V
Era alt, però de cap
manera monstruós. R2 es va encongir interiorment mentre comprovava els seus
circuits oculars i reactivava els seus budells.
El monstre era molt
semblat a un home vell.
Anava
vestit amb un mantell espellifat i diverses túniques soltes penjaven al costat
de diverses corretges petites, paquets i instruments irrecognoscibles. R2 va
mirar darrere de l'home però no va detectar prova alguna d'un malson sotjador.
Tampoc l'home semblava amenaçat. En realitat, va pensar R2, se li veia
satisfet.
Era
impossible dir on acabava l'estrany abillament superposat del nouvingut i on
començava la seva pell. Aquest rostre envellit es barrejava amb la tela
assolada per la sorra i la seva barba semblava una extensió dels brins solts
que cobrien la part superior del seu pit.
En
aquest rostre arrugat estaven gravats a l'aiguafort els indicis de climes
extrems a més del desèrtic, les petjades del fred i la humitat definitius.
Un
nas ganxut i inquisitiu, com un promontori, sobresortia enmig d'una inundació
sobtada d'arrugues i cicatrius. Els ulls que l'envoltaven eren d'un viscós blau
celeste. L'home va somriure enmig de la sorra, la pols i la barba i guinyà en
veure el cos encongit que jeia immòbil al costat del vehicle.
Convençut
que el poble de la sorra havia estat víctima d'algun tipus d'engany auditiu
—com li convenia, va ignorar el fet que ell també ho havia experimentat—, i
segur també que el desconegut no intentava fer mal al Luke, R2 va canviar
lleugerament de posició i va tractar de veure amb més claredat. Els seus
sensors electrònics amb prou feines van percebre el so que va produir un
minúscul còdol que va desprendre, però l'home va girar com si li haguessin
disparat. Mirà directament cap al buit de l’R2, amb el seu gentil somriure.
—Hola
—va saludar amb veu profunda i sorprenentment alegre—. Vine aquí, amiguet. No
tinguis por.
La
veu denotava quelcom franc i tranquil·litzador. De qualsevol manera,
l'associació amb un humà desconegut era preferible a continuar aïllat en aquest
erm. R2 va sortir a la llum del sol i caminà com un ànec fins al lloc on jeia
Luke. El cos en forma de barril del robot es va inclinar per examinar la forma
inerta. Del seu interior van sorgir xiulades i bips de preocupació.
L'ancià es va acostar,
es va ajupir al costat d’en Luke, va tocar el seu front i després les seves
temples. Poc després, el jove inconscient s'agitava i murmurava com qui parla
en somni.
—No et preocupis —li
va dir l'humà a R2 —, es posarà bé.
Com per confirmar la
seva opinió, Luke pestanyejà, va aixecar la mirada sense comprendre i va
murmurar:
—Què ha ocorregut?
—Descansa tranquil,
fill —li va aconsellar l'home mentre es posava a la gatzoneta—. Has tingut un
dia atrafegat. —El somriure juvenil va aparèixer novament—. Tens l'enorme sort
que el teu cap segueixi subjecte a la resta del teu cos.
Luke va mirar al seu
voltant i va fixar la vista en el rostre de l'ancià que es trobava al seu
costat. El reconeixement va obrar miracles en el seu estat.
—Vostè ha de ser...
Ben! —Un record sobtat li va portar a mirar al voltant seu amb temor. Però no
hi havia senyals dels habitants de les sorres. Lentament, es va asseure—. Ben
Kenobi... quant m'alegro de veure’l!
L'ancià es va posar
dempeus, va mirar cap al fons del canó i la vora de la muralla. Agitava la
sorra amb un peu.
—No és fàcil viatjar
pels erms de Jundiand. És el viatger equivocat el que tempta l'hospitalitat
dels tuskens. —Va tornar a mirar al seu pacient—. Digues-me, jove, què et porta
tan lluny en aquesta no-res?
Luke va assenyalar a
R2D2.
—Aquest petit droide.
Durant un temps vaig pensar que havia embogit doncs afirmava que estava buscant
a un amo anterior. Ara no penso el mateix. Mai he vist semblant devoció en un droide...
equivocada o no. Sembla que res pot detenir-li; fins i tot va recórrer a
tendir-me un parany —Luke va aixecar la mirada —. Afirma que és propietat
d'algú anomenat Obi-Wan Kenobi —Luke li va observar atentament, però l'home no
va mostrar reacció alguna—. Per ventura és parent seu? El meu oncle creu que va
ser una persona que va existir. O només es tracta d'una part d'informació
xifrada sense importància que es va barrejar al seu banc d'interpretació
primària?
Un gest introspectiu
va obrar meravelles en aquest rostre castigat per la sorra. Kenobi va semblar meditar
la qüestió i va gratar distret la seva bruta barba.
—Obi-Wan Kenobi! —va
recitar—. Obi-Wan.., vaja, vaja, feia molt temps que no sentia aquest nom.
Moltíssim temps. Molt curiós.
—El meu oncle va dir
que estava mort —va agregar Luke amablement.
—Oh, no està mort —li
va corregir Kenobi sense molestar-se—. Encara no, encara no.
Luke es va posar
dempeus, agitadament, oblidat totalment dels incursors tuskens.
—Llavors, vostè el
coneix?
Un somriure de
perversa jovialitat va il·luminar aquell entramat de pell arrugada i barba.
—És clar que el conec:
sóc jo. Probablement era el que sospitaves, Luke. Però no he utilitzat el nom
d’Obi-Wan des d'abans que tu naixessis.
—Llavors —va agregar
Luke mentre assenyalava a R2D2—, aquest robot li pertany, com ell mateix
afirma.
—Bé, això és el cas
estrany —va confessar Kenobi clarament desconcertat, mirant al silenciós
robot—. No recordo haver posseït mai un droide, menys encara una unitat R2
moderna. Molt interessant, molt interessant. —Sobtadament alguna cosa va desviar
la mirada de l'ancià fins a la vora dels cingles propers—. Crec que serà millor
que utilitzem el teu vehicle. Els habitants de les sorres se sorprenen
fàcilment, però no trigaran a tornar a patolls. Un vehicle terrestre d'alta
velocitat no és un premi que s'abandoni fàcilment, i, després de tot, no són jawes.
Kenobi es va cobrir la
boca amb ambdues mans d'una manera estranya, va inspirar profundament i va
llançar un udol inversemblant que va fer saltar al Luke.
—Això farà que els
ressagats segueixin corrent —va concloure el vell, satisfet.
—És el reclam d'un
drac krayt! —Luke va obrir la boca astorat—. Com ho va fer?
—Fill,
alguna vegada t'ho ensenyaré. No és massa difícil. Només necessites l'actitud
adequada, un conjunt de cordes vocals bastant usades i glopades d'aire. Si
fossis un buròcrata imperial, t'ho ensenyaria immediatament; però no ho ets.
—Va tornar a recórrer la vora del cingle amb la mirada—. No crec que aquest
sigui el moment ni el lloc adequat per fer-ho.
—No
li ho discuteixo —va dir Luke mentre es fregava el clatell —. Marxem.
En
aquest moment, R2 va emetre un patètic bip i va girar. Luke no sabia
interpretar el xiscle electrònic, però sobtadament va comprendre la raó que ho
motivava.
—C3PO
—va exclamar Luke, preocupat. R2 ja s'allunyava tan ràpid com podia del vehicle
terrestre—. Ben, acompanyi'm.
El
petit robot els va conduir fins a la vora d'un extens arenal. Allà es va
detenir, va assenyalar cap avall i va xisclar pesarós. Luke va veure cap a on
apuntava R2 i va començar a baixar cautelosament pel pendent llis i movedís
mentre Kenobi li seguia sense dificultat.
C3PO
jeia sobre la sorra, al començament del pendent on havia ensopegat i caigut. El
seu revestiment estava escrostissat i terriblement magolat. S'havia trencat un
braç, que estava retorçat prop d'ell.
—
C3PO! —va cridar Luke.
No
va obtenir resposta. Va sacsejar l’androide però no va aconseguir activar res.
Luke va obrir una placa de l'esquena del robot i va encendre i va apagar
diverses vegades un interruptor ocult. Es va iniciar un suau brunzit, es va
interrompre, va tornar a començar i després es va convertir en un ronc normal.
C3PO
va rodar ajudat per l'altre braç i es va asseure.
—On
estic? —va murmurar mentre els seus fotoreceptors seguien buidant-se. En aquest
moment va reconèixer a Luke —. Oh, senyor, ho sento. Crec que vaig donar un mal
pas.
—Tens
la sort que alguns dels teus circuits principals segueixen funcionant —li va
informar Luke. Mirà significativament cap al cim del pujol—. Pots posar-te
dempeus? Hem de sortir d'aquí abans que tornin els habitants de les sorres.
Els
servomotors van xerrotejar i van protestar fins que C3PO va deixar de forcejar.
—Crec
que no puc. Marxis, amo Luke. No té sentit que vostè s'arrisqui per mi. Estic
acabat.
—No,
no ho estàs —li va respondre Luke, inexplicablement afectat per la màquina que
acabava de trobar. Però C3PO no era com els aparells no comunicatius i
agrícola-funcionals amb els quals Luke estava acostumat a tractar—. Quin tipus
de conversa és aquesta?
—Lògica
—li va informar C3PO.
Luke
va bellugar el cap, furiós.
—Derrotista.
El malparat androide
va aconseguir alçar-se amb l'ajuda de Luke i Ben Kenobi. El petit R2 observava
des de la vora de l'arenal.
Kenobi va vacil·lar a
la meitat del vessant i va ensumar l'aire amb desconfiança.
—Ràpid, fill, han
tornat a posar-se en marxa.
Luke va lluitar per
arrossegar a C3PO fora de l'arenal mentre tractava d'observar les roques
circumdants i al mateix temps parar esment als seus passos.
El decorat de la
caverna oculta de Ben Kenobi era espartà, encara que no semblava incòmode. A la
majoria de les persones no els hauria servit, doncs reflectia els gustos
peculiarment eclèctics del seu amo.
De la zona d'estar
ascendia un halo de magra comoditat, que donava més importància als consols
mentals que als del desmanyotat cos humà.
Havien aconseguit
sortir del canó abans que els incursors tuskens retornessin a patolls. Sota la
guia de Kenobi, Luke va deixar un rastre tan confús que ni tan sols un jawa
d'olfacte hipersensibilitzat hagués pogut seguir-lo.
Durant diverses hores,
Luke va ignorar les temptacions de la caverna de Kenobi. Va romandre en el racó
equipat com a taller de reparacions, atapeït però complet, i es va dedicar a
arreglar el braç de C3PO.
Afortunadament, els
desconnectadors automàtics per sobrecàrrega havien funcionat sota la forta
tensió i aïllat els nervis i els ganglis electrònics sense que es produïssin
danys greus. La reparació només consistia a tornar a unir el membre a
l'espatlla i a activar els auto-reobturadors. Si el braç s'hagués partit a la
meitat del «os», en lloc de trencar-se per la juntura, aquestes reparacions
únicament s'haguessin pogut efectuar en el taller d'una fàbrica.
Mentre Luke romania
ocupat, Kenobi va centrar la seva atenció en R2D2. El rabassut droide romania
passivament assegut en el fred terra de la caverna, mentre l'ancià furgava el
seu interior de metall. Finalment, Kenobi es va tirar cap enrere, va llançar
una exclamació de satisfacció i va tancar els panells de l'arrodonit cap del
robot.
—Ara, amiguet, vegem si
podem esbrinar qui ets i d'on véns.
Luke gairebé havia
acabat i les paraules de Kenobi van ser suficients perquè deixés la zona de
reparacions.
—Vaig veure part del
missatge —va començar a dir— i jo...
Una vegada més, el
sorprenent relat es projectava a l'espai frontal del petit robot. Luke va
guardar silenci, novament embadalit per la seva enigmàtica bellesa.
—Sí, crec que és això
—va murmurar Kenobi pensativament.
La imatge va seguir
parpellejant, la qual cosa denotava una cinta preparada precipitadament. Però
ara era molt més nítida, més definida, va notar Luke admirat. Hi havia una cosa
evident: Kenobi estava especialitzat en temes molt més específics que la
recol·lecció en el desert.
—General Obi-Wan
Kenobi —deia la veu mel·líflua—, em presento en nom de la família reial d’Alderaan
i de l'aliança per restaurar la República. Pertorbo la seva solitud per ordre
del meu pare, Bail Organa, Virrei i primer president del Sistema d’Alderaan.
Kenobi va assimilar
aquesta extraordinària proclama mentre Luke obria els ulls tan desmesuradament
que semblava que se li sortirien de les òrbites.
—Anys enrere, general
—va continuar la veu—, vostè va servir a l'Antiga República durant les guerres
clòniques. Ara el meu pare li prega que ens ajudi novament en la nostra hora
més desesperada. Vol que es reuneixi amb ell a Alderaan. Vostè ha d'anar a la
seva trobada. Lamento no poder presentar-li personalment la sol·licitud del meu
pare. La missió de reunir-me amb vostè ha fracassat. Per això m'he vist
obligada a recórrer a aquest mètode secundari de comunicació. La informació
vital per a la supervivència de l'aliança està tancada en la ment d'aquest droide,
D2.
El meu pare sabrà com
recuperar-la. Li prego que s'ocupi que aquesta unitat arribi sana i estàlvia a
Alderaan. —Va fer una pausa i, en continuar, les seves paraules eren apressades
i menys formals —. Vostè ha d'ajudar-me, Obi-Wan Kenobi. És la meva última
esperança. Els agents de l'Imperi em capturaran. No aconseguiran que jo els hi
digui res. Tot el que es pot saber està tancat en les cèl·lules de la memòria
d'aquest droide. No ens defraudi, Obi-Wan Kenobi. No em defraudi.
Un petit núvol
d'estàtica tridimensional va reemplaçar al delicat retrat, que després va
desaparèixer totalment. R2D2 va mirar esperançat a Kenobi.
La ment d’en Luke
estava tan enfosquida com una tolla coberta de petroli. Els seus pensaments i
la seva mirada a la deriva van buscar estabilitat en la tranquil·la figura
asseguda prop d'ell.
El vell. El bruixot
boig. El rodamón del desert i el personatge en tots els sentits, al que el seu
oncle i tots els altres coneixien des que Luke tenia memòria. Si l’anhelós
missatge replet d'angoixa que la desconeguda jove acabava de pronunciar en
l'aire fresc de la caverna havia afectat d'alguna manera a Kenobi, aquest no ho
va deixar traslluir. Es va recolzar contra la paret de pedra, es passà la mà
pensativament per la barba i va xuclar lentament d'una informe pipa d'aigua, de
crom desllustrat.
Luke va visualitzar
aquest retrat senzill però bell.
—Ella és tan... tan...
—La seva educació en la granja no li va permetre trobar les paraules precises.
De sobte, una mica del que s'havia dit en el missatge li va portar a mirar
incrèdulament a l'ancià—. General Kenobi, vostè va combatre en les guerres
clòniques? Però... van ocórrer fa tant temps...
—Bé, sí —va reconèixer
Kenobi amb la mateixa indiferència amb què podria haver discutit una recepta
d'estofat —. Suposo que ha passat cert temps. Antigament vaig ser un Cavaller
Jedi. Com el teu pare —va agregar, i va mirar al jove amb estima.
—Un Cavaller Jedi —va
repetir Luke. Després es va mostrar confós—. Però el meu pare no va lluitar en
les guerres clòniques. No era un cavaller... sinó un navegant d'un vaixell de
càrrega espacial.
El somriure de Kenobi
va eixamplar el filtre de la pipa.
—O això és el que t'ha
explicat el teu oncle. —Sobtadament va concentrar la seva atenció en una altra
cosa—. Owen Lars no estava d'acord amb les idees, les opinions ni els conceptes
de la vida del teu pare. Considerava que el teu pare s’hauria d’haver quedat
aquí, a Tatooine, en lloc de barrejar-se en... —Una vegada més va encongir les
espatlles amb aparent indiferència—. Bé, creia que tenia l'obligació de
quedar-se aquí i ocupar-se de la seva granja.
Luke no va dir res
però va mantenir el cos tibant mentre l'ancià desgranava fragments d'una
història personal que només havia albirat a través de les distorsions que
d'ella li havia explicat el seu oncle.
—Owen sempre va témer
que la vida aventurera del teu pare pogués influir en tu, pogués allunyar-te d’Anchorhead.
—Va bellugar lentament i pesarós el cap en recordar—. Sospito que el teu pare
no tenia fibra de granger.
Luke es va posar en
moviment. Es va dedicar a llevar les últimes partícules de sorra en l'armadura
curativa de C3PO.
—M'hagués
agradat conèixer-li —va murmurar finalment.
—Va
ser el millor pilot que vaig conèixer —va prosseguir Kenobi— i un excel·lent
lluitador. La Força... l'instint era poderós en ell. —Durant un breu instant,
Kenobi va semblar realment vell—. També va ser un bon amic. —Sobtadament, la
picada d'ullet juvenil va retornar als ulls penetrants juntament amb l'afabilitat
natural de l'ancià—. Tinc entès que tu també ets pilot. El pilotatge i la
navegació no són hereditaris, encara que sí algunes aptituds que poden
combinar-se perquè sorgeixi un bon pilot de naus petites. És possible que les
hagis heretat. Encara que també és necessari ensenyar-li a nedar a un ànec.
—Què
és un ànec? —va preguntar Luke amb curiositat.
—No
et preocupis. Saps una cosa? En molts sentits t'assembles en gran manera al teu
pare. —La desenfadada mirada apreciativa de Kenobi va posar-lo nerviós—. Has
crescut molt des de l'última vegada que et vaig veure.
Com
no podia respondre a això, Luke va esperar en silenci mentre Kenobi tornava a
enfonsar-se en una profunda meditació. Una estona després, el vell es va moure
i va ser evident que havia pres una decisió important.
—Tot
això em recorda que tinc una cosa per a tu —va afirmar amb enganyosa
indiferència.
Es
va posar dempeus i es va dirigir a un voluminós cofre, xapat a l'antiga, el
contingut del qual va començar a regirar. Va extreure i va tirar tot tipus
d'objectes desconcertants, que després va retornar al cofre. Luke va reconèixer
uns pocs. Com Kenobi estava evidentment concentrat en alguna cosa important, Luke
va oblidar inquirir sobre tan temptadors objectes.
—Quan
aconseguissis l'edat suficient —va dir Kenobi—, el teu pare volia que
tinguessis això... si és que aconsegueixo trobar el maleït trasto. Una vegada
vaig intentar donar-te’l, però el teu oncle no m'ho va permetre. Suposava que
podies extreure d'això algunes idees delirants i que acabaries seguint al vell Obi-Wan
en una croada idealista. Veuràs, Luke, en aquest punt és on el teu pare i el
teu oncle Owen dissentien. Lars no és un home que permeti que l'idealisme
s'interfereixi en els negocis, en tant el teu pare opinava que ni tan sols
mereixia la pena discutir l'assumpte. Pel que fa en aquestes qüestions, la seva
decisió era igual a la seva manera de pilotar: instintiva.
Luke
va assentir. Va extreure els últims grans de sorra i va mirar al voltant a la
recerca de l'únic component que faltava col·locar en l'oberta placa pectoral de
C3PO. En localitzar el mòdul de contenció, va obrir els forrellats de recepció
de la màquina i es va disposar a col·locar-lo en el seu lloc. C3PO observava el
procés i semblava recular perceptiblement.
Durant
un instant que va semblar etern. Luke va fixar la vista en aquests
fotoreceptors de metall i plàstic.
Després va deixar
decididament el mòdul al banc de treball i va tancar l’androide. C3PO va
guardar silenci. Darrere d'ells es va sentir un grunyit; Luke va girar i va
observar a un satisfet Kenobi que s'acostava. Va lliurar-li un trasto petit i
d'aspecte innocu que el jove va estudiar amb interès.
Es
componia d'un mànec curt i gruixut amb un parell de palanquetes encastades.
Damunt del reduït mànec hi havia un disc metàl·lic de diàmetre amb prou feines
major que el seu palmell obert. Tant en el mànec com en el disc hi havia
incrustats diversos components desconeguts, semblants a joies, inclòs alguna
cosa que semblava la cèl·lula energètica més petita que Luke havia vist en la
seva vida. L'altra cara del disc tenia la lluentor d'un mirall. Però va ser la
cèl·lula energètica el que més va desconcertar al Luke. Si s'ha de jutjar per
la seva forma, la capacitat de la cèl·lula, fos el que fos, exigia una gran
quantitat d'energia.
Malgrat
l'afirmació que havia pertangut al seu pare, l’andròmina semblava recentment
fabricada.
Sens
dubte, Kenobi ho havia conservat amb tota cura. Només algunes minúscules
raspadures en l'empunyadura indicaven que ja s'havia utilitzat.
—Senyor?
—Es va sentir una veu coneguda que Luke no havia sentit durant una estona.
—Què?
—Luke va ser així apartat bruscament de l'observació de l'objecte que Kenobi li
havia lliurat.
—Si
no em necessita —va declarar C3PO—, crec que m'interrompré una estona. Això
contribuirà al fet que els nervis de l'armadura s'entreteixeixin i, de totes
maneres, em toca efectuar una autoneteja interna.
—És
clar que sí, endavant —va replicar Luke distret, i va retornar fascinat a
l'estudi de l'objecte desconegut.
Darrere
d'ell, C3PO va guardar silenci i la resplendor dels seus ulls es va apagar
provisionalment. Luke va notar que Kenobi li observava amb interès.
—Què és? —va preguntar
finalment, doncs malgrat tots els seus esforços, no havia aconseguit
identificar l’aparell.
—El sabre de llum del
teu pare —va respondre Kenobi—. En una altra època eren d'ús comú. I encara
s'empren, en algunes regions galàctiques.
Luke va observar els
comandaments de l'empunyadura i després va tocar experimentalment el botó de
color clar situat prop del pom, brillant com un mirall. Instantàniament, el
disc va emetre un raig blanc-i-blau gruixut com el seu polze. Era dens fins a
l'opacitat i de poc més d'un metre de longitud. No es va extingir sinó que va
continuar brillant i intens tant en l'extrem com al costat del disc. Luke va
descobrir, sorprès, que no emetia calor, encara que va tenir la bona cura de no
tocar-ho. Si bé mai abans havia vist un, sabia el que un sabre de llum podia
produir. Podia obrir un forat a través de la paret de pedra de la caverna de
Kenobi... o a través d'un ésser humà.
—Aquesta era l'arma
obligada d'un Cavaller Jedi —va explicar Kenobi —. No és tan incòmoda ni
aleatòria com un desintegrador. Per utilitzar-la es necessitava quelcom més que
la visió. Una arma elegant. També era un símbol. Qualsevol pot utilitzar un
desintegrador o un tallafusió, però emprar bé un sabre de llum era el senyal
distintiu d'algú que es trobava un graó per sobre del normal. — Recorria la
caverna mentre parlava —. Luke, durant més de mil generacions, els Cavallers Jedi
van ser la força més poderosa i respectada de la galàxia. Van actuar com a
guardians i garants de la pau i la justícia en l'Antiga República.
Com Luke no va
preguntar què els havia ocorregut, Kenobi va aixecar la mirada i va descobrir
que el jove mirava al buit, doncs poc havia comprès dels ensenyaments del vell.
Alguns homes haurien reprès al Luke per no parar esment. Però Kenobi no.
Més sensible que la
majoria d'ells, va esperar pacientment fins que el silenci va ser prou marcat
perquè Luke tornés a parlar.
—Com va morir el meu
pare? —va inquirir aquest.
Kenobi va vacil·lar i
Luke va comprendre que el vell no desitjava parlar sobre el tema en concret. No
obstant això, a diferència d'Owen Lars, Kenobi era incapaç de refugiar-se en
una mentida còmoda.
—Li van trair i va ser
assassinat —va declarar Kenobi solemnement, sense mirar-li — un Jedi molt jove,
anomenat Darth Vader. Un noi que jo estava preparant. Un dels meus deixebles
més brillants... un dels meus majors fracassos. —Kenobi va començar a caminar—.
Vader va aprofitar els ensenyaments que li vaig donar i la seva Força interior
per dedicar-se al mal, per ajudar als emperadors corromputs. Tenint en compte
que els Cavallers Jedi s'havien desbandat, estaven desorganitzats o morts, va
haver-hi pocs que es van oposar a Vader. Avui, pràcticament tots estan
extingits. —Una expressió indesxifrable va recórrer el rostre d’en Kenobi—. En
molts sentits, eren massa bons, excessivament confiats. Van confiar massa en
l'estabilitat de la República i no van aconseguir comprendre que encara que el
cos podia ser robust, la ment emmalaltia, s'afeblia, i quedava exposada a la
manipulació d'éssers com l'Emperador. M'hagués agradat saber què perseguia
Vader. Em fa l'efecte que es pren temps per preparar alguna maldat insospitada.
Aquest és el destí d'aquell que domina la Força i està consumit pel seu Costat
Fosc.
Luke va arrufar el
gest, confós.
—La Força? És la segona vegada que vostè
esmenta «la Força».
Kenobi va assentir amb
el cap.
—De vegades oblido en
presència de qui parlo. Diguem senzillament que la Força és una cosa amb el que
un Jedi ha de relacionar-se. Encara que mai va ser correctament explicada, els
científics van proposar la teoria que es tracta d'un camp d'energia generat per
les coses vivents. L'home primitiu va sospitar de la seva existència, però
durant mil·lennis va seguir ignorant el seu potencial. Només alguns individus
van poder reconèixer la Força tal com era. Van ser implacablement tractats de
xerraires, impostors, místics... i coses pitjors. Uns pocs van poder
utilitzar-la. Tenint en compte que de manera general anava més enllà dels seus
controls primitius, freqüentment els hi resultava massa poderosa. Els seus
companys no els van comprendre... i altres coses pitjors. —Kenobi va fer un
gest ampli i abastador amb tots dos braços—. La Força ens envolta a tots
nosaltres. Alguns homes creuen que aquesta dirigeix les nostres accions, i no a
l’inrevés. El coneixement de la Força i la manera de manipular-la va ser el que
va donar al Jedi el seu poder especial.
Kenobi va baixar els
braços i va fixar la mirada en Luke, fins que el jove va començar a agitar-se
inquiet. Quan va tornar a prendre la paraula, ho va fer amb un to tan resolt i
juvenil que, al seu pesar, Luke va fotre un bot.
—Luke, tu també has
d'aprendre quins són els camins de la Força... si has de venir amb mi a
Alderaan.
—Alderaan! —Luke va
saltar al banc de reparacions i es va mostrar confós—. Jo no aniré a Alderaan.
Ni tan sols sé on està Alderaan. —Evaporadors, androides, la collita...
bruscament, tot allò que li envoltava va semblar tancar-se sobre ell, els
mobles i els estranys artefactes que anteriorment li havien intrigat ara li van
semblar una miqueta temibles. Va observar desesperadament al seu voltant i va
intentar evitar la penetrant mirada de Ben Kenobi... el vell Ben... el boig
Ben... el General Obi-Wan...—. Haig de tornar a casa —va murmurar roncament—.
És tard. Tal com estan les coses, ja estic ficat en això. —Va recordar alguna
cosa i va assenyalar la massa immòbil d’R2D2—. Pot quedar-se amb el droide.
Sembla que és això el que ell vol. Pensaré en què puc dir-li al meu oncle... si
puc fer-ho —va agregar amb tristesa.
—Luke, necessito la
teva ajuda —li va explicar Kenobi, i la seva actitud era una combinació de
tristesa i duresa—. Sóc massa vell per a aquest tipus de coses. No puc confiar
a concloure-ho adequadament pels meus propis mitjans. Aquesta missió és massa
important. —Va assenyalar a R2D2—. Tu vas sentir i vas veure el missatge.
—Però... no puc
comprometre'm en alguna cosa semblant —va protestar Luke—. Haig de treballar;
hem de recollir les collites... encara que el meu oncle podria estudiar-ho i
aconseguir alguna ajuda extra. Suposo que una persona. Però jo no puc fer gens
respecte a això. Ara, no. A més, està tan lluny d'aquí... En realitat, aquesta
qüestió no és assumpte meu.
—Parles com el teu
oncle —va observar Kenobi sense rancor.
—Oh! El meu oncle
Owen... Com explicar-li tot això?
L'ancià va reprimir un
somriure, conscient que el destí d’en Luke ja estava decidit. Havia estat
disposat cinc minuts abans que sabés la forma en què havia mort el seu pare.
Havia estat ordenat abans, quan va sentir el missatge complet. Estava imprès en
la naturalesa de les coses, quan va veure per primera vegada el retrat
suplicant de la bella Senadora Organa que el petit droide va projectar matusser.
Kenobi es va encongir
d'espatlles. Probablement, havia estat fixat fins i tot abans que el noi naixés.
Kenobi no creia en la
predestinació sinó en l'herència... i en la Força.
—Luke, no oblidis que
el sofriment d'un home és el sofriment de tots. Davant la injustícia, les
distàncies són irrellevants. Si no se li deté ràpidament, a la llarga el mal s'estén
per cobrir a tots els homes, s'hagin oposat a ell o l’hagin ignorat.
—Suposo que podria
portar-lo fins a Anchorhead —va confessar Luke nerviosament—. Allà pot
aconseguir transport fins a Mos Eisley o fins al lloc al qual vol anar.
—Molt bé —va accedir
Kenobi—. En principi, això servirà. Després hauràs de fer el que sentis que és
correcte.
Luke es va apartar,
totalment confós.
—D'acord. En aquest
moment, no em sento massa bé...
El forat on la tenien
estava mortalment fosc i només existia el mínim d'il·luminació. Amb prou feines
hi havia llum suficient per distingir les negres parets metàl·liques i l'alt
cel ras. La cel·la estava dissenyada per aguditzar al màxim els sentiments
d'impotència d'un presoner i ho aconseguia eficaçment. Fins a tal punt, que
l'única ocupant es va agitar tensa quan en un extrem de la càmera va sorgir un brunzit.
La porta de metall que va començar a obrir-se era tan gruixuda com el seu
cos... com si temessin que pogués
travessar una cosa menys consistent amb l'única ajuda de les seves mans buides,
va pensar amb amargor.
La noia es va esforçar
per mirar cap a fora i va distingir a diversos guàrdies imperials apostats a
l'altre costat del llindar. Leia Organa els va mirar desafiadora i va
retrocedir fins a la paret més llunyana.
La seva expressió
decidida es va esfondrar quan una monstruosa forma negra va penetrar a
l'habitació, lliscant-se suaument, com sobre rodes. La presència de Vader va
aixafar tan profundament el seu esperit com un elefant aixafaria una closca
d'ou.
Un home armat amb un
fuet antiquat, que malgrat el seu aspecte minúscul no resultava menys
terrorífic, acompanyava al vilà.
Darth Vader va fer un
gest a algú que es trobava fora. Alguna cosa que bonia com una enorme abella es
va acostar i va travessar el llindar. La Leia es va quedar sense respiració en
veure el fosc globus metàl·lic. Romania suspès sobre els repulsors independents
i un manoll de braços metàl·lics sorgia dels seus costats.
Els braços acabaven en
una multitud d'instruments delicats.
La Leia va estudiar
amb temor l’andròmina. Havia sentit rumors sobre aquestes màquines, però mai va
creure realment que els tècnics imperials construïssin semblant monstruositat.
A la seva esquerpa memòria s'incorporaven totes les barbaritats, tots els
ultratges comprovats i coneguts per la humanitat... i també per diverses races
estranyes.
Vader i Tarkin van
romandre tranquil·lament dempeus i li van donar temps per estudiar el malson
suspès. El governador no dubtava que la simple presència del giny produiria tal
commoció en la Leia, que la portaria a facilitar-los la informació necessària. No és que la sessió posterior fos
especialment desagradable, va reflexionar. Aquestes trobades sempre aportaven nou saber i coneixement, i la
senadora prometia ser un subjecte summament interessant.
Una vegada
transcorregut l'interval adequat, Vader va assenyalar la màquina.
—Senadora Organa, Princesa
Organa, ara discutirem l'emplaçament de la base rebel principal.
La màquina va avançar
lentament cap a ella i el volum de la bonior va augmentar. La seva forma
esfèrica, indiferent, va tapar a Vader, al governador, a la resta de la
cel·la... a la llum...
Alguns sons apagats
van travessar les parets de la cel·la i la gruixuda porta i van arribar fins al
passadís. Amb prou feines van pertorbar la pau i el silenci del corredor
contigu a la càmera tancada hermèticament.
Malgrat això, els
guàrdies apostats van aconseguir trobar excuses per allunyar-se prou, fins a on
aquests sons estranyament modulats ja no se sentien.
