CAPÍTOL
16
Qui-Gon s'havia aixecat aviat i va
anar a veure com estava la Tahl. Dormia profundament. Això era bon senyal. El
somni era la millor cura fins que poguessin arribar a Coruscant.
Va veure que l'Obi-Wan havia
desaparegut, igual que en Nield i la Cerasi. No hi havia dubte que havia volgut
fer alguna cosa al costat dels seus amics abans de marxar. Qui-Gon no es va
preocupar en excés. Sabia que era difícil per al noi acomiadar-se dels seus
amics.
I havia fet plans pel seu compte.
Havia dit a una noia callada anomenada
Roenni que vigilés la Tahl. Després hi havia viatjat a través dels túnels, per
la ruta de la nit anterior, esmunyint-se sense ser vist mentre els Joves
celebraven la seva victòria.
Quan va sortir al camp, als barris
abandonats de la frontera Melida i Daan encara era fosc. Unes poques estrelles
lluïen en un cel clar que s'anava tornant cada vegada més clar.
Qui-Gon va esperar fins que va estar
segur que havien arribat totes les persones que ell havia convidat. Després va
caminar cap a l'edifici parcialment bombardejat que hi havia en una cantonada.
Ahir a la nit havia enviat una nota a
Wehutti a través d'un missatger dels Joves, i havia demanat una trobada entre
els Consells Melida i Daan. Els hi havia suggerit que els hi convenia veure's.
Tenia notícies dels Joves que haurien de saber.
Fins llavors no va estar segur de si
algú li hauria delatat. Tampoc estava segur que qualsevol dels dos bàndols volgués
capturar-lo. Era una aposta desesperada. Estava preparat per a qualsevol cosa.
Però havia de fer un últim intent per aconseguir la pau abans d'abandonar
Melida/Daan. Havia vist, en l'expressió de la seva cara, com se li trencava el
cor a Obi-Wan. Ho faria pel seu padawan.
Es va aturar un moment a escoltar,
prop d'una finestra trencada.
- On és el Jedi? -va preguntar una
veu en un to fred-. Si això és un altre brut truc Melida us juro per l'honorable
memòria dels nostres avantpassats que prendrem represàlia.
-Una altra bruta trampa Daan voldreu
dir -Qui-Gon va reconèixer la veu d'en Wehutti -. És covard, en nom dels
vostres honorables, o no, ancestres, desafiar els vostres enemics a una trobada
amb falses perspectives. Les nostres tropes estaran aquí en uns segons.
- I què faran? Tirar pedretes? -L'altra
veu sonava divertida-. No van ser els Melida els qui van volar els seus propis
arsenals tement un atac Daan?
- I no van ser els Daan els qui es
van deixar robar les seves armes en els seus propis nassos? -contraatacà
Wehutti.
Qui-Gon sabia que era el moment
d'aparèixer. Va pujar per sobre d'un mur mig ensorrat. Els membres del Consell
Melida estaven drets en un costat de l'habitació, fortament armats i amb les
seves armadures posades. Els Daan eren al costat contrari de l'habitació,
idènticament proveïts. Tots els membres del Consell mostraven cicatrius i
senyals d'haver estat ferits. A alguns els hi faltaven braços o cames, altres
respiraven a través de màscares.
-Ni trucs ni estratagemes -va dir en
Qui-Gon, irrompent enmig de l'habitació -. Si els Melida i els Daan cooperen,
això no ens ocuparà molt de temps.
Qui-Gon va examinar l'habitació,
veient les cares escèptiques dels membres dels dos consells. Almenys els dos
grups tenien una cosa en comú: la desconfiança.
- Què ens vols explicar dels Joves?
-va preguntar Wehutti amb impaciència.
- I per què ens hauria d'interessar
el que facin aquests nois? -va preguntar un ancià Daan impetuosament.
-Perquè ahir ells van fer que us
tornéssiu bojos -contestà tranquil·lament Qui-Gon.
Va fer una pausa mentre observava com
les mirades d'odi es clavaven en ell.
-I per una raó molt més pràctica,
perquè us han robat les armes -va afegir-. Ells us van demanar el desarmament,
però no els vau fer cas. Òbviament, han estat capaços d'aconseguir el que
demanaven.
-Només hem de recuperar les nostres
armes -va dir el líder dels Daan, respirant a través d'una màscara-. Bufar i
fer ampolles.
-Us adverteixo -va dir en Qui-Gon,
girant per mirar a tots els assistents de la reunió -que no hauríeu de subestimar
als Joves. Han après de vosaltres a lluitar. Han après la vostra determinació.
I, a més, tenen les seves pròpies idees.
- Ens has fet venir per escoltar
això? -va cridar el líder Daan-. Si és així, ja he sentit prou.
-Per una vegada, estic d'acord amb Gueni
-va dir en Wehutti, referint-se a l'ancià de la màscara-. Això és una pèrdua de
temps.
-He de demanar-vos que reconsidereu
les vostres posicions -va dir en Qui-Gon-. Si formeu un Govern de coalició tindreu
el control de Zehava i, per tant, el de Melida/Daan. Si no, els Joves guanyaran
aquesta guerra i acabaran governant sobre les persones grans. I encara que les
seves intencions són bones, em temo que tindrà les seves conseqüències.
Wehutti va començar a sortir de
l'habitació, seguit dels líders Melida.
- Governar amb els Daan? Tu somies!
Ràpidament, Gueni va iniciar el
mateix moviment. No volia que els Melida fossin els primers a abandonar la
reunió. Els altres Daan li van seguir.
- Impensable!
Tot d'una, el so d'una explosió va
fer que els vidres de les finestres que estaven sense trencar tremolessin. Els
Daan i els Melida es van mirar entre si.
- Això ha estat un parany! -va rugir
Wehutti-. Els bojos Daan ens ataquen!
- Els detestables Melida ens ataquen!
-va cridar Gueni alhora-. Dimonis!
Qui-Gon es va dirigir a la finestra.
Mirà amunt, però no va poder veure res. Mentre observava al voltant, va sonar
una altra explosió. Venia del sector Daan, segons va poder intuir. Però què
havia estat exactament?
En aquell moment, el comunicador d'en
Gueni va començar a vibrar. Els ancians Daan es van anar a una cantonada per
llegir en secret el missatge. Mentre Gueni escoltava, tornat cap a la paret,
Qui-Gon va començar a preocupar-se. Obi-Wan havia desaparegut aquell matí.
Esperava que el seu padawan no estigués embolicat en el que estava passant.
Usant la Força, va tractar d'establir una comunicació amb Obi-Wan, però no va
poder. No hi havia interferències ni problemes de comunicació. Res... Només el
buit.
Quan Gueni es va tornar cap al grup,
tremolava.
-Els informes indiquen que han volat
dues torres deflectores del sector Daan.
Un dels guerrers Daan va recórrer a
la seva arma.
- Ho sabia! Els traïdors Melida...
- No! -va cridar Gueni-. Han estat
els Joves. Lentament, el guerrer va baixar la mà. Els Melida, que havien
començat a treure les seves armes, també es van aturar. Va emergir un murmuri
de converses.
- Aquests nois no poden fer el que
els vingui en gana!
-Els deplorables Melida estan darrere
de tot això! -va cridar un dels membres del Consell Daan.
- Els mentiders Daan sempre estan
preparats per acusar sense proves! -va rugir un Melida des del fons.
Qui-Gon va retrocedir i va esperar
que acabés la discussió. A vegades és millor seure a esperar que els
esdeveniments es desenvolupin sols.
Els comunicadors van començar a
sonar. Els Melida i els Daan parlaven a través d'ells, amb cara de pànic. Els
informes desbordaven a tots dos bàndols. Una a una, anaven caient totes les
torres. Primer en el perímetre, després les del centre. Les explosions sonaven
cada vegada més a prop, fins que les últimes torres van ser destruïdes.
-Els Joves arriben des del camp -va
informar Gueni amb una expressió de sorpresa en el seu rostre-. La ciutat està
ara oberta, sense defenses. I vénen armats.
Els Melida i els Daan es van mirar.
Ara sabien que el perill a què s'enfrontaven era seriós.
- Enteneu ara per què heu d'unir-vos?
-va preguntar Qui-Gon amb tranquil·litat-. Els Joves només volen la pau. La hi
podeu donar. No voleu reconstruir la vostra ciutat?
-Diuen que volen la pau, però
utilitzen mètodes guerrers -va dir Wehutti impetuosament -. Bé, podem fer una
guerra de la qual estiguin orgullosos els nostres avantpassats. Hem perdut
algunes armes, però encara podem defensar-nos.
-Nosaltres també tenim algunes armes
-va afegir ràpidament un Daan-. Aquesta tarda arribaran uns quants vaixells amb
subministraments a la ciutat.
-Ells s'aturaran davant de qualsevol
tipus de defensa -Va intervenir una dona Melida-. Podem lluitar contra ells.
-Però no junts -va dir Wehutti-. Els
gloriosos Melida podem amb ells sense l'ajuda dels Daan.
- Per una vegada, no us sobreestimeu!
-va tallar Qui-Gon-. No teniu armes. No teniu suport des de l'aire. Teniu un
exèrcit compost per gent gran i ferits. Pensa el que estàs dient. Ells són
milers de nois!
Els dos grups van guardar silenci.
Wehutti i Gueni es van mirar. Qui-Gon va poder notar un punt de sorpresa en
comptes de desconfiança.
-Potser el Jedi tingui raó -va
admetre en Gueni de mala gana-. Només veig una manera de guanyar-los. Hem
d'unir els nostres exèrcits i les nostres armes. Però el Jedi ha de liderar-nos.
Wehutti va assentir lentament.
-És l'única manera d'assegurar-se que
els Daan no ens trairan un cop haguem guanyat la batalla.
-És l'única manera d'assegurar-nos
-va dir Gueni-. No podem fiar-nos de la paraula dels Melida.
Qui-Gon va negar amb el cap.
-Jo no us dirigiré en una batalla. He
vingut aquí per animar-vos a trobar una solució, per aconseguir la pau.
- Però ara no hi ha pau! -va cridar
Wehutti-. Els Joves han trencat les línies de batalla!
- Són els vostres fills! -va cridar
Qui-Gon.
L'obstinació de tots dos bàndols li
havia fet perdre la paciència. Va controlar la seva veu i va seguir parlant.
-No mataré a cap nen. Qui de
vosaltres està disposat a fer-ho? -Es va girar cap a Wehutti-. Què passa amb la
Cerasi? Ets capaç de lluitar en una batalla contra la teva pròpia filla?
Wehutti va empal·lidir i va baixar la
barbeta.
-La meva néta Rica viu sota terra -va
dir en Gueni.
-No he vist la meva Deila des de fa
dos anys -va dir una dona Melida en veu baixa.
Els Daan i els Melida es van mirar de
nou, desconcertats. Hi va haver una llarga pausa.
-D'acord -va dir per fi Wehutti-. Si
et converteixes en el nostre emissari, començarem a dialogar amb els Joves.
En Gueni va assentir.
-Els Daan estem d'acord. Tens raó,
Qui-Gon. No podem lluitar contra els nostres propis fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada