Hereu de l’Imperi (XIII)

Anterior

13

-Ho veig, R2, ho veig –el va tranquil·litzar Luke -. Ja em preocupo jo del Destructor Estel·lar, tu encarrega't de trencar el bloqueig de les comunicacions.

El petit androide va emetre un so nerviós i va posar fil a l'agulla. El Falcó Mil·lenari s'havia desviat de la seva trajectòria d'aterratge i girava per interceptar, segons sembla, a la nau que s'aproximava. Luke, confiant que Han sabés el que estava fent, va posar el caça en situació d'atac i el va seguir. «Leia?», Va cridar en silenci.

La seva resposta no va tenir paraules, però Luke va captar sense dificultat la còlera, la frustració i la por que comunicava. «Tranquil·la, estic amb tu», va contestar, dotant al pensament de la major serenitat i confiança possibles.

Una confiança que, va haver d'admetre, no sentia. El Destructor Estel·lar en si no el preocupava. Si les descripcions de Lando sobre la intensitat del sol eren correctes, l'enorme nau devia trobar-se indefensa, amb els sensors i gran part de les seves armes vaporitzats en aquests moments.

Però els caces TIE allotjats en els seus hangars estarien més ben protegits, i quan la nau arribés a l'ombra de Nkllon, podrien enlairar-se.

Tot d'una, l'estàtica va desaparèixer.

- Luke?

-Sóc aquí -va confirmar Luke -. Quin és el pla?

-Confiava que tu en tinguessis un -va dir Han amb sequedat -. Sembla que estem en desavantatge numèric.

- Lando té caces?

-Està reunint les seves forces, però les destinarà a protegir el complex. Tinc la sensació que les tripulacions no tenen molta experiència.

-De la qual cosa dedueixo que som l'avantguarda de l'atac.

Un record vague va acudir a la ment d’en Luke, quan va entrar al palau que Jabba tenia a Tatooine cinc anys enrere, i va utilitzar la Força per atordir als guàrdies gamorreans.

-Anem a provar una cosa -va dir -. Jo m’avançaré i intentaré confondre’ls o alentir els seus reflexos al màxim possible. Em seguireu darrere i us desfareu d'ells.

-Sembla l'única solució -va grunyir Han -. Estigues a prop de terra. Amb una mica de sort, aconseguirem que alguns s'estavellin contra les llomes.

-Però no volis massa baix –li va advertir la Leia -. Recorda que no podràs concentrar-te molt en el teu rumb.

-M'ocuparé d'ambdues coses -la va tranquil·litzar Luke, i va examinar per última vegada els instruments.

El seu primer combat espacial com a Jedi madur. Es va preguntar si els Jedi de l'Antiga República havien enfocat d'aquesta manera les seves batalles. O si havien combatut així.

-Aquí vénen -va anunciar Han -. Ja han sortit de l'hangar. Sembla que... només ve un esquadró. Molt confiats.

-Potser. -Luke va contemplar la seva pantalla de maniobres amb el nas arrufat -. Què són aquestes naus acompanyants?

-No ho sé -va dir Han a poc a poc -, però són molt grans. Podrien ser transports de tropes.

-Esperem que no. -Si es tractava d'una invasió a gran escala, en lloc d'un atac llampec com el de Bpfassh... -. Serà millor que posis sobre avís a Lando.

-Leia està en això. Preparat?

Luke va respirar fondo. Els caces havien format tres grups de quatre naus cada un, i es dirigien cap a ells.

- Preparat.

-Molt bé. Endavant.

El primer grup es va aproximar a gran velocitat. Luke, amb els ulls aclucats, conduint el caça per pur reflex, va projectar la Força.

Va ser una sensació estranya. Estranya, i alguna cosa més que una mica desagradable. Tocar una altra ment per intentar comunicar-se era una cosa, però tocar-la amb el deliberat propòsit de distorsionar la seva percepció, era una cosa molt diferent.

Hi havia experimentat una sensació similar al palau de Jabba, amb aquells guàrdies, però ho havia atribuït al nerviosisme causat per la missió de rescatar Han. Ara, va comprendre que hi havia alguna cosa més. Potser aquest tipus d'accions, si bé empreses per defensar-se, s'acostaven perillosament a la vora de les zones fosques, on els Jedi tenien prohibit entrar.

Es va preguntar per què ni Yoda ni Ben li havien dit tot això. Es va preguntar quantes característiques més dels Jedi descobriria per si sol.

«Luke?»

Tot just va notar que les corretges de seguretat li travaven quan el caça es va inclinar a un costat. La veu que xiuxiuejava en la seva ment...

- Ben? -Va dir en veu alta.

No semblava la veu de Ben Kenobi, però si no era ell, qui...?

«Vindràs a mi, Luke -va dir la veu -. Has de venir a mi. T'espero.»

«Qui ets?», Va preguntar Luke, concentrant-se el màxim possible en el contacte, sense córrer el risc d'estavellar-se. No obstant això, l'altra ment era massa esquiva per seguir el seu rastre, i oscil·lava com una bombolla en un huracà. «On ets?»

«Ja em trobaràs.» Encara que Luke es va esforçar, va notar que el contacte es trencava. «Em trobaràs.... i els Jedi recuperaran el seu poder. Fins llavors, adéu.»

«Espera!» La seva crida es va perdre en el no res. Luke va serrar les dents, es va concentrar, i a poc a poc va ser conscient que una altra veu, més familiar, l'estava cridant pel seu nom.

- Leia? -Va grallar, amb una boca inexplicablement seca.

-Luke, et trobes bé? -Va preguntar la Leia, angoixada.

-És clar. -La seva veu va sonar millor aquesta vegada -. Estic perfecte. Alguna cosa va malament?

-Tu -va replicar Han -. Penses perseguir-los fins a casa?

Luke va parpellejar i va passejar la vista al seu voltant, sorprès. Els caces havien desaparegut, sense deixar enrere més que fragments de ferralla disseminats pel paisatge. Va comprovar a la pantalla que el Destructor Estel·lar havia abandonat l'ombra de Nkllon, i s'allunyava ràpidament de la zona d'influència gravitatòria del planeta, per poder passar a la velocitat de la llum. Més enllà, un parell de sols en miniatura s'apropaven: dues naus escut de Lando, que arribaven amb retard (ara que ja era massa tard) per ajudar-los en la batalla.

- Tot ha acabat? -Va preguntar estúpidament.

-Tot ha acabat –el va tranquil·litzar la Leia -. Vàrem abatre a dos caces abans que la resta fugís a la desbandada.

- I els transports de tropes?

-Es van anar amb els caces -va dir Han -. Encara no sabem què estaven fent aquí. Vam perdre el seu rastre durant la batalla. Tampoc va donar la impressió que volguessin acostar-se massa a la ciutat.

Luke va respirar profundament i va consultar el crono del caça. En total, hi havia desconnectat més de mitja hora. Mitja hora que la seva percepció interna del temps no recordava. Era possible que aquell estrany contacte Jedi hagués durat tant?

Hauria d’investigar-ho. Amb molta cautela.

A la pantalla del pont principal, un punt brillant que es destacava contra el fons fosc de Nkllon, el Justicier va efectuar el salt a la velocitat de la llum.

-S'han anat, almirall -va anunciar Pellaeon, i va mirar a Thrawn.

-Bé. -L'almirall va examinar les altres pantalles gairebé amb mandra, encara que no hi havia per què preocupar-se d'això en el sistema Athega -. I doncs? -Va dir, girant a la seva cadira -. Mestre C'baoth?

-Han complert la seva missió -va contestar C'baoth, amb aquella estranya expressió tensa a la cara -. S'han apoderat de cinquanta-una de les màquines de mineria que vostè desitjava.

-Cinquanta-una -va repetir Thrawn, amb òbvia satisfacció. Excel·lent. No va tenir problemes al guiar-los?

C'baoth va clavar els ulls en Thrawn.

-Han complert la seva missió -va repetir -. Quantes vegades va a fer-me la mateixa pregunta?

-Fins que estigui segur d'obtenir la resposta correcta -va replicar Thrawn amb fredor -. Durant una estona, la seva expressió va semblar indicar que tenia problemes.

-No vaig tenir cap problema, gran almirall Thrawn. Vaig sostenir una conversa. Va fer una pausa i va somriure -. Amb Luke Skywalker.

- De què està parlant? -Va esbufegar Pellaeon -. Els informes d'intel·ligència indiquen que Skywalker està...

Un gest brusc de Thrawn el va interrompre.

-Expliqui’s -va dir el gran almirall.

C'baoth va assenyalar la pantalla amb un capcineig.

-Està aquí mateix, gran almirall Thrawn. Va arribar a Nkllon poc abans que el Justicier.

Thrawn va aclucar els ulls.

- Skywalker està a Nkllon? -Va preguntar, amb veu perillosament serena.

-Al mateix cor de la batalla -va respondre C'baoth, molt satisfet del desconcert del gran almirall.

- I no m'ha dit res? -Va preguntar Thrawn, amb la mateixa veu implacable.

El somriure de C'baoth va desaparèixer.

-Ja l'hi vaig dir abans, gran almirall: deixi en pau a Skywalker. Jo m'encarregaré d'ell, al seu temps, a la meva manera. Només li exigeixo que compleixi la seva promesa de portar-me a Jomark.

Thrawn va contemplar durant un llarg moment al mestre Jedi, amb els ulls aclucats, una expressió indesxifrable a la cara. Pellaeon va contenir l'alè.

-Massa aviat -va dir per fi el gran almirall.

C'baoth va esbufegar.

- Per què? Considera que els meus talents són massa útils per tirar la tovallola?

-En absolut -va replicar Thrawn, amb veu gèlida -. És una qüestió d'eficàcia. Ha transcorregut massa poc temps perquè els rumors sobre la seva presència es propaguin. Fins estar segurs que Skywalker reaccionarà, vostè perdrà el temps.

Una expressió somiadora es va pintar en el rostre de C'baoth.

-Oh, reaccionarà -va dir amb suavitat -. Confiï en mi, gran almirall Thrawn. Reaccionarà.

-Sempre confio en vostè -va dir Thrawn amb sarcasme. Va acariciar l’ysalamir escampat sobre la seva butaca de comandament, com si volgués recordar al mestre Jedi fins a quin punt confiava en ell -. En qualsevol cas, suposo que és el seu temps el que desaprofita. Capità Pellaeon, quant de temps es trigarà a reparar els danys del Justicier?

-Diversos dies com a mínim, gran almirall. Segons els danys, trigarem tres o quatre setmanes.

-Molt bé. Ens dirigirem al punt de cita, romandrem amb ells el temps necessari per assegurar-nos que es duguin a terme les reparacions pertinents, i després acompanyarem al mestre C'baoth a Jomark. Està d'acord? -Va preguntar Thrawn a C'baoth.

-Sí. -C'baoth es va aixecar de la seva butaca -, Vaig a descansar, gran almirall Thrawn. Aviseu-me si necessiteu la meva ajuda.

-I tant.

Thrawn va contemplar l'ancià mentre travessava el pont, i quan les portes es van tancar darrere seu, es va girar cap a Pellaeon. Aquest va fer el possible per mantenir la serenitat.

-Vull una projecció de ruta, capità -va dir Thrawn, amb veu freda però ferma -. La línia més recta de Nkllon a Jomark que un caça equipat amb hiperpropulsor, a màxima velocitat, pugui seguir.

-Sí, almirall. -Pellaeon va fer un senyal al navegant, que va assentir i es va posar a treballar -. Creu que té raó, sobre la presència d’Skywalker al cel de Nkllon?

Thrawn va arronsar les espatlles.

-Els Jedi coneixien formes d'influir en la gent, fins i tot a grans distàncies. Hi ha la possibilitat que, fins i tot aquí, estigués prou a prop d’Skywalker per inculcar-li una suggestió o una compulsió. Si aquestes tècniques funcionessin en un altre Jedi... -Va tornar a encongir d'espatlles -, ja ho veurem.

-Sí, senyor. -Van començar a aparèixer xifres a la pantalla de Pellaeon -. Bé, encara que Skywalker abandoni Nkllon immediatament, no hi haurà cap problema que C'baoth arribi a Jomark abans que ell.

-Ja ho sabia, capità -va dir Thrawn -. El que necessito és una mica més agosarat. Deixarem a C'baoth a Jomark, i després retrocedirem en un punt situat en la suposada ruta d’Skywalker. Un punt que es trobi a uns vint anys llum de distància, diria jo.

Pellaeon va arrufar les celles. L'expressió pintada a la cara de Thrawn li va posar la pell de gallina.

-No comprenc, senyor -va dir amb cautela.

Els ulls brillants el van observar amb aire pensatiu.

-És molt senzill, capità. Pretenc desenganyar al nostre gran i gloriós mestre Jedi de la seva creixent creença que ens és indispensable.

Pellaeon va comprendre.

-Esperarem Skywalker en un punt de la ruta i li tendirem una emboscada.

-Exacte -va assentir Thrawn -. I en aquest punt decidirem si li lliurem a C'baoth -la seva expressió es va endurir -o el matem.

Pellaeon el va mirar, bocabadat.

-Va prometre a C'baoth que l'hi lliuraria.

-Estic reconsiderant el tracte -va replicar Thrawn amb fredor -. Skywalker ha demostrat de sobres que és perillós i ha aconseguit sobreviure, com a mínim, a un atemptat. C'baoth hauria d'haver aconseguit ja doblegar la voluntat de la germana d’Skywalker i els seus bessons.

Pellaeon va desviar la mirada cap a les portes tancades, i es va obligar a recordar que C'baoth no podia captar la seva conversa, gràcies als ysalamir dispersos pel pont del Quimera.

-És possible que us vulgueu enfrontar en aquest desafiament, senyor -va suggerir amb cautela.

-Li esperen molts reptes abans que restablim l'Imperi. Serà millor que estalviï els seus talents i la seva astúcia per a aquest moment. -Thrawn es va tornar cap a les pantalles -. En qualsevol cas, s'oblidarà de tot el concernent a Skywalker quan hi tingui a la seva germana. Espero que els desitjos del nostre mestre Jedi es demostrin tan erràtics com els seus canvis d'humor.

Pellaeon va reflexionar. Si més no, pel que fa a Skywalker, els desitjos de C'baoth semblaven molt segurs.

-Suggereixo respectuosament, almirall, que fem tot el possible per capturar viu a Skywalker. -Va tenir una sobtada inspiració -. En especial, perquè la seva mort podria induir a C'baoth a partir de Jomark i tornar a Wayland.

Thrawn el va mirar, i els seus ulls brillants es van entornar.

-Una idea interessant, capità -va murmurar -. Una idea molt interessant. Té raó, és clar. És fonamental que el mantinguem allunyat de Wayland. Si més no, fins que haguem acabat de treballar en els cilindres Spaarti i ens hàgim apoderat de tots els ysalamir que necessitarem. -Va dibuixar un tens somriure -. La seva reacció davant el que farem potser no serà gens satisfactòria.

-Hi estic d'acord, senyor.

Thrawn va torçar els llavis.

-Bé, capità. Accepto els seus suggeriments. -Es va redreçar en el seu seient -. És hora d'anar-nos. Prepareu el Quimera per passar a la velocitat de la llum.

Pellaeon es va tornar cap a les seves pantalles.

-Sí, senyor. En ruta directa cap al punt de cita?

-Primer, donarem una mica de volta. Vull que doni una volta al sistema fins el vector extern comercial, proper a la base de naus escut, i llanci algunes sondes per vigilar la partida d’Skywalker. A prop del sistema i més enllà. -Va mirar per la portella en direcció a Nkllon -. Qui sap? A on va Skywalker, el Falcó Mil·lenari sol seguir-lo.

-I llavors els caçarem a tots.

Següent