Fugida de Balis-Baurgh (i II)

Anterior

II

Al dia següent em va despertar una olor horrible. Per la meva gran decepció, l'horrible olor era l'esmorzar. Una llesca de pa amb alguna mena de substància marró, calenta i enganxosa, untada en ella i una tassa d'aigua. Estava massa famolenc per preocupar per l'olor i em vaig empassar el menjar en un moment. Feia pitjor gust que olor i sens dubte no era suficient per saciar la meva gana, però hauria de ser-ho. Llavors vaig captar la dolça aroma de la carn calenta que entrava surant a l'habitació. Vaig córrer a la porta i vaig mirar per la finestra. Un Ballarí amb una safata plena de carn fumejant havia entrat a la caverna. El meu estómac gairebé buit va grunyir a l'espera del menjar de veritat. Molt al meu pesar, el Ballarí no em va portar el menjar a mi, sinó que es va aturar davant d'una porta a l'altra banda de la caverna principal. Vaig deixar anar un profund sospir i em vaig asseure al llit.

Més tard aquest mateix dia, la porta es va obrir de sobte i va aparèixer un Ballarí. Esperava que portés el dinar, però vaig veure que no tenia menjar.

Una veu va parlar des de cap lloc en particular.

-És l'hora de l'exercici. Segueix a aquest treballador a la zona comuna.

Veient que no hi havia raó per no fer-ho, vaig sortir a la cova i vaig mirar al Ballarí que m'esperava allà. Amb dos xiulets, una xiulada i un brunzit, la petita criatura va començar a creuar la caverna. Vaig seguir al Ballarí per un passadís en el qual jo no havia passat abans. El corredor s'obria en una enorme habitació que era plena de moltes criatures de totes les formes, mides i colors, per no parlar dels diferents nombres d'ulls, extremitats i boques. Vaig entrar a l'habitació, curiós per veure si en Junas era aquí, però amb més curiositat encara sobre les coses estranyes, i em refereixo en alguns casos a objectes, amb els que se suposava que havia de fer exercici. Tot just vaig notar el bip bip, el xiulet i el brunzit de la meva escorta quan es va allunyar pel passadís. No vaig poder evitar advertir diversos Ullsverds que vigilaven al batibull d'éssers de l'habitació.

Hi havia criatures verdes amb banyes, criatures marrons amb caps plans i torts, coses platejades amb coses vermelles que sortien de coses blaves, grans coses peludes, petites coses peludes, criatures amb ulls grans de peix, criatures sense ulls, i criatures amb coses que no podria ni tan sols començar a descriure. Hi havia diverses criatures que s'assemblaven al Junas, vestits amb el mateix tipus de pells. Llavors vaig veure una criatura que s'assemblava al Junas que realment era en Junas.

Vaig començar a saludar-lo amb la mà, però una cosa gran i negra es va posar just davant meu. Tenia llargs tentacles amb ventoses vermelles en els extrems i dos ullals de color taronja sortint de les seves gargamelles. En lloc de saludar, la meva mà va colpejar a la cosa negra a l'aixella, o bé, en com es digui a l'aixella quan tens tentacles en lloc de braços. La cosa va cridar en senyal de desaprovació i es va girar per mirar-me. En fer-ho, un dels tentacles de la cosa negra va colpejar la criatura del seu costat. Aquesta criatura, que semblava un escarabat d'or sobre dues potes d'uns dos ewoks i mig d'alt, va brunzir molest a Caraullal i el va empènyer cap enrere. Em vaig apartar d'un salt mentre les dues criatures estranyes van començar a lluitar entre si. Molts dels altres éssers a l'habitació també es van apartar i van començar a animar els lluitadors.

Caraullal tenia atrapat a dauradet pel cap, i per una pota, i amb una clau mestra a un braç. Dauradet semblava no ser rival per a la bèstia negra i estava sent aixafat de forma gairebé letal. Just quan pensava que tot havia acabat, dauradet va expulsar per la boca un estrany núvol de gas verd, directament als ulls de Caraullal. Caraullal es va apartar de la gran bestiola, donant-se bufetades a la seva pròpia cara i cridant de dolor. En aquest moment, un Ullverd es va obrir pas entre la multitud i va mostrar un pal negre als combatents. Dauradet va aixecar les mans submisament. Caraullal, aclarint-se els ulls, va aprofitar l'ocasió per carregar contra la criatura insecte. Un raig de llum va brollar del pal negre de l’Ullverd i va derrocar a Caraullal abans d'arribar al seu destí. Dauradet va assentir amb el cap en senyal d'aprovació i va brunzir alguna cosa en direcció a l’Ullverd. L’Ullverd va brunzir una mica a manera de resposta i una altra ràfega de llum del seu pal negre va obrir un forat fumejant al cap de dauradet. Dos Ballarins van arribar per retirar els cossos.

Vaig localitzar al Junas de nou i vaig anar a reunir-me amb ell. Estava dret al costat de la paret del fons parlant amb altres dos de la seva espècie. Un d'ells era més alt i més prim que en Junas i tenia pelatge ros. L'altre tenia la pell més fosca que els altres dos i tenia pèl negre sobre el llavi. Es van sorprendre de veure’m, però en Junas va alleujar la seva preocupació amb un gest de la mà. Ell els parlava en aquesta llengua estranya seva. Va acabar dient el meu nom, «Grael», i després em va donar uns copets al cap.

El de pèl clar va corbar les seves mans cap a dins i va dir:

-Lon.

-Becker -va dir el de pell fosca, inclinant una mica el cap.

Vaig inclinar el cap a mode de resposta.

Els tres van seguir parlant. Pels ocasionals gestos en la meva direcció, en Junas semblava estar relatant la història de com em va salvar la vida i el viatge posterior en aquest lloc malvat. En Lon m’examinava de tant en tant. Jo vaig romandre callat, però vaig aprofitar l'oportunitat per començar a desxifrar el seu llenguatge. Els Ballarins van venir per tornar-nos a les nostres habitacions abans que tingués aquesta sort.

Cada dia era bastant similar al següent. Em retenien a la meva habitació la major part del temps, excepte per al temps d'exercici a la sala de reunions. Em reunia amb Junas, Lon i Becker gairebé tots els dies durant el temps d'exercici i amb el temps vaig aprendre el seu idioma. Es diuen a si mateixos humans i Junas, Becker i Lon eren tots de la Tribu Rebel·lió. La Tribu Imperi i la Tribu Rebel·lió no es porten bé i porten fent-se mal l'una a l'altra durant molt de temps. Van dir que la Tribu Imperi devia haver pensat que jo era un membre de la Tribu Rebel·lió perquè jo estava amb Junas. Li vaig preguntar com era això, ja que els ewoks i els humans tenen un aspecte molt diferent uns dels altres. En Lon em va explicar que la Tribu Rebel·lió està formada per moltes Tribus diferents que s'han unit per fer que la Tribu Imperi deixi de fer-los mal a cadascuna per separat. Jo els vaig dir que els ewoks estarien descontents amb la Tribu Imperi per ferir dels Esperits dels Arbres i que demanaria al xaman Rakra i al Summe Mestre Fersin que la Tribu Panshee ajudés a la Tribu Rebel·lió contra la malvada Tribu Imperi.

Això, si mai aconseguia tornar al llogaret de la Tribu Panshee. En Junas em va dir que la Tribu Imperi estava construint una arma prop del llogaret de la tribu Panshee que faria un dany terrible a la Tribu Rebel·lió. Volia tornar a la seva Tribu per dir-los on era l'arma perquè poguessin destruir-la. Li vaig fer el Jurament Arrel que l’ajudaria si ell descobria la manera d'escapar del lloc de la Tribu Imperi. Sempre que li preguntava quan marxaríem, ell responia: «Quan el Destí ens somrigui i ens doni l'oportunitat». No tenia ni idea de qui era el Destí, però per descomptat desitjava que ens somrigués aviat.

Vaig passar la major part dels meus dies al lloc de la Tribu Imperi dins de la meva habitació. En general, m'asseia al costat de la finestra tocant la meva flauta i observava al Mestre cantar als juganers Ballarins i als seriosos i desagradables Ullsverds. A vegades intentava copiar les cançons que cantava el Mestre. Amb el temps em vaig adonar que el Mestre no estava premiant la Tribu per treballar, sinó que els estava dient el que volia que fessin segons la cançó que els cantava. Hi havia una cançó que feia que un Ballarí em portés l'esmorzar. Hi havia una que feia que un Ballarí obrís la meva habitació i em portés a la sala de reunions. Hi havia una altra cançó que feia que un Ballarí obrís l'habitació d’en Junas i el portés a la sala de reunions. Hi havia fins i tot una cançó que feia que els grans i odiosos Ullsverds s'anessin a dormir al costat de la paret.

Vaig decidir tractar d'aconseguir que un Ballarí em portés alguna cosa de la carn que solia anar a la sala a l'altra banda de la caverna. Estava molt cansat d'haver de menjar tots els dies aquest horrible pa amb el moc marró per sobre. Vaig observar al Mestre atentament durant diversos dies per veure quina cançó enviava a un Ballarí a obtenir la carn. Vaig copiar moltes cançons fins que finalment vaig identificar la correcta. La nit següent, un Ballarí va venir a la meva habitació amb l'habitual sopar marró pudent. Abans que hi fos, vaig tocar per a ell la cançó de «porta la carn». Amb els típics bip-bip, xiulet, i brunzit, el Ballarí va marxar. El vaig veure sortir d'un túnel un moment després amb una safata plena de la deliciosa carn. Em llepar els llavis d’anticipació. No obstant això, el meu entusiasme es va convertir ràpidament en decepció, ja que el ballarí no em va portar a mi el menjar meravellós, sinó que va continuar fins a la mateixa habitació on sempre la portava.

No disposat a rendir-me tan fàcilment, em vaig decidir a provar-ho de nou al matí. Aquesta vegada, vaig tocar la cançó de «porta'm a la sala de reunions» i vaig seguir al Ballarí cap a la caverna. Abans d'avançar massa, vaig saltar davant del Ballarí i vaig tocar la cançó de «porta la carn». Es va aturar a considerar aquest canvi abrupte de plans, però finalment va xiular, va xiular, va brunzir i es va dirigir per un túnel diferent. Quan va tornar, li vaig fer una emboscada a la boca d'aquell túnel i vaig agafar el plat de carn. El Ballarí va semblar aliè a aquest fet, ja que va continuar cap a l'habitació de l'altre costat de la caverna. Em vaig asseure i vaig començar el festí de la meva victòria.

Estava a meitat d'acabar quan vaig sentir a algú cridar:

- Grael!

Vaig mirar cap amunt per veure a Junas saludant-me frenèticament amb les mans a través de la finestra de la seva porta. Em vaig adonar llavors que havia estat molt egoista i m'hauria d'haver ofert a compartir aquest meravellós menjar amb el meu amic. Sentint-me una mica culpable, em vaig aixecar i vaig començar a acostar-me a l'habitació d’en Junas per donar-li el que quedava. Ja estava gairebé allà quan em vaig adonar que en Junas no m'estava saludant, sinó que assenyalava.

- Grael, mira darrere teu! -Va cridar. Em vaig girar i allà, alçant-se sobre mi, hi havia un Ullverd. Li vaig oferir la safata de la carn, però me la va treure de les mans d'un cop.

Va parlar amb gravetat.

-No està programat que et trobis fora de la teva habitació en aquest moment. És obvi que estàs tractant d'escapar. Els intents de fuga estan penats amb la mort.

-Espera, ha d'haver algun error -vaig declarar mentre buscava la flauta. Si tan sols pogués recordar la cançó adequada...

-No hi ha cap error -va dir fredament l'Ullverd, mentre agafava el seu gran pal negre que en Becker m'havia dit que es deia blàster.

Em vaig emportar la flauta a la boca. L’Ullverd va començar a treure el blàster de la seva funda. La meva ment es va afanyar a recordar les notes correctes. No hi havia més temps. Vaig començar a tocar el que esperava que fos la cançó d '«anar a dormir al costat de la paret». L’Ullverd em va apuntar amb el blàster. Vaig tocar la darrera nota. Hi va haver un moment de tensió en què vaig pensar que estava condemnat, però l’Ullverd va guardar el blàster a la funda, va lliscar amb rigidesa al costat de la paret, i es va adormir. Vaig guardar la flauta i vaig anar a parlar amb Junas que em mirava amb sorpresa.

-Grael, com dimonis vas fer això? -Va preguntar, desconcertat.

-Li vaig dir a l’Ullverd que se n'anés a dormir al costat de la paret-vaig dir amb aire casual.

- Amb la teva flauta? -Va preguntar, incrèdul.

-Sí, vaig tocar una cançó que vaig aprendre del Mestre -li vaig contestar, assenyalant al Mestre al centre de la caverna.

Mentre parlàvem, un Ballarí daurat i vermell va arribar a parlar amb el Mestre. Era gairebé tan alt com els altres Ballarins, però aquest tenia una tercera cama que feia que el seu cos s'inclinés cap a un costat. Jo només l’havia vist un parell de vegades abans. La cançó que el Mestre li cantava era llarga i complexa, però sempre era la mateixa.

- Un droide astromecànic! -Va exclamar en Junas-. Hi ha d'haver una nau a la badia d'aterratge. Grael, pots treure’m d'aquí?

-Sí -li vaig contestar, tractant d'esbrinar per què estava tan emocionat. Vaig localitzar a un Ballarí blau i blanc a l'altre costat de la caverna. Vaig córrer cap a ell i vaig tocar la cançó de «portar en Junas a la sala de reunions». Amb l'habitual conjunt de sorolls, va anar a l'habitació d’en Junas i va obrir la porta.

En Junas em va agafar per les espatlles salvatgement i em va preguntar:

- Pots treure a Lon i Becker també? -Va mirar el Mestre, que estava començant a cantar a al Ballarí vermell i daurat.

Vaig negar movent el cap de banda a banda.

-No sé la cançó per fer això, però potser pugui aprendre-la algun dia -li vaig contestar.

-No hi ha temps, Grael -va declarar en Junas-. Aquest androide astromecànic és la nostra única oportunitat per escapar d'aquí. Haurem de tornar més tard a per Lon i Becker.

El Mestre havia acabat de cantar i el Ballarí s'estava allunyant.

-Anem Grael, el Destí finalment ens ha donat l'oportunitat -va exclamar Junas mentre corria per seguir al Ballarí. Sense temps per preguntar on era aquest Destí, i com Junas sabia que estava somrient, vaig córrer darrere seu.

Mentre seguíem al Ballarí, vam passar al costat de l’Ullverd que havia posat a dormir abans. En Junas es va aturar un moment i va prendre el blàster del seu costat. Vam perseguir al Ballarí pel túnel que havíem travessat quan vam arribar en aquest lloc. En Junas es va aturar en l'obertura de la caverna, es va ajupir i em va indicar que fes el mateix. Vam veure el Ballarí pujar per una rampa a una d'aquestes barraques mòbils que en Junas deia naus. Hi havia dos soldats d'assalt, com havia après a anomenar els animals parlants blancs i brillants, drets a la part inferior de la rampa. Cadascun sostenia un blàster a les mans. Alguns Ballarins blaus i blancs baixaven per la rampa portant caixes platejades i tornant per la rampa a per més.

-Compte amb els droides executors, és a dir, els Ullsverds -va xiuxiuejar en Junas mentre apuntava el seu blàster cap als soldats d'assalt. Vaig assentir amb el cap i ràpidament vaig mirar cap enrere pel túnel del qual havíem vingut.

En Junas va esperar fins que els Ballarins van haver acabat el seu treball i després va dir en veu baixa:

-Prepara't per córrer.

El que va passar després va semblar ocórrer molt lentament, però en realitat va tenir lloc en uns instants. Vaig veure dos rajos de llum vermella dirigir-se cap als soldats d'assalt. Un d'ells va ser colpejat just al pit i va caure a terra. L'altre va aconseguir esquivar el segon tret i es va ajupir darrere d'un pal a la part inferior de la rampa. Un agut soroll grinyolant ressonava a tot volum per tot arreu. Un raig de llum procedent del blàster del soldat d'assalt va colpejar la paret al meu costat. Junas li va respondre amb un tret del seu i el soldat d'assalt va caure a terra. Junas va cridar:

- Anem!

Va sortir com una fletxa cap a la nau. Mentre el seguia, vaig sentir un tret de blàster esclatar darrere meu. Vaig mirar cap enrere per veure un grup d’Ullsverds corrent darrere nostre. Sabia que podia tocar la cançó d '«anar a dormir al costat de la paret», però vaig pensar que per quan s'acostessin prou per escoltar-me jo ja no estaria viu. Vaig arribar fins al Junas i tots dos vam pujar la rampa a la barraca. En Junas va agafar una palanca a la part superior i la rampa va començar a pujar i després es va tancar.

Vaig seguir al Junas a una habitació que tenia una taula llarga col·locada davant de dos enormes finestres. Mirant a través de les finestres, podia veure el cel ple d'estrelles a través d'una gran obertura a la paret de la caverna. Hi havia tot tipus de llums de colors i coses parpellejant sobre la taula. El Ballarí daurat i vermell era, amb un prim braç platejat estès en un forat a un costat de la taula. En Junas va asseure en una de les dues cadires situades davant de la taula i va començar a prémer coses. Jo em vaig asseure a l'altra i estava a punt de fer el mateix quan en Junas em va agafar del braç.

- Escolta, no toquis res! Podries trencar alguna cosa. Només seu i calla -va grunyir.

Rondinant, em vaig asseure i vaig creuar els braços. Aquesta és l'última vegada que l’ajudo a sortir de la seva habitació, em vaig dir a mi mateix.

-Just el que em pensava -va dir en Junas mirant a un lloc de la taula -. El droide astromecànic té el pla de vol codificat i l’està introduint a l'ordinador de navegació. Podem travessar la xarxa de contramesures i dirigir-nos cap el sistema Sullust per advertir els rebels.

En Junas va prémer un botó blau i la nau va començar a retrunyir i va fer un agut so grinyolant. Va agafar un pal llarg amb una mà i va estrènyer un botó groc amb l'altra.

-Allà anem -va dir mentre tirava del pal cap enrere.

El gemec agut es va convertir en un gemec greu i es va aturar lentament. Els llums van parpellejar a tot arreu. No va semblar succeir res.

- No és culpa meva! -Va cridar en Junas, donant un cop de puny sobre la taula. Va empènyer, va tirar, i va estrènyer amb fúria coses per tota la taula. Es va aturar davant del Ballarí daurat i vermell, que havia retirat el seu braç platejat i semblava haver-se anat a dormir.

- Trencar alguna cosa? -Vaig preguntar amb aire casual.

Ell només em va mirar i va dir:

-Han d'haver apagat tots els droides del complex per evitar que aquest astromecànic ens permetés enlairar. -Es va sentir el soroll d'alguna cosa que donava cops en un costat de la nau -. Bé, tots els droides excepte els executors, és clar. Deixa’m que vegi si puc fer que aquest petitó funcioni de nou -va declarar, agenollant-se costat del Ballarí vermell i daurat.

En Junas va retirar una peça de la pell del Ballarí i va buscar al seu interior. Jo no creia que obrir en canal el Ballarí i trastejar amb les seves entranyes ens ajudaria a escapar, però em vaig imaginar que es tractava de part d'un ritual o alguna cosa. Els sorolls de cops continuaven a l'exterior mentre en Junas seguia treballant. Per la meva gran sorpresa, els ulls del Ballarí es van encendre i va començar a moure’s de nou. En Junas va extreure el seu braç i va tornar a col·locar la peça de pell.

-Maledicció -va exclamar en Junas mentre examinava al Ballarí-, l'apagada ha esborrat les instruccions de vol programades. No podem anar enlloc sense aquest pla de vol. -Va semblar pensatiu per un moment i després es va tornar de sobte cap a mi i va dir-: Pots recordar la cançó que el Mestre cantava en aquest droide, dic, Ballarí?

-Només l'he escoltat unes poques vegades, però puc intentar-ho -vaig respondre.

Amb una mirada molt seriosa, en Junas em va mirar i va dir amb veu ombrívola:

-Grael, has de tocar exactament igual que el Mestre, o morirem. -Vaig empassar saliva i vaig agafar la meva flauta. Jo havia tocat la flauta en cerimònies i rituals, però la meva vida mai havia depès de la meva habilitat musical. Recordant la melodia en el meu cap, em vaig endur la flauta als llavis. La nau es va balancejar i vaig caure a terra -. Ràpid, Grael, s'obriran pas per la paret en qualsevol moment! -Va cridar en Junas.

Em vaig posar dret amb dificultat i vaig tractar de tornar a recordar les notes. La nau es va agitar i vaig perdre la concentració per segona vegada. No puc deixar que el soroll em molesti, vaig pensar per mi mateix. Un bon guerrer roman centrat en el seu objectiu. Llavors em vaig adonar que no hi havia cap diferència entre concentrar-se per tocar una cançó i concentrar-se per caçar un reekojee. Tancant els ulls, em vaig imaginar que estava de tornada al Bosc d'Endor. Tot el que podia escoltar eren els sons dels animals i la cançó dels Arbres al vent. Estava en pau.

Les notes van venir a mi i després vaig començar a tocar. No sabia si els cops havien acabat, i no m'importava. Tot el que escoltava era la cançó i vaig deixar que fluís a través de mi com un riu flueix per una vall.

Quan vaig obrir els ulls, en Junas ja estava assegut a la taula i estava tirant del pal llarg. Vaig mirar per la finestra i vaig veure que ens acostàvem a l'obertura en el mur de la caverna. Després vam estar envoltats pel cel nocturn i els estels que hi vivien. Em vaig quedar allà, atònit, mentre vagàvem pels cels.

Vam viatjar al lloc de la Tribu Rebel·lió i vam descobrir que s'havien marxat per venir a Endor a causa de l'horrible arma de la Tribu Imperi. Quan vam arribar aquí, la Gran Batalla ja havia acabat i simplement ens vam unir a la celebració que estava tenint lloc. Ara tornarem al lloc de la Tribu Imperi per rescatar en Lon i en Becker i altres guerrers rebels que segueixen allà...

***

Vaig baixar la mirada cap el meu fill, que feia esforços tremends per mantenir els ulls oberts.

-Ara dorm, Ponto -vaig dir amb veu suau -. M'acomiadaré de tu al matí.

-Bona nit, pare -va xiuxiuejar en Ponto mentre es quedava adormit.

Em vaig quedar allà una bona estona i vaig observar com dormia. Després li vaig besar al front i vaig tornar al meu propi llit a dormir. Necessitaria totes les meves forces al dia següent per tocar la cançó que ens portaria al Junas i a mi de tornada al lloc de la Tribu Imperi.

FI