Devorats (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

—Això és una bogeria! —va dir la Leia—. Els planetes no es mouen.

—Bé, aquest sí. I cada vegada està més a prop!

La veu de la Tash es va convertir en un murmuri horroritzat.

—No vau dir que quan vau venir aquí, vau arribar vint minuts abans d'hora?

—Així és —va recordar Luke.

—I nosaltres vam arribar massa aviat, també —va agregar Hoole. Mirà cap al planeta. En aquesta distància, la massa de fang retorçant-se no podia veure's. D’vouran semblava tranquil i bell. Va murmurar—. Pot moure's.

—Pots saltar a l’hiperespai, Han? —va preguntar Luke—. Estarem fora de perill si ho fas.

—No puc fer-ho, noi. No mentre estiguem dins del camp gravitatori del planeta. I no crec que planegi deixar-nos sortir. Chewie, talla l'alimentació auxiliar!

Mentre Zak, Tash, i els altres miraven, pilot i copilot treballaven sobre els controls, portant fins a l'última gota d'energia del Falcó als seus motors. Però quan Tash va comprovar la finestra una altra vegada, D’vouran semblava més gran i més a prop.

—Au vinga, Han —va instar-lo la Leia—. Sempre has dit que aquesta nau és la més ràpida de la galàxia.

La suor corria pel front d’en Han Solo.

—Sí, bé, mai vaig haver de competir amb un planeta abans. Chewie, treu tota l'energia dels escuts —el wookiee grunyí—. Ja ho has fet, eh? Què hi ha de les torretes? —Chewbacca grunyí—. Està bé, està bé! Només preguntava.

D’vouran ara estava prou a prop com per omplir la finestra.

En Han es va recolzar en la seva cadira. Per una fracció de segon va semblar derrotat. Després es va redreçar.

—Molt bé, anem a retornar-li la pilota en aquesta cosa. La gravetat és el nostre problema, veritat? Anem a fer que sigui la nostra amiga.

Virà al Falcó en un gir tancat, fent que tothom perdés l'equilibri. Quan es van recuperar, la nau es dirigia cap al planeta. Chewbacca udolà.

—Han, què estàs fent?! —va cridar Luke—. Et dirigeixes directament cap a ell!

—Espera! —va cridar el pilot.

Tirat per la gravetat del planeta i empès pels seus propis motors, el Falcó va agafar una gran velocitat llançant-se cap a D’vouran. A l'últim moment possible, Han es va desviar. Mantenint-se just a l'abast de la gravetat, va accelerar els motors i va fregar l'atmosfera del planeta. El ventre de la nau va deixar un rastre de flames en l'aire mentre el vaixell de càrrega donava la volta al voltant del monstruós planeta.

L'efecte era com el d'una fona. La nau va finalitzar la volta al planeta i Han va deixar l'òrbita. Conduït pel seu incrementat impuls, el Falcó va solcar l'espai molt per davant de D’vouran.

Chewbacca va bordar un comentari.

—La força gravitacional està caient! —va traduir Han.

—Ho has fet! —va cridar la Leia—. Estem en espai obert!

Alliberat de la gravetat de D’vouran, el Falcó va augmentar encara més la velocitat.

Es va tornar cap als seus passatgers amb indiferència.

—El truc de la fona. El truc més vell del manual.

Zak i Tash es van mirar i van somriure. Oncle Hoole no havia tret els ulls del planeta.

—Mira —va dir.

—No m’ho puc creure —va murmurar Tash. Malgrat tot el que havia vist, li resultava difícil entendre el que estava succeint.

El planeta D’vouran semblava estremir-se. Es retorçava i tremolava com si tractés de canviar la seva forma. Brillants centelleigs de llum que semblaven erupcions volcàniques van aparèixer en la seva superfície. El planeta va sobresortir cap a l'exterior, convertint-se en una massa horriblement deforme. Després es va esfondrar sobre si mateix, agitant-se i girant, transformant-se en una massa més i més petita de matèria a l'espai. Amb un últim sotrac, D’vouran va desaparèixer per complet.

—No m’ho puc creure —va dir Zak.

—S'ha anat? —va preguntar Tash.

—Sembla que s'ha... devorat a si mateix —va dir Hoole pensatiu—. Molt extraordinari.

—Sí, bé, no anem a quedar-nos per aquí per admirar-ho —va dir Han—. Chewie, preparat per donar el salt. Ara!

El pilot va aferrar una gran palanca i va tirar amb força. Zak i Tash van ser llançats cap enrere mentre el Falcó travessava el teixit de l'espai real.

Següent