dissabte, 6 d’octubre del 2018

Devorats (XIX)

Anterior


CAPÍTOL 19

Al moment en què Tash va arribar a la cabina, Hoole ja havia completat la seqüència d'encès i estava llest per enlairar-se. Zak i Tash es van cordar els cinturons de seguretat.
Hoole va donar energia al repulsor elevador. Els propulsors es van encendre, però la nau no es movia.
Pressionant la cara contra la finestra transparent, Tash va mirar cap al terra de la plataforma de llançament. L'asfalt havia desaparegut per complet sota el fang de D’vouran. El llot vivent pujava fins a un metre d'altura al llarg de tot l’espaiport. El Missatger de Llum estava atrapat en la seva irrompible abraçada.
—Estem atrapats! —va exclamar Devé.
—No crec que la meva taula d’skimboard ens vagi a ajudar aquesta vegada —va dir Zak.
—No haurà de fer-ho —va dir Tash—. Mira allà!
En el cel sobre el port espacial, va aparèixer una nau amb forma de platet. Es va llançar cap a ells amb una agilitat sorprenent per un atrotinat vaixell de càrrega corellià. El seu pilot guià la nau sobre el Missatger de Llum, després va manipular hàbilment els seus repulsors fins que la nau va estar només a uns pocs metres per sobre del Missatger de Llum. Era una maniobra arriscada per a la majoria dels pilots.
Però la majoria dels pilots no eren Han Solo.
Zak i Tash van obrir l’escotilla superior del Missatger de Llum. El soroll de la part inferior del Falcó Mil·lenari era ensordidor, però era un so de benvinguda per a ells, seguit per la més que agradable vista de l'obertura de l’escotilla ventral del Falcó. La cara del wookiee Chewbacca va apuntar a través d'ella, rugint perquè es donessin pressa.
El llot bullint estava a mig camí pels costats del Missatger de Llum.
Mentre Hoole empenyia des de baix, Zak i Tash tiraven de Devé des de dalt. Finalment van aconseguir que pugés a la part superior del Missatger. El wookiee va aferrar a Devé amb una pota enorme i fàcilment el va aixecar, introduint-lo per l’escotilla inferior del Falcó. Zak i Tash van ser els següents. Chewbacca els va recollir com si fossin ninots de drap i els va portar a bord de la nau d’en Han Solo, on els va deixar a cura d’en Luke Skywalker.
La veu d’en Han Solo crepitava pel sistema de comunicacions.
—Vinga, vinga, vinga, què està prenent tant temps aquí a baix?
Tan aviat com tothom va estar a bord, Luke l'hi va comunicar.
—Tothom a bord, Han. Ara treu-nos d'aquí!
El Falcó va rugir engegant-se.
Zak, Tash i Hoole van deixar a Devé a cura dels droides d’en Luke, C-3PO i R2-D2. Quan van arribar a la cabina de pilotatge un moment després, el Falcó volava a cinc quilòmetres sobre D’vouran. La Leia va deixar vacant la cadira del copilot perquè Chewbacca la rellevés.
Han Solo va mirar cap a la superfície agitada del planeta.
—Alguna cosa estranya està succeint aquí a baix. Sou molt afortunats que paréssim.
—La sort no ha tingut res que veure —va dir la Leia—. Luke va suggerir que tornéssim per aquí a veure com estàveu. Va ser llavors quan us vam veure als quatre en la taula d’skimboard.
Hoole va parlar ràpidament.
—Has de treure'ns d'aquí el més ràpid que puguis.
—No hi ha problema —va dir Han arrossegant les paraules—. En el Falcó esteu a resguard del que sigui que estigui passant aquí a baix.
En Han va dirigir la seva nau cap a l'espai exterior, i després es va tirar cap enrere i va escoltar com Hoole explicava el que havien descobert sobre D’vouran.
Han el va mirar amb escepticisme.
—Mira, òbviament alguna cosa ha produït coses aquí a baix. Però, un planeta viu? Ha d'haver-hi un error. Ho resoldrem una vegada que estiguem a l’hiperespai. Chewie, prepara't per tallar els subllum.
Chewbacca va comprovar els seus instruments, i després grunyí.
—Què vols dir amb què encara estem dins de la gravetat de D’vouran? —va murmurar Solo—. Hem estat anant a propulsió màxima durant quatre minuts. A hores d'ara hem d'estar a mig camí fora d'aquest sistema estel·lar.
Va comprovar dues vegades les lectures. El somriure arrogant va deixar la seva cara.
—Tinc un mal pressentiment.
—Què passa, Han? —va preguntar la Leia.
Solo va girar al Falcó fins que només es va poder veure D’vouran a través de la finestra.
—No crec que ens hàgim allunyat encara.
—Què vols dir? —Tash va sentir el seu cor enfonsar-se.
—D’vouran ens segueix...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada