CAPÍTOL
18
El caos regnava en els túnels. Els
passatges vessaven de nois que corrien desesperats per intentar escapar de la
batalla que es desenvolupava sobre els seus caps. Alguns estaven ferits, altres
corrien per rearmar-se i contraatacar. Centenars de Joves havien quedat
atrapats en els parcs i en les places. Necessitaven reforços.
-Necessitem metges i una línia de
proveïment d'armes -va dir la Cerasi.
Obi-Wan es va afanyar a unir-s'hi.
Qui-Gon va veure l'angoixa que es reflectia en les seves tres cares. Era
veritat que el seu padawan ajudaria en tot el que pogués, però ells havien de
marxar del planeta immediatament per emportar-se la Tahl. Ara era absolutament
necessari.
Qui-Gon va córrer al costat de la
Tahl. Estava asseguda, intentant sentir i entendre què passava al seu voltant.
Es va agenollar al seu costat.
-Jo volia anar a la ciutat per
aconseguir una nau i una mica d'ajuda mèdica, però em temo que això és
impossible ara. La guerra ha començat de nou, i nosaltres hem de marxar
immediatament.
Ella va assentir.
-D'acord. Puc caminar, Qui-Gon. Les
teves medicines m'han ajudat molt. Puc fer-ho, si em guies.
Qui-Gon es va ajupir per recollir les
seves coses. Havien perdut els seus equips de supervivència, però havien estat
recopilant reserves. Les va ficar a la motxilla que els havia donat la Cerasi.
Quan es va tornar per buscar l'Obi-Wan,
el noi havia desaparegut.
Cerasi i Nield tampoc hi eren.
Qui-Gon va deixar anar la motxilla i va començar a buscar-lo en els túnels
adjacents. Va anar el més lluny que va poder, però era una pèrdua de temps.
Probablement, Obi-Wan s'hauria anat a la superfície amb Nield i Cerasi.
Potser el noi pensava que Qui-Gon
estaria agafant més reserves, com el mateix Mestre Jedi li havia explicat. El
padawan es reuniria amb ell en el caça de combat. Obi-Wan li havia tornat a
desobeir, però Qui-Gon estava segur que apareixeria per la nau a l'hora de
marxar.
En qualsevol cas, no podia
desaprofitar més temps. Va recollir totes les seves coses, va ajudar la Tahl a
posar-se dreta i va començar a caminar pels túnels, de camí als afores de
Zehava.
* * *
Quan Obi-Wan, Cerasi i Nield van
sortir a l'exterior van poder sentir els crits dels nois i olorar el fum que omplia
els carrers. Es van posar a cobert, darrere d'un mur. Hi havia caces de combat
sobrevolant els parcs on s'havien reunit els Joves. Els nois corrien per
posar-se fora de perill o intentaven enderrocar les naus amb llança-torpedes
que col·locaven sobre les seves espatlles. Però les naus esquivaven els trets
fàcilment.
- Estan desaprofitant munició! -va cridar
Nield.
-Han d'haver portat els caces des
d'una altra base -va dir la Cerasi-. O pot ser que els tinguessin amagats en
algun lloc que nosaltres desconeixíem. Però no podem lluitar contra ells des de
terra!
Obi-Wan va pujar al mur. Un caça de
combat s'apropava. Va veure com començava a disparar ràpides ràfegues que
queien sobre l'herba. Una noia va córrer a cobrir-se, però un altre noi no va
tenir tanta sort. El tret li va encertar en una cama i el va fer caure a terra.
Abans que l'Obi-Wan es pogués moure, altres nois ja havien anat a ajudar.
L'angoixa li desbordava. Els Joves estaven desprotegits!
Cerasi va mantenir els seus ulls
tancats, com si no pogués suportar seguir veient tot allò.
-Hem de parar això -va dir amb un to
neutre.
-Són només tres caces de combat -va dir
l'Obi-Wan, mirant al cel.
-És suficient -va dir en Nield amb
dolor-. Hem d'organitzar-nos. Acabaran amb la meitat de nosaltres si no fem res!
Nield es va girar cap a l'Obi-Wan.
-Necessitem la teva nau altra vegada,
amic. Hem de lluitar contra ells des de l'aire. Amb les teves habilitats com a
pilot podrem abatre'ls com vam fer amb les torres deflectores.
Confós, Obi-Wan va mirar als seus
amics.
-Em vas prometre que no em demanaríeu
res més que fos contra les ordres d'en Qui-Gon.
-Però tot ha canviat, Obi-Wan -va
suplicar la Cerasi-. Mira al teu voltant. Estan matant nens. Ho perdrem tot si
no podem lluitar des de l'aire.
Les llàgrimes corrien per les galtes
de la Cerasi.
-Si us plau.
Els crits dels nens foradaven les
orelles de l'Obi-Wan. Encara que ell estava fora de perill, darrere del mur, se
sentia com travessat per milers de trets làser. El seu ésser s'havia dividit en
dos. Tot el que coneixia, el que pensava que era important, havia desaparegut.
Els ensenyaments Jedi no tenien cap sentit per a ell. No significaven res
comparat amb el que tenia al seu voltant.
Es va ajupir en sentir a prop seu
l'explosió d'un torpede de protons. La terra va saltar al seu voltant i els va
caure pols sobre del cap.
- Obi-Wan! -va cridar Nield-. Has de
triar!
Gruixudes llàgrimes queien per la
cara de la Cerasi, obrint solcs a la brutícia. No parlava; tremolava com una noieta
aterrida.
Obi-Wan es va adonar que ja havia
triat. No podia donar l'esquena al sofriment. No podia donar l'esquena als seus
amics. Fins i tot si ho arriscava tot amb aquesta decisió. Ho donaria tot i
més.
-Tornaré -va prometre l'Obi-Wan, i va
marxar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada