L’últim Orde (VII)

Anterior

7

El xiulet del tauler va arrencar al Luke del seu ensopiment. Va dedicar a les pantalles un ràpid examen.

-R2-va cridar, i es va estirar tant com va poder en els estrets límits de la cabina -, gairebé hem arribat. Prepara't.

Un nerviós refilet li va respondre.

-Tranquil, R2 -va instar en Luke a l’androide.

Va envoltar amb els dits la palanca hiperespacial i va deixar que la Força fluís pel seu cos. Gairebé havia arribat el moment... Ara. Va tirar de la palanca, les esteles van aparèixer i es van transformar en estrelles.

I just davant, va albirar el planeta natal dels noghri, Honoghr.

L’R2 va llançar un suau xiulet.

-Ja ho sé -va reconèixer en Luke, i ell també es va sentir una mica malament.

La Leia ja li havia explicat el que trobaria, però malgrat tot, la visió del planeta li va resultar escruixidora. Sota els tènues núvols blancs que flotaven sobre la superfície, tota la massa de terra planetària era d'un marró uniforme. Herba kholm, l'havia anomenat la Leia, les plantes natives honoghranes que l'Imperi havia modificat genèticament per perpetuar la seva sistemàtica destrucció de l'ecologia planetària. Aquell engany, combinat amb l'ajuda limitada d’en Vader, i d’en Thrawn després, havia proporcionat a l'Imperi quatre dècades de serveis noghri. Fins i tot ara, esquadrons d'ordres de la Mort noghri estaven disseminats al llarg i ample de la galàxia, els quals combatien i morien per aquells que els havien convertit en esclaus amb una traïció despietada i hipòcrita compassió.

L’R2 va refilar alguna cosa, i en Luke va apartar la vista del silenciós monument a la falta d'escrúpols imperial.

-No ho sé -va admetre, quan la pregunta de l’androide va aparèixer a la pantalla de l'ordinador -. Hauríem d'enviar un equip d'especialistes en ecologia i medi ambient. No crec que serveixi de molt, oi?

L’androide va cantussejar, un encongiment d'espatlles electrònic que es va transformar de sobte en un xiscle espantat. En Luke va aixecar el cap, just quan passava per sobre un petit i ràpid patruller.

-Crec que ens han localitzat -va comentar, amb la major indiferència possible -. Confiem que siguin els noghri, i no els imp...

-Identifiqui’s, caça -miolà al comunicador una veu profunda i gatona.

En Luke va prémer la tecla de transmissió, alhora que projectava la Força cap a la nau, que havia adoptat posició d'atac. Fins i tot des d’aquella distància va detectar un pilot de carn i ossos, la qual cosa significava que hi havia un noghri al seu interior. Si més no, així ho esperava.

-Sóc Luke Skywalker -va dir -, fill d’en lord Darth Vader, germà de la Leia Organa Solo.

El comunicador va romandre en silenci un llarg moment.

- Per a què has vingut?

La prudència normal suggeria que no tragués a col·lació el tema de les seves cèl·lules d'energia fins a no tenir una idea millor sobre la política dels líders noghri. No obstant això, la Leia li havia repetit diverses vegades la bona impressió que li havien causat el sentit de l'honor i la rectitud noghri.

-Les cèl·lules principals d'energia de la meva nau estan avariades -va respondre -. Vaig pensar que potser vostès podrien ajudar-me.

Va sorgir un suau xiuxiueig del comunicador.

-Ens poses en gran perill, fill d’en Vader -va dir el noghri -. Naus imperials aterren a Honoghr de tant en tant. Si et descobreixen, tots patirem les conseqüències.

-Comprenc -va contestar en Luke, alliberat d'un petit pes. Si els noghri estaven preocupats per la possibilitat que els imperials el descobrissin, això volia dir que, almenys, no havien rebutjat del tot la invitació de la Leia a rebel·lar-se contra l'Imperi -. Si ho prefereixen, marxaré.

Va contenir l'alè quan, darrere seu, l’R2 va gemegar en veu baixa. Si el noghri li prenia la paraula, era dubtós que poguessin arribar a un altre lloc amb l'energia que els quedava.

Segons sembla, el noghri estava pensant més o menys el mateix.

-Lady Vader ja s'ha arriscat molt pels noghri -va dir -. No podem permetre que posis en perill la teva vida. Segueix-me, fill d’en Vader. Et proporcionaré tota la seguretat que estigui en mans dels noghri.

Segons la Leia, només existia a Honoghr una petita zona capaç d'albergar una altra vida vegetal que no fos l'herba kholm. En Khabarakh i la maitrakh del clan Kihm'bar l'havien amagat a ella, juntament amb Chewbacca i C3PO, en un dels pobles d'aquesta zona, aconseguint amagar-se amb certa habilitat i alguna cosa més que una mica de sort als ulls dels imperials. La Leia havia inclòs l'emplaçament de la Terra Neta i les coordenades del sistema, i quan en Luke va seguir al patruller cap a la superfície del planeta, va observar a l'instant que no prenien aquesta direcció.

- On ens dirigim? -Va preguntar al pilot noghri, quan van descendir sota una capa de núvols.

-Al futur del nostre planeta.

-Ah -va murmurar en Luke a sota veu. Va albirar davant una doble línia de cingles escantellats, com les espines dorsals una mica estilitzades de dos dracs krayt de Tatooine -. Està el seu futur en aquestes muntanyes? -Va aventurar.

Un altre xiuxiueig va sorgir del comunicador.

-Com lady Vader, i lord Vader abans que ella, tu també llegeixes en les ànimes dels noghri.

En Luke va arronsar les espatlles. Només havia estat una suposició afortunada.

- On anem?

-Altres t'ho ensenyaran. Aquí he de deixar-te. A reveure, fill d’en Vader. La meva família celebrarà durant molt de temps l'honor rebut aquest dia.

El patruller es va elevar de cop i volta, en direcció a l'espai...

I amb perfecta sincronia, dos vehicles aeris de combat es van materialitzar del no-res i van prendre posicions als flancs.

-Et saludem, fill d’en Vader -va dir una nova veu pel comunicador -. És un honor guiar-te. Segueix-nos.

Un dels vehicles es va avançar per dirigir l'expedició, i l'altre es va situar a la rereguarda. En Luke va intentar veure quin era el seu objectiu. En teoria, els cingles estaven tan pelats com la resta del planeta.

L’R2 va cantussejar, i un missatge va aparèixer a la pantalla d’en Luke.

- Un riu? -Va preguntar en Luke, i va mirar per la coberta transparent -. On? Ah, ja ho veig. Entre dos dels cingles, oi?

L’androide refilà una afirmació. Semblava un riu molt ràpid, va decidir en Luke quan es van acostar i va distingir les nombroses línies d'aigua blanca que indicaven roques submergides. Potser això explicava per què la gola que corria entre els dos cingles era tan profunda i esmolada.

Van arribar als extrems de les línies del cingle pocs minuts després. El primer vehicle aeri va girar a estribord, va sobrevolar una sèrie de contraforts i va desaparèixer darrera d'un dels cingles més elevats. En Luke el va seguir i va somriure quan un antic record va acudir a la seva ment. «Has de maniobrar per aquesta fossa...» Va envoltar els contraforts i es va internar en les ombres dels penya-segats.

I va entrar en un món completament diferent. Al llarg de les estretes vores del riu, la terra era una massa sòlida de verd brillant.

L’R2 va xiular sorprès.

-Són plantes -va exclamar en Luke, i es va adonar a l'instant de com de ridícula que era la frase.

Doncs clar que eren plantes, però trobar plantes a Honoghr...

-És el futur del nostre planeta -va dir un dels seus escortes, amb un ombrívol orgull inconfusible en la seva veu -. El futur que lady Vader ens va proporcionar. Segueix-nos, fill d’en Vader. La zona d'aterratge és allà davant.

La zona d'aterratge va resultar ser un enorme còdol llis que penetrava al riu. En Luke va baixar, sense deixar de vigilar les aigües veloces del riu. Per sort, el cant rodat era més gran del que semblava des de cinquanta metres d'altitud. Els vehicles aeris van esperar que aterrés, van donar la volta i es van dirigir cap a la gola. En Luke va desconnectar els sistemes del caça i va mirar al seu voltant.

La catifa verda no era tan monocroma com havia pensat. Contenia quatre tons diferents, com a mínim, entrellaçats en una configuració massa consistent per a ser casual. Una canonada s'enfonsava al riu en un punt, i l'altre extrem desapareixia entre la vegetació. Va decidir que utilitzaven la pressió del corrent per regar la terra. A uns metres del cant rodat, corrent avall, ocult per una roca que sobresortia, va veure un petit edifici, similar a una cabana. Dos noghri muntaven guàrdia davant la porta, un de pell gris acer, i l'altre d'un gris molt més fosc. Mentre els observava, es van encaminar en la seva direcció.

-Sembla el comitè de recepció -va comentar en Luke a l’R2, i va obrir la coberta -. Queda't aquí, i ho dic de debò. Et cauràs a l'aigua, com en aquell primer viatge a Dagobah, i tindràs sort si trobem totes les peces.

No va necessitar repetir l'ordre. R2 va emetre un refilet nerviós, i després una pregunta.

-Sí, estic segur que són amics –el va tranquil·litzar en Luke, mentre es treia el casc de vol i s'aixecava -. No et preocupis, no m'allunyaré molt.

Va saltar pel costat del caça i va caminar cap als seus amfitrions.

Els dos noghri ja havien arribat a la vora del cant rodat, i el contemplaven en silenci. En Luke va fer una ganyota mentre s'acostava. Va projectar la Força i va desitjar posseir l'habilitat suficient per extreure alguna lectura d'aquesta espècie.

-En nom de la Nova República, jo us saludo -va dir, quan va estar prou a prop per fer-se sentir per sobre del rugit del riu -. Sóc Luke Skywalker, fill d’en lord Darth Vader, germà de la Leia Organa Solo.

Va estendre la mà esquerra, amb el palmell cap amunt, tal com la Leia li havia ensenyat.

El noghri de més edat es va avançar i va tocar amb el seu morro el palmell d’en Luke. Les fosses nasals es van aixafar contra la seva pell, i en Luke va haver de reprimir les pessigolles.

-Jo et saludo, fill d’en Vader -va dir l'alienígena, i va alliberar la mà d’en Luke. Els dos noghri es prosternaren de genolls a l'uníson, amb les mans esteses als costats, en el gest que Leia havia descrit -. Sóc Ovkhevam del clan Bakh'tor. Serveixo al poble noghri en el futur del nostre planeta. La teva presència ens honra.

-La vostra hospitalitat m'honra -va contestar en Luke, quan tots dos alienígenes s'alçaren -. I el teu acompanyant és...?

-Sóc Khabarakh del clan Kihm'bar -va dir el noghri més jove -. Ara, el clan Vader m'ha honrat per partida doble.

-Khabarakh del clan Kihm'bar -va repetir en Luke, i va examinar el jove noghri amb més atenció. De manera que aquest era el noghri que ho havia arriscat tot, primer en presentar a Leia al seu poble, i després, en protegir-la del gran almirall Thrawn -. Et dono les gràcies pels serveis que vas prestar a la meva germana Leia. La meva família i jo estem en deute amb tu.

-No sou vosaltres qui esteu en deute, fill d’en Vader -va dir l’Ovkhevam -, sinó el poble noghri. Les accions de Khabarakh del clan Kihm'bar van ser només el primer pagament.

En Luke va assentir, sense saber què dir.

- Dieu en aquest lloc el futur del vostre planeta? -Va preguntar, amb l'esperança de canviar de tema.

-És el futur que lady Vader va oferir al poble noghri -va dir l’Ovkhevam, i va moure les mans en un gest circular que abastava tota la vall -. Gràcies al seu regal, netegem la terra de les plantes verinoses de l'Imperi. Algun dia, aquí es conrearà menjar per a tothom.

-És impressionant -va dir en Luke, molt seriosament.

En terreny descobert, aquella verdor hauria destacat contra el fons d'herba kholm com un bantha en una reunió familiar de Jawes, però aquí, gràcies als farallons bessons que bloquejaven la vista des de tot arreu, com no fos just des de sobre, hi havia bones possibilitats que les naus imperials mai sospitessin la seva existència. El riu subministrava aigua suficient, la baixa latitud implicava una temporada de cultiu una mica més llarga que a la pròpia Terra Neta, i si passava el pitjor, cert nombre de càrregues explosives distribuïdes adequadament bloquejarien el riu o volarien part dels farallons, sepultant les proves de la seva silenciosa rebel·lió contra l'Imperi.

I els noghri havien planejat, dissenyat i construït tot en tot just un mes. No era d'estranyar que en Thrawn i Vader els haguessin considerat utilíssims servidors.

-Va ser lady Vader qui va fer això possible -va dir l’Ovkhevam -. Tenim poc a oferir pel que fa a hospitalitat, fill d’en Vader, però tot el que tenim és teu.

-Gràcies, però tal com va assenyalar el pilot del patruller, la meva presència a Honoghr és perillosa per a vosaltres. Si és a les vostres mans substituir les meves cèl·lules d'energia danyades, me n'aniré de seguida que pugui. Pagaré, és clar.

-No acceptarem cap pagament del fill d’en Vader -va replicar l’Ovkhevam, sorprès per la idea -. Seria una simple línia del deute contret amb vosaltres pel poble noghri.

-Comprenc -va dir en Luke, i va reprimir un sospir.

Les seves intencions eren bones, però aquell sentiment de culpabilitat per haver servit a l'Imperi havia de desaparèixer. Races i éssers molt més sofisticats que ells també havien estat víctimes de les argúcies de l'emperador.

-Suposo que el primer pas consistirà a esbrinar si teniu recanvis que s'adaptin a la meva nau. Com ho fem?

-Ja està fet -va dir en Khabarakh -. Els vehicles aeris transmetran la teva petició a l’espaiport de Nystao. Les cèl·lules d'energia i els tècnics que les instal·laran arribaran aquí al vespre.

-Mentrestant, t'oferim la nostra hospitalitat -va afegir l’Ovkhevam, que va mirar de reüll Khabarakh, com indicant-li que havia de deixar-lo parlar a ell.

-Serà un honor -va respondre en Luke  -. Guieu-me.

La cabana era tan petita com aparentava des del cant rodat d'aterratge. Gairebé tot l'espai disponible estava ocupat per dos estrets catres, una taula baixa i el que semblava ser el mòdul de preparació i emmagatzematge de menjar, extret d'una petita nau espacial. Si més no, ofegava en part l'estrèpit de l'exterior.

-Aquest serà casa teva mentre resideixis a Honoghr -va dir l’Ovkhevam -. En Khabarakh i jo muntarem guàrdia fora, per protegir-te amb les nostres vides.

-No cal -li va assegurar en Luke, i va passejar la vista per la cabana. Estava preparada per a ser ocupada durant molt de temps -. Puc preguntar què feu els dos aquí?

-Sóc el responsable d'aquest lloc -va contestar l’Ovkhevam -. Recorro la terra, per veure si les plantes creixen com cal. Khabarakh del clan Kihm'bar... -Va mirar el jove alienígena, i en Luke va creure distingir una nota d'ombrívol humor en els seus ulls -. Khabarakh del clan Kihm'bar és un fugitiu del poble noghri. Fins i tot ara, moltes de les nostres naus el segueixen buscant.

-És clar -va dir amb sequedat en Luke.

Havia estat vital que el jove comando «escapés» de la seva custòdia i desaparegués de la vista, tenint en compte l'amenaça, proferida pel gran almirall Thrawn, que seria sotmès a un complet interrogatori imperial. També era vital que la notícia de la traïció imperial arribés a oïdes dels comandos noghri escampats per la galàxia. Els dos objectius es complementaven allò més bé.

- Necessites menjar, o descans? -Va preguntar Ovkhevam.

-Estic bé, gràcies. El millor serà que torni a la meva nau i comenci a desmuntar aquestes cèl·lules d'energia.

- Puc ajudar-te? -Es va oferir en Khabarakh.

-T'ho agraeixo, sí -En Luke no necessitava ajuda, però com més aviat saldessin els noghri el seu suposat deute, millor -. Anem. La caixa d'eines està a la nau.

-Notícies de Nystao -va dir en Khabarakh, i va avançar com un ésser invisible en la foscor fins on era Luke, d'esquena al patí d'aterratge del caça -. El capità de la nau imperial ha decidit acabar unes reparacions de poca importància. Suposa que el treball es durà a terme en dos dies -Va vacil·lar -. Els dinastes et demanen perdó, fill d’en Vader.

-No cal -va afirmar en Luke, i va contemplar la tènue cinta d'estrelles que brillaven en la negror total. Trigaria dos dies més a anar-se'n d’Honoghr -. Quan vaig venir, ja sabia que podia passar això. Només lamento haver d’imposar la meva presència.

-La teva presència no és una imposició.

-Agraeixo l'hospitalitat -En Luke va assentir en direcció a les estrelles -. Suposo que no hi ha senyals que hagin localitzat meva nau.

- És que no ho sabria ja el fill d’en Vader?

En Luke va somriure en la foscor.

-Fins els Jedi tenen limitacions, Khabarakh. El perill llunyà és difícil de detectar.

No obstant això, es va recordar en silenci, la Força seguia acompanyant-lo. Aquell Creuer d'Atac podria haver aparegut en un moment molt més compromès, mentre el grup de tècnics noghri anava o tornava de la vall, per exemple, o quan en Luke s'elevés cap a l'espai. Un capità espavilat hauria reparat en qualsevol dels dos esdeveniments, i ho hauria espatllat tot.

Va captar el murmuri d'un moviment, més intuït que sentit, quan en Khabarakh es va asseure al seu costat.

-No n'hi ha prou, oi? -Va preguntar el noghri en veu baixa -. Aquest lloc. Els dinastes en diuen el nostre futur, però no ho és.

En Luke va moure el cap.

-No -va haver d'admetre -. Han fet un gran esforç, i servirà per alimentar el vostre poble, però el futur d’Honoghr... No sóc un expert, Khabarakh, però pel que he vist aquí, crec que Honoghr no pot salvar-se.

El noghri va xiuxiuejar entre les seves dents esmolades, un so que el soroll de l'aigua gairebé va ofegar.

-Expresses el sentiment de molts noghri -va dir -. Potser ningú ho cregui.

-Us ajudarem a trobar una nova llar -va prometre en Luke -. Hi ha molts planetes en la galàxia. Us trobarem un lloc on pugueu tornar a començar.

En Khabarakh va xiuxiuejar de nou.

-Però no serà Honoghr.

En Luke va empassar saliva.

-No.

Ningú va parlar durant uns minuts. En Luke va escoltar el soroll de l'aigua, afligit pels noghri, però no podia canviar el que havia passat a Honoghr. Sí, els Jedi tenien les seves limitacions.

L'aire es va agitar quan en Khabarakh es va aixecar.

- Tens gana? -Va preguntar al Luke -. Puc portar-te alguna cosa de menjar.

-Sí, gràcies.

El noghri se'n va anar. En Luke va reprimir un sospir i va canviar de posició. Ja el molestava bastant conèixer l'existència d'un problema que no podia solucionar, però no era res comparat amb l'experiència de passar dos dies més sense fer res, enfrontat-se a l’acusadora realitat.

Va contemplar el tènue camí d'estrelles i es va preguntar què opinava Leia sobre la situació. S'hauria adonat, també, que era impossible salvar Honoghr, o se li havia passat alguna idea per recuperar-lo?

O havia estat massa ocupada a sobreviure per pensar-hi?

Va fer una ganyota quan una altra punxada de culpabilitat el va ferir.

A Coruscant, la seva germana estava a punt de donar a llum als bessons. Pel que ell sabia, igual ja havia passat. En Han estava amb ella, és clar, però ell també hauria desitjat acompanyar-la...

És clar que si no podia anar en persona...

Va respirar fondo i va relaxar tot el cos. Una vegada, a Dagobah, havia estat capaç d'escodrinyar el futur, per veure els seus amics, i el sender que seguien. Després, en Yoda l’havia guiat..., però si era capaç de descobrir el mètode, potser podria fer una ullada als seus nebots. Va concentrar amb tota cura els seus pensaments i la seva voluntat, i va projectar la Força...

La Leia estava arraulida en la foscor, amb el desintegrador i l'espasa de llum a les mans, i el seu cor bategava amb por i determinació. Darrere d'ella es trobava la Wínter, que aferrava amb força dues petites vides, indefenses i fràgils. Una veu, la d’en Han, va tronar amb ira i la mateixa determinació. En Chewbacca era a prop, per sobre dels altres, va pensar, i Lando l'acompanyava. Davant d'ells es movien siluetes borroses, les ments albergaven amenaces i una freda i mortífera finalitat. Un desintegrador va disparar, després un altre, una porta es va obrir...

- Leia! -Va cridar en Luke, i el seu cos es va estremir violentament quan el tràngol es va trencar com una bombolla.

Una imatge final va centellejar i va desaparèixer en la nit d’Honoghr. Una persona sense rostre, que avançava cap a la seva germana i els seus fills des de les ombres. Una persona proveïda del poder de la Força...

- Què passa? -Va preguntar una veu noghri a la seva esquena.

En Luke va obrir els ulls, va descobrir en Khabarakh i l’Ovkhevam aclofats davant seu. Un petit bastó lumínic banyava els seus rostres de malson amb una tènue llum.

-He vist la Leia -va dir, i va sentir la seva veu tremolosa -. Ella i els seus fills estaven en perill -Va respirar mig ennuegat i va expulsar l'adrenalina del seu cos -. He de tornar a Coruscant.

L’Ovkhevam i en Khabarakh van intercanviar una mirada.

-Però si el perill és actual... -Va començar l’Ovkhevam.

-No era actual -En Luke va moure el cap -. Vaig veure el futur, però ignoro quin moment precís.

En Khabarakh va tocar l'espatlla de l’Ovkhevam, i els noghri van conversar uns minuts en el seu idioma. «Tranquil -es va dir en Luke, utilitzant les tècniques de relaxació Jedi -. Tranquil.» En Lando apareixia en la visió, l'havia vist amb gran nitidesa, però Lando, pel que ell sabia, seguia a Nkllon, ocupat en les seves operacions mineres de Ciutat Nòmada. La qual cosa significava que en Luke encara tenia temps de tornar a Coruscant abans que tingués lloc l'atac contra la Leia.

Estava en el cert? Era la visió una veritable imatge del futur, o provocaria el que havia vist un canvi en els esdeveniments? «Difícil de veure-ho és -havia dit el mestre Yoda, quan en Luke va tenir la visió a Dagobah -. El futur en moviment sempre està.»I si algú amb un coneixement tan profund de la Força com en Yoda havia estat incapaç d'obrir-se pas entre les incerteses...

-Si vols, fill d’en Vader, les ordres s'apoderaran de la nau imperial -va dir l’Ovkhevam -. Si els seus tripulants fossin aniquilats amb rapidesa, ningú culparia als noghri.

-No puc permetre que feu això -En Luke va moure el cap -. És massa perillós. És impossible garantir que no enviïn un missatge.

L’Ovkhevam s'alçà.

-Si lady Vader està en perill, el poble noghri desitja córrer aquest risc.

En Luke els va mirar i una estranya sensació el va envair. Aquelles cares noghri de malson no havien canviat, però en l'espai d'un segon, si la manera com les percebia en Luke. Ja no constituïen un conjunt abstracte de trets alienígenes. Tot d'una, eren unes cares amigables.

-L'última vegada que vaig tenir una visió semblant, vaig marxar sense intentar ajudar-la -va dir en veu baixa -. La veritat és que no només no vaig ajudar a ningú, sinó que gairebé arruïno la seva possibilitat d'escapar -Va contemplar la seva mà dreta artificial. Va reviure de nou el sinistre record de l'espasa de llum d’en Vader quan va retallar el seu canell -. I també altres coses -Va aixecar la vista cap a ells -. No tornaré a cometre el mateix error, mentre les vides dels noghri estiguin en joc. Esperaré a què la nau imperial s'hagi marxat.

En Khabarakh va estendre la mà i va tocar la seva espatlla.

-No pateixis per la seva seguretat, fill d’en Vader -va dir -. No serà fàcil derrotar lady Vader, mentre el wookiee Chewbacca estigui al seu costat.

En Luke va contemplar les estrelles. No, mentre en Han, Chewie i la guàrdia de seguretat de palau la protegissin, la Leia donaria bon compte d'intrusos vulgars.

Però hi havia una última imatge borrosa. La persona que havia sentit plena de força...

A Jomark, el mestre C'baoth havia deixat molt clar que volia la Leia i als nens. Els desitjaria tant que aniria a buscar-los en persona a Coruscant?

-Venceran -va repetir en Khabarakh. En Luke va assentir, amb un esforç.

-Ja ho sé -va dir, intentant aparentar confiança. Era absurd que tots ells es preocupessin.

L'última foguera es va apagar, la darrera microfractura es va tancar, l'últim ferit va ser conduït a la infermeria... i amb una estranya barreja de resignació i fúria freda, en Lando Calrissian va mirar per la finestra de la seva sala de comandament particular i va saber que tot havia acabat. Ciutat Núvol, a Bespin, i ara, Ciutat Nòmada, a Nkllon. Per segona vegada, l'Imperi li havia arrabassat alguna cosa que havia creat amb grans esforços, transformant-lo en cendres.

Un xiulet va sorgir de la consola de l'escriptori. Es va acostar i va tocar l'interruptor del comunicador.

-Calrissian -va dir, i es va eixugar el front amb l'altra mà.

-Senyor, sóc Bagitt, de la Central de Màquines -va dir una veu cansada -. L'últim motor de propulsió acaba d'aturar-se.

En Lando va fer una ganyota, però després dels danys provocats pels caces TIE a la seva explotació minera ambulant, ja res el sorprenia.

- Alguna possibilitat de reparar els suficients per seguir funcionant? -Va preguntar.

-Sense una fragata que porti peces de recanvi, impossible -va explicar en Bagitt -. Ho sento, senyor, però hi ha massa coses trencades o foses.

-Entès. En aquest cas, ordeni a la seva gent que es concentri en mantenir activat el suport vital.

-Sí, senyor. Ummm... Senyor, corre el rumor que s'han interromput totes les comunicacions de llarg abast.

-Només temporalment –el va tranquil·litzar en Lando -. Ja hi ha gent treballant-hi, i suficients peces de recanvi per fabricar dos nous transmissors.

-Sí, senyor -va dir en Bagitt, en un to menys afligit -. Bé, aniré a veure com va el suport vital.

-Mantingui’m informat.

En Lando va tallar la comunicació i va caminar cap a la finestra. Els quedaven vint dies; només vint dies abans que la lenta rotació de Nkllon els transportés des del centre de la cara fosca a ple sol. En aquest cas ja no importaria si funcionaven o no els motors de propulsió, les comunicacions o el suport vital. Quan el sol iniciés la seva lenta ascensió sobre l'horitzó, tots els supervivents de Ciutat Nòmada es dirigirien cap a una mort molt ràpida i molt calenta.

Vint dies.

En Lando va contemplar el cel nocturn i va deixar que els seus ulls rellisquessin per les configuracions de constel·lacions amb les que somiava en els seus comptats moments d'oci. Si aconseguien reparar el transmissor de llarg abast abans de dos dies, podrien demanar ajuda a Coruscant. Independentment dels danys infligits per la força imperial a les naus escut, a la base del sistema exterior, els tècnics de la Nova República aconseguirien reparar-ne una, com a mínim, per un últim viatge al sistema interior. Aniria just, però amb una mica de sort...

Tot d'una, els seus pensaments es van interrompre. Gairebé davant, havia aparegut la brillant estrella d'una nau escut que s'aproximava.

Va donar un pas instintiu cap a l’escriptori per alertar a les estacions de combat. Si els imperials tornaven per rematar la feina...

Es va aturar. No. Si eren els imperials, tot havia acabat. Ja no li quedaven caces, ni defenses a Ciutat Nòmada. Era absurd inquietar els seus per res.

Llavors, va sorgir de l'escriptori l'estàtica grinyolant d'un senyal de comunicació.

-Ciutat Nòmada, sóc el general Bel Iblis -va tronar una veu que recordava molt bé -. Algú m'escolta?

En Lando es va precipitar cap a l'escriptori.

-Aquí Lando Calrissian, general -va dir, en el to més desimbolt que va poder forçar -. La nau que s'acosta és la de vostès?

-En efecte. Estàvem a qat Chrystac quan vam rebre el seu senyal de socors. Lamento no haver arribat a temps.

-I jo també. Quin aspecte té la base de naus escut?

-Desastrós, em temo. Aquestes naus escut són massa grans per destruir-les fàcilment, però els imperials es van emprar a fons. Actualment, només una sembla estar en condicions de volar.

-Bé, tot aquesta xerrameca és inútil. Ciutat Nòmada està acabada.

- No hi ha manera de moure-la de nou?

-Abans dels vint dies que falten perquè el sol ens rosteixi, no. Podríem enfonsar-nos prou sota terra per intentar un viatge al voltant de la cara il·luminada, però necessitem equip pesat del que no tenim.

-Potser podríem treure-la de Nkllon i portar-la al sistema exterior, per reparar-la -va suggerir en Bel Iblis -. Una fragata d'assalt i un parell d'elevadors pesats n'hi hauria prou, si aconseguim que voli l’altra nau escut.

-I convencem a l'almirall Ackbar que ens cedeixi una fragata d'assalt.

-Té raó -va admetre en Bel Iblis -. Suposo que hauria de conèixer les altres males notícies. Què es va dur l'Imperi?

En Lando va sospirar.

-Tot. Totes les nostres reserves: hfredio, kammris, dolovita... Tot el que se li acudeixi, i més. Si ho vam extreure, se'l van emportar.

- Quant en total?

-Uns quatre mesos de treball. Més de tres milions, segons els preus vigents en el mercat.

En Bel Iblis va guardar silenci uns instants.

-No sabia que aquest lloc era tan productiu. És fonamental que convencem a Coruscant que els ajudin a funcionar de nou. Quanta gent té aquí?

-Una mica menys de cinc mil. Alguns estan bastant malferits.

-Tinc molta experiència a traslladar ferits -va dir en to ombrívol en Bel Iblis -. No es preocupi, els pujarem a bord. Vull que destini a un grup a la reparació de les naus escut. Tots els altres seran transportats a qat Chrystac. És un lloc tan bo com qualsevol altre perquè transmeti una petició oficial d'ajuda a Coruscant.

-Em pensava que ja no hi havia llocs des d'on transmetre peticions -va grunyir en Lando.

-Tenen molt en què pensar -va admetre en Bel Iblis -, però jo diria que té força possibilitats d'una resposta positiva.

En Lando es va rosegar el llavi.

-Bé, anem a provar. Porti’m a Coruscant i deixeu-me parlar amb ells en persona.

-Això li representarà cinc dies més de viatge -va recordar en Bel Iblis -. Pot permetre-s’ho?

-Millor cinc dies malgastats així que assegut a qat Chrystac, preguntant-me si la meva transmissió ha aconseguit sortir del centre de comunicacions -va replicar en Lando -. Diguem cinc dies a Coruscant, un o dos més per convèncer la Leia que em presti una nau i els elevadors, i deu més per tornar aquí i acabar el treball.

-Disset dies. Molt just.

-No se m'acut una idea millor. I a vostè?

En Bel Iblis va esbufegar.

-Bé, de totes maneres havia pensat dirigir-me aviat a Coruscant. Tant és que sigui ara.

-Gràcies, general.

-De res. Serà millor que ordeni preparar-se als seus. Les nostres llançadores s'enlairaran quant arribem a l'ombra planetària.

-D'acord. Fins aviat.

En Lando va tallar la comunicació. Era una jugada arriscada, en efecte, i ho sabia, però també l'única esperança, sent realista. A més, encara que rebés una negativa per resposta, un viatge a Coruscant en aquests moments no era una mala idea. Veuria la Leia, en Han i als bessons acabats de néixer, i fins pot ser que es topés amb Luke o Wedge.

Va mirar per la portella i va torçar els llavis. Si més no, a Coruscant no hauria de preocupar-se per atacs imperials.

Va connectar l'intèrfon i va procedir a donar l'ordre d'evacuació.

Següent