Una Nova Esperança (VI)

Anterior

VI

—Mira cap allà, Luke —va ordenar Kenobi assenyalant cap al sud-oest. El vehicle terrestre d'alta velocitat va seguir avançant sobre el terreny sorrenc del desert —. Jo diria que és fum.

Luke va fer un cop d'ull en la direcció indicada.

—No veig res.

—De totes maneres, avancem cap allà. Tal vegada algú passi necessitat.

Luke va fer girar el vehicle. Poc després, les espirals ascendents de fum, que Kenobi havia detectat abans, es van mostrar als seus ulls.

Després d'aconseguir una lleugera elevació, el vehicle va descendir per un suau pendent fins a un canó ample i poc profund, ple de formes retorçades i cremades, algunes d'elles orgàniques. Al centre de la matança i amb aspecte de balena metàl·lica blanquejada, jeia la mola destrossada d'un reptador de les sorres dels jawes.

Luke va detenir el vehicle. Kenobi es baixà després d'ell i junts es van posar a examinar les restes de la destrucció.

Diverses depressions lleugeres en la sorra van cridar l'atenció d’en Luke. Va caminar més ràpid, es va detenir al costat d'elles i les va estudiar un instant abans de cridar a Kenobi.

—És cert, sembla fet pels habitants de les sorres. Aquí hi ha trepitjades de banthes... —Luke va reparar en el centelleig d'un metall mig enterrat en la sorra —. I allà hi ha un tros d'una d'aquestes enormes destrals dobles que utilitzen. —Va bellugar confós el cap —. Mai vaig sentir parlar que els incursors cometessin estralls d'aquest calibre. —Es va tirar cap enrere i va observar la calcinada i deforme mola del reptador de les sorres.

Kenobi s'havia col·locat al seu costat. Estudiava les amples i enormes trepitjades que apareixien en la sorra.

—No van ser ells —va declarar distretament—, però algú va intentar que nosaltres, i qualsevol que es topés amb això, ho cregués.

Luke es va detenir al seu costat.

—No ho comprenc.

—Mira amb atenció aquestes trepitjades —li va dir l'ancià, assenyalant la més propera i després les altres—. Notes alguna cosa estranya?

Luke va moure negativament el cap.

—El que les va deixar, cavalcava en banthes situats un al costat de l'altre. Els habitants de les sorres sempre condueixen els banthes un darrere d'un altre, en fila índia, per ocultar el seu poder dels observadors allunyats.

Kenobi va deixar que Luke observés bocabadat el conjunt paral·lel de petjades i va consagrar la seva atenció al reptador.

Va assenyalar el lloc on els trets d'armes d'un tret havien destruït les portalades, bandes de rodament i travesses.

—Observa la precisió amb que es va utilitzar aquesta potència de foc. Els habitants de les sorres no són tan precisos. Francament, ningú a Tatooine dispara i destrueix amb tanta eficàcia. —Girà i va estudiar l'horitzó. Un dels cingles propers ocultava un secret... i una amenaça —. Només les tropes imperials efectuarien un atac a un reptador amb tan freda precisió.

Luke es va acostar a un dels petits i arrugats cossos i li va donar volta amb el peu. El seu rostre es va contreure de repugnància en veure el que quedava de la commovedora criatura.

—Són els mateixos jawes que ens van vendre R2D2 i C3PO, a oncle Owen i a mi. Reconec el dibuix del mantell d'aquest. Per què els soldats imperials exterminarien als jawes i als habitants de les sorres? Van haver d'assassinar a alguns incursors per apoderar-se dels banthes. —La seva ment va treballar frenèticament i va notar que es posava massa tibant en mirar el vehicle terrestre, situat més enllà dels cadàvers dels jawes que es descomponien ràpidament —. Però..., si van rastrejar als androides fins als jawes, primer van haver d'assabentar-se de qui els hi van comprar. Això els conduiria a... —Luke, presa del deliri, es dirigia a salts cap al vehicle terrestre.

—Luke, espera..., espera, Luke! —va cridar Kenobi—. És massa perillós! Mai podràs...!

Luke no va sentir res excepte el rugit en les seves oïdes, no va sentir res excepte la coïssor en el seu cor. Es va ficar d'un salt en el vehicle i gairebé simultàniament va prémer a fons l'accelerador. En un esclat de sorra i grava, va deixar a Kenobi i als dos robots enmig dels cossos cremats, emmarcats per les restes encara fumejants del reptador de les sorres.

El fum que Luke va veure en acostar-se a la granja era diferent del que havia sorgit de la màquina jawa. Ni tan sols es va acordar d'apagar el motor del vehicle en obrir el tendal de la carlinga i sortir. Una fosca fumera s'elevava dels forats oberts en el terreny.

Aquells forats havien estat la seva llar, l'única que conegués. Ara també podrien haver estat les goles de petits volcans. Va intentar una vegada i una altra penetrar en les entrades de superfície que comunicaven amb el complex subterrani. Una vegada i una altra la calor, encara intensa, li va obligar a retrocedir, tossint i ofegant-se.

Es va adonar, confusament, que s’ensopegava, i que tenia els ulls plorosos, no només a causa del fum.

Encegat, va avançar trontollant fins a l'entrada exterior del garatge. També cremava. Però tal vegada ells havien aconseguit fugir en l'altre vehicle terrestre.

—Tia Beru... oncle Owen!

Resultava difícil distingir alguna cosa enmig de la boira que coïa els ulls. Dues formes fumejants es van perfilar en el túnel, amb prou feines visibles enmig de la boira i les llàgrimes. Gairebé s'assemblaven a... Va entretancar i es va assecar enfuriat els ulls que de tan poc li servien ara.

No, no era possible.

Poc després donava voltes, queia de cap per avall i ocultava el rostre en la sorra per no haver de seguir mirant.

La sòlida pantalla tridimensional cobria, des del terra fins al cel ras, una paret de l'àmplia càmera. Mostrava un milió de sistemes estel·lars, minúscula porció de la galàxia, però que no deixava de ser una exhibició impressionant quan s'efectuava de semblant manera.

A baix, molt més a baix, l'enorme figura de Darth Vader estava flanquejada pel Governador Tarkin, l’Almirall Motti i el General Tagge, oblidats els seus antagonismes personals davant el temor reverencial del moment.

—L'última verificació està completa —els hi va informar Motti —. Tots els sistemes són operatius. —Es va dirigir als altres—. Quin serà el primer curs que fixarem?

Vader va semblar no sentir-lo doncs va murmurar suaument, a mig fer dintre seu:

—La Leia Organa té un domini sorprenent. La seva resistència a l’interrogador és notable. —Mirà a Tarkin—. Passarà algun temps abans que aconseguim sostreure-li alguna informació útil.

—Vader, els mètodes que vostè recomana sempre m'han semblat bastant estranys.

—Són eficaços —va sostenir suaument el Fosc Senyor—. No obstant això, amb la intenció d'accelerar el procediment, estic disposat a considerar els seus suggeriments.

Tarkin es va mostrar pensatiu.

—Sovint és possible estovar tant entercament mitjançant amenaces a algú que no és la persona implicada.

—Què vol dir?

—Senzillament, que crec arribat el moment de demostrar el ple poder d'aquesta estació. Podem fer-ho d'una manera doblement útil. —Va instruir a l'atent Motti —: Informi als seus programadors que fixin el curs per al Sistema d’Alderaan.

L'orgull no va impedir que Kenobi es cobrís la boca i el nas amb una vella bufanda per evitar l'olor pútrid de la foguera, que el vent arrossegava.

Encara que posseïen aparell sensorial olfactori, R2D2 i C3PO no necessitaven aquesta protecció. 3PO, que fins i tot estava equipat per destriar quant a gradacions aromàtiques, podia ser artificialment selectiu quan ho desitjava.

Els dos androides van ajudar a Kenobi a llançar l'últim cadàver a la pira flamejant. Després van retrocedir i van observar com seguien cremant els cossos. No es tractava que els recol·lectors del desert fossin incapaços de recollir al reptador cremat net i pelat, sinó que Kenobi sustentava valors que la majoria dels homes moderns haurien considerat arcaics. No lliuraria a ningú als rosegadors d'ossos i als cucs de les tombes, ni tan sols a un immund jawa.

En sentir un tritlleig creixent, Kenobi es va apartar de les restes del pudent munt i va veure que el vehicle terrestre s'acostava a una velocitat prudent, molt diferent de la qual havia utilitzat en marxar-se. El vehicle va frenar i es va detenir a prop, però no va mostrar senyals de vida.

Ben va indicar als dos robots que li seguissin i es va dirigir cap a l'aparell. La carlinga es va obrir i Luke va aparèixer immòbil en el seient del pilot. No va respondre a la interrogadora mirada de Kenobi. Això va suficient perquè l'ancià sabés què havia ocorregut.

—Comparteixo el teu dolor, Luke —va dir finalment, suaument —. Res podies fer. Si haguessis estat allà, ara tu també estaries mort, i els androides en mans dels imperials. Ni tan sols la Força...

—Maleïda sigui la seva Força! —Grunyí Luke amb sobtada violència. Va aixecar el cap i va mirar a Kenobi. La seva mandíbula premuda pertanyia a un rostre molt més vell—. Ben, li portaré fins al port espacial de Mos Eisley. Vull anar amb vostè... fins a Alderaan. Aquí ja no hi ha res per a mi. —La seva mirada es va dirigir cap al desert i es va centrar en alguna cosa, més enllà de la sorra, les pedres i els murs del camió—. Vull aprendre a ser un Jedi, com el meu pare. Vull... —Es va detenir i les paraules es van ennuegar com un os en la seva gola.

Kenobi va entrar en la carlinga, va recolzar suaument la mà en l'espatlla del jove i després es va tirar endavant per fer un lloc als dos robots.

—Luke, faré tot el que pugui perquè aconsegueixis el que vols. De moment anem a Mos Eisley.

Luke va assentir i va tancar la carlinga. El vehicle terrestre d'alta velocitat es va dirigir cap al sud-est; enrere quedava el reptador encara fumejant, la pira funerària dels jawes i l'única vida que Luke havia conegut.

Luke i Ben van aparcar el vehicle prop de la vora del cingle de pedra maresa i es van acostar a contemplar les diminutes i regulars protuberàncies que sobresortien de la plana calcinada pel sol. L’informe embull d'estructures de ciment de baixa qualitat, pedra i plastoides, s'estenia cap a fora, a la manera dels rajos d'una roda, des d'una planta central de distribució d'aigua i energia.

En realitat, la ciutat era considerablement major del que semblava, atès que una bona part es trobava sota terra. Les uniformes i circulars depressions de les estacions de llançament, que en aquesta distància semblaven cràters produïts per les bombes, caracteritzaven el paisatge urbà.

Una brisa lleugera recorria el solcuit terreny i va agitar la sorra contra els peus i les cames d’en Luke mentre aquest es posava les ulleres protectores.

—Allà està —va murmurar Kenobi, i va indicar un conjunt poc impressionant d'edificis—. El port espacial de Mos Eisley... el lloc ideal per perdre'ns mentre busquem un passatge fora del planeta. En cap altre lloc de Tatooine existeix una tan desgraciada col·lecció de vileses i de tipus de mala fama. Luke, hem de ser molt cauts, doncs l'Imperi ha donat una alerta sobre nosaltres. La població de Mos Eisley ens encobrirà perfectament.

Luke li va mirar amb decisió.

—Obi-Wan, estic preparat per a qualsevol cosa.

«Luke, em pregunto si comprens el que això pot significar», va pensar Kenobi. Però es va limitar a assentir mentre iniciava el retorn al vehicle terrestre.

A diferència d’Anchorhead, a Mos Eisley habitava el suficient nombre de persones perquè hi hagués moviment enmig de la calor diürna. Construïda des d'un principi per a finalitats comercials, fins i tot els edificis més vells de la ciutat estaven dissenyats de tal manera que es protegien dels sols bessons. Des de fora semblaven primitius i molts ho eren. Però amb freqüència, les parets i els arcs de pedra vella ocultaven les dobles parets d'acer dur, entre les quals circulava lliurement l'aire refrigerant.

Luke conduïa el vehicle terrestre pels afores de la ciutat quan del no-res van sorgir diverses formes, altes i lluentes, i van començar a traçar un cercle al seu voltant. Presa del pànic, va pensar un instant d’accelerar al màxim el motor i ficar-se enmig dels transeünts i d'altres vehicles. Una estreta sorprenentment ferma en el braç li va contenir i relaxar. Va desviar la mirada i va veure que Kenobi somreia, com aconsellant-li.

De manera que van continuar a una velocitat normal per creuar la ciutat. Luke abrigava l'esperança que els soldats imperials estiguessin interessats en un altre assumpte. No va tenir sort. Un dels soldats va aixecar una mà blindada. Luke no va tenir més remei que respondre. A mesura que s'acostava, va reparar en les mirades curioses dels transeünts. Pitjor encara, semblava que l'atenció dels soldats no anava dedicada a Kenobi ni a ell, sinó als dos robots immòbils, asseguts darrere d'ells.

—Quant temps fa que té aquests androides? —va preguntar en to brusc el soldat que havia aixecat la mà. Semblava aliè a les formalitats amables.

Durant un segon Luke no va saber que respondre i finalment va dir;

—Crec que tres o quatre temporades.

—Estan en venda, si li interessen... i el preu val la pena —va intervenir Kenobi, donant la meravellosa impressió d'un engalipador del desert que per mitjà d'afalacs obté uns pocs i ràpids beneficis dels imperials ignorants.

El soldat no es va dignar contestar. Estava concentrat en una minuciosa revisió de la superfície inferior del vehicle terrestre.

—Vénen del sud? —va inquirir.

—No... no —va replicar Luke a tot córrer—, vivim en l'oest, prop del municipi de Bestine.

—Bestine? —va murmurar el soldat avançant per estudiar la part davantera del vehicle.

Luke es va obligar a mirar cap endavant. Finalment, la figura cuirassada va concloure la seva revisió. Es va detenir sinistrament prop d’en Luke i va agregar:

—Mostri'm el seu carnet d'identitat.

Segurament l'home havia percebut el seu terror i el seu nerviosisme, va pensar Luke desesperat. La seva resolució de poc temps abans, en el sentit d'estar preparat per acceptar qualsevol cosa, s'havia evaporat sota la impertèrrita mirada d'aquell soldat professional. Sabia el que ocorreria si feien un cop d'ull al seu carnet d'identitat, on figuraven la ubicació de la seva casa i els noms dels seus parents més propers. Alguna cosa semblava brunzir a l'interior del seu cap; es va sentir marejat.

Kenobi havia aixecat el cap i conversava afablement amb el soldat.

—Vostè no necessita veure el seu carnet d'identitat —va informar l'ancià a l'imperial amb una veu summament peculiar.

El soldat li va mirar estúpidament i va replicar, com si fos evident:

—No necessito veure el seu carnet d'identitat.

La seva reacció s'oposava a la d’en Kenobi: la seva veu era normal i la seva expressió, peculiar.

—Aquests no són els androides que estem buscant —li va informar Kenobi afablement.

—No, no són aquests els androides que estem buscant.

—Ell pot continuar amb els seus assumptes.

—Vostè pot continuar amb els seus assumptes —va informar-li el soldat.

L'expressió d'alleujament que va cobrir el rostre d’en Luke va deure ser tan delatadora com el seu nerviosisme anterior, però l'imperial la va passar per alt.

—Segueixi el seu camí —va murmurar Kenobi.

—Segueixi el seu camí —va ordenar el soldat a Luke.

Incapaç de decidir si havia de saludar, assentir o donar les gràcies al soldat, Luke va decidir prémer l'accelerador. El vehicle terrestre es va allunyar del cercle de soldats. Luke es va arriscar a mirar cap enrere quan les tropes es van disposar a girar una cantonada. L'oficial que els havia inspeccionat semblava discutir amb diversos companys, encara que Luke no estava segur a causa de la distància.

Mirà al seu company i va començar a dir alguna cosa. Kenobi es va limitar a bellugar lentament el cap i va somriure. Luke va contenir la seva curiositat i es va concentrar a guiar el vehicle a través dels carrers cada vegada més estrets.

Kenobi semblava tenir certa idea sobre a on es dirigien. Luke va estudiar les atrotinades estructures i els individus d'aspecte igualment indesitjable al costat dels quals passaven. Havien entrat a la zona més antiga de Mos Eisley i, en conseqüència, on els vells vicis florien amb més vigor.

Kenobi va assenyalar alguna cosa i Luke va detenir el vehicle terrestre davant del que semblava una de les primeres fortificacions del port espacial original. L'havien convertit en una cantina la clientela de la qual quedava reflectida en la diversa naturalesa dels transports aparcats a fora. Luke va reconèixer alguns i d'uns altres només havia sentit rumors. Va saber, pel disseny de l'edifici, que la cantina era parcialment subterrània.

Mentre la nau polsosa, però encara polida, es detenia en un lloc obert, un jawa va sorgir del no-res i va començar a acariciar amb mans cobejoses els costats de metall. Luke va treure el cap i li va cridar alguna cosa al subhumà, per la qual cosa aquest s’escapolí.

—No puc suportar als jawes —va murmurar C3PO amb excels desdeny —. Són uns éssers repugnants.

Luke estava massa confós després d'haver-se salvat per un pèl, per fer un comentari sobre els sentiments de C3PO.

—Encara no puc comprendre com vam eludir als soldats. Vaig pensar que estàvem perduts.

—Luke, la Força està en la ment i de vegades pot emprar-se per influir en uns altres. Es tracta d'un aliat poderós. A mesura que coneguis la Força, descobriràs que també pot ser un perill.

Luke va assentir, sense amb prou feines comprendre-li, i va assenyalar la cantina atrotinada encara que evidentment popular.

—Realment creu que trobarem aquí un pilot capaç de portar-nos fins a Alderaan?

Kenobi s'estava baixant del vehicle.

—La majoria dels bons pilots de naus independents freqüenten aquest lloc, encara que molts podrien anar a llocs millors. Aquí poden parlar amb llibertat. Luke, ja hauries d'haver après a no considerar equivalents l'habilitat i l'aparença —Luke va considerar de nou l’esparracat abillament de l'ancià i es va sentir avergonyit —. Però vés amb compte: aquest lloc pot ser difícil.

Luke va entretancar els ulls quan van entrar en la cantina. L'interior estava més fosc del que li hagués agradat. Potser els parroquians habituals del lloc no estaven acostumats a la llum del dia o no volien que els veiessin clarament. A Luke no se li va ocórrer pensar que la penombra interior, combinada amb l'entrada brillantment il·luminada, permetia que els de endins veiessin als nouvinguts abans que aquests a ells.

En entrar, Luke es va sorprendre per la diversitat d'éssers que hi havia davant la barra. Hi havia éssers d'un i de mil ulls, éssers amb escates o amb pelatge, i uns altres amb pell que semblava ondar i canviar de textura segons els seus sentiments del moment.

Encastellat prop de la barra destacava un insectoide que Luke només va veure com una ombra amenaçadora. Contrastava amb dues de les dones més altes que Luke havia vist en la seva vida. Eren les d'aspecte més normal enmig d'aquesta desaforada col·lecció d'humans que es barrejava lliurement amb els seus estranys equivalents. Tentacles, pinces i mans subjectaven utensilis de beure de diverses formes i grandàries. La conversa era un murmuri constant de llengües humanes i estranyes.

Kenobi es va acostar i va assenyalar l'extrem més llunyà de la barra. Allà hi havia un grupet d'humans d'aspecte tenebrós que bevien, reien i explicaven històries de dubtós origen.

—Corellians... probablement pirates.

—Vaig creure que estàvem buscant un capità de vaixell amb nau pròpia —va murmurar Luke.

—Així és, jove Luke, així és —va coincidir Kenobi —. I en aquest grup, sens dubte, hi ha un o dos que s'ajusten a les nostres necessitats. Succeeix que en la terminologia corelliana, de tant en tant, sol confondre's la distinció entre qui posseeix quin carregament. Espera aquí.

Luke va assentir i va observar a Kenobi mentre aquest s'obria pas. La desconfiança dels corellians en veure que Kenobi s'acostava va desaparèixer quan es va posar a conversar.

Alguna cosa va agafar l'espatlla d’en Luke i li va fer girar.

—Eh!

En mirar al seu voltant mentre lluitava per recuperar el componiment, Luke es va trobar davant un enorme humà de brut aspecte. Les robes de l'home li van indicar que havia de ser el taverner, tal vegada el propietari de la cantina.

—Aquí no servim als del seu tipus —va dir amb veu ronca la forma furibunda.

—Què? —va preguntar Luke estúpidament, doncs encara no s'havia recuperat de la immersió sobtada en les cultures de diverses dotzenes de races. Era molt diferent de la sala d'apostes situada darrere de l'estació d'energia d’Anchorhead.

—Els seus androides —va explicar el cantiner amb impaciència assenyalant amb un gruixut polze. Luke va mirar en la direcció apuntada i va veure que C3PO i R2D2 romanien quiets a poca distància—. Hauran d'esperar fora. Aquí dins no els servim. Només tinc beguda per als orgànics. —Va posar expressió de disgust i va concloure—: No per als mecànics.

A Luke no li agradava la idea de fer fora a C3PO i R2D2, però no sabia de quina altra manera podia resoldre el problema. El taverner no semblava un tipus disposat a raonar fàcilment i quan va buscar amb la mirada al vell Ben, Luke el va veure immers en una conversa amb un dels corellians.

Mentrestant, la discussió havia cridat l'atenció de diversos tipus especialment horripilants que havien agusat les oïdes. Tots observaven al Luke i als dos androides d'una manera decididament poc amistosa.

—Sí, per descomptat —va dir Luke comprenent que no era el moment ni el lloc per plantejar la qüestió dels drets dels androides—. Ho sento.

Mirà a C3PO.

—Serà millor que us quedeu fora amb el vehicle. No volem problemes aquí dins.

—Estic sincerament d'acord amb vostè, senyor —va replicar C3PO posant la seva mirada més enllà d’en Luke i del taverner fins als rostres poc amistosos de la barra —. De totes maneres, en aquest moment no tinc necessitat de lubricació.

El robot es va dirigir precipitadament cap a la sortida amb R2 trontollant darrere.

Això va resoldre la qüestió en el que es referia al cantiner, però ara Luke es va trobar convertit en centre d'una atenció que no desitjava. Bruscament va tenir consciència del seu aïllament i va sentir que tots els ulls es posaven en ell, que les coses humanes o d'un altre tipus somreien afectadament i feien comentaris sobre la seva persona.

Va intentar mantenir un aire de serena confiança, va tornar la seva mirada cap al vell Ben i es va sorprendre en veure amb qui conversava ara l'ancià. El corellià havia desaparegut. En el seu lloc, Kenobi xerrava amb un imponent antropoide que cada vegada que somreia mostrava una boca plena de dents.

Luke havia sentit parlar dels wookiees, però mai va esperar veure’n un, i menys encara conèixer-ho. Malgrat el seu rostre gairebé còmic, el wookiee ho era tot menys delicat. Només els grans ulls grocs i brillants suavitzaven el seu horripilant aspecte de mico. El massís tors estava totalment cobert per una pell suau, espessa i vermellosa. La cobertura menys atraient consistia en un parell de bandoleres cromades que albergaven projectils letals d'un tipus desconegut per a Luke. Els wookiees amb prou feines portaven altres coses. Luke sabia que ningú reia de la forma de vestir d'aquest ésser. Va veure que altres ocupants del bar s'arremolinaven i giraven entorn de la immensa forma sense acostar-se massa. Tots, excepte el vell Ben... Ben, que conversava amb el wookiee en el seu idioma, que discutia i cridava suaument com un nadiu.

Durant la conversa, l'ancià va tenir ocasió de fer un gest en direcció al Luke. En un moment, l'enorme antropoide va mirar-li directament i va emetre un riure udolant i aterridor.

Disgustat pel paper que evidentment exercia en la discussió, Luke va girar i va simular ignorar la conversa. Tal vegada fos injust amb aquell ésser. Però dubtava que aquest riure que feia tremolar la columna vertebral tingués alguna cosa a veure amb la companyonia.

No podia entendre què volia Ben del monstre ni per què perdia el temps conversant guturalment amb ell en lloc de fer-ho amb els corellians, ja desapareguts. De manera que es va asseure i va beure en un esplèndid silenci, mentre mirava en torn seu, amb l'esperança de trobar una resposta que no fos bel·ligerant.

De sobte, alguna cosa li va empènyer bruscament des d'enrere, amb tanta força que va estar a punt de caure.

Girà furibund, però la seva fúria es va convertir en desconcert. Es va trobar enfront d'una enorme monstruositat quadrada de múltiples ulls i origen indeterminat.

—Negola dewaghi wool dugger[1]? —barbotejà desafiadora l'aparició.

Luke mai havia vist un ésser semblant; no coneixia la seva espècie ni el seu idioma. Els balbotejos podien ser una invitació a barallar-se, la proposició de compartir un glop o una proposta de matrimoni. Malgrat la seva ignorància, Luke va saber, per la manera en què la criatura es bellugava i serpentejava insegura sobre els seus suports en forma de càpsula, que havia begut massa del que considerava una beguda alcohòlica agradable.

Com no sabia què fer, Luke va intentar tornar a ocupar-se de la seva copa i alhora ignorar la presència de l'ésser. Mentre ho feia, una cosa —un encreuament de capybara i mandril petit —va rebotar fins allotjar-se al costat del tremolós multiulls. També es va acostar un humà baix i llardós, que va envoltar amb una abraçada sociable a la massa amb veu de nas.

—No li caus bé —va informar-li el llardós humà, amb una veu sorprenentment greu.

—Ho lamento —va reconèixer Luke i va desitjar de tot cor estar en un altre lloc.

—A mi tampoc em caus bé —va prosseguir l’homenet somrient amb fraternal repulsió.

—Ja he dit que ho lamento.

Fora per la conversa que sostenia amb el ser semblant a un rosegador o per l'excés d'alcohol, la casa d'apartaments per a globus oculars variables s'alterava evidentment. Es va inclinar cap endavant, xocant gairebé contra ell, i li va llançar un torrent de galimaties inintel·ligibles. Luke va sentir la mirada de tots sobre ell a mesura que es posava més nerviós.

—«Ho lamento» —li va imitar burletament l'humà, que sens dubte portava bastants copes al damunt—. Ens estàs insultant? Serà millor que vagis amb compte. Ens busquen a tots —va dir assenyalant als seus companys borratxos —. M'han condemnat a mort en dotze sistemes diferents.

—Llavors aniré amb compte —va murmurar Luke.

L’homenet va esbossar un ampli somriure.

—Moriràs.

En aquest punt, el rosegador va emetre un sorollós grunyit.

Era un senyal o un avís, ja que tots els humans o d'un altre tipus que estaven recolzats en la barra van retrocedir immediatament i van buidar un espai al voltant d’en Luke i els seus adversaris.

Per intentar salvar la situació, Luke va esbossar un feble somriure que va desaparèixer ràpidament quan va veure que els tres preparaven les seves armes de mà. No només li hagués estat impossible respondre a l'atac dels tres, sinó que no tenia la menor idea del que podia sorgir d'aquells ginys d'aspecte mortífer.

—El petit no val la pena —va dir una veu serena. Luke va aixecar sorprès la mirada. No havia sentit que Kenobi s'acostés—. Au, els convido a tots a prendre alguna cosa.

A manera de resposta, el monstre voluminós barbotejà horriblement i va agitar un imponent membre.

Va copejar al desprevingut Luke en la templa i el va fer girar per la sala, xocant contra les taules i trencant un gran gerro ple d'un líquid pudent.

Els reunits van retrocedir encara més i alguns van emetre grunyits i rugits d'advertiment mentre el monstre borratxo treia una pistola de sinistre aspecte de la seva bossa de servei. Va començar a esgrimir-la en direcció a Kenobi.

Això va moure a actuar al cantiner, que fins aquest moment havia romàs neutral. Va sortir matusserament per un extrem de la barra i va agitar frenèticament les mans, encara que va tenir la cura de romandre fora de l'abast de l'arma.

—Res de desintegradors! Res de desintegradors! A casa meva, no!

La cosa rosegadora barbotejà amenaçadorament mentre el multiulls que esgrimia l'arma li llançava un grunyit d'advertiment.

En la fracció de segon en què l'arma i l'atenció del seu propietari es van apartar d'ell, l'ancià va posar la seva mà en el disc que penjava del seu cinturó. El petit ésser va començar a cridar quan una fogosa llum blanc-i-blava va il·luminar la penombra de la cantina.

No va poder acabar de xisclar. Es va convertir en un centelleig. Quan aquest es va apagar, l’home es va trobar tendit contra la barra, gemegant i sanglotant, mentre observava un dels seus braços convertit en monyó.

Entre el començament del crit i la conclusió del centelleig, la cosa rosegadora va ser netament partida per la meitat i les seves dues parts van caure en direccions oposades. El gegant ésser multiocular encara mirava atordit a l'ancià que romania immòbil davant seu, amb un sabre de llum brillant sobre el seu cap d'una manera peculiar. La pistola de crom de l’ésser es va disparar una vegada i va obrir un forat en la porta. Després, el seu tors es va obrir tan netament com el cos del rosegador i les seves dues seccions cauteritzades van caure en direccions oposades fins a quedar immòbils sobre la freda pedra[2].

Només llavors van brollar de Kenobi els indicis d'un sospir; només llavors el seu cos va semblar relaxar-se.

Va baixar el sabre de llum i el va aixecar una altra vegada pausadament, en un moviment reflex de salutació que va concloure amb l'arma desactivada recolzada inofensivament en el seu maluc.

Aquest últim moviment va interrompre el silenci total que havia embolicat la sala. Es van reprendre les converses, així com els moviments dels cossos en les cadires, i l'espetec dels gerros i pitxells i altres atuells en les taules. El cantiner i diversos ajudants es van apressar a retirar de la sala els repugnants cadàvers, mentre l'humà mutilat es barrejava en silenci amb els reunits, acariciant el monyó del seu braç i considerant-se afortunat.

Aparentment, la cantina havia recuperat el seu estat anterior amb una lleugera excepció: Ben Kenobi va gaudir d'un respectable espai en la barra.

Luke amb prou feines es va assabentar del que es deia al seu voltant. Encara es trobava atònit davant la rapidesa de la lluita i l'habilitat ni tan sols imaginada de l'ancià. Mentre la seva ment s’aclaria i es reunia amb Kenobi, va sentir fragments de les converses. Gran part d'elles se centraven a admirar la netedat amb què s'havia resolt la baralla.

—Luke, estàs ferit —va observar Kenobi sol·lícitament.

Luke es va tocar la zona on l'enorme ésser li havia ferit.

—Jo... —va començar a dir; però el vell Ben li va interrompre.

Com si res hagués succeït, Kenobi va assenyalar la gran massa peluda que s'obria pas entre els reunits.

—Aquest és Chewbacca —va explicar quan l'antropoide es va reunir amb ells en la barra—. El primer pilot d'una nau que podria adaptar-se a les nostres necessitats. Ara ens conduirà a veure al seu capità-propietari.

—Per aquí —grunyí el wookiee... o, almenys, així va sonar per al Luke.

De totes maneres, el gest conciliador de l'enorme ésser era inequívoc. Es van internar en el bar, i el wookiee va separar als reunits de la mateixa manera que un torrent de grava obre el seu solc.

Davant la cantina, C3PO es passejava nerviosament al costat del vehicle terrestre d'alta velocitat. Aparentment despreocupat, R2D2 sostenia una animada conversa electrònica amb una unitat R-2 de color vermell clar que pertanyia a un parroquià de la cantina.

—Per què trigaran tant? Van anar a contractar una nau... no una flota.

C3PO es va detenir bruscament i, en silenci, va fer senyals a R2 perquè romangués quiet. Havien aparegut en escena dos soldats imperials. Es van topar amb un brut humà que havia sortit gairebé simultàniament de les profunditats de la cantina.

—No m'agrada el caire que pren això —va murmurar l’androide alt.

Quan es dirigien al fons de la cantina, Luke havia agafat, de la safata d'un cambrer, la beguda demanada per un altre. Se l’empassà amb l'aire vertiginós d'aquell que se sent sota protecció divina.

No estava tan fora de perill però, en companyia de Kenobi i del gegantesc wookiee, va començar a confiar que cap dels qui estaven en el bar li atacaria amb alguna cosa pitjor que una mirada travessada.

En un reservat del fons van trobar a un jove de marcats trets que potser tenia cinc anys més que Luke o una dotzena: era difícil saber-ho. Va mostrar la franquesa de qui se sent plenament confiat... o insensatament temerari. Quan es van acostar, l'home va acomiadar a la noieta humanoide que havia joguinejat en la seva falda i li va murmurar alguna cosa que va provocar en el rostre d'ella un somriure ampli encara que inhumà.

El wookiee Chewbacca va murmurar alguna cosa dirigint-se a l'home i aquest li va respondre amb un senyal d'assentiment, mentre observava de grat als nouvinguts.

—Vell, és vostè molt destre amb el sabre. Ja no és freqüent veure en aquesta part de l'Imperi aquest tipus d'esgrima. —Va beure una part prodigiosa del que omplia el seu pitxell—. Sóc Han Solo, capità del Falcó Mil·lenari.— Sobtadament, va abordar el negoci —. Chewie m'ha dit que estan buscant una manera de passar al Sistema d’Alderaan.

—És veritat, fill. Sempre que sigui en una nau veloç —li va respondre Kenobi.

Solo no es va molestar per això de «fill».

—Una nau veloç? Llavors mai va sentir parlar del Falcó Mil·lenari?

Kenobi semblava divertit.

—Hauria d'haver sentit parlar d'ell?

—És la nau que va cobrir la distància fins a Kèssel en menys de dotze parsecs de temps estàndard! —li va informar Solo, indignat—. He estat més veloç que les naus de guerra imperials i que els creuers corellians! Vell, crec que per a vostè és bastant. —La seva fúria es va apagar ràpidament—. Quin és el seu carregament?

—Només passatgers. El noi, jo i dos androides... sense fer preguntes.

—Sense preguntes —Solo va observar el seu pitxell i finalment va aixecar la mirada—. Es tracta de problemes locals?

—Diguem que volem evitar qualsevol ensopegada amb els imperials —va replicar Kenobi afablement.

—En l'actualitat, aquest pot ser un veritable ardit. Li costarà una mica més. —Va fer mentalment uns càlculs—. En total, al voltant de deu mil. Per endavant. —Amb un somriure, va agregar—: I sense fer preguntes.

Luke va mirar bocabadat al pilot.

—Deu mil! Amb aquesta suma, pràcticament podríem comprar la nostra pròpia nau.

Solo es va encongir d'espatlles.

—Tal vegada sí i tal vegada no. De totes maneres, podries pilotar-la?

—Pots apostar que sí —va replicar Luke i es va aixecar—. No sóc tan mal pilot. Jo no...

Una vegada més, la mà ferma es va recolzar en el seu braç.

—No portem tant damunt —va explicar Kenobi—. Però podríem pagar-te dos mil ara, més altres quinze mil quan arribem a Alderaan.

Solo es va inclinar insegur cap endavant.

—Quinze mil... Realment pot tenir aquesta quantitat de diners?

—Ho prometo... del govern d’Alderaan pròpiament dit. En el pitjor de les casos, hauràs guanyat uns honoraris justos: dos mil.

Solo va semblar no sentir les últimes paraules.

—Disset mil... D'acord, correré el risc. Ja tenen una nau. Quant a evitar qualsevol ensopegada amb els imperials, serà millor que desapareguin d'aquí o el Falcó Mil·lenari no els servirà de res. —Va assenyalar cap a l'entrada de la cantina i va agregar ràpidament—. Badia d'atracada noranta-quatre, a primera hora del matí.

En la cantina havien entrat quatre soldats imperials els ulls dels quals anaven ràpidament de la taula al reservat i a la barra. Els reunits murmuraven, però cada vegada que els ulls d'algun de els soldats fortament armats es posava en algun dels murmuradors, les paraules s'apagaven amb taciturna velocitat.

L'oficial es va acostar a la barra i va fer un parell de breus preguntes al cantiner. L'home va vacil·lar un moment i després va assenyalar un lloc proper al fons de la sala. En fer-ho, els seus ulls es van dilatar lleugerament.

Els de l'oficial eren inescrutables.

El reservat que assenyalava estava buit.

Següent

---

[1] —Negola dewaghi wool dugger (m’encanta el teu cabell, on l’has aconseguit?) traducció segons la Wookieepedia.

[2] Aquesta versió va ser modificada a la pel·lícula, on el multiulls (Ponda Baba) i la cosa rosegadora (Kabe) no moren, Kabe ni tan sols intervé en la baralla, i l’humà (Cornelius Evazan) no perd el braç, qui ho fa és Ponda Baba. (N. Del T.)