Una Nova Esperança (III)

Anterior

III

La brunyida taula de conferències era tan sense encant i inflexible com l'humor dels vuit senadors i oficials imperials reunits en torn a ella. Els soldats imperials muntaven guàrdia en l'entrada de la càmera, que estava escassament moblada i fredament il·luminada per llums situades en la taula i en les parets. Un dels més joves dels vuit perorava. Mostrava l'actitud d'aquell que ha grimpat alt i ràpid mitjançant mètodes que no convé analitzar a fons. El General Tagge posseïa cert geni retorçat però aquesta habilitat només li havia encimbellat parcialment al seu alt càrrec actual. Altres menyspreables habilitats havien demostrat ser igualment eficaces.

Encara que el seu uniforme estava tan perfectament emmotllat i el seu cos tan net com el de qualsevol altre de les persones que es trobava a la sala, cap dels set restants s'atrevia a tocar-li. Certa viscositat s'aferrava embafadorament a ell, una sensació pressentida més que tàctil. Malgrat això, molts li respectaven. O li temien.

—Dic que aquesta vegada ha anat massa lluny —insistia amb vehemència el general—. Aquest senyor de Sith que està amb nosaltres a precs de l'Emperador, serà la nostra perdició. Fins que l'estació de combat no sigui plenament operativa, seguirem sent vulnerables. Sembla que alguns de vosaltres encara no compreneu com de ben equipada i organitzada que està l'aliança rebel. Les seves naus són excel·lents i els seus pilots, millors. I estan impulsats per una cosa més potent que els motors: el fanatisme pervers i reaccionari. Són més perillosos del que la majoria de vosaltres creieu.

Un oficial de més edat, amb la cara coberta de cicatrius tan profundes que ni tan sols la millor cirurgia plàstica podia reparar íntegrament, es va agitar nerviosament en la cadira.

—Perillosos per a la seva flota espacial, General Tagge, però no per a aquesta estació de combat. —Els ulls secs es van posar d'home en home i van recórrer la taula—. Penso que Lord Vader sap el que fa. La rebel·lió continuarà, sempre que aquests covards tinguin un santuari, un lloc on els seus pilots puguin descansar i reparar les seves màquines.

Tagge va posar objeccions.

—Lamento discrepar, Romodi. Crec que la construcció d'aquesta estació està més relacionada amb l'anhel de poder personal i de reconeixement del Governador Tarkin que amb qualsevol estratègia militar justificable. Els rebels seguiran augmentant el recolzament en el Senat mentre...

El soroll de l'única porta que s'obria i els guàrdies que adoptaven la posició de ferms li van interrompre. Girà el cap, com tots els altres.

Dos individus tan diferents d'aspecte com units en els seus objectius, havien entrat en l'estança.

El més proper a Tagge era un home prim, amb cara de ganivet, que havia pres prestades la cabellera i la forma d'una vella escombra, i l'expressió d'una piranya inactiva. El Gran Moff Tarkin, governador de nombrosos territoris imperials remots, resultava petit al costat del cos ampli i blindat de Lord Darth Vader.

Tagge, dominat encara que en absolut intimidat, es va asseure lentament mentre Tarkin ocupava el seu lloc en l'extrem de la taula de conferències. Vader es va detenir enfront d'ell, com una presència dominant situada darrere de la cadira del governador. Durant un instant, Tarkin va mirar fixament a Tagge i després va apartar la mirada com si no hagués reparat en res. Tagge va tirar pestes però es va mantenir callat.

Mentre la mirada de Tarkin recorria la taula, un somriure satisfet, prim com una navalla, va romandre congelat en el seu semblant.

—Cavallers, el Senat imperial ja no serà una preocupació per a nosaltres. Acabo de rebre la notícia que l'Emperador ha dissolt de manera permanent aquest equívoc organisme.

Un murmuri de sorpresa va recórrer l'assemblea.

—Finalment s'han suprimit les restes de l'Antiga República —va prosseguir Tarkin.

—Això és impossible —va intervenir Tagge—. Com controlarà l'Emperador la burocràcia imperial?

—Ha de comprendre que la representació senatorial no ha estat formalment abolida —va explicar Tarkin—. Simplement ha estat reemplaçada —va somriure més obertament— mentre duri l'estat d'emergència. Ara els governadors regionals tindran el control directe i via lliure per administrar els seus territoris. Això significa que, per fi, la presència imperial podrà portar-se adequadament als mons irresoluts de l'Imperi. A partir d'ara, el temor mantindrà a ratlla als governs locals potencialment traïdors. El temor a la flota imperial... i el temor cap aquesta estació bèl·lica.

—I la rebel·lió existent? —va inquirir Tagge.

—Si d'alguna manera els rebels aconseguissin fer-se amb l'esquema tècnic complet d'aquesta estació de combat, existeix la possibilitat remota que poguessin localitzar un punt feble que podrien explotar secundàriament. —El somriure d’en Tarkin es va convertir en una ganyota afectada—. Per descomptat, tots sabem com de guardades i acuradament protegides estan aquestes dades vitals. És impossible que caiguin en mans rebels.

—Les dades tècniques a les quals es refereix indirectament —tronà enfuriat Darth Vader—, aviat tornaran a les nostres mans. Si...

Tarkin va interrompre al Fosc Senyor, una cosa que cap altre dels reunits entorn a la taula s'hauria atrevit a fer.

—No té importància. Qualsevol atac que els rebels dirigissin contra aquesta estació seria un gest suïcida, suïcida i inútil... al marge de qualsevol informació que aconseguissin obtenir. Després de molts anys de construir-la secretament —va declarar amb notori plaer—, aquesta estació s'ha convertit en la força decisiva d'aquesta part de l'univers. Els esdeveniments d'aquesta regió de la galàxia ja no estaran determinats pel destí, per decrets o per algun organisme. Aquesta estació els decidirà!

Una enorme mà coberta de metall va fer un lleuger gest i un dels gots plens que es trobava sobre la taula es va inclinar a manera de resposta. El Fosc Senyor va prosseguir amb to lleugerament renyaire:

—Tarkin, no se senti tan orgullós del terror tecnològic que ha engendrat. La capacitat de destruir una ciutat, un món o tot un sistema, segueix sent insignificant quan la hi compara amb la Força.

—«La Força» —es va burlar Tagge—. Lord Vader, no intenti espantar-nos amb les seves actituds de fetiller. La seva trista devoció cap aquesta mitologia antiga no li va ajudar a aconseguir que apareguessin les cintes robades ni li va dotar de la necessària clarividència per localitzar la fortalesa oculta dels rebels. Bé, és suficient per riure d'acord amb...

Els ulls d’en Tagge van sobresortir bruscament i es va portar les mans al coll quan va començar a adquirir un desconcertant matís blau.

—Aquesta falta de fe em resulta pertorbadora —va afirmar Vader moderadament.

—És suficient —va declarar Tarkin, contristat—. Vader, deixi’l anar. Aquests altercats entre nosaltres no tenen sentit.

Vader es va encongir d'espatlles com si això manqués d'importància. Tagge es va deixar caure en el seient, es va fregar el coll i la seva cauta mirada no va abandonar un sol instant al fosc gegant.

—Lord Vader ens comunicarà l'emplaçament de la fortalesa rebel al moment en què aquesta estació es declari operativa —va afirmar Tarkin—. Quan ho sapiguem, anirem allà, la destruirem totalment, i aixafarem aquesta patètica rebel·lió d'un sol cop.

—Com l'Emperador ho desitgi... així serà —va agregar Vader amb sarcasme.

Si algun dels poderosos homes asseguts entorn de la taula va considerar objectable el seu to irrespectuós, hi va haver prou amb una mirada a Tagge per convèncer-se que no calia esmentar-ho.

La fosca presó empestava a oli ranci i lubrificants vells, una autèntica ossera metàl·lica. C3PO va suportar la desconcertant atmosfera el millor que va poder. Va ser una batalla constant per evitar que cada rebot inesperat li llancés contra les parets o damunt d'una altra màquina.

Amb la finalitat de conservar l'energia —i també per evitar el torrent constant de queixes dels seus companys més alts—, R2D2 havia interromput totes les seves funcions externes. Jeia inert enmig d'una pila de peces secundàries, de moment sublimment despreocupat per la seva destinació.

—Mai acabarà això? —es va queixar C3PO quan una altra sacsejada violenta va empènyer bruscament als habitants de la presó. Ja havia formulat i descartat mig centenar de finals espantosos. Només estava segur que l'arranjament posterior seria pitjor que tot el que podia imaginar.

Llavors, sense avís previ, va tenir lloc una cosa més pertorbadora que la sacsejada més violenta. El gemec del reptant de la sorra es va apagar i el vehicle es va detenir, gairebé com si respongués a la pregunta de C3PO. Dels ginys mecànics que encara conservaven una aparença de sensibilitat va sorgir un nerviós brunzit mentre especulaven sobre la seva actual situació i la seva probable destinació.

C3PO ja no ignorava qui eren els seus segrestadors ni els seus possibles motius. Els captius locals li havien explicat la naturalesa dels nòmades mecànics gairebé humans, els jawes. Viatjaven en les seves enormes llars-fortaleses mòbils i recorrien les regions més inhòspites de Tatooine a la recerca de minerals valuosos... i màquines utilitzables. Mai els havien vist sense les seves capes i les seves màscares protectores contra la sorra, de manera que ningú coneixia exactament el seu aspecte. Però tenien fama de ser extraordinàriament lletjos. C3PO no necessitava que li convencessin.

Es va inclinar sobre el seu company encara immòbil i va començar a sacsejar uniformement el tors en forma de barril. Els sensors epidèrmics de la unitat R2 es van activar i les llums davanters del petit robot van iniciar un despertar successiu.

—Desperta, desperta —li va constrènyer C3PO—. Ens hem detingut en algun lloc. — Igual que diversos robots més imaginatius, els seus ulls recorrien cautelosament les parets de metall, doncs temia que en qualsevol moment un panell ocult s'obrís i entrés un gegantesc braç mecànic que li buscaria a manotades —. Sens dubte, estem condemnats—va recitar amb pesar mentre R2 es redreçava i recuperava l'activitat total—. Creus que ens fondran? —Va romandre, en silenci durant diversos minuts i després va agregar —: Aquesta espera és el que m'altera.

La paret més distant de la càmera es va obrir bruscament i l'encegadora resplendor blanca del matí de Tatooine els va atordir. Els sensibles fotoreceptors de C3PO es van esforçar per adaptar-se a temps i evitar un dany greu.

Diversos jawes d'aspecte repulsiu van grimpar àgilment a la càmera, vestits amb les mateixes faixes i immundícies que C3PO havia vist anteriorment.

Mitjançant l'ús d'armes de mà de disseny desconegut van agullonar les màquines. Algunes, va notar C3PO empassant saliva mentalment, no es van moure.

Els jawes no es van preocupar de les màquines immòbils i van traslladar fora aquelles que encara podien moure's, incloses R2 i C3PO. Tots dos robots van descobrir que formaven part d'una desigual fila mecànica.

C3PO va protegir els seus ulls de la resplendor i va veure que hi havia cinc robots col·locats al llarg de l'enorme vehicle de la sorra. La idea d'escapar no va passar per la seva ment. Aquest concepte era totalment estrany per a un ésser mecànic. Com més intel·ligent era un robot, més detestable i impensable li semblava aquest concepte.

A més, si hagués intentat escapar, els sensors incorporats haurien detectat l'imperfecte funcionament lògic i crític, i fos tots els circuits del seu cervell.

Va estudiar les petites cúpules dels evaporadors que demostraven la presència d'un més ampli llogaret humà subterrani. Encara que desconeixia aquest tipus de construcció, tots els indicis donaven a entendre l'existència d'un habitatge modest però aïllat. La idea de ser desballestat o de matar-se treballant en alguna mina, a altes temperatures, va desaparèixer lentament. El seu estat d'ànim es va elevar.

—Després de tot, tal vegada això no sigui tan dolent —va murmurar esperançat —. Si aconseguim convèncer a aquestes bestioles bípedes que ens deixin aquí, tal vegada puguem tornar a realitzar un servei humà sensible en lloc de convertir-nos en escòria.

L'única resposta d’R2D2 va ser un refilet evasiu.

Ambdues màquines van guardar silenci mentre els jawes començaven a córrer al seu voltant, s'esforçaven per redreçar a una pobra màquina amb l'espinada terriblement torta, o per dissimular una osca o raspadura amb líquid i pols.

Mentre dos d'ells li envoltaven i s'ocupaven de la seva pell coberta de sorra, C3PO es va esforçar per ofegar una expressió de repugnància. Una de les seves múltiples funcions anàlogues a les humanes era la capacitat de reaccionar naturalment davant les olors desagradables. Evidentment, els jawes no coneixien la higiene. Però C3PO estava segur que de gens serviria que els ho digués.

Núvols d'insectes fregaven els rostres dels jawes, sense que aquests els hi fessin cas. Resultava evident que les minúscules plagues individualitzades estaven considerades com un tipus d'apèndix diferent, una espècie de braç o cama extra.

C3PO observava tan concentrat que no va reparar en les dues figures que avançaven cap a ells des de la cúpula més gran. R2 va haver de donar-li un lleuger cop de colze perquè mirés.

El primer home tenia un feréstec aspecte d'esgotament i semblava mig perplex, amb el rostre xopat de sorra per massa anys de discussió amb un ambient hostil. El seu pèl canós es retorçava en embullats rínxols com hèlixs de guix. La pols enduria el seu rostre, les seves robes, les seves mans i els seus pensaments. Però el cos, si no l'esperit, seguia sent poderós.

Relativament empetitit pel cos de lluitador del seu oncle, Luke va avançar darrere d'ell amb les espatlles caigudes i el seu aspecte en aquest moment era d'abatiment més que de cansament. Pensava en moltes coses que poc tenien a veure amb l'agricultura.

La majoria d'elles es referien a la resta de la seva vida i al compromís contret pel seu millor amic, que recentment s'havia marxat més enllà del cel blau per ingressar en una carrera més dura però més valuosa.

L'home més corpulent es va detenir davant del grup i va iniciar un estrany i vociferant diàleg amb el jawa encarregat. Quan volien, els jawes es feien entendre.

Luke va romandre a prop i va escoltar amb indiferència.

Va seguir al seu oncle quan aquest va començar a revisar les cinc màquines i només es va detenir per murmurar una o dues paraules al seu nebot. Li resultava difícil parar esment, encara que sabia que havia d'aprendre.

—Luke... oh, Luke! —va cridar una veu.

Luke es va desentendre de la conversa —que consistia que el jawa principal enaltia les incomparables virtuts de les cinc màquines i en què el seu oncle replicava amb mofes —, va avançar fins a la vora propera del pati subterrani i besllum cap avall.

Una dona fornida, amb expressió de pardal perdut, arreglava les plantes decoratives. Li va mirar:

—Si us plau, digues-li a Owen que si compra un traductor se cerciori que parla bocee. Vols, Luke?

Luke es va girar, va observar per sobre de l'espatlla i va estudiar la bigarrada col·lecció d'esgotades màquines.

—Sembla que no tindrem moltes possibilitats —li va respondre—, però de qualsevol manera l'hi recordaré.

Ella va fer un senyal d'assentiment i Luke es va reunir amb el seu oncle.

Evidentment, Owen Lars havia pres una decisió i triat un petit robot quasi agrícola, de forma semblant a la d’R2D2, però les puntes dels seus múltiples braços subsidiaris podien complir diverses funcions. En rebre una ordre es va apartar de la fila i va anar trontollant darrere d'Owen i del jawa transitòriament tranquil.

En arribar al final de la fila, el granger va entretancar els ulls mentre es concentrava en l'acabat de bronze cobert de sorra, però encara brillant, de l'alt i humanoide C3PO.

—Suposo que funciones —va dir grunyint al robot—. Saps modals i protocol?

—Si sé protocol? —va repetir C3PO mentre el granger el mirava de dalt a baix. C3PO estava decidit a crear-li dificultats al jawa quan arribés el moment d'oferir les seves habilitats—. Si sé protocol! És la meva funció primària. A més, estic bé...

—No necessito un androide de protocol —va agregar secament el granger.

—Jo no li culpo, senyor —va agregar C3PO ràpidament—. No podria estar més d'acord amb vostè. Per ventura existeix un luxe més antieconòmic en un clima com aquest? Per a algú amb els seus negocis, senyor, un androide de protocol seria una despesa inútil. No, senyor... Versatilitat és el meu segon nom. C V. C3PO, V de versatilitat, al seu servei. He estat programat per més de trenta funcions secundàries que només exigeixen...

El granger li va interrompre i va mostrar una arrogant indiferència cap a les funcions secundàries de C3PO, encara sense enumerar:

—Necessito un androide que tingui coneixements sobre el llenguatge binari dels evaporadors d'humitat independentment programables.

—Evaporadors! Els dos estem de sort —va reposar C3PO—. La meva primera tasca posprimària va consistir a programar elevadors de càrrega binaris. Molt semblants en la construcció i en la funció de la memòria als seus evaporadors. Gairebé podríem dir...

Luke va donar un copet en l'espatlla del seu oncle i li va murmurar alguna cosa a cau d'orella. El seu oncle va assentir i va tornar a mirar al sol·lícit C3PO.

—Parles bocee?

—Per descomptat, senyor —va replicar C3PO, confiant per variar en una resposta veraç —. Per a mi, és com un segon idioma. Parlo el bocee amb tanta fluïdesa com...

—Calla. —Owen Lars va mirar al jawa —. També em quedaré amb aquest.

—Callaré, senyor —va respondre C3PO amb rapidesa, i li va costar treball ocultar el goig que li produïa haver estat triat.

—Luke, porta'ls al garatge —li va dir el seu oncle —. Vull que tinguis nets als dos per a l'hora del sopar.

Luke va mirar amb recel al seu oncle.

—Però era a punt de marxar-me a l'estació de Tosche per recollir uns convertidors d'energia nous i...

—No em menteixis, Luke —va advertir-lo el seu oncle severament—. No em molesta que perdis el temps amb els teus ociosos amics, sempre que ho facis després d'acabar les teves tasques. Ara posa't al treball... i recorda, abans del sopar.

Abatut, Luke es va dirigir de mal humor a C3PO i al petit robot agrícola. Sabia que no convenia discutir amb el seu oncle.

—Vosaltres dos, seguiu-me. —Van començar a caminar cap al garatge mentre Owen es dedicava a negociar el preu amb el jawa.

Altres jawes traslladaven a les tres màquines restants al reptant de la sorra quan alguna cosa va exhalar un bip gairebé patètic. Luke es va donar volta i va veure que una unitat R2 abandonava la formació i es dirigia cap a ell.

Un jawa que esgrimia un aparell de comandament que activava el disc adherit a la placa davantera de la màquina li va detenir immediatament.

Luke va estudiar interessat al droide rebel. 3PO va començar a dir alguna cosa, va avaluar les circumstàncies i va callar. Va romandre en silenci i amb la vista fixa endavant.

Un minut després, alguna cosa dringà agudament molt a prop d'allà. Luke va baixar la mirada i va veure que el droide agrícola havia perdut la placa del cap. Del seu interior va sorgir un soroll grinyolant. Un segon després la màquina escampava els seus components interns sobre el terreny sorrenc.

Luke es va acostar i va mirar a l'interior de l’expectorant ser mecànic. Va cridar:

—Oncle Owen! El servomotor central d'aquesta conreadora està avariat. Mira... — es va estirar, va intentar ajustar l'aparell i va retrocedir a tot córrer quan aquest va començar a guspirejar desenfrenadament.

L'aïllament cruixent i els circuits corroïts van cobrir el buidat aire desèrtic amb una olor acre que recordava la mort mecanitzada.

Owen Lars va dirigir una furibunda mirada al nerviós jawa.

—Quin tipus de ferralla intentes endossar-me?

El jawa va replicar indignadament i sorollosament alhora que s'allunyava, amb precaució, dos passos del fornit humà. El fet que l'home es trobés entre ell i la reconfortant serenitat del reptant de la sorra el contristava.

Mentrestant, R2D2 havia abandonat el grup de màquines que tornaven cap a la fortalesa mòbil. Va ser una tasca bastant senzilla, doncs tots els jawes estaven concentrats en la discussió entre el seu cap i l'oncle d’en Luke.

Tenint en compte que mancava de la suficient armadura per gesticular ampul·losament, de sobte la unitat R2 va emetre una aguda xiulada que els va interrompre quan va ser evident que havia cridat l'atenció de C3PO.

L'alt androide va copejar suaument a Luke en l'espatlla i va murmurar amb to conspirador.

—Jove senyor, si em permet, li diré que aquesta unitat R2 és una veritable ganga. Està en immillorables condicions. Crec que aquests éssers no tenen la menor idea de l'excel·lent forma en què es troba. No deixi que la sorra i la pols li enganyin.

Per bé o per malament, Luke tenia el costum de prendre decisions instantànies.

—Oncle Owen! —va cridar.

El seu oncle li va mirar ràpidament, interrompent la discussió però sense deixar de parar esment al jawa.

Luke va assenyalar a R2D2.

—Nosaltres no volem problemes. Què dius de canviar aquest —va assenyalar al droide agrícola cremat— per aquell?

L'home més gran va estudiar amb mirada professional a la unitat R2 i després va contemplar als jawes. Encara que innatament covards, els petits recollidors del desert no podien ser arrossegats massa lluny.

El vehicle de la sorra podia arrasar la granja... amb el risc d'incitar a la comunitat humana a una venjança mortal.

Enfrontat a la situació que gens guanyaria per cap costat si insistia massa, Owen va continuar la discussió pel gust de fer-ho, abans d'acceptar malhumorat. El jawa dirigent va accedir de mala gana al canvi i ambdues parts van llançar un sospir mental d'alleujament perquè s'havien evitat les hostilitats.

Mentre el jawa s'inclinava i carrisquejava d'impacient cobdícia, Owen li va pagar.

Entretant, Luke havia dirigit als dos robots cap a una obertura de l'àrid terreny. Pocs segons després baixaven per una rampa que els repel·lents electrostàtics impedien que s'omplís de munts de sorra.

—Mai oblidis això —va dir C3PO a R2 acostant-se a la màquina més petita—. Està més enllà de la meva capacitat de comprensió la raó que vaig donar la cara per tu quan només em portes problemes.

El passadís s'eixamplava fins a convertir-se en un garatge, ple d'eines i d'articles de maquinària agrícola. La majoria d'ells semblaven molt usats, alguns eren gairebé inservibles. Però les llums reconfortaren a tots dos droides i la càmera posseïa cert ambient casolà que apuntava cap a una tranquil·litat que cap d'ells havia experimentat des de feia molt temps. Prop del centre del garatge hi havia una enorme cisterna i l'aroma que sorgia d'ella va crispar els sensors olfactoris principals de C3PO.

Luke va somriure en reparar la reacció del robot.

—Sí, és un bany de lubricació. —Va avaluar a l'alt robot bronzí —. Si s'ha de jutjar pel teu aspecte, no et vindria malament una immersió d'una setmana. Però no podem fer-ho, de manera que hauràs d'arreglar-te-les amb una tarda. —Després Luke va dirigir la seva atenció a R2D2, va avançar fins a ell i va obrir un panell que contenia diverses palanques —. Respecte a tu —va prosseguir i va llançar una xiulada de sorpresa —, no sé com has seguit funcionant. No resulta sorprenent, tenint en compte la reticència dels jawes a separar-se de qualsevol fracció d’erg que no necessiten. T'ha arribat l'hora de la recarrega —va dir assenyalant una enorme unitat d'energia.

R2D2 va seguir el gest d’en Luke, va emetre un bip i caminant com els ànecs va anar fins a la construcció en forma de caixa.

Quan va trobar el cordó adequat, va obrir automàticament un panell i va endollar les dents triples en el seu rostre.

C3PO s'havia acostat al gran dipòsit pràcticament ple de l’aromàtic oli de neteja. Es va ficar lentament en el tanc alhora que llançava un sospir gairebé humà.

—Porteu-vos bé —els va aconsellar Luke mentre s'acostava a un petit saltacels de dues places; la poderosa i petita nau espacial suborbital es trobava en la secció de l'hangar del garatge-taller —. Haig de fer algunes coses.

Lamentablement, l'ànim d’en Luke seguia influenciat pel record del seu comiat amb Biggs, de manera que hores després havia acabat poques tasques. Mentre pensava en la partida del seu amic, Luke passava una mà acariciadora per la danyada aleta de babord del saltacels, l'aleta que havia danyat mentre recorria amb un caça TIE imaginari els girs i regirs recargolats d'un estret canó. Va ser llavors quan la vora sortint li va copejar amb tanta força com un raig d'energia.

Bruscament, alguna cosa va començar a bullir en el seu interior.

Amb excepcional violència, va llançar la clau anglesa sobre una taula de treball propera.

—Simplement, no és just! —va declarar sense dirigir-se a ningú en particular. Va baixar la veu, desconsolat —. Biggs té raó. Mai sortiré d'aquí. Ell projecta la rebel·lió contra l'Imperi i jo estic atrapat en aquesta desgraciada granja.

—Disculpi, senyor, no ho he sentit.

Luke es va girar sorprès, però només es tractava de l’androide alt, C3PO. El contrast amb la visió inicial que Luke havia tingut del robot era sorprenent.

L'aliatge de color bronze resplendia sota les llums del cel ras del garatge, ja que els potents olis li havien llevat les partícules i la pols.

—Puc fer alguna cosa per vostè? —va preguntar cortesament el robot.

Luke va estudiar la màquina i, en fer-ho, part de la seva fúria es va apaivagar. No tenia sentit cridar-li arbitràriament a un robot.

—Ho dubto —va respondre —, tret que puguis alterar el temps i accelerar la collita. O treure'm d'aquest sac de sorra per teletransport sota les barbes de l'oncle Owen.

Tenint en compte que la ironia era difícil de detectar, fins i tot per a un robot summament complex, C3PO va analitzar la pregunta amb objectivitat abans de respondre:

—No ho crec, senyor. Només sóc un androide de tercer grau i no conec massa la física transatòmica.— De sobte, els esdeveniments dels dos últims dies van semblar abalançar-se sobre ell —. En realitat, jove senyor —va prosseguir C3PO mentre mirava al seu voltant amb una nova visió—, ni tan sols sé amb certesa en quin planeta em trobo.

Luke va riure irònicament i va adoptar una posa burleta.

—Si aquest univers compta amb un centre esperançador, et trobes al món més distant d'ell.

—Sí, Luke, senyor.

El jove va bellugar el cap malhumorat.

—Oblida't del «senyor».., i digues senzillament Luke. Aquest món es diu Tatooine.

C3PO va assentir lleugerament.

—Gràcies, Luke, es... Luke. Jo sóc C3PO, especialista en relacions cibernètica-humanes —va assenyalar amb un indiferent dit de metall la unitat de recarrega—. Aquest és el meu company, R2D2.

—Encantat de conèixer-te, C3PO —va saludar Luke senzillament—. A tu també, R2.

Va travessar el garatge, va comprovar una vàlvula del panell davanter de la màquina més petita i grunyí satisfet. Quan va començar a desendollar el cordó de càrrega va veure alguna cosa que li va obligar a arrufar les celles i a acostar-se.

—Alguna cosa va malament, Luke? —va preguntar C3PO.

Luke es va acostar a una paret propera coberta d'eines i va triar una petita de molts braços.

—Encara no ho sé, C3PO.

Luke va tornar al costat del recarregador, es va ajupir sobre R2 i amb una petita piqueta cromada va començar a raspar diversos bonys de la petita part superior del droide. Quan la petita eina llançava a l'aire trossets corroïts, Luke retrocedia ràpid.

C3PO va observar interessat els moviments d’en Luke.

—Aquí hi ha un munt de carboni estriat que jo no conec. Sembla com si vosaltres dos haguéssiu participat en accions fora del comú.

—Naturalment que sí, senyor —va reconèixer C3PO tornant a emprar el títol honorífic. Aquesta vegada Luke estava massa concentrat per corregir-li —. De vegades em sorprèn que estiguem en tan bona forma —va agregar com si ho hagués pensat millor, espantat per l'ímpetu de les paraules d’en Luke —. Amb això de la rebel·lió i tota la resta.

Malgrat la seva cautela, C3PO va creure que havia revelat alguna cosa, doncs en els ulls d’en Luke va aparèixer, una flamarada semblant a la dels jawes.

—Saps alguna cosa de la rebel·lió contra l'Imperi? —Va inquirir.

—En cert sentit —va confessar C3PO de mala gana —. La rebel·lió va ser responsable que estiguem al seu servei. Veurà, som refugiats. —No va agregar d'on.

A Luke no va semblar importar-li.

—Refugiats! Llavors és cert que vaig veure una batalla espacial! —Divagà amb rapidesa, agitat —. Digues-me on heu estat... en quantes trobades. Com marxa la rebel·lió? L'Imperi se la pren de debò? Has vist moltes naus destruïdes?

—Si us plau, senyor, una mica més a poc a poc —va suplicar C3PO —. Vostè confon el nostre estatus. Som espectadors innocents. La nostra implicació en la rebel·lió va ser quelcom summament marginal. Quant a batalles, crec que vam estar en diverses. És difícil saber-ho quan un no té contacte directe amb la veritable maquinària bèl·lica. —Es va encongir senzillament d'espatlles—. Fora d'això, no hi ha molt a dir. Recordi, senyor, que sóc poc més que la figura d'un intèrpret, que no sóc molt bo per explicar o narrar històries i que encara sóc pitjor per embellir-les. Sóc una màquina molt literal.

Decebut, Luke es va allunyar i va continuar amb la neteja de l’R2. Unes raspadures addicionals van fer aparèixer una cosa prou desconcertant com per exigir tota la seva atenció. Entre els dos conductes en forma de barra que normalment formaven una connexió, estava fortament encaixat un petit fragment de metall. Luke va deixar la delicada piqueta i va recórrer a un instrument més gran.

—Bé, amiguet —va murmurar —, aquí tens alguna cosa realment encaixada. —Mentre empenyia i feia palanca, Luke dirigí la meitat de la seva atenció a 3PO—: Estàveu en una nau galàctica o era...?

El metall va cedir amb un poderós espetec i la reculada va fer relliscar a Luke. Es va aixecar, va començar a maleir... i es va interrompre, paralitzat.

La davantera de la unitat R2 havia començat a brillar i emetia una imatge tridimensional de menys d'un terç de metre quadrat però clarament definida. El retrat que es va formar dins del quadrat era tan exquisit que un parell de minuts després Luke va descobrir que estava sense bleix... perquè s'havia oblidat de respirar.

Malgrat la nitidesa superficial, la imatge parpellejava i s'agitava irregularment, com si l'enregistrament s'hagués realitzat i instal·lat amb pressa. Luke va mirar els estranys colors que es projectaven en la prosaica atmosfera del garatge i va començar a formular una pregunta. Però no va concloure. Els llavis de la figura es van moure i la noia va parlar... millor dit, va semblar parlar. Luke va saber que l'acompanyament sonor es generava en algun lloc de l'interior del tors rabassut de l’R2D2.

—Obi-Wan Kenobi —va implorar la veu roncament —, ajudi'm! Vostè és l'única esperança que em queda.

Un esclat d'estàtica va dissoldre momentàniament el rostre. Va tornar a aparèixer i la veu va repetir:

—Obi-Wan Kenobi, vostè és l'única esperança que em queda.

L'holograma va continuar amb un aspre zumzeig.

Durant una llarga estona, Luke va romandre assegut, totalment immòbil, mentre analitzava el que veia; després pestanyejà i va dirigir les seves paraules a la unitat R2.

—R2D2, què significa tot això?

El rabassut droide es va agitar lleugerament, el retrat cúbic virà amb ell i va emetre un bip que s'assemblava llunyanament a una tímida resposta.

C3PO semblava tan desorientat com Luke.

—Què és això? —va preguntar bruscament, assenyalant el retrat parlant i després a Luke —. T'han fet una pregunta. Què i qui és això, com ho origines..., i per què?

La unitat R2 va generar un bip de sorpresa, com si acabés de reparar en l'holograma. Va seguir un xiuxiuejant torrent d'informació.

C3PO va assimilar les dades, va intentar arrufar el nas, no va poder i va tractar de transmetre la seva pròpia conclusió a través del to de la seva veu.

—Insisteixo que no és res, senyor. Tan sols un funcionament imperfecte. Dades velles. Una cinta que va haver d'esborrar-se però va quedar intacta. Insisteixo que no en fem cas.

Això equivalia a dir-li al Luke que ignorés un amagatall enemic amb el qual podria ensopegar en el desert.

—Qui és ella? —va preguntar mentre mirava embadalit l'holograma—. És bella.

—En realitat, no sé qui és —va confessar C3PO amb sinceritat —. És possible que hagi estat una passatgera del nostre últim viatge. Pel que recordo, era un personatge important. Tal vegada això tingués alguna cosa a veure amb el fet que el nostre capità era agregat en...

Luke li va interrompre i va assaborir la manera com els llavis sensuals formaven i tornaven a formar el fragment de la frase.

—Aquest enregistrament té una cosa més? Sembla incompleta —Luke es va posar dempeus i es va acostar a la unitat R2.

El robot va retrocedir i va emetre xiulades de tan frenètica preocupació que Luke va titubejar i es va contenir abans d'arribar als comandaments interns.

C3PO estava desconcertat.

—Porta't bé, R2 —Va reprendre finalment al seu company —. Vas a ficar-nos en embolics. —Va tenir la visió que tots dos eren retornats als jawes per no cooperar, la qual cosa va ser suficient perquè estrafés una tremolor—. Tot està bé... ara ell és el nostre amo— C3PO va assenyalar al Luke—. Pots confiar en ell. Crec que pensa en el millor per a nosaltres.

 R2 va semblar vacil·lar, insegur. Després va xiular, va emetre un bip i un llarg i complex missatge al seu amic.

—I bé? —els va agullonar Luke impacient.

C3PO va fer una pausa abans de respondre.

—Diu que és propietat d'un tal Obi-Wan Kenobi, resident en aquest món. En realitat, en aquesta mateixa regió. El fragment de la frase que sentim forma part d'un missatge privat dirigit cap aquesta persona —C3PO va moure lentament el cap—. Amb tota sinceritat, senyor, no sé de què parla. El nostre últim amo va ser el Capità Colton. Mai vaig sentir que R2 es referís a un amo anterior. Francament, mai he sentit parlar d'un tal Obi-Wan Kenobi. Però sospito que a causa de tot el que hem sofert —va concloure a manera de disculpa—, els seus circuits lògics s'han embullat una mica. Decididament, de vegades es mostra excèntric.

Mentre Luke analitzava el gir dels esdeveniments, C3PO va aprofitar l'oportunitat per dirigir a R2 una enfuriada mirada d'advertiment.

—Obi-Wan Kenobi —va recitar Luke, pensatiu. Sobtadament se li va il·luminar l'expressió—. Bé, bo..., em pregunto si tal vegada s'està referint al vell Ben Kenobi.

—Disculpi —C3PO es va ennuegar, esparverat més enllà de tota mesura—, coneix realment aquesta persona?

—No exactament —va reconèixer amb veu més moderada—. No conec a ningú anomenat Obi-Wan... però el vell Ben viu en algun lloc proper al Mar de la Duna Occidental. És una espècie de personatge local... un ermità. Oncle Owen i uns pocs grangers diuen que és un fetiller. De tant en tant ve per a canviar coses. Amb prou feines he parlat amb ell. Generalment el meu oncle el fa fora. —Es va detenir i va dirigir novament la mirada cap al petit robot—. No sabia que el vell Ben posseís un droide. Almenys, mai vaig sentir parlar d'això. —L'holograma va tornar a atreure irresistiblement la mirada d’en Luke —. M'agradaria saber qui és ella. Ha de ser important... sobretot si el que m'acabes d'explicar és cert, C3PO. Parla i té l'aspecte d'algú que es troba en una dificultat. Tal vegada el missatge és important. Hauríem d'escoltar el que falta.

Va tornar a acostar-se als comandaments interns de l’R2, però el robot va retrocedir de nou i va emetre una ratlla blava.

—Diu que hi ha un cargol del separador que el conté i que estableix un curtcircuit en els seus components d'automotivació —va traduir C3PO—. Afirma que si vostè lleva el cargol tal vegada pugui repetir tot el missatge —va concloure C3PO, insegur.

Com Luke seguia amb la vista fixa en el retrat, 3PO va agregar alçant la veu;

—Senyor!

Luke es va estremir.

—Què...? Oh, sí. —Va analitzar la proposta. Després es va acostar i va mirar l'interior del panell obert. Aquesta vegada R2 no va retrocedir—. Crec que ho veig. Bé, suposo que ets massa petit per fugir de mi si te’l trec. Em pregunto per a què enviaria algú un missatge al vell Ben.

Luke va escollir l'eina adequada, es va ajupir sobre els circuits al descobert i va retirar el cargol de contenció. El primer resultat perceptible de la seva acció va ser la desaparició del retrat.

Luke va retrocedir.

—Ja està. —Es va produir una desagradable pausa durant la qual l'holograma no va donar mostres de tornar—. On ha anat? —va preguntar Luke finalment —. Fes que torni. R2D2, passa tot el missatge.

Del robot va sorgir un bip que semblava innocent.

C3PO es va mostrar incòmode i nerviós en traduir:

—Ha dit, «Quin missatge?» —C3PO va bolcar la seva enfuriada atenció en el seu company—. Quin missatge? Tu saps quin missatge! El mateix del que acabes de passar-nos un fragment. El que portes en els teus budells oxidats i recalcitrants, testarrut munt de ferralla!

R2 es va asseure i brunzí suaument dintre seu.

—Ho sento, senyor —va agregar C3PO lentament —, però mostra senyals d'haver sofert una commoció alarmant en el seu mòdul racional d'obediència. Tal vegada, si nosaltres...

Una veu procedent d'un passadís li va interrompre:

—Luke... oh, Luke... vine a sopar!

Luke va vacil·lar, es va aixecar i es va allunyar del desconcertant droide petit.

—Està bé! —va cridar—. Ja vaig, tieta Beru! —Va baixar la veu en dirigir-se a C3PO —: Esbrina si pots fer alguna cosa amb ell. De seguida estaré de tornada. —Va deixar sobre el banc de treball el cargol de contenció que acabava de llevar i va sortir a tot córrer del garatge.

Quan l'humà es va marxar, C3PO es va dirigir al seu company.

—Serà millor que pensis que li passaràs tot l'enregistrament —grunyí assenyalant suggeridorament el banc de treball carregat de peces de màquines desmembrades—. En cas contrari, és probable que reculli aquesta piqueta de neteja i comenci a furgar. Tal vegada no tingui massa cura amb el que talla si creu que deliberadament li ocultes alguna cosa.

R2 va emetre un bip gemegós.

—No —va respondre C3PO—, no crec que li caiguis bé.

El segon bip no va aconseguir alterar el sever to de veu del robot més alt.

—No, a mi tampoc em caus bé.

 Següent