Devorats (i Ep)

Anterior

EPÍLEG

A la zona comuna del Falcó, Tash es va asseure enfront de l'oncle Hoole.

—Vaig pensar que m'havíeu deixat sola —va dir la Tash—. Vaig pensar que tothom havia estat assassinat. Igual que els meus pares.

No hi havia la més mínima esquerda en l'expressió usualment ombrívola d’en Hoole.

—Ho sento, Tash. Mentre no estaves, vaig veure la meva oportunitat d'espiar als enzeen. Així que em vaig convertir en un d'ells.

—Però, per què vas esperar tant temps per ajudar-nos? —Va preguntar ella—. Podrien haver-nos matat.

—Necessitava saber què estava passant. No vaig poder esbrinar-ho fins que Chood t'ho va explicar. Et vaig ajudar tan aviat com vaig poder —va explicar el shi’ido.

—De què et vas assabentar? —va preguntar la Princesa Leia—. Què passava allà?

—No sé molt més que Tash sobre aquest tema. Però la meva millor conjectura és aquesta: D’vouran era una espècie d'experiment científic que va sortir malament. L'Imperi sempre està experimentant amb mutacions i armes biològiques. Simplement van perdre el control d'aquest experiment. El penjoll era una espècie d'escut protector. La tecnologia en aquest petit dispositiu havia de ser increïble. Tant de bo hagués pogut estudiar-ho —va dir Hoole.

—Bé, podria no haver funcionat molt bé —va assenyalar Zak—. Tots els científics havien desaparegut. Van haver d'haver estat devorats.

—Devorats? —va preguntar Hoole—. És igual de probable que els creadors simplement abandonessin el seu projecte i el deixessin a la seva sort. Encara poden estar en alguna part.

Tash va recordar el somriure maligne d’en Chood.

—I els enzeen?

—Paràsits, com tu i Devé vau endevinar. S'alimentaven de D’vouran i D’vouran els permetia sobreviure, sempre que atraguessin més menjar.

—Com van arribar allà? —va preguntar Zak.

—Tal vegada es van estavellar intentant aterrar com Bebo —va suggerir Tash—, però al planeta no li agradava el seu sabor.

—Potser —va reflexionar Hoole—. Però em temo el pitjor. Crec que els qui fossin els responsables de la creació de D’vouran també van crear als enzeen per vigilar i alimentar al planeta. Algú està utilitzant la ciència per crear mutants.

Luke Skywalker va fer la pregunta que rondava la ment de tots.

—Llavors, els qui estan darrere d'aquests experiments, què estan tractant de fer?

—No puc estar segur —va respondre Hoole—. Però tinc la intenció de trobar-los.

Una vegada més, Tash va recordar les paraules d’Smada, i es va preguntar per què Hoole volia trobar aquests misteriosos científics; per capturar-los, o per unir-se a ells? Va decidir vigilar-lo de prop.

En veu alta, Tash va dir amb gratitud:

—Bé, qualssevol que ho creessin, per fi el seu experiment ha acabat. D’vouran s'ha anat, i mai molestarà a ningú més.

A anys llum de distància, en els confinis de la Vora Exterior, en una zona de l'espai ignorat tant per l'Imperi com per l'Aliança Rebel, una nau de passatgers sotraguejava a través de l’hiperespai, portant als miners d'un camp d'asteroides de tornada al seu planeta d'origen.

Per a sorpresa del pilot, la nau de passatgers de sobte va sortir de l’hiperespai amb una sacsejada. El pilot va comprovar els seus instruments, i una vegada que va estar segur que la seva nau estava en bon estat, es va adonar que s'havien quedat en òrbita al voltant d'un bell planeta blau-verdós.

—És estrany —va murmurar—. Mai l’he vist anteriorment en les cartes...

FI