Els Defensors dels Morts (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

-No ens reunirem amb ells -va dir Nield a Qui-Gon amb feresa-. Sé el que valen les seves promeses. Ho han acceptat per distreure'ns. Ens diran que volen que deixem les armes i després començaran a lluitar una altra vegada. La seva derrota està massa a prop. Si cedim, pensaran que som febles.

-Saben que els heu arraconat -va argumentar en Qui-Gon -. Estan desitjosos de parlar. Ja has guanyat, Nield. Ara recull els fruits de la teva victòria.

Cerasi es va creuar de braços.

-No estem bojos, Qui-Gon. Per això vam guanyar.

Qui-Gon es va girar. Portava discutint amb Cerasi i Nield des que havia tornat, i no havia aconseguit res. El problema estava fora del seu control.

Obi-Wan estava assegut en una taula de fusta, observant. No hi havia dit la seva ni havia intentat convèncer-los. Qui-Gon s'havia adonat d'això sorprès. Obi-Wan volia la pau al planeta. Per què no feia res ara? Un cop més, quan va tractar de posar-se en contacte amb el seu padawan només va trobar el buit.

Les casernes estaven ara plenes de nois i noies que havien arribat dels camps. Hi havia més reunits amunt, als parcs i a les places. Els Joves s'havien mobilitzat, portant tot el menjar que tenien i intentant crear un sistema de subministrament. Portaria tot el dia fer que tots mengessin, però estaven decidits a aconseguir-ho.

- Com vau volar les torres? -va preguntar Qui-Gon amb curiositat a Nield i la Cerasi.

Era una pregunta que es feia des que s'havia assabentat dels fets.

-Heu d'haver-ho fet des de l'aire, però les vostres naus no poden fer-ho. Haguéssiu necessitat...

Qui-Gon es va aturar. Es va girar cap a Obi-Wan. Lentament, Obi-Wan va tirar la seva cadira cap enrere. Qui-Gon va sentir com ratllava el terra de pedra. Després es va posar dempeus. No va vacil·lar ni retirar la mirada. Va mirar-lo directament.

-Així que vas ser tu -va dir en Qui-Gon -. Vas utilitzar el caça de combat. El vas agafar encara que sabies que era la nostra única manera de sortir d'aquest planeta. El vas agafar encara que sabies que era l'única esperança de vida de la Tahl.

Obi-Wan va assentir.

Cerasi i Nield miraven primer a un Jedi, després l'altre. Cerasi va començar a parlar, però no va dir res. El problema era entre Qui-Gon i Obi-Wan.

-Si us plau, vine amb mi, Obi-Wan -va dir en Qui-Gon amb to tallant.

El va portar a un túnel adjacent on poguessin parlar en privat. Va esperar uns moments per recompondre's. L'amargura no havia de superar-lo. I, tot i així, va sorgir en ell. Obi-Wan havia trencat la seva confiança.

No sabia què dir. Les seves emocions li dominaven. Qui-Gon va fer un esforç per recordar-se de la preparació que havia rebut en el Temple. Segons el Codi Jedi, havia de renyar al seu padawan. Però primer havia de descriure l'ofensa. Era el deure de tot Mestre: fer-ho sense jutjar-lo.

Agraït de tenir un pensament clar, Qui-Gon respirà profundament.

-Et vaig ordenar que no prenguessis partit en això.

-Sí -va respondre tranquil·lament Obi-Wan.

Era el deure d'un padawan no discutir les seves faltes.

-Et vaig ordenar que estiguessis preparat per partir en qualsevol moment -va dir.

-Sí -va replicar Obi-Wan.

-Et vaig ordenar que la teva major preocupació havia de ser la salut de la Tahl. I, no obstant això, has posat en perill la seva vida agafant l'únic transport que tenim i utilitzant-lo per a una missió perillosa.

-Sí -va repetir Obi-Wan per tercera vegada. Qui-Gon va empassar saliva amb dificultat.

-Fent això no només has posat en perill la salut de la Tahl, sinó el procés de pau a Melida/Daan.

Obi-Wan va dubtar per primera vegada.

-Jo vaig ajudar a què el procés de pau...

-Aquesta és la teva interpretació dels fets -va interrompre'l Qui-Gon-, però aquestes no eren les teves ordres. El teu Mestre i el Mestre Jedi Yoda havien decidit que la intervenció dels Jedi en aquest cas només perjudicaria els Melida i als Daan, i fins i tot interferir en el procés de pau. Jo t'havia dit tot això. No és veritat, Obi-Wan?

-Sí -va admetre Obi-Wan-. És veritat.

Qui-Gon va fer una pausa i es va concentrar en si mateix per considerar tota la saviesa Jedi que hi havia sobre la relació entre un Mestre i el seu padawan: que les regles havien evolucionat al llarg de milers d'anys; que la promesa d'obediència dels padawan no tenia res a veure amb exercir el poder, sinó amb obtenir saviesa i ser humil en el compliment del deure; i que ell no hi era per castigar a l'Obi-Wan, ni tan sols per ensenyar-li, sinó per ajudar-lo en el seu desenvolupament personal fins que creixés i es convertís en un Cavaller Jedi.

-No m'importa -va dir l'Obi-Wan, traient-li de les seves propis pensaments.

- Què no t'importa? -va preguntar Qui-Gon, sorprès. Normalment, un padawan romania en silenci a l'espera de la decisió del seu Mestre.

-No m'importa haver trencat les regles -va dir l'Obi-Wan-. Vaig fer bé en trencar-les.

Qui-Gon va respirar profundament.

- Va estar bé, també, trencar la meva confiança?

Obi-Wan va assentir.

-Ho sento. Vaig haver de fer-ho. Però si.

Qui-Gon sentia que les paraules de l'Obi-Wan li travessaven com una espasa. Ho va visualitzar en un instant. El fet que ell havia esperat aquest moment des que va prendre a Obi-Wan com a aprenent. Esperava la traïció. El cop. Hi havia endurit el seu cor preparant-se per a aquest instant.

I, no obstant, encara no estava llest per això.

-Qui-Gon, ho has d'entendre -va dir l'Obi-Wan amb calma-. He trobat alguna cosa nova aquí. Tota la meva vida m'han dit el que estava bé, el que era millor. El camí que estava marcat per a mi. Era un gran do, i estic agraït per tot el que he après. Però en aquest món s'han concretat totes les abstraccions que he après. Hi ha alguna cosa que puc veure. Una cosa real.

Obi-Wan va retrocedir per tornar a les casernes dels Joves.

-Aquests nois semblen la meva gent. La seva causa és la meva causa. Em crida com res abans m'havia cridat.

La sorpresa d'en Qui-Gon es va convertir en dolor i ràbia amb si mateix. Obi-Wan se li havia escapat. Havia d'haver-ho previst abans. Havia d'haver recordat que Obi-Wan era tan sols un nen.

Va triar les seves paraules amb cura.

-La situació aquí és dolorosa, ho reconec. És difícil mantenir-se al marge. Per això vaig intentar resoldre-ho abans de marxar, però ara hem de marxar, padawan.

L'expressió de l'Obi-Wan es va congelar.

-Obi-Wan -va dir amablement Qui-Gon-. Tot el que penses que has trobat aquí, ja ho tenies. Ets un Jedi. El que necessites és distanciar-te i tenir un temps de reflexió.

-No necessito reflexionar -va dir l'Obi-Wan en to tallant.

-Aquesta és la teva elecció -va dir en Qui-Gon -, però, tot i així, has d'acompanyar-me al Temple. Necessito trobar algunes coses per la Tahl a la ciutat. Quan torni espero que hagis recollit les teves coses i estiguis preparat per partir.

Va començar a dirigir-se cap al túnel principal. Obi-Wan no es va moure.

-Vinga, Padawan -va dir.

De mala gana, Obi-Wan el va seguir. Qui-Gon va sentir com li envaïa la preocupació. Hi havia alguna cosa a l'interior de l'Obi-Wan, una cosa inamovible que no havia trobat en cap altre aprenent. Li vindria bé tornar al Temple, on la saviesa d'en Yoda i la calma que ho envoltava tot l'ajudaria a centrar-se de nou.

Qui-Gon va sentir un rugit des del túnel principal, veus que cridaven i passos agitats a terra. Va accelerar el pas i es va ficar en la volta, amb Obi-Wan trepitjant-li els talons.

Nield els va buscar entre la multitud, fins que va estar enfront d'ells.

-L'oferta de negociacions va ser un truc. Els Majors ens ataquen!

 Següent