CAPÍTOL 19
Al
moment en què Tash va arribar a la cabina, Hoole ja havia completat la
seqüència d'encès i estava llest per enlairar-se. Zak i Tash es van cordar els
cinturons de seguretat.
Hoole
va donar energia al repulsor elevador. Els propulsors es van encendre, però la
nau no es movia.
Pressionant
la cara contra la finestra transparent, Tash va mirar cap al terra de la
plataforma de llançament. L'asfalt havia desaparegut per complet sota el fang
de D’vouran. El llot vivent pujava fins a un metre d'altura al llarg de tot l’espaiport.
El Missatger de Llum estava atrapat
en la seva irrompible abraçada.
—Estem
atrapats! —va exclamar Devé.
—No
crec que la meva taula d’skimboard ens vagi a ajudar aquesta vegada —va dir
Zak.
—No
haurà de fer-ho —va dir Tash—. Mira allà!
En
el cel sobre el port espacial, va aparèixer una nau amb forma de platet. Es va
llançar cap a ells amb una agilitat sorprenent per un atrotinat vaixell de
càrrega corellià. El seu pilot guià la nau sobre el Missatger de Llum, després va manipular hàbilment els seus repulsors
fins que la nau va estar només a uns pocs metres per sobre del Missatger de Llum. Era una maniobra
arriscada per a la majoria dels pilots.
Però
la majoria dels pilots no eren Han Solo.
Zak
i Tash van obrir l’escotilla superior del Missatger
de Llum. El soroll de la part inferior del Falcó Mil·lenari era ensordidor, però era un so de benvinguda per a
ells, seguit per la més que agradable vista de l'obertura de l’escotilla
ventral del Falcó. La cara del wookiee
Chewbacca va apuntar a través d'ella, rugint perquè es donessin pressa.
El
llot bullint estava a mig camí pels costats del Missatger de Llum.
Mentre
Hoole empenyia des de baix, Zak i Tash tiraven de Devé des de dalt. Finalment
van aconseguir que pugés a la part superior del Missatger. El wookiee va aferrar a Devé amb una pota enorme i
fàcilment el va aixecar, introduint-lo per l’escotilla inferior del Falcó. Zak i Tash van ser els següents.
Chewbacca els va recollir com si fossin ninots de drap i els va portar a bord
de la nau d’en Han Solo, on els va deixar a cura d’en Luke Skywalker.
La
veu d’en Han Solo crepitava pel sistema de comunicacions.
—Vinga,
vinga, vinga, què està prenent tant temps aquí a baix?
Tan
aviat com tothom va estar a bord, Luke l'hi va comunicar.
—Tothom
a bord, Han. Ara treu-nos d'aquí!
El
Falcó va rugir engegant-se.
Zak,
Tash i Hoole van deixar a Devé a cura dels droides d’en Luke, C-3PO i R2-D2.
Quan van arribar a la cabina de pilotatge un moment després, el Falcó volava a cinc quilòmetres sobre
D’vouran. La Leia va deixar vacant la cadira del copilot perquè Chewbacca la
rellevés.
Han
Solo va mirar cap a la superfície agitada del planeta.
—Alguna
cosa estranya està succeint aquí a baix. Sou molt afortunats que paréssim.
—La
sort no ha tingut res que veure —va dir la Leia—. Luke va suggerir que
tornéssim per aquí a veure com estàveu. Va ser llavors quan us vam veure als
quatre en la taula d’skimboard.
Hoole
va parlar ràpidament.
—Has
de treure'ns d'aquí el més ràpid que puguis.
—No
hi ha problema —va dir Han arrossegant les paraules—. En el Falcó esteu a resguard del que sigui que
estigui passant aquí a baix.
En
Han va dirigir la seva nau cap a l'espai exterior, i després es va tirar cap
enrere i va escoltar com Hoole explicava el que havien descobert sobre
D’vouran.
Han
el va mirar amb escepticisme.
—Mira,
òbviament alguna cosa ha produït coses aquí a baix. Però, un planeta viu? Ha
d'haver-hi un error. Ho resoldrem una vegada que estiguem a l’hiperespai.
Chewie, prepara't per tallar els subllum.
Chewbacca
va comprovar els seus instruments, i després grunyí.
—Què
vols dir amb què encara estem dins de la gravetat de D’vouran? —va murmurar Solo—.
Hem estat anant a propulsió màxima durant quatre minuts. A hores d'ara hem
d'estar a mig camí fora d'aquest sistema estel·lar.
Va
comprovar dues vegades les lectures. El somriure arrogant va deixar la seva
cara.
—Tinc
un mal pressentiment.
—Què
passa, Han? —va preguntar la Leia.
Solo
va girar al Falcó fins que només es
va poder veure D’vouran a través de la finestra.
—No
crec que ens hàgim allunyat encara.
—Què
vols dir? —Tash va sentir el seu cor enfonsar-se.
—D’vouran
ens segueix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada