Una Nova Esperança (V)

Anterior

V

Era alt, però de cap manera monstruós. R2 es va encongir interiorment mentre comprovava els seus circuits oculars i reactivava els seus budells.

El monstre era molt semblat a un home vell.

Anava vestit amb un mantell espellifat i diverses túniques soltes penjaven al costat de diverses corretges petites, paquets i instruments irrecognoscibles. R2 va mirar darrere de l'home però no va detectar prova alguna d'un malson sotjador. Tampoc l'home semblava amenaçat. En realitat, va pensar R2, se li veia satisfet.

Era impossible dir on acabava l'estrany abillament superposat del nouvingut i on començava la seva pell. Aquest rostre envellit es barrejava amb la tela assolada per la sorra i la seva barba semblava una extensió dels brins solts que cobrien la part superior del seu pit.

En aquest rostre arrugat estaven gravats a l'aiguafort els indicis de climes extrems a més del desèrtic, les petjades del fred i la humitat definitius.

Un nas ganxut i inquisitiu, com un promontori, sobresortia enmig d'una inundació sobtada d'arrugues i cicatrius. Els ulls que l'envoltaven eren d'un viscós blau celeste. L'home va somriure enmig de la sorra, la pols i la barba i guinyà en veure el cos encongit que jeia immòbil al costat del vehicle.

Convençut que el poble de la sorra havia estat víctima d'algun tipus d'engany auditiu —com li convenia, va ignorar el fet que ell també ho havia experimentat—, i segur també que el desconegut no intentava fer mal al Luke, R2 va canviar lleugerament de posició i va tractar de veure amb més claredat. Els seus sensors electrònics amb prou feines van percebre el so que va produir un minúscul còdol que va desprendre, però l'home va girar com si li haguessin disparat. Mirà directament cap al buit de l’R2, amb el seu gentil somriure.

—Hola —va saludar amb veu profunda i sorprenentment alegre—. Vine aquí, amiguet. No tinguis por.

La veu denotava quelcom franc i tranquil·litzador. De qualsevol manera, l'associació amb un humà desconegut era preferible a continuar aïllat en aquest erm. R2 va sortir a la llum del sol i caminà com un ànec fins al lloc on jeia Luke. El cos en forma de barril del robot es va inclinar per examinar la forma inerta. Del seu interior van sorgir xiulades i bips de preocupació.

L'ancià es va acostar, es va ajupir al costat d’en Luke, va tocar el seu front i després les seves temples. Poc després, el jove inconscient s'agitava i murmurava com qui parla en somni.

—No et preocupis —li va dir l'humà a R2 —, es posarà bé.

Com per confirmar la seva opinió, Luke pestanyejà, va aixecar la mirada sense comprendre i va murmurar:

—Què ha ocorregut?

—Descansa tranquil, fill —li va aconsellar l'home mentre es posava a la gatzoneta—. Has tingut un dia atrafegat. —El somriure juvenil va aparèixer novament—. Tens l'enorme sort que el teu cap segueixi subjecte a la resta del teu cos.

Luke va mirar al seu voltant i va fixar la vista en el rostre de l'ancià que es trobava al seu costat. El reconeixement va obrar miracles en el seu estat.

—Vostè ha de ser... Ben! —Un record sobtat li va portar a mirar al voltant seu amb temor. Però no hi havia senyals dels habitants de les sorres. Lentament, es va asseure—. Ben Kenobi... quant m'alegro de veure’l!

L'ancià es va posar dempeus, va mirar cap al fons del canó i la vora de la muralla. Agitava la sorra amb un peu.

—No és fàcil viatjar pels erms de Jundiand. És el viatger equivocat el que tempta l'hospitalitat dels tuskens. —Va tornar a mirar al seu pacient—. Digues-me, jove, què et porta tan lluny en aquesta no-res?

Luke va assenyalar a R2D2.

—Aquest petit droide. Durant un temps vaig pensar que havia embogit doncs afirmava que estava buscant a un amo anterior. Ara no penso el mateix. Mai he vist semblant devoció en un droide... equivocada o no. Sembla que res pot detenir-li; fins i tot va recórrer a tendir-me un parany —Luke va aixecar la mirada —. Afirma que és propietat d'algú anomenat Obi-Wan Kenobi —Luke li va observar atentament, però l'home no va mostrar reacció alguna—. Per ventura és parent seu? El meu oncle creu que va ser una persona que va existir. O només es tracta d'una part d'informació xifrada sense importància que es va barrejar al seu banc d'interpretació primària?

Un gest introspectiu va obrar meravelles en aquest rostre castigat per la sorra. Kenobi va semblar meditar la qüestió i va gratar distret la seva bruta barba.

—Obi-Wan Kenobi! —va recitar—. Obi-Wan.., vaja, vaja, feia molt temps que no sentia aquest nom. Moltíssim temps. Molt curiós.

—El meu oncle va dir que estava mort —va agregar Luke amablement.

—Oh, no està mort —li va corregir Kenobi sense molestar-se—. Encara no, encara no.

Luke es va posar dempeus, agitadament, oblidat totalment dels incursors tuskens.

—Llavors, vostè el coneix?

Un somriure de perversa jovialitat va il·luminar aquell entramat de pell arrugada i barba.

—És clar que el conec: sóc jo. Probablement era el que sospitaves, Luke. Però no he utilitzat el nom d’Obi-Wan des d'abans que tu naixessis.

—Llavors —va agregar Luke mentre assenyalava a R2D2—, aquest robot li pertany, com ell mateix afirma.

—Bé, això és el cas estrany —va confessar Kenobi clarament desconcertat, mirant al silenciós robot—. No recordo haver posseït mai un droide, menys encara una unitat R2 moderna. Molt interessant, molt interessant. —Sobtadament alguna cosa va desviar la mirada de l'ancià fins a la vora dels cingles propers—. Crec que serà millor que utilitzem el teu vehicle. Els habitants de les sorres se sorprenen fàcilment, però no trigaran a tornar a patolls. Un vehicle terrestre d'alta velocitat no és un premi que s'abandoni fàcilment, i, després de tot, no són jawes.

Kenobi es va cobrir la boca amb ambdues mans d'una manera estranya, va inspirar profundament i va llançar un udol inversemblant que va fer saltar al Luke.

—Això farà que els ressagats segueixin corrent —va concloure el vell, satisfet.

—És el reclam d'un drac krayt! —Luke va obrir la boca astorat—. Com ho va fer?

—Fill, alguna vegada t'ho ensenyaré. No és massa difícil. Només necessites l'actitud adequada, un conjunt de cordes vocals bastant usades i glopades d'aire. Si fossis un buròcrata imperial, t'ho ensenyaria immediatament; però no ho ets. —Va tornar a recórrer la vora del cingle amb la mirada—. No crec que aquest sigui el moment ni el lloc adequat per fer-ho.

—No li ho discuteixo —va dir Luke mentre es fregava el clatell —. Marxem.

En aquest moment, R2 va emetre un patètic bip i va girar. Luke no sabia interpretar el xiscle electrònic, però sobtadament va comprendre la raó que ho motivava.

—C3PO —va exclamar Luke, preocupat. R2 ja s'allunyava tan ràpid com podia del vehicle terrestre—. Ben, acompanyi'm.

El petit robot els va conduir fins a la vora d'un extens arenal. Allà es va detenir, va assenyalar cap avall i va xisclar pesarós. Luke va veure cap a on apuntava R2 i va començar a baixar cautelosament pel pendent llis i movedís mentre Kenobi li seguia sense dificultat.

C3PO jeia sobre la sorra, al començament del pendent on havia ensopegat i caigut. El seu revestiment estava escrostissat i terriblement magolat. S'havia trencat un braç, que estava retorçat prop d'ell.

— C3PO! —va cridar Luke.

No va obtenir resposta. Va sacsejar l’androide però no va aconseguir activar res. Luke va obrir una placa de l'esquena del robot i va encendre i va apagar diverses vegades un interruptor ocult. Es va iniciar un suau brunzit, es va interrompre, va tornar a començar i després es va convertir en un ronc normal.

C3PO va rodar ajudat per l'altre braç i es va asseure.

—On estic? —va murmurar mentre els seus fotoreceptors seguien buidant-se. En aquest moment va reconèixer a Luke —. Oh, senyor, ho sento. Crec que vaig donar un mal pas.

—Tens la sort que alguns dels teus circuits principals segueixen funcionant —li va informar Luke. Mirà significativament cap al cim del pujol—. Pots posar-te dempeus? Hem de sortir d'aquí abans que tornin els habitants de les sorres.

Els servomotors van xerrotejar i van protestar fins que C3PO va deixar de forcejar.

—Crec que no puc. Marxis, amo Luke. No té sentit que vostè s'arrisqui per mi. Estic acabat.

—No, no ho estàs —li va respondre Luke, inexplicablement afectat per la màquina que acabava de trobar. Però C3PO no era com els aparells no comunicatius i agrícola-funcionals amb els quals Luke estava acostumat a tractar—. Quin tipus de conversa és aquesta?

—Lògica —li va informar C3PO.

Luke va bellugar el cap, furiós.

—Derrotista.

El malparat androide va aconseguir alçar-se amb l'ajuda de Luke i Ben Kenobi. El petit R2 observava des de la vora de l'arenal.

Kenobi va vacil·lar a la meitat del vessant i va ensumar l'aire amb desconfiança.

—Ràpid, fill, han tornat a posar-se en marxa.

Luke va lluitar per arrossegar a C3PO fora de l'arenal mentre tractava d'observar les roques circumdants i al mateix temps parar esment als seus passos.

El decorat de la caverna oculta de Ben Kenobi era espartà, encara que no semblava incòmode. A la majoria de les persones no els hauria servit, doncs reflectia els gustos peculiarment eclèctics del seu amo.

De la zona d'estar ascendia un halo de magra comoditat, que donava més importància als consols mentals que als del desmanyotat cos humà.

Havien aconseguit sortir del canó abans que els incursors tuskens retornessin a patolls. Sota la guia de Kenobi, Luke va deixar un rastre tan confús que ni tan sols un jawa d'olfacte hipersensibilitzat hagués pogut seguir-lo.

Durant diverses hores, Luke va ignorar les temptacions de la caverna de Kenobi. Va romandre en el racó equipat com a taller de reparacions, atapeït però complet, i es va dedicar a arreglar el braç de C3PO.

Afortunadament, els desconnectadors automàtics per sobrecàrrega havien funcionat sota la forta tensió i aïllat els nervis i els ganglis electrònics sense que es produïssin danys greus. La reparació només consistia a tornar a unir el membre a l'espatlla i a activar els auto-reobturadors. Si el braç s'hagués partit a la meitat del «os», en lloc de trencar-se per la juntura, aquestes reparacions únicament s'haguessin pogut efectuar en el taller d'una fàbrica.

Mentre Luke romania ocupat, Kenobi va centrar la seva atenció en R2D2. El rabassut droide romania passivament assegut en el fred terra de la caverna, mentre l'ancià furgava el seu interior de metall. Finalment, Kenobi es va tirar cap enrere, va llançar una exclamació de satisfacció i va tancar els panells de l'arrodonit cap del robot.

—Ara, amiguet, vegem si podem esbrinar qui ets i d'on véns.

Luke gairebé havia acabat i les paraules de Kenobi van ser suficients perquè deixés la zona de reparacions.

—Vaig veure part del missatge —va començar a dir— i jo...

Una vegada més, el sorprenent relat es projectava a l'espai frontal del petit robot. Luke va guardar silenci, novament embadalit per la seva enigmàtica bellesa.

—Sí, crec que és això —va murmurar Kenobi pensativament.

La imatge va seguir parpellejant, la qual cosa denotava una cinta preparada precipitadament. Però ara era molt més nítida, més definida, va notar Luke admirat. Hi havia una cosa evident: Kenobi estava especialitzat en temes molt més específics que la recol·lecció en el desert.

—General Obi-Wan Kenobi —deia la veu mel·líflua—, em presento en nom de la família reial d’Alderaan i de l'aliança per restaurar la República. Pertorbo la seva solitud per ordre del meu pare, Bail Organa, Virrei i primer president del Sistema d’Alderaan.

Kenobi va assimilar aquesta extraordinària proclama mentre Luke obria els ulls tan desmesuradament que semblava que se li sortirien de les òrbites.

—Anys enrere, general —va continuar la veu—, vostè va servir a l'Antiga República durant les guerres clòniques. Ara el meu pare li prega que ens ajudi novament en la nostra hora més desesperada. Vol que es reuneixi amb ell a Alderaan. Vostè ha d'anar a la seva trobada. Lamento no poder presentar-li personalment la sol·licitud del meu pare. La missió de reunir-me amb vostè ha fracassat. Per això m'he vist obligada a recórrer a aquest mètode secundari de comunicació. La informació vital per a la supervivència de l'aliança està tancada en la ment d'aquest droide, D2.

El meu pare sabrà com recuperar-la. Li prego que s'ocupi que aquesta unitat arribi sana i estàlvia a Alderaan. —Va fer una pausa i, en continuar, les seves paraules eren apressades i menys formals —. Vostè ha d'ajudar-me, Obi-Wan Kenobi. És la meva última esperança. Els agents de l'Imperi em capturaran. No aconseguiran que jo els hi digui res. Tot el que es pot saber està tancat en les cèl·lules de la memòria d'aquest droide. No ens defraudi, Obi-Wan Kenobi. No em defraudi.

Un petit núvol d'estàtica tridimensional va reemplaçar al delicat retrat, que després va desaparèixer totalment. R2D2 va mirar esperançat a Kenobi.

La ment d’en Luke estava tan enfosquida com una tolla coberta de petroli. Els seus pensaments i la seva mirada a la deriva van buscar estabilitat en la tranquil·la figura asseguda prop d'ell.

El vell. El bruixot boig. El rodamón del desert i el personatge en tots els sentits, al que el seu oncle i tots els altres coneixien des que Luke tenia memòria. Si l’anhelós missatge replet d'angoixa que la desconeguda jove acabava de pronunciar en l'aire fresc de la caverna havia afectat d'alguna manera a Kenobi, aquest no ho va deixar traslluir. Es va recolzar contra la paret de pedra, es passà la mà pensativament per la barba i va xuclar lentament d'una informe pipa d'aigua, de crom desllustrat.

Luke va visualitzar aquest retrat senzill però bell.

—Ella és tan... tan... —La seva educació en la granja no li va permetre trobar les paraules precises. De sobte, una mica del que s'havia dit en el missatge li va portar a mirar incrèdulament a l'ancià—. General Kenobi, vostè va combatre en les guerres clòniques? Però... van ocórrer fa tant temps...

—Bé, sí —va reconèixer Kenobi amb la mateixa indiferència amb què podria haver discutit una recepta d'estofat —. Suposo que ha passat cert temps. Antigament vaig ser un Cavaller Jedi. Com el teu pare —va agregar, i va mirar al jove amb estima.

—Un Cavaller Jedi —va repetir Luke. Després es va mostrar confós—. Però el meu pare no va lluitar en les guerres clòniques. No era un cavaller... sinó un navegant d'un vaixell de càrrega espacial.

El somriure de Kenobi va eixamplar el filtre de la pipa.

—O això és el que t'ha explicat el teu oncle. —Sobtadament va concentrar la seva atenció en una altra cosa—. Owen Lars no estava d'acord amb les idees, les opinions ni els conceptes de la vida del teu pare. Considerava que el teu pare s’hauria d’haver quedat aquí, a Tatooine, en lloc de barrejar-se en... —Una vegada més va encongir les espatlles amb aparent indiferència—. Bé, creia que tenia l'obligació de quedar-se aquí i ocupar-se de la seva granja.

Luke no va dir res però va mantenir el cos tibant mentre l'ancià desgranava fragments d'una història personal que només havia albirat a través de les distorsions que d'ella li havia explicat el seu oncle.

—Owen sempre va témer que la vida aventurera del teu pare pogués influir en tu, pogués allunyar-te d’Anchorhead. —Va bellugar lentament i pesarós el cap en recordar—. Sospito que el teu pare no tenia fibra de granger.

Luke es va posar en moviment. Es va dedicar a llevar les últimes partícules de sorra en l'armadura curativa de C3PO.

—M'hagués agradat conèixer-li —va murmurar finalment.

—Va ser el millor pilot que vaig conèixer —va prosseguir Kenobi— i un excel·lent lluitador. La Força... l'instint era poderós en ell. —Durant un breu instant, Kenobi va semblar realment vell—. També va ser un bon amic. —Sobtadament, la picada d'ullet juvenil va retornar als ulls penetrants juntament amb l'afabilitat natural de l'ancià—. Tinc entès que tu també ets pilot. El pilotatge i la navegació no són hereditaris, encara que sí algunes aptituds que poden combinar-se perquè sorgeixi un bon pilot de naus petites. És possible que les hagis heretat. Encara que també és necessari ensenyar-li a nedar a un ànec.

—Què és un ànec? —va preguntar Luke amb curiositat.

—No et preocupis. Saps una cosa? En molts sentits t'assembles en gran manera al teu pare. —La desenfadada mirada apreciativa de Kenobi va posar-lo nerviós—. Has crescut molt des de l'última vegada que et vaig veure.

Com no podia respondre a això, Luke va esperar en silenci mentre Kenobi tornava a enfonsar-se en una profunda meditació. Una estona després, el vell es va moure i va ser evident que havia pres una decisió important.

—Tot això em recorda que tinc una cosa per a tu —va afirmar amb enganyosa indiferència.

Es va posar dempeus i es va dirigir a un voluminós cofre, xapat a l'antiga, el contingut del qual va començar a regirar. Va extreure i va tirar tot tipus d'objectes desconcertants, que després va retornar al cofre. Luke va reconèixer uns pocs. Com Kenobi estava evidentment concentrat en alguna cosa important, Luke va oblidar inquirir sobre tan temptadors objectes.

—Quan aconseguissis l'edat suficient —va dir Kenobi—, el teu pare volia que tinguessis això... si és que aconsegueixo trobar el maleït trasto. Una vegada vaig intentar donar-te’l, però el teu oncle no m'ho va permetre. Suposava que podies extreure d'això algunes idees delirants i que acabaries seguint al vell Obi-Wan en una croada idealista. Veuràs, Luke, en aquest punt és on el teu pare i el teu oncle Owen dissentien. Lars no és un home que permeti que l'idealisme s'interfereixi en els negocis, en tant el teu pare opinava que ni tan sols mereixia la pena discutir l'assumpte. Pel que fa en aquestes qüestions, la seva decisió era igual a la seva manera de pilotar: instintiva.

Luke va assentir. Va extreure els últims grans de sorra i va mirar al voltant a la recerca de l'únic component que faltava col·locar en l'oberta placa pectoral de C3PO. En localitzar el mòdul de contenció, va obrir els forrellats de recepció de la màquina i es va disposar a col·locar-lo en el seu lloc. C3PO observava el procés i semblava recular perceptiblement.

Durant un instant que va semblar etern. Luke va fixar la vista en aquests fotoreceptors de metall i plàstic.

Després va deixar decididament el mòdul al banc de treball i va tancar l’androide. C3PO va guardar silenci. Darrere d'ells es va sentir un grunyit; Luke va girar i va observar a un satisfet Kenobi que s'acostava. Va lliurar-li un trasto petit i d'aspecte innocu que el jove va estudiar amb interès.

Es componia d'un mànec curt i gruixut amb un parell de palanquetes encastades. Damunt del reduït mànec hi havia un disc metàl·lic de diàmetre amb prou feines major que el seu palmell obert. Tant en el mànec com en el disc hi havia incrustats diversos components desconeguts, semblants a joies, inclòs alguna cosa que semblava la cèl·lula energètica més petita que Luke havia vist en la seva vida. L'altra cara del disc tenia la lluentor d'un mirall. Però va ser la cèl·lula energètica el que més va desconcertar al Luke. Si s'ha de jutjar per la seva forma, la capacitat de la cèl·lula, fos el que fos, exigia una gran quantitat d'energia.

Malgrat l'afirmació que havia pertangut al seu pare, l’andròmina semblava recentment fabricada.

Sens dubte, Kenobi ho havia conservat amb tota cura. Només algunes minúscules raspadures en l'empunyadura indicaven que ja s'havia utilitzat.

—Senyor? —Es va sentir una veu coneguda que Luke no havia sentit durant una estona.

—Què? —Luke va ser així apartat bruscament de l'observació de l'objecte que Kenobi li havia lliurat.

—Si no em necessita —va declarar C3PO—, crec que m'interrompré una estona. Això contribuirà al fet que els nervis de l'armadura s'entreteixeixin i, de totes maneres, em toca efectuar una autoneteja interna.

—És clar que sí, endavant —va replicar Luke distret, i va retornar fascinat a l'estudi de l'objecte desconegut.

Darrere d'ell, C3PO va guardar silenci i la resplendor dels seus ulls es va apagar provisionalment. Luke va notar que Kenobi li observava amb interès.

—Què és? —va preguntar finalment, doncs malgrat tots els seus esforços, no havia aconseguit identificar l’aparell.

—El sabre de llum del teu pare —va respondre Kenobi—. En una altra època eren d'ús comú. I encara s'empren, en algunes regions galàctiques.

Luke va observar els comandaments de l'empunyadura i després va tocar experimentalment el botó de color clar situat prop del pom, brillant com un mirall. Instantàniament, el disc va emetre un raig blanc-i-blau gruixut com el seu polze. Era dens fins a l'opacitat i de poc més d'un metre de longitud. No es va extingir sinó que va continuar brillant i intens tant en l'extrem com al costat del disc. Luke va descobrir, sorprès, que no emetia calor, encara que va tenir la bona cura de no tocar-ho. Si bé mai abans havia vist un, sabia el que un sabre de llum podia produir. Podia obrir un forat a través de la paret de pedra de la caverna de Kenobi... o a través d'un ésser humà.

—Aquesta era l'arma obligada d'un Cavaller Jedi —va explicar Kenobi —. No és tan incòmoda ni aleatòria com un desintegrador. Per utilitzar-la es necessitava quelcom més que la visió. Una arma elegant. També era un símbol. Qualsevol pot utilitzar un desintegrador o un tallafusió, però emprar bé un sabre de llum era el senyal distintiu d'algú que es trobava un graó per sobre del normal. — Recorria la caverna mentre parlava —. Luke, durant més de mil generacions, els Cavallers Jedi van ser la força més poderosa i respectada de la galàxia. Van actuar com a guardians i garants de la pau i la justícia en l'Antiga República.

Com Luke no va preguntar què els havia ocorregut, Kenobi va aixecar la mirada i va descobrir que el jove mirava al buit, doncs poc havia comprès dels ensenyaments del vell. Alguns homes haurien reprès al Luke per no parar esment. Però Kenobi no.

Més sensible que la majoria d'ells, va esperar pacientment fins que el silenci va ser prou marcat perquè Luke tornés a parlar.

—Com va morir el meu pare? —va inquirir aquest.

Kenobi va vacil·lar i Luke va comprendre que el vell no desitjava parlar sobre el tema en concret. No obstant això, a diferència d'Owen Lars, Kenobi era incapaç de refugiar-se en una mentida còmoda.

—Li van trair i va ser assassinat —va declarar Kenobi solemnement, sense mirar-li — un Jedi molt jove, anomenat Darth Vader. Un noi que jo estava preparant. Un dels meus deixebles més brillants... un dels meus majors fracassos. —Kenobi va començar a caminar—. Vader va aprofitar els ensenyaments que li vaig donar i la seva Força interior per dedicar-se al mal, per ajudar als emperadors corromputs. Tenint en compte que els Cavallers Jedi s'havien desbandat, estaven desorganitzats o morts, va haver-hi pocs que es van oposar a Vader. Avui, pràcticament tots estan extingits. —Una expressió indesxifrable va recórrer el rostre d’en Kenobi—. En molts sentits, eren massa bons, excessivament confiats. Van confiar massa en l'estabilitat de la República i no van aconseguir comprendre que encara que el cos podia ser robust, la ment emmalaltia, s'afeblia, i quedava exposada a la manipulació d'éssers com l'Emperador. M'hagués agradat saber què perseguia Vader. Em fa l'efecte que es pren temps per preparar alguna maldat insospitada. Aquest és el destí d'aquell que domina la Força i està consumit pel seu Costat Fosc.

Luke va arrufar el gest, confós.

—La Força? És la segona vegada que vostè esmenta «la Força».

Kenobi va assentir amb el cap.

—De vegades oblido en presència de qui parlo. Diguem senzillament que la Força és una cosa amb el que un Jedi ha de relacionar-se. Encara que mai va ser correctament explicada, els científics van proposar la teoria que es tracta d'un camp d'energia generat per les coses vivents. L'home primitiu va sospitar de la seva existència, però durant mil·lennis va seguir ignorant el seu potencial. Només alguns individus van poder reconèixer la Força tal com era. Van ser implacablement tractats de xerraires, impostors, místics... i coses pitjors. Uns pocs van poder utilitzar-la. Tenint en compte que de manera general anava més enllà dels seus controls primitius, freqüentment els hi resultava massa poderosa. Els seus companys no els van comprendre... i altres coses pitjors. —Kenobi va fer un gest ampli i abastador amb tots dos braços—. La Força ens envolta a tots nosaltres. Alguns homes creuen que aquesta dirigeix les nostres accions, i no a l’inrevés. El coneixement de la Força i la manera de manipular-la va ser el que va donar al Jedi el seu poder especial.

Kenobi va baixar els braços i va fixar la mirada en Luke, fins que el jove va començar a agitar-se inquiet. Quan va tornar a prendre la paraula, ho va fer amb un to tan resolt i juvenil que, al seu pesar, Luke va fotre un bot.

—Luke, tu també has d'aprendre quins són els camins de la Força... si has de venir amb mi a Alderaan.

—Alderaan! —Luke va saltar al banc de reparacions i es va mostrar confós—. Jo no aniré a Alderaan. Ni tan sols sé on està Alderaan. —Evaporadors, androides, la collita... bruscament, tot allò que li envoltava va semblar tancar-se sobre ell, els mobles i els estranys artefactes que anteriorment li havien intrigat ara li van semblar una miqueta temibles. Va observar desesperadament al seu voltant i va intentar evitar la penetrant mirada de Ben Kenobi... el vell Ben... el boig Ben... el General Obi-Wan...—. Haig de tornar a casa —va murmurar roncament—. És tard. Tal com estan les coses, ja estic ficat en això. —Va recordar alguna cosa i va assenyalar la massa immòbil d’R2D2—. Pot quedar-se amb el droide. Sembla que és això el que ell vol. Pensaré en què puc dir-li al meu oncle... si puc fer-ho —va agregar amb tristesa.

—Luke, necessito la teva ajuda —li va explicar Kenobi, i la seva actitud era una combinació de tristesa i duresa—. Sóc massa vell per a aquest tipus de coses. No puc confiar a concloure-ho adequadament pels meus propis mitjans. Aquesta missió és massa important. —Va assenyalar a R2D2—. Tu vas sentir i vas veure el missatge.

—Però... no puc comprometre'm en alguna cosa semblant —va protestar Luke—. Haig de treballar; hem de recollir les collites... encara que el meu oncle podria estudiar-ho i aconseguir alguna ajuda extra. Suposo que una persona. Però jo no puc fer gens respecte a això. Ara, no. A més, està tan lluny d'aquí... En realitat, aquesta qüestió no és assumpte meu.

—Parles com el teu oncle —va observar Kenobi sense rancor.

—Oh! El meu oncle Owen... Com explicar-li tot això?

L'ancià va reprimir un somriure, conscient que el destí d’en Luke ja estava decidit. Havia estat disposat cinc minuts abans que sabés la forma en què havia mort el seu pare. Havia estat ordenat abans, quan va sentir el missatge complet. Estava imprès en la naturalesa de les coses, quan va veure per primera vegada el retrat suplicant de la bella Senadora Organa que el petit droide va projectar matusser.

Kenobi es va encongir d'espatlles. Probablement, havia estat fixat fins i tot abans que el noi naixés.

Kenobi no creia en la predestinació sinó en l'herència... i en la Força.

—Luke, no oblidis que el sofriment d'un home és el sofriment de tots. Davant la injustícia, les distàncies són irrellevants. Si no se li deté ràpidament, a la llarga el mal s'estén per cobrir a tots els homes, s'hagin oposat a ell o l’hagin ignorat.

—Suposo que podria portar-lo fins a Anchorhead —va confessar Luke nerviosament—. Allà pot aconseguir transport fins a Mos Eisley o fins al lloc al qual vol anar.

—Molt bé —va accedir Kenobi—. En principi, això servirà. Després hauràs de fer el que sentis que és correcte.

Luke es va apartar, totalment confós.

—D'acord. En aquest moment, no em sento massa bé...

El forat on la tenien estava mortalment fosc i només existia el mínim d'il·luminació. Amb prou feines hi havia llum suficient per distingir les negres parets metàl·liques i l'alt cel ras. La cel·la estava dissenyada per aguditzar al màxim els sentiments d'impotència d'un presoner i ho aconseguia eficaçment. Fins a tal punt, que l'única ocupant es va agitar tensa quan en un extrem de la càmera va sorgir un brunzit. La porta de metall que va començar a obrir-se era tan gruixuda com el seu cos... com si temessin que pogués travessar una cosa menys consistent amb l'única ajuda de les seves mans buides, va pensar amb amargor.

La noia es va esforçar per mirar cap a fora i va distingir a diversos guàrdies imperials apostats a l'altre costat del llindar. Leia Organa els va mirar desafiadora i va retrocedir fins a la paret més llunyana.

La seva expressió decidida es va esfondrar quan una monstruosa forma negra va penetrar a l'habitació, lliscant-se suaument, com sobre rodes. La presència de Vader va aixafar tan profundament el seu esperit com un elefant aixafaria una closca d'ou.

Un home armat amb un fuet antiquat, que malgrat el seu aspecte minúscul no resultava menys terrorífic, acompanyava al vilà.

Darth Vader va fer un gest a algú que es trobava fora. Alguna cosa que bonia com una enorme abella es va acostar i va travessar el llindar. La Leia es va quedar sense respiració en veure el fosc globus metàl·lic. Romania suspès sobre els repulsors independents i un manoll de braços metàl·lics sorgia dels seus costats.

Els braços acabaven en una multitud d'instruments delicats.

La Leia va estudiar amb temor l’andròmina. Havia sentit rumors sobre aquestes màquines, però mai va creure realment que els tècnics imperials construïssin semblant monstruositat. A la seva esquerpa memòria s'incorporaven totes les barbaritats, tots els ultratges comprovats i coneguts per la humanitat... i també per diverses races estranyes.

Vader i Tarkin van romandre tranquil·lament dempeus i li van donar temps per estudiar el malson suspès. El governador no dubtava que la simple presència del giny produiria tal commoció en la Leia, que la portaria a facilitar-los la informació necessària. No és que la sessió posterior fos especialment desagradable, va reflexionar. Aquestes trobades sempre aportaven nou saber i coneixement, i la senadora prometia ser un subjecte summament interessant.

Una vegada transcorregut l'interval adequat, Vader va assenyalar la màquina.

—Senadora Organa, Princesa Organa, ara discutirem l'emplaçament de la base rebel principal.

La màquina va avançar lentament cap a ella i el volum de la bonior va augmentar. La seva forma esfèrica, indiferent, va tapar a Vader, al governador, a la resta de la cel·la... a la llum...

Alguns sons apagats van travessar les parets de la cel·la i la gruixuda porta i van arribar fins al passadís. Amb prou feines van pertorbar la pau i el silenci del corredor contigu a la càmera tancada hermèticament.

Malgrat això, els guàrdies apostats van aconseguir trobar excuses per allunyar-se prou, fins a on aquests sons estranyament modulats ja no se sentien.

Següent