La Guerra del Bacta (XIV)

Anterior

14

Wedge es va estremir mentre esperava que la llançadora del vaixell de càrrega twi'lek atraqués al port de l'estació Yag'Dhul. El seu sotrac tenia menys relació amb una aprehensió sobre l'arribada dels twi'leks a l'estació que amb la temperatura de l'estació. Baixar en una mitjana de cinc graus era només un dels pocs canvis que havia fet Booster Térrik des que s'havia fet càrrec de l'estació.

Wedge va agitar el cap lentament. Booster per molt de temps havia estat llegendari pels seus punys atapeïts. Ha deixat empremtes de crestes dèrmiques en cada crèdit que ha passat per les seves mans. Així i tot Booster era més que generós amb els seus amics, era hàbil en els negocis i capaç d'estalviar diners en qualsevol situació en què es trobés. En baixar la temperatura i deixar d’escalfar les porcions desocupades, va baixar significativament els costos operatius de l'estació.

Més important, en deixar als cafès i cantines en els nivells centrals més càlids que qualsevol altre lloc, animava a la gent a què es congregués allà i consumís en aquests establiments. Atès que els venedors de l'estació li pagaven un percentatge dels seus guanys i operaven totes les seves necessitats de subministraments a través de Booster, el vell obtenia guanys ràpidament.

Crèdits que van a aconseguir-nos el que necessitem. Booster havia fet córrer a través de la seva xarxa de contactes el rumor que s'havia fet càrrec de l'estació i que aquí es podia tenir i fer tractes. El trànsit que anava i venia de l'estació s'havia començat a incrementar i encara que Booster li havia dit a Wedge que hauria de visitar a alguns proveïdors per negociar, la vasta majoria dels ítems que necessitaven els serien lliurats directament a Yag'Dhul.

La llançadora twi'lek, un tub octogonal que no tenia l'elegància de la llançadora classe Lambda imperial, semblava com si acabés de ser expulsada del vaixell de càrrega. Va avançar lentament fins la plataforma d'aterratge. Es va posar sobre el coll d'atracada, el qual es va elevar per trobar-se amb ella i va prendre la forma del casc de la nau. Les llums a l'exterior del coll van passar del vermell al groc i llavors al verd, significant que s'havia aconseguit un segell atmosfèric.

Un panell il·luminat prop del finestral pel qual estava mirant Wedge mostrava el progrés del transport de personal que es dirigia cap a la nau twi'lek. A fora, creuant lentament per la plataforma de càrrega, s'aproximaven uns trineus gravitatoris conduïts per droides per recollir la càrrega. Wedge no tenia idea del que Booster li havia demanat que portessin als twi'leks, però sabia per les seves visites a Ryloth que el costum era intercanviar regals. Esperava que els twi'leks portessin ryll perquè poguessin enviar-lo a la instal·lació de producció de rylca a Borleias i transformar-lo en el medicament que era vital per curar l'epidèmia del virus Krytos a Coruscant.

El transport de personal va començar el seu viatge de retorn al centre de l'estació. Wedge va caminar fins a la porta per on arribaria i es va posar davant d'ella. Va tirar de les mànigues i de la cintura del seu vestit de vol. Sabia que hauria estat apropiat vestir la roba de guerrer twi'lek que havia usat a Ryloth, però estaven dissenyades per a un clima més càlid i la configuració a l'hàbitat de Booster feien que estigués massa fred per usar-les amb una mica de comoditat.

La porta es va obrir per admetre un twi'lek obès que vestia una túnica feta d'una brillant tela daurada subjecta amb una gruixuda faixa vermella. Un ornament de corall a la gola subjectava una capa daurada i la llum reflectida de la capa li donava un to malaltís a la seva pell rosada, especialment a la pell dels seus lekkus, els quals portava enroscats sobre les espatlles. Va ajuntar les seves mans d'urpes negres davant de la seva panxa i va executar una breu reverència.

Wedge la hi va tornar.

-Em complau poder saludar-te aquí, Koh'shak.

-És un plaer per a mi acceptar la invitació de Boosterter'rik per visitar-los, Wedgan'tilles - El bulbós twi'lek va travessar la porta -. Recordes Tal'dira?

Un segon twi'lek va omplir la porta i va haver d’abaixar el cap per poder passar. El vestit de vol negre que portava havia estat suplementat amb un tapall escarlata a més d'una bandolera daurada que anava de la seva espatlla dreta al seu maluc esquerra. Els lekkus de l'enorme twi'lek musculós estaven tatuats amb un gran nombre de dissenys, el significat Wedge només podia conjecturar. Portava un blàster al maluc dret i Wedge sabia per experiència prèvia que la bandolera ocultava un parell de vibronavalles.

-És un honor tornar-te a veure, Tal'dira.

-I a tu, Wedgan'tilles -el guerrer twi'lek li va oferir a Wedge un somriure de dents punxegudes -. Koh'shak s'allunyarà per trobar als seus socis de negocis, deixant als guerrers perquè parlem entre nosaltres.

Wedge va inclinar el cap en direcció al mercader gros i Koh'shak es va dirigir immediatament cap als tubs d'ascensors per trobar-se amb Booster. Encara que en Wedge esperava passar algun temps amb Tal'dira i esbrinar per què el guerrer havia vingut a l'estació, lamentava no poder ser present en les converses que tindrien Koh'shak i Booster. Pot ser que no siguin guerrers, però les batalles que lliuraran per poder aconseguir una ganga seran de proporcions èpiques.

Va agitar una mà cap al llindar de la cantina en aquest nivell.

- Puc oferir-te l’hospitalitat de l'estació?

El guerrer va assentir.

-Em sento honrat.

-Espera que ens serveixin per dir-ho. Les nostres seleccions aquí estan força limitades.

Wedge el va guiar cap a l'interior fosc de la cantina i va traçar un camí serpentejant entre les tauletes cap a un cubicle obert en el fons. L’holograma de reservat que surava sobre d'ell proclamava el seu missatge en una multitud de llenguatges i tenia gairebé l'alçada d'un Jawa. Wedge va sostenir la mà sobre l’holoprojector deixant que li escanegés ràpidament el palmell. El missatge va canviar a un de benvinguda, llavors va prendre la forma d'una llista de plats. Wedge va sospirar i va entrar al cubicle.

-Que em reservin una taula aquí és gairebé l'únic benefici del comandament.

-Els guerrers han d’alegrar-se fins i tot amb els més petits beneficis, perquè la mort sempre és la nostra companya -va dir Tal'dira mentre s'asseia davant d’en Wedge, entrellaçava els dits i recolzava les mans a la taula. Els seus lekkus van caure sobre el costat intern dels seus colzes -. Et mereixes més per aquesta gran victòria.

Wedge va aixecar una cella.

- Gran victòria?

El twi'lek va riure d'una manera que semblava gairebé amenaçadora.

-Li van treure un comboi de bacta a Cor de Gel.

-No estava exactament molt ben defensat.

-Això no importa. Van fer el que ningú s'atreviria a fer... li van donar un cop al Càrtel del Bacta. El que van fer és memorable i mereix una lloança.

-Gràcies -va dir Wedge i va mirar el droide de servei que s'aproximava -. Per a mi whisky corellià, Reserva de Whyren, si tenen. Tal'dira?

-Aquesta Reservadewhyr'ren serà suficient per a mi també. El droide va emetre un xiulet de reconeixement de l'ordre i es va allunyar rodant. Wedge va somriure cap al twi'lek. -No has vingut fins aquí per explicar la teva opinió de l'atac contra Cor de Gel.

-Oh, però ho vaig fer -Tal 'dirà es va inclinar cap endavant i va aixecar les mans per donar suport a la mandíbula sobre els seus polzes estesos -. La galàxia està canviant. No tinc edat suficient per recordar l'era republicana anterior, però he sentit històries de les Guerres Clòniques. Des del seu naixement, l'Imperi va buscar mantenir la pau, però hi va haver molts conflictes que van ignorar, conflictes en què un guerrer podria trobar-se una carrera per tornar-se una llegenda. I clar que també hi havia la Rebel·lió...

El twi'lek va fer silenci quan el droide va tornar amb les seves begudes. Wedge va retirar de la safata els gots plens de líquid ambarí i va posar un davant al seu convidat. Aixecant el seu propi got, va oferir un brindis.

-Pels guerrers i les seves llegendes.

Tal'dira va assentir i va afegir:-I pels guerrers amb prou habilitat per tornar-se llegendes vivents.

Wedge va tocar el vas de Tal'dira amb el seu i va beure. Va deixar que el whisky romangués sobre la seva llengua per un moment, llavors va deixar que baixés per la seva gola cap a la seva panxa. Es va donar un moment per considerar el que havia dit Tal'dira i va creure distingir una espurna d'on volia portar la conversa el twi'lek. La idea que podria tenir raó amenaçava amb plantar-li un somriure a la cara, així que va aclucar els ulls deliberadament.

-La Rebel·lió sí que era un lloc on molts guerrers van poder construir-se reputacions. Massa d'ells es van tornar llegendes pòstumes, però aquest va ser un conflicte que preferia als valents i devorava als febles.

Wedge va mantenir la seva veu tranquil·la, però va trobar que les seves pròpies paraules el sorprenien. Se sentia natural a parlar de la Rebel·lió en passat, com si hagués acabat fins i tot abans que els últims vestigis de l'Imperi foren aixafats. Comprendre que aquesta idea no estava completament errada, perquè la conquesta de Coruscant havia elevat a la Rebel·lió de ser un moviment a ser un govern gairebé d'un dia per l'altre. Aquesta és una transformació que mai vaig pensar que anava a veure.

Les urpes negres de Tal'dira van repicar suaument contra la taula de duraplast.

-Desitjaria profundament haver tingut la previsió d'unir-me a la Rebel·lió.

Wedge va arronsar les espatlles.

-Tenies responsabilitats com un guerrer twi'lek. Jo no tenia tals responsabilitats i per tant estava lliure d'unir-me a la Rebel·lió.

-Cert, però per complir amb els meus deures envers el meu poble deuria d’haver-me oposat a l'Imperi.

Wedge va arrufar les celles per un moment. La contextura política de l'Imperi havia estat una a la qual les poblacions no-humanes sempre sabien que existien a la vora de la indulgència de l’Emperador. Per a molts d'ells, evitar l'atenció de l'Imperi semblava ser la millor manera d’assegurar-se que no serien destruïts. Històricament, els twi'leks van trobar que les negociacions i els tractats eren preferibles a una confrontació directa, i aquesta preferència els hi havia resultat útil durant el temps de la rebel·lió. Semblaven veure a tots dos, l'Imperi i la Rebel·lió com tempestes de calor rivals que s’aniquilarien entre si, deixant després als twi'leks en posició de prosperar.

La victòria d'un costat per sobre l'altre no havia estat prevista... especialment no la victòria de la Rebel·lió. El lament de Tal'dira és genuí, però és el producte d'una visió retrospectiva.

-M'hauria agradat tenir-te lluitant al meu costat, i Nawar'aven ha estat un valuós membre del meu esquadró, però tu vas fer el que havies de fer -va dir somrient Wedge -. Fins que van reunir aquests caces que vaig veure a Ryloth, sabia que tenien molt poques naus capaces de saltar a l’hiperespai al planeta. M'imagino que l'Imperi va suprimir deliberadament aquesta tecnologia a Ryloth per no haver d’enfrontar-se contra una força.

-Ets molt amable en dir això.

-Fins i tot pensar una altra cosa seria faltar el respecte. Encara que molts pensen en els twi'leks com a comerciants, jo sé que tenen una orgullosa tradició guerrera.

-Però els nostres guerrers no s'han provat en la galàxia -Tal'dirà va agitar una mà cap a la meitat de l'estació sobre del seu cap -. Com vas dir, per a la majoria de la galàxia dels twi'leks som mercaders com Koh'shak o criminals com Bib Fortuna. Tu has estat a Ryloth. Tu saps que no és cert, però aquesta és la impressió que se li ha donat a la galàxia. La idea que els éssers sapients creuen que tots som mercaders i lladres m’aguaita la ment.

Wedge va baixar la mirada al seu got de whisky.

-La meva opinió és que els caces que vostès van crear són impressionants -Els twi'lek havien pres la cabina en forma de bola d'un caça TIE i l'havien unit als estabilitzadors-S d'un caça Ala-X. Els Estabilitzadors-S estaven connectats a un anell que els permetia rotar independentment de la cabina, de manera similar en què els estabilitzadors cruciformes d'un Ala-B rotaven al voltant de la seva cabina. El disseny li donava estabilitat al pilot i havia provat ser molt efectiu en els Ala-B. M'imagino que la seva maniobrabilitat els fa molt formidables.

Tal'dira es va redreçar i va somriure amb genuí plaer.

-La designació twi'leki per a ells és Chir'daki. En el seu bàsic seria Llavor Mortal. Recorda les espores d'un fong paràsit que envaeix una criatura més gran i la destrueix. Molt desagradable, com seria enfrontar-se als nostres Chir'daki en combat.

Wedge va prendre un altre glop de whisky.

- Poden saltar a l'hiperespai?

-Així és. Els motors iònics bessons s'utilitzen per a la propulsió principal. Els motors en els Estabilitzadors-S són més petits que els dels seus Ala-X, però li proveeixen d’energia als motivadors d’hiperpropulsió i als generadors d'escuts. Tenim làsers quàdruples com armament... torpedes de protons no, perquè vam decidir que obtenir els subministraments d'ells podria ser difícil.

-Una sàvia decisió... els torpedes de protons i míssils de commoció són les úniques coses que ens està costant d’aconseguir. Booster està utilitzant un munt de favors per obtenir-ne - Wedge li va donar un curt assentiment amb el cap a Tal'dira -. Les envejo, les seves naus.

-I jo els hi envejo la seva habilitat per guanyar victòries. -Tal'dirà va joguinejar amb el seu got de whisky d'una manera que no era molt digne d'un guerrer -. S'han provat a vostès mateixos una vegada i una altra contra un enemic poderós.

Wedge va baixar la mirada per un moment i es va gratar la barbeta amb la mà dreta.

-Se m'acut, Tal'dira, que seria un malbaratament que les seves naus mai fossin provades.

Una llum va llambrejar en el més profund dels ulls foscos del twi'lek.

-Així és, un gran malbaratament.

-Potser seria possible que tu i alguns dels teus pilots s'uneixin a nosaltres -Wedge va estendre les mans obertes -. El treball és perillós, i ens tornarem proscrits a tot arreu si fallem.

Els lekkus de Tal'dira es van agitar en gest d'indiferència.

-Els twi'leks ja hem estat proscrits.

- Pots donar-me un esquadró?

El guerrer va assentir.

-Temorosos que els pirates ataquessin el vaixell de càrrega de Koh'shak, vàrem embarcar una dotzena de Llavors Mortals. Ens sentiríem honrats d'unir-nos a la seva batalla contra Cor de Gel.

Que és el que volien fer des de l'instant en què van sentir que ens enfrontàvem a ella, però mai podrien haver-ho demanat. Volien ser convidats. Wedge es va recolzar en el seient.

-Sé que ets conscient de la serietat d'això, però realment hi ha alguns problemes bastant importants. Si t'uneixes a nosaltres, Cor de Gel podria tallar el subministrament de bacta a Ryloth.

-El ryll pot no ser el mateix que el bacta, però és suficient per a les nostres necessitats - va dir Tal'dira arronsant les espatlles -. Els twi'leks ens sentim orgullosos de ser saludables, i el bacta és vist en alguns llocs com un mitjà perquè els febles sobrevisquin. Si quedem privats d'ell perdrem gent, però si no ens oposem a Cor de Gel i prenem el nostre lloc a la galàxia, quina és la raó de viure?

-I saps que Cor de Gel no tindrà misericòrdia si perdem.

El twi'lek va somriure fàcilment.

-L'enemic implacable és l'únic al qual val la pena d’enfrontar-se. Si sabem que ho hem perdut tot lluitarem molt més dur. Aquestes són les batalles que val la pena lluitar i de les que val la pena enorgullir-se.

Wedge va tornar a aixecar el seu got i el va fer xocar contra el de Tal'dira.

-Benvingut a la Guerra del bacta, Tal'dira. Espero que Cor de Gel i la seva gent s'ennueguin amb les teves Llavors Mortals.

Següent