduir l'aguda agonia de la mort de la seva família a un dolor més apagat, un patiment tranquil que acoloria els seus minuts desperts però que almenys li permetia funcionar raonablement bé.

Però "raonablement bé" no significava que no hi hagués un tall d'impaciència i amargor en la seva actitud, un tall que aquesta petita lladre casualment arrogant sempre semblava trepitjar. Era una constant batalla per evitar esclatar a la cara per coses que, sota circumstàncies normals, ell hauria menyspreat com conflictes de personalitat menors.

Però era un esforç que havia de fer. Un esforç que s'obligava a si mateix a fer. Necessitava la seva ajuda per recuperar aquest datapack, per obtenir aquesta informació vital que, segurament, podia assegurar l'èxit de la Rebel·lió, o bé destruir-la. I, a més, el seu humor negre no era culpa d'ella.

A tres carrers de distància, el transport va vibrar pel moviment i es va dirigir pesadament carrer avall.

-Aquí va -va anunciar a la Moranda, tornant-se cap a ella de nou -. I no ha sortit.

-Bé -va dir ella, deixant de banda el seu datapad amb aire de satisfacció, donant una pipada al seu cigarret i traient el seu comunicador -. De totes maneres, ell no hauria servit de molt a la teva amiga Isard, però això hauria de donar a la seva gent alguna cosa que fer mentre nosaltres remenem una mica la caldera.

-Què vols dir?

-Vull dir que és hora de cridar a la llei -va dir ella -. He tret un nom prometedor de la llista privada d'agents de la llei incorruptibles del teu col·lega Arkos. Esperem que tingui l'habilitat per saltar en la direcció que volem.

Ella va teclejar el comunicador i el va aixecar. Hi va haver un moment de pausa.

-Aquí Nyroska -una veu seca va sortir de l'aparell.

-Hola, Coronel -va dir la Moranda -. No em coneix, però tinc un petit problema aquí i he pensat que podria ajudar-me.

El sospir d'en Nyroska amb prou feines es va sentir.

-Si cridés a la seva oficina local de Seguretat...

-Tinc a les mans un article molt valuós i políticament explosiu -li va interrompre la Moranda -. Un article que l'agent de la Intel·ligència Imperial que està ensumant per la ciutat desitja molt seriosament.

Hi va haver una brevíssima pausa.

-Està mal informada -va dir en Nyroska -. No hi ha agents de la Intel·ligència Imperial a Darkknell.

-Deixem-nos de jocs, Coronel -va dir la Moranda, posant cert enuig en la seva veu -. Vostè i jo sabem que ella és aquí. Francament, és bastant difícil no reconèixer-la, amb aquest ros musculós i el seu Penetrador Luxan entreficant-se per ella. Va per tota Xakrea, agitant els arbres a la recerca d'un díscol datapack imperial.

-Entenc -va dir Nyroska. El seu to era estudiadament neutral, però Bel Iblis podia sentir per sota el creixent interès -. Entenc que el datapack és el valuós article de què va parlar?

-Ho és, efectivament -li va confirmar la Moranda -. Sota circumstàncies normals, contactaria directament amb ella per negociar un intercanvi. Dos problemes: no tinc la freqüència del seu comunicador i no m'agrada la idea del rosset i la seva Luxan aguaitant per darrere. Així que preferiria negociar l'intercanvi a través de vostè.

-No sé res d'agents imperials a Darkknell -va dir Nyroska endurint la seva veu -. Però si està en possessió de béns robats o malversats, el més intel·ligent que pot fer és portar-ho tot a la caserna de l'Agència de Defensa i lliurar-ho.

-D'acord per la meva part -va dir la Moranda -. Tindrà el milió preparat?

-El què?

-El milió -va repetir la Moranda -. En divisa imperial, per cert, no en la local.

-Ha d'estar fent broma -va dir Nyroska amb rigidesa.

-M’està sentint riure? -li va respondre la Moranda -. Confiï en mi, Coronel. Un milió no és tan sols un indici del que això val. Els imperials estaran desitjant comprar-li-ho per dos milions. Els rebels, si pot trobar-los, probablement en pagaran tres. Però no em prengui la paraula, parli amb la imperial i vegi el que diu. Per descomptat, si li cedeix tot això a ella, probablement li negarà els beneficis, però escolti, la virtut és el seu únic consol, oi?

-I què li fa pensar que un agent de la Intel·ligència Imperial no se’m riurà a la cara? Assumint que no sigui únicament un producte de la seva imaginació.

-Oh, ella és aquí -li va assegurar la Moranda -. I no riurà. Cregui’m.

Una altra pausa.

-Està bé, faré algunes consultes i veuré el que puc esbrinar. Com contacto amb vostè?

-Jo li diré -li va dir la Moranda -. Recordeu: un milió exacte. Només transmeti aquest missatge, i llavors, si vol, pot quedar-se fora.

Ella va desconnectar.

-I ara què? -va preguntar en Bel Iblis.

-Com vaig dir, esperem que sigui intel·ligent -va dir ella, aixecant-se de la taula i apartant tant el comunicador com el datapad -. I assumint que ho sigui, desallotjar el local. Ara.

***

Durant un moment, en Nyroska va mirar enfurismat al comunicador apagat. Només transmeti aquest missatge, les paraules ressonaven a les orelles, i llavors pot quedar-se fora.

-Ni parlar -va murmurar per a si mateix -. Res d'això.

Va mirar a l'altre costat de la sala al seu assistent.

-Tinent?

-El tinc, Coronel -el tinent Barclo va informar enèrgicament -. Va venir d'un dels apartaments al bloc Karflian Nestling, barreja de marginals i classe baixa, extrem nord de la ciutat. Tinc una esquadra de lliscadors aeris de camí.

-Envieu dues esquadres més com a reforç -va ordenar Nyroska -. Després, comproveu si tenim l’Intel·ligència Imperial operant a Darkknell en aquest moment.

-Estic segur que ho hauríem sentit si algú es declarés a si mateix o mateixa com a tal, Coronel.

-Certament, hauríem -va coincidir Nyroska greument -. Com vaig dir: comproveu-ho.

-Sí, senyor.

Nyroska va baixar el seu comunicador i va fer girar la cadira cap al gran mapa hologràfic de la ciutat que es trobava darrere seu. Si hi havia un agent estranger passejant-se per la seva ciutat a les seves esquenes, volia saber-ho.

I si l'agent perseguia una cosa d'un milió o més de valor en divisa imperial, sense cap dubte volia saber-ho.

Accedint a la base de dades del port espacial, va visualitzar la secció d'arribades recents i va teclejar una recerca.

***

La fitxa de perfil de l'encarregat era curta. Increïblement curta. Sospitosament curta.

-Trist, no? -Va dir l’Isard despectivament mentre en Hal acabava d'examinar-la-. I sempre es creuen que no són terriblement evidents per a nosaltres.

-Ho creuen, en efecte -va coincidir en Hal, tornant el datapad. La secció "personal" del perfil de l'encarregat tenia exactament dotze noms: pares, un germà i nou amics. Hi havia colònies fúngiques corellianes que tenien llistes associades més llargues que aquesta -. Tot i això, només perquè tingui trucada la seva llista d'associats no vol dir que tingui cap complicitat particular amb la Moranda.

-És un tipus marginal -va dir l’Isard rotundament -. Aquesta llista ho diu a veus. I, a l'hora de la veritat, els tipus marginals sempre acaben ajuntant-se. -Va pensar un moment -. No quan els premem, atenció, aleshores comencen a accelerar-se per desfer-se els uns als altres el més aviat possible. Però fins llavors, s'ajunten entre si.

-És possible -va murmurar en Hal, amb la seva mirada desviant-se a l'horitzó nord de la ciutat. Al solitari lliscant aeri vermell i blanc en el qual s'havia fixat feia un moment s'havien unit ara altres dos, tots ells escapolint-se com si tinguessin la cua en flames. Era impossible veure marques a aquesta distància, però havia vist lliscadors amb aquest esquema de colors aparcats a l'exterior de l'oficina d’en Nyroska -. Suposo que vam començar per la família?

-Atès que els seus veritables amics, assumint que té algun, no es troben sens dubte en aquesta llista, diria que sí -va dir l’Isard àcidament -. A no ser que també siguin farsants. Per què creus que són aquí?

-Qui?

L’Isard va gesticular amb el seu datapad.

-Aquests tres lliscadors de la Defensa Darkknell -va dir ella -. No pretenguis dir-me que no t’havies fixat en ells.

-M’he fixat -li va confirmar en Hal amb calma -. Creus que tenen alguna pista sobre el teu rebel?

-No se m'acut una altra raó per la qual usarien personal de Defensa -va murmurar l’Isard, amb els seus desiguals ulls mirant atentament als lliscadors, que en aquell moment baixaven el carrer -. Bé, si la tenen, podem treure-la dels arxius del seu ordinador a la dependència d'Intel·ligència.

-Ens dirigim allà ara?

-Al seu degut moment -va dir l’Isard, aixecant el datapad -. Veig un nom en aquest perfil que estava també a la llista de clients freqüents de l’Arkos. Anem a comprovar si no ha tingut la sensatesa de desaparèixer com tots els altres.

***

-Gràcies per tornar a mi tan ràpidament -va dir en Nyroska en el seu comunicador, fent una ullada a Barclo sobre el dispositiu i mostrant-li un marcat assentiment. Barclo va assentir també i es va ocupar amb el panell de localització.

 -No hi ha problema -va respondre la veu de la dona -. Està preparat ja per creure’m sobre l’agent imperial?

-Possiblement -va dir en Nyroska -. No tenim al seu agent, però tenim un gran individu ros en un tanc del dipòsit de cadàvers. L'anàlisi em diu que va ser disparat a curta distància amb un Penetrador Luxan.

Hi va haver una breu pausa a l'altre extrem.

-Interessant.

-Així que no sabia que era mort? -Va temptejar Nyroska.

-Està suggerint que vaig tenir alguna cosa a veure amb això? -va exclamar ella.

-No, naturalment que no -va dir en Nyroska calmadament. El que era, de fet, una declaració autèntica. Ell havia basat la seva carrera a llegir la cara i la veu de la gent, i aquesta breu pausa havia estat tota la reacció que necessitava per saber que la notícia l'havia agafat certament per sorpresa.

El que significava que, tot i que podia ser una lladre, no era probable que fos una assassina. Un punt a favor seu.

-Li ho he esmentat simplement per fer-li saber que aquesta part de la seva història està verificada.

-Estic contenta per això si vostè ho està -va dir ella, amb una traça de sarcasme -. Però fins que, i tret que, trobi a l'agent imperial mateixa, no estem més enllà d'on vam començar.

-No necessàriament -va dir en Nyroska -. Ara que sé que la seva història té alguna substància real, espero poder convèncer als meus superiors perquè es prenguin l'assumpte seriosament.

-Què vol dir?

-Vull dir que m'agradaria trobar-me amb vostè -va dir ell -. Res d'obligacions o promeses, excepte, per descomptat, que no intentaré arrestar-la ni fer-me amb la mercaderia. Per ara, només vull parlar.

-Sí, bé -va ensumar la dona -. Tot completament clar i legítim.

-Exactament -va dir Nyroska, elevant al màxim la fiabilitat de la seva veu -. Ha d’adonar-se que està en una posició seriosament insostenible, especialment amb un cadàver al dipòsit que l’agent d'Intel·ligència podria pensar que és obra seva. Potser jo sigui l'únic que pot ajudar-la. I pot comprovar pels seus amics marginals que mantinc la meva paraula.

Hi va haver una altra llarga pausa.

-Pensaré sobre això -va dir finalment la dona -. Li trucaré més tard.

La connexió es va apagar.

-Barclo?

-S'ha traslladat cap al sud, a la vora de Petit Duros -li va informar el tinent -. Hi ha tres lliscadors de camí.

En Nyroska va assentir.

-Una pèrdua de temps, probablement.

-Sembla prou bona escapolint-se de les xarxes de comunicacions -va admetre Barclo -. Llavors, ara què? Esperar fins que ens truqui de nou?

-Més o menys -va dir Nyroska, buscant amb la mirada la pantalla del seu ordinador. S'estava rastrejant la identificació del mort, juntament amb la de la dona que havia arribat al port espacial amb ell, però fins llavors cap de les dues investigacions havia donat fruit. Probablement una altra pèrdua de temps -. Alguna cosa sobre el lliscador que van llogar?

-Encara no ha estat localitzat -va dir Barclo -. Per descomptat, un imperial podria haver alterat l'etiqueta de registre amb només uns coneixements bàsics.

-Un terme improbable per utilitzar-lo amb agents imperials -va grunyir Nyroska, arrufant les celles davant la pantalla -. Crec que és hora que recuperem la iniciativa. Vull que comprovis amb el General amb quina rapidesa podríem ajuntar un paquet de diners de la mida suficient.

La mandíbula d’en Barclo va caure lleugerament.

-Vol pagar?

-No sense saber què té exactament -va dir en Nyroska -. Però si resulta ser tan explosiu com ella afirma, seria bo tenir algunes opcions disponibles.

-Suposo que sí -va dir Barclo movent el cap -. Només espero que no s'estigui ficant massa profund, Coronel. Sap que estem tractant amb la Intel·ligència Imperial.

-Aquest és el meu món, Barclo -va dir en Nyroska fredament -. El nostre món, no el d’en Palpatine. Potser algun dia pugui governar l'Imperi sencer des de Coruscant, però fins llavors tenim certs drets jurisdiccionals i governamentals aquí a Darkknell. I jo vaig a exercir aquests drets frívolament bé.

-Sí, senyor -va dir Barclo apagadament mentre agafava el seu comunicador -. Trucaré al General ara mateix.

***

La Moranda va apagar el seu comunicador.

-Anem -va dir. Van creuar el carrer i van entrar a la botiga de dolços que ella havia assenyalat abans de fer la seva trucada a Nyroska. Zigzaguejant a través de la massa de clients, principalment duros, va dirigir els seus passos cap a l'entrada d'empleats a la part posterior i va baixar un tram d'escales fins al carrer, al peu de la costa. Amb gratificant puntualitat, el camió lliscant de manteniment de carrers que havia identificat des de la seva anterior posició avantatjada va venir a moure’s pesadament just quan arribaven al carrer, i un moment més tard, ella i en Garm estaven acomodats fora de perill a l'interior del cub buit d'emmagatzematge de runes, a la part posterior.

-No creus que registraran aquesta cosa? -va preguntar en Garm, mirant cautelosament a l'exterior a través de l'obertura d'accés posterior, a través de la qual acabaven de grimpar.

-No quan vegin que el cub està ja ple d'escombraries -li va dir la Moranda, descordant la seva faldilla exterior i llevant-se-la. Donant-li la volta perquè es mostrés la seva banda marró, la va disposar d'un costat a un altre dels seus peus i genolls, on seria tot el que es podria veure a través de l'obertura sense un examen proper -. Tot està en la percepció.

-Suposo que sí. -Va dubtar -. Així que li van disparar amb la seva pròpia arma?

-A no ser que algú més a la ciutat tingui guardat un Luxan -va coincidir la Moranda sòbriament -. Què en penses? En Horn o la mateixa Isard?

-Difícil de pensar en qualsevol d'ells -va dir Garm, negant amb el cap -. A no ser que l’Isard trobés les targetes de dades i assumís que el seu assistent estava involucrat.

-Podria ser -va dir la Moranda, estudiant la cara d’en Garm de cua d'ull. Havien reduït les seves presentacions estrictament al nom de pila, però fins i tot a través de la senzilla disfressa que portava hi havia alguna cosa vagament familiar en aquest home.

Els seus ulls en particular. Uns ulls forts i còmplices, rics en coneixement i saviesa, i amb una mica d'un dolor profund però privat. Dolor recent, també, si ella podia jutjar aquestes coses. O potser fos la seva veu. Podia ser algú a qui havia sentit parlar en les Xarxes de Notícies?

Decididament, va apartar la vista. La situació li va picar la curiositat, però en aquell moment tenia coses més urgents de les que preocupar-se que un home més en fugida.

-Algun signe ja dels lliscadors?

-Oh, hi són fora -li va assegurar en Garm, inclinant-se sobre els genolls de la Moranda per intentar veure el seu improvisat camuflatge -. El Coronel Nyroska podrà ser moltes coses, però el que és segur és que és ràpid.

-Sí -va coincidir la Moranda -. Bé, esperem que una trucada més ho aconsegueixi.

-Aconseguir què? Què ens atrapin? -va preguntar en Garm mordaçment -. A part d'apel·lar al teu costat juganer, no sé què se suposa que han d'aconseguir aquestes trucades.

-Necessitem treure a l’Isard del seu amagatall -li va dir la Moranda pacientment -. Això implica atreure-la a alguna localització coneguda. Assumint que sigui prou hàbil per fixar-se en tota aquesta activitat de lliscadors de Defensa, espero que això l'intrigui prou com per dirigir-se a una de les oficines de Seguretat per esbrinar el que està passant. L'únic truc estarà a endevinar quina d'elles triarà.

-Probablement cap d'elles -va dir en Garm -. El més segur és que, en lloc d'això, vagi a la dependència d'Intel·ligència local.

La Moranda va parpellejar.

-Dependència d'Intel·ligència?

-Naturalment -va dir en Garm -. Tindrà capacitat d'accés a computadors, i potser algun personal extra al qual pugui recórrer. Encara que no és probable; aquesta estació sembla massa petita per tenir personal permanent.

La Moranda va mirar fixament el seu perfil.

-Com saps tot això?

Ell va arronsar les espatlles.

-Tinc accés a certs arxius.

-Fantàstic -va grunyir ella -. I no se t'ha ocorregut mencionar això abans?

Ell va tornar aquells penetrants ulls cap a ella.

-Abans no sabia a on volies anar a parar -li va recordar ell amb suavitat.

Ella va fer cruixir les dents. Però ell tenia raó.

-Realment, un dia d'aquests hem d'organitzar les nostres accions -va dir ella -. Bé. On és aquesta dependència?

-És una petita boutique, aparentment fora de negoci, a la zona de compres del costat oest -li va dir ell -. No recordo el nom, però tinc la direcció.

-Suficient -va dir ella -. Quant sortim de la xarxa d’en Nyroska, ens farem amb un lliscant i ens passarem per allà. -Ella va arrufar les celles sobrevenint-li un sobtat pensament -. Suposo que aquest lloc no tindrà una reserva oculta d'armes extra amb la qual l’Isard pogués carregar, oi?

-Probablement.

La Moranda va assentir greument.

-Fantàstic.

***

Havien estat asseguts durant gairebé una hora a la part posterior del concorregut tapcafè a l'aire lliure al costat de la Boutique ClearSkyes quan la Moranda es va redreçar de sobte i va assentir amb el cap.

-Aquí està ella -va dir, assentint sobre la vora de la seva tassa cap a la dreta d’en Bel Iblis.

De manera casual, prenent mentrestant un glop de la seva pròpia beguda, Bel Iblis va mirar en aquella direcció. Tot just vint metres més enllà, un lliscant familiar s'introduïa en una zona d'aparcament. I fora d'ell sortia...

-Bé, bé, bé -va murmurar la Moranda -. En Horn està encara amb ella.

-Et vaig dir que l’Isard va inventar una història per a ell al local de l’Arkos -li va recordar Bel Iblis.

-Cert, però no esperava d'ell que encara s'ho cregués -va dir la Moranda -. Fa temps que hauria d'haver tallat en dos aquesta història.

-O si no, ella ja hauria aconseguit el que volia i s'hauria desfet d'ell -va coincidir Bel Iblis, arrufant les celles mentre en Horn es girava lentament al costat del lliscador, inspeccionant de forma automàtica l'àrea. Els seus ulls van passar sobre ells sense una espurna de reconeixement, amb la brisa obrint el seu coll mentre continuava el seu gir -. Dóna'm els teus macrobinoculars. Ràpid.

-Què passa? -va preguntar la Moranda, passant-li el petit joc sota la taula.

-Possibles problemes -va dir en Bel Iblis. Ocultant els macrobinoculars amb mans i tassa, els va esmunyir cap als seus ulls i els va enfocar cap al coll d'en Horn mentre ells creuaven el carrer cap a la boutique.

Una nítida mirada va ser tot el que va necessitar.

-Definitivament, problemes -va dir ell amb gravetat, baixant els macrobinoculars -. En Horn porta un collaret d'estrangulament.

-Oh, encantador -va dir la Moranda -. Quina agradable dona és la teva Ysanne Isard.

L’Isard va posar la clau a la porta, i ella i en Horn van desaparèixer a l'interior del ClearSkyes.

-Això canvia les coses, Moranda -va dir en Bel Iblis tranquil·lament, preparant-se per la inevitable discussió -. Aquest collaret d'estrangulament anirà associat a un interruptor d'home mort. No vaig a arriscar-me a què en Horn mori si l’Isard ho deixa caure, o si cau ferida o morta.

-Estic d'acord -va dir ella -. D'altra banda, de cap manera puc pretendre treure aquestes targetes de dades del cotxe si tu no els retens amb foc de blàster...

-Espera un segon -la va tallar Bel Iblis, arrufant les celles. Allò inevitable no havia ocorregut -. Has sentit el que he dit? Horn és un home bo i valuós, i no vaig a arriscar la seva vida.

-Sí, t'he sentit -va dir ella -. He dit que estic d'acord.

-Però... -va dir ell, confós.

Ella va aixecar les celles.

-Què? Només perquè en Horn m'ha perseguit per mig Imperi creus que hauria d'estar disposada i ansiosa de permetre que el vaporitzin?

-Una cosa així, si.

Ella va apartar la seva mirada i la va dirigir cap a la boutique.

-Encara que pugui semblar estrany, Garm, en els últims anys m'he acostumat d'alguna manera a tenir en Horn trepitjant-me els talons. És un adversari bastant bo, contra el qual val la pena comparar l'enginy, saps? Gaudeixo bastant d'aquest tipus de reptes. -Ella va somriure sorneguerament -. A més, sé que si és ell qui fa caure el martell sobre meu, seré tractada amb justícia. En el nou gran Imperi d’en Palpatine, no hi ha molts agents de la llei en què confiaria tant.

-M'alegro que estiguem del mateix costat en això -va dir Bel Iblis, alliberant el seu pit una mica de la seva estretor. L’Arkos sabia poc més que el nom d'aquesta dona, però la seva despreocupada confiança, retorciment i talent de carterista li havien creat al cap l’estereotípica imatge marginal, d'algú disposat a fer qualsevol cosa per aconseguir el que volgués. El fet que l'assassinat casual, o fins i tot col·lateral, estigués aparentment fora dels seus límits ètics va fer considerablement més acceptable per a la seva consciència treballar amb ella.

De fet, això no la feia pitjor que alguns dels que estaven ja lluitant al seu costat en la Rebel·lió. Potser, fins i tot, no fos pitjor que la mitjana.

-Llavors, ara què? -La Moranda es va mossegar el llavi amb delicadesa -. Vas ser capaç d'obtenir algun detall sobre el collaret d'estrangulament? -va preguntar -. Disseny, fabricant, alguna cosa?

En Bel Iblis va examinar la seva memòria.

-Tot el que he pogut veure és que és negre -va dir -. Oh, i tenia el que semblava una petita clau de tancament a l'esquerra de la seva gola.

-Interessant -va dir ella pensativament -. Probablement un disseny Jostrian, llavors. Empren fermes claus de tancament mecàniques per evitar que algú pugui explorar les freqüències de tancament i el descordi.

-Llavors no podem fer res?

-Jo no he dit això -va dir ella, encara pensativa -. Segueix vigilant aquí. Vaig a deixar-me caure per aquesta petita botiga d'electrònica.

-I després?

Ella li va donar un copet a la mà.

-Confia en mi.

***

-Jo tenia raó -va dir l’Isard, teclejant a l'ordinador de la dependència d'Intel·ligència -. Efectivament, aquests lliscadors de Defensa responien a la teva amiga Savich.

-L'identifica pel seu nom? -preguntar en Hal.

L’Isard li va llançar una despectiva mirada.

-I tant que sí. I també inclou l'enumeració de les seves identificacions i el seu perfil d'associats. Si has de fer preguntes estúpides, Horn, mantingues la boca tancada.

En Hal va reprimir fermament la seva llengua mentre l’Isard es tornava cap al computador amb un esbufec. A mesura que avançava el dia, ella s'estava posant cada vegada més malhumorada, i trobar que l'últim enllaç conegut entre l’Arkos i l'encarregat del Continuum Void havia escapat del cau semblava haver estat l'últim ressort. L'enuig, la frustració i la set de sang estaven a punt d'esclatar sota la superfície, sostingudes sota control per autèntica força de voluntat.

I si no es desfermava una mica aviat, sospitava en Hal, part d'aquesta set de sang molt bé podria gastar-se en un oportú inspector de la Seguretat corelliana a qui clarament estava començant a considerar menys que útil.

Ell va empassar saliva, amb el moviment de la seva gola constret notablement pel desproporcionat nus al voltant del seu coll. De qualsevol manera, què hi havia al datapack desaparegut, en el nom del sastre de Vader?

I llavors, en el seu cinturó, va xiular el seu comunicador.

L’Isard es va girar com si l'haguessin picat.

-Què és això? -Va exigir.

-El meu comunicador -va dir en Hal.

-Ja sé que és el teu comunicador -va grunyir fredament, baixant de la cadira i avançant cap a ell -. Qui sap que ets aquí?

-Només el Coronel Nyroska -va dir en Hal, traient-se el dispositiu -. Vols que contesti?

-Per descomptat -va dir ella, situant-se al seu costat -. Potser hi ha aconseguit alguna pista de la Savich.

En Hal va assentir i el va encendre.

-Horn.

-Hola, inspector -va respondre una alegre veu femenina -. Sóc Moranda Savich. Com estàs?

En Hal va sentir el seu alè atrapat a la gola.

-Com has aconseguit aquesta freqüència?

-Oh, no siguis ximple -li va reprendre ella -. La vas registrar arribant a Darkknell, recordes? Desafortunadament, la teva amiga Imperial no ho va fer, almenys no sota un nom que jo pogués trobar. Està aquí amb tu, per casualitat?

-Sóc aquí. -L’Isard va aixecar la veu amb calma glacera -. Tens el meu datapack?

-És clar, si tu tens el meu diners -va dir la Moranda -. El preu és un milió, en divisa imperial.

En Hal va mirar furtivament la cara de l'Isard, preguntant-se si s'aproximava ja al desglaç. Però, per sorpresa seva, els ulls que li tornaven la mirada romanien tan calmats i freds com mai els havia vist. Amb, almenys, un maneig potencial de la situació, la seva anterior frustració i irritació s'havien evaporat en un complet professionalisme.

-Tens una opinió bastant inflada del que val -va dir l’Isard -. Et pagaré cent mil.

La Moranda va aspirar audiblement.

-Això és bastant garrepa, fins i tot per un imperial. Si tu no vols jugar, estic segura que algú més ho farà.

-Com el Coronel Nyroska, per exemple?

-Exactament, com el Coronel Nyroska -va dir la Moranda aprovant-lo -. És cert, de vegades oblido com d’adeptes que sou els imperials a introduir-vos en sistemes informàtics oficials. No t'hauràs fixat si ja ha reunit el seu milió, oi?

-Ha començat a fer consultes -va confirmar l’Isard amb calma -. Puc assegurar, però, que preferiràs tractar amb mi.

-El meu pla és tractar amb el millor postor -va dir la Moranda mordaçment -. Amb tot, estic segura que la Intel·ligència Imperial pot licitar més alt que una endarrerida parada d’avituallament com Darkknell.

-Certament -va dir l’Isard, amb la seva veu gairebé sedosa i l'amenaça implícita -. Juntament amb aquests cent mil també puc garantir-te la possibilitat d'anar-te'n d'aquí amb la teva pell intacta.

-No em facis riure. -La Moranda va aspirar -. He eludit l'Inspector Horn durant anys. Creus que no puc fer el mateix amb la Intel·ligència Imperial?

-No -va dir l’Isard planerament -. No crec que puguis.

-Mira com tremolo -va dir la Moranda -. Aquest és el tracte. Et donaré a tu i a Nyroska una hora per reunir el convingut..., només efectiu, naturalment. Llavors, em trobaré amb vosaltres al magatzem número catorze, al Clúster Firtee, nord de la ciutat, i un de vosaltres marxarà amb el datapack. Està clar?

-Molt -va dir l’Isard suaument.

-I no insultis la meva intel·ligència intentant alguna perla -li va advertir la Moranda -. Sóc bastant bona en aquest tipus de jocs. Una hora, i vine sola.

El comunicador es va apagar.

-Certament, vindrem sols -va coincidir l’Isard, com si estigués parlant amb si mateixa mentre s'asseia de nou a l'ordinador -. No voldríem la molèstia de testimonis, oi?

-Què estem fent? -va preguntar en Hal mentre ella començava a teclejar la terminal.

-Estic evitant que el terreny s'abarroti -li va dir ella -. En concret, estic enviant el contingent complet d'en Nyroska a un petit exercici d'entrenament improvisat.

En Hal va sentir que la seva mandíbula queia.

-No parles seriosament. No poden caure en una cosa tan descarada.

-Deixa’l -va replicar l’Isard -. Per quan els seus esgarips atreguin l'atenció d'algú, farà temps que el datapack i jo ens haurem anat.

En Hal va fer una ganyota.

-Deixant-li sense res a fer excepte trobar algú sobre el qual carregar la culpa. Jo, per exemple?

L’Isard li va concedir una freda i desapassionada mirada, i llavors es va girar cap a l'ordinador.

-Pensa en això com la teva oportunitat per proporcionar un servei únic a l'Imperi.

-Sí -va murmurar en Hal -. Per descomptat.

Següent