La Guerra del Bacta (XV)

Anterior

15

El que més odiava Còrran del fet de surar en un tanc de bacta era que podia veure les figures borroses fora del tanc, però no es podia comunicar amb elles. Fins i tot quan una o més d’elles s'acostava prou com per posar la mà contra la finestra de transpariacer que donava al tanc, no podia distingir qui era a l'altre extrem del braç. Només podia fer suposicions, però atès que l'habitació de fora es mantenia fosca i il·luminada principalment per la brillantor groga verdosa del tanc mateix, era impossible confirmar les suposicions.

No tenia forma de saber quant temps havia passat en el tanc, però va trobar que la durada de la seva estada era ambdues coses, massa llarga i massa curta. Al principi el dolor a la seva esquena i l’abdomen havia estat aclaparador, però s'havia calmat després d'un temps. Al seu pas va venir un formigueig a les cames, el que era un bon senyal perquè al principi no les havia sentit. Només després que les sensacions van tornar a elles Còrran es va permetre pensar sobre la gravetat de les ferides i de com d’a prop que havia estat de la mort.

Probablement em vaig fracturar la pelvis quan vaig caure, llavors quan els soldats d'assalt van caure sobre mi em vaig fracturar l'esquena i probablement em vaig rebentar alguns òrgans interns. Si no hi hagués hagut bacta disponible, aquestes ferides haurien estat fatals.

Comprendre això va asserenar a Còrran i li va donar una claredat mental que li va permetre retrocedir al que havia fet en l’espaiport. Els seus dos errors estaven molt clars i el turmentaven.

Deuria d’haver-lo sabut. No sóc un Jedi. Intentar utilitzar mètodes Jedi sense l'entrenament adequat és una estupidesa, com ho vaig descobrir. Sóc tan dolent com un aspirant a policia... un venjador Jedi. Si les tècniques Jedi només fossin trucs de saló i il·lusions, l'emperador no els hagués fet caçar i destruir a tots. Si aquestes habilitats són tan perilloses, no s'haurien utilitzar sense l'entrenament adequat.

Encara que aquesta línia de pensaments va fer que Còrran estigués segur que mai tornaria a intentar influenciar la ment d'un soldat d'assalt, Còrran no va ser tan dur en el seu judici contra si mateix pel que fa a la baralla a la passarel·la. Sense tenir un blàster i immobilitzat pel foc creuat, no fer res hagués significat la mort de tots dos, d'ell i Mírax. Escapar d'aquesta trampa requeria d'acció i ell havia pres una acció. El seu error en la baralla havia estat resultat de la manca d'experiència amb l'arma que havia utilitzat. Vaig colpejar sense control, més fort del que necessari. Si hagués moderat les coses, mantingut el full sota control, m'hagués encarregat al menys del tercer soldat d'assalt. El quart soldat d'assalt li hauria disparat, Còrran no tenia dubtes, però el seu atac hagués eliminat gairebé la meitat de l'amenaça als seus amics.

Una suau estirada a la màscara de respiració que tenia posada va fer que Còrran mirés cap amunt. Va veure una escotilla rodona per la qual entrava la llum i una silueta d'un cap i espatlles humans en ella. Utilitzant les cames, Còrran va pujar a la superfície del tanc. Es va treure la màscara de respiració i va sortir per l'escotilla. El meditècnic d'allà va baixar una reixeta per l'escotilla i li va fer senyes indicant-les a Còrran. Com havia fet abans, Còrran es va parar a la reixeta mentre el tècnic li ruixava aigua per rentar els residus de bacta i portar-los de tornada al tanc.

Aixecant les mans, Còrran va girar lentament sota la rosada, llavors va somriure quan el tècnic li va llançar una gruixuda tovallola.

- Com et sents?

Còrran va arronsar les espatlles i es va assecar la cara.

-Bastant bé. Estava molt greu?

El rostre del tècnic es va estrènyer.

-Força malament. Estaves en xoc quan et vam submergir. Òrgans interns danyats, pelvis, columna vertebral, i costelles trencades... més quantitat que qualitat de ferides.

Còrran va assentir.

- Llavors quant de temps vaig estar, una setmana?

-Dos dies.

- Què? -Còrran va arrufar les celles mentre mirava al meditècnic -. Hauria d'haver estat allà molt més temps per aquestes ferides.

El tècnic li va donar a Còrran una mirada impetuosa.

-Estàs acostumat a veure el bacta de qualitat d'exportació, i també la versió de Xucphra, amic. El bacta d'aquí és més potent.

- Fet per verachen de Zaltin!

El tècnic va inclinar el cap.

-Molt bé. Si vols acompanyar-me, els teus amics t'estan esperant.

A falta de robes, Còrran es va embolicar la tovallola al voltant de la cintura i va seguir al tècnic per unes escales cap a una porta. L'habitació que hi havia a continuació estava il·luminada pel brillantor verd que venia de la finestra de transpariacer que dominava la paret esquerra. Donava al tanc, la llum d'ell li havia permès veure més a l'interior de l'habitació que el que havia pogut veure mentre estava en el tanc. Uns sofàs llit ben encoixinats i unes cadires de seguretat altes omplien la resta de l'habitació i estaven disposades de manera que qualsevol que les fes servir podria mantenir un ull en el seu progrés. Les ombres cobrien l'arc a la paret oposada de l'entrada que havia utilitzat.

Quan va travessar la porta, Mírax es va avançar i li va fer una tendra abraçada. El va besar en els llavis i llavors a l'orella dreta.

-No puc dir-te com de bé se sent això. Temia que no ho aconseguirien.

- I donar-li la satisfacció al teu pare?

Ella va riure lleugerament.

-Li diré que la tenacitat Horn, en realitat, és bona per a alguna cosa.

Còrran la va besar al costat de la cara i la va abraçar fort. Una de les coses més enervants d’estar en un tanc de bacta, amb el seu control de temperatura i flotabilitat neutral, era la sensació de surar en el buit. Si no fos pel contacte de la màscara de respiració en el seu rostre, no hagués tingut cap contacte amb el món exterior. Només poder abraçar Mírax i sentir el seu cos a través del fi material de la seva roba el va portar completament de volta al món.

-Tu no vas rebre cap mal, oi?

Mírax va moure el cap.

-No, vaig mantenir el cap baix i vaig sortir d’una sola peça -va somriure -. I fins i tot vaig aconseguir recuperar el teu sabre de llum. El tinc fora de perill juntament amb el teu crèdit Jedi.

-Genial. Gràcies -Va deixar anar a Mírax i li va donar una abraçada a Iella -. Un cop més vas haver de veure’m flotant en bacta.

Iella va somriure.

-Mentre segueixis sortint complet, sa i amb ànims, no em molesta.

-Gràcies -Còrran la va deixar anar, i va inclinar el cap en direcció a Elscol i Sixtus-. Sento haver-los resultat un inconvenient.

L’homenàs només va arronsar les espatlles. Elscol va aclucar els ulls.

-El foc creuat va ser una mica més inconvenient que això. Hem pogut fer alguna cosa del treball mentre estàvem esperant.

-I ha estat una bona feina -va dir un home alt i prim que va entrar per l'arc i li va donar a Còrran una ràpida avaluació -. M'alegra veure't curat. Estaves en mal estat la primera vegada que et vaig veure.

Còrran va titubejar. Mentre surava en el bacta havia ponderat la identitat de l'home que havia vist parat damunt d'ell en l’espaiport. Hi havia semblat ser Bror Jace, però Còrran sabia que això era impossible perquè Bror Jace havia estat assassinat per l'Imperi. Còrran havia decidit que l'home a qui havia vist era algú afiliat a la corporació Zaltin igual que Jace, i potser fins i tot un parent proper d’en Jace. Aquesta solució li resultava perfectament lògica i semblava satisfer tots els fets que posseïa.

Però no es podia confondre aquest to de veu. Còrran es va quedar bocabadat.

-Ets Bror Jace.

-És clar que ho sóc -va dir Jace inclinant el cap, llavors li va fer senyals a Còrran cap a un dels sofàs -. Vols una explicació de per què no estic mort?

Còrran va esbufegar.

-També s'ha informat que jo era mort. Aquestes coses passen.

Mírax li va donar un copet juganer a la panxa.

-Et mors per saber què li va passar, igual que la resta de nosaltres.

-Bé, si la resta de vostès vol complaure’l, llavors l’única cosa educada que puc fer és escoltar-lo -va dir Còrran asseient-se i ajustant-se la tovallola per preservar la seva modèstia -. Endavant, Bror, enlluerna’ns amb la teva història.

Jace, el cabell ros reflectia la llum verdosa del tanc de bacta, va somriure afablement.

-No crec que el relat sigui prou entretingut com perquè hagin de suportar que ho expliqui per segona vegada, així que els prego que em disculpin.

Còrran va mirar Mírax.

-Ja has sentit això abans.

-Sí, i preferiria que ell ho expliqui en lloc que hagis de treure’m-ho a mi més tard.

Còrran va fer una ganyota de dolor.

-Llavors està bé, Bror, fes-ho.

El thyferrà va començar a caminar, unint les mans darrera l'esquena. Els pantalons curts i samarreta prima que vestia murmuraven amb els seus moviments... i Còrran va trobar que tot el conjunt era una mica difícil de reconciliar amb el pilot a qui havia conegut i amb el qual havia competit durant els seus primers dies a l’Esquadró Murri. La forma de caminar i l'angle impetuós de la seva barbeta estan bé, però la roba sembla infantil.

-Em vaig unir a l'Esquadró Murri per diverses raons, la menor de les quals no era mantenir la paritat entre Zaltin i Xucphra. Això era important perquè Xucphra tenia tendències imperialistes. Havien estat la primera de les nostres dues companyies a obtenir la llicència imperial per ser un productor exclusiu de bacta, establint el càrtel. Zaltin havia estat portada per l'Imperi per servir de competència per Xucphra... Zaltin no tenia cap veritable desig de tornar-se part del càrtel, però l'elecció que se'ns va donar va ser unir-nos o sortir del negoci. En efecte no hi havia cap elecció, així que vam fer el que vam haver de fer per sobreviure.

Còrran va arquejar una cella. Això era el més proper a una crítica a les corporacions amb les quals estaven afiliats, que havia sentit de qualsevol humà de Thyferra. Malgrat el fet que Jace estava intentant pintar a Zaltin amb una bona llum en comparació amb Xucphra, l'honestedat era benvinguda i va despertar en Còrran la voluntat de confiar més que mai abans en Jace. Quant hi confio, depèn de la resta d'aquesta història.

-La intenció darrere del fet que m'unís a l’esquadró era que em tornés conegut i es confiés en mi dins de la Nova República. Els oficials de Zaltin havien arribat a la conclusió que l'Imperi estava perdut i volien fer acords amb la Nova República per proveir el bacta i els mitjans per expandir la producció de bacta de forma similar al sistema que existia abans de la creació del càrtel. L'altruisme no era el seu factor mobilitzador... prohibir la producció, venda i distribució d'alguna cosa és molt més difícil que administrar-lo. El càrtel només funcionava gràcies a l'Imperi... amb la seva mort, el suport del càrtel s'hauria trencat. L'única forma en què Zaltin podria obtenir guanys era fent un tracte amb la Nova República que li permetés supervisar l'expansió de la producció per tota la Nova República.

-Els oficials de Zaltin també van comprendre que els vràtix, a través de la seva organització terrorista, l’Ashern, presentarien la seva petició d'independència davant la Nova República. Sol·licitarien ajuda per lliurar-se del jou dels seus amos humans. Atès que la producció de bacta és pràcticament impossible sense els vràtix, Zaltin va començar a festejar-los. Els vam proporcionar diners i amagatalls. Vam començar una aliança que eventualment faria de Zaltin els agents dels vràtix, per distribuir la producció per tota la galàxia, enriquint a tots -Bror Jace es va aturar i va tancar els ulls per un moment -. Els vràtix no pensen igual que els humans. On nosaltres incorporaríem els informes i dades produïdes per algú en els nostres plans, ells incorporen en aquests individus en els seus grups de plantejament. Com si no separessin l'informe de la persona que ho fa. Per ser realista, aquesta és una forma social d'assegurar que es distribueixi la informació i estimular més creativitat en els grups, encara que la seva eficiència pot ser qüestionable. Els ashernians, als quals se'ls donava informes de les meves opinions de la Nova República, em van demanar que tornés a Thyferra per unir-me al seu grup de planificació principal.

Còrran va assentir.

-Així que et van enviar un missatge que deia que el teu patriarca s'estava morint.

-Ho recordes. El meu camí a casa va ser traçat pel capità Celchu. Erisi em va preguntar, i li vaig donar el meu itinerari perquè volia que la seva gent esperés el meu retorn. Durant el viatge vaig fer una desviació, una parada fora del programa. Em vaig transferir del meu Ala-X a un vaixell de càrrega que em va portar de retorn aquí. En la meva Ala-X vam posar una bomba que havia d’imitar la descàrrega accidental d'un torpede de protons. L’Ala-X estava enllaçat mitjançant un circuit esclau a una llançadora que el va portar cap a Thyferra. Planejàvem entrar al sistema apartats a una bona distància, enviar l'Ala-X, i llavors fer-lo explotar perquè tots poguessin veure-ho.

-Però els IMP tenien un Creuer Interdictor esperant-te, gràcies a Erisi -va dir Còrran gratant-se el llavi superior -. Els informes que vàrem rebre deien que no hi havia restes d’imperials on vas morir. Llavors vaig saber que hi havia alguna cosa estranya, però no se’m va acudir que seguiries viu. La llançadora va sobreviure l'emboscada?

Jace va agitar el cap.

-No, no teníem idea del que havia passat fins que la meva família va rebre un holograma del comandant Antilles que explicava les circumstàncies de la meva mort. En aquest moment jo ja havia tornat i havia passat a la clandestinitat, així que en realitat no importava com havia mort sempre que ambdues la Nova República i Xucphra pensessin que era mort.

Mírax va arrufar les celles.

-Se m'acaba d’ocórrer una cosa: tu ets la raó per la qual Qlaern Hirf va venir buscant específicament a Wedge.

Jace va assentir.

-Wedge és intel·ligent, respectable i té recursos, així que ell era la meva elecció òbvia. Còrran hagués estat la meva segona elecció, però per al moment en què els vam enviar a Qlaern Hirf, havien arribat a Thyferra les notícies de la seva mort.

- Me l’hauries enviat a mi? -Còrran no estava segur d'haver sentit correctament. Mai havia tingut la impressió que Jace hagués vist que ell tenia els mateixos atributs que li conferia a Wedge.

-Còrran, encara que vam establir que jo era millor pilot que tu, això no significa que no respecti les teves habilitats o la teva experiència -el to d’en Jace es va tornar lleugerament més suau -. La teva llarga associació amb la classe criminal de l'Imperi significa que comprens una multitud de mètodes necessaris per eludir a l'autoritat i sobreviure, que vaig pensar que serien coses que resultarien útils per mantenir Qlaern fora de perill.

-Gràcies, em sembla.

-Ho he dit com un compliment.

-Ho recordaré.

Mírax va mirar Iella.

-És una llàstima que el bacta no curi les característiques molestes de la personalitat.

Iella va arronsar les espatlles.

-Em temo que és un defecte congènit. Còrran sempre ha estat competitiu i tossut.

Còrran li va donar una mirada dura a Iella.

-Sempre em vaig portar bé amb tu.

-Perquè sabies que anaves a perdre si mai ens enfrontàvem on les nostres habilitats se superposen.

Ell podria haver discutit les seves observacions, però sabia que eren més certes que falses.

-D'acord, tens un punt -Còrran va forçar un somriure a la cara -. On anem des d'aquí? Què es va decidir mentre jo estava flotant?

Elscol es va creuar de braços.

-Sixtus, Iella i jo ens quedarem aquí, prenent el lloc de Jace en els consells de plantejament de l’Ashern perquè ell tornarà amb tu per coordinar-se amb l'esquadró. Nosaltres portem l'experiència de com prendre-li un planeta al seu govern i com tractar amb les operacions de contraintel.

Còrran va mirar a la seva anterior companya.

- Estàs a punt per això?

Iella va pensar per un moment, llavors va assentir.

-Probablement jo tingui la millor oportunitat contra Isard. La mort d’en Díric encara em fa mal, però si vaig a honrar la seva memòria, no puc fer-ho esperant i plorant. Tu ho vas assenyalar de manera molt concisa.

-Sí, però aquí no estaràs entre amics.

Iella va somriure suaument i va acariciar la galta d’en Còrran.

-Cert, però això significa que hi haurà menys coses que em recordin a Díric i em distreguin.

-No crec que estar lluny dels meus amics m'hagués ajudat en res a superar la mort del meu pare, però comprenc el que dius -va dir Còrran, i li va fer l'ullet -. No facis res d’estúpid... especialment per venjança. Ho promets?

-És clar, sempre que tu facis la mateixa promesa.

-Fet -Còrran es va posar dret i li va donar una gran abraçada, llavors la va deixar anar reticentment.

Mirant a Mírax va preguntar -Llavors, què hi ha de la resta de nosaltres?

-El nostre treball aquí està fet. Ja vàrem lliurar als que protegíem, i escortarem el nostre oficial d'enllaç de tornada a la base, així que anem a casa -va dir Mírax somrient -. Al menys ho farem tan aviat com t’aconseguim una mica de roba.

-Per tal que no hi hagi d'utilitzar el sastre d’en Jace, em sembla bé.

- Quin és el problema amb el que tinc posat?

-Odio els pantalons curts.

- En tu, qui ho notaria?

La resposta d’en Jace va atordir a Còrran, llavors va somriure.

-Estava pensant en passar un llarg temps en un tanc de bacta, però tinc la sensació de que no seria res comparat amb el viatge a casa. M'alegro que estiguis viu, Jace. La vida ha estat massa fàcil des que te'n vas anar.

Següent