Canviant les probabilitats
Les aventures d’en Dannen Lifehold
Dave Marron
Encara
que no es vol comprometre amb la
Rebel·lió, en Dannen Lifehold
accepta transportar material mèdic
per a ells. Tot es complica per les traïcions
d'agents imperials.
1
- Hem arribat ja?
En Dannen va mirar
la Purr. Era la quarantena vegada que l'hi havia preguntat durant aquest viatge
de dues setmanes a través de l'hiperespai, i li havia estat tornant boig.
Aquest cop, però, tenia una resposta per a ella.
-Aviat hauríem de
sortir a Rafft -va dir.
- Llavors ens
trobarem amb aquesta... Rebel·lió?
-Més o menys. Anem a
conèixer a un grup de rebels que treballen fora d'aquest sistema.
La Purr va mirar les
línies estel·lars.
- Què vas dir que
feien?
En Dannen va posar
els ulls en blanc.
-Vaig dir que eren
guerrilles. S'especialitzen en tàctiques d'atac i fugida: arriben, fan explotar
alguna cosa, i se'n van.
Els ulls de la Purr
es van obrir com plats.
- Estem portant
bombes?
-No, estem portant
subministraments mèdics. Sembla que el seu tanc bacta va fallar i va explotar,
pel que tenim un de nou amb una mica de bacta fresc.
- La gelatina
curativa?
-Si. Això i altres
coses. Són només subministraments mèdics, Purr. No sortirem volant. -Almenys, espero que no, va pensar.
En aquest moment,
l’hiperimpulsor es va desactivar. Les estrelles van recuperar la seva aparença
normal fora de la cabina, amb aspecte de diamants al voltant de l'esfera verda
que surava enmig d'ells.
En Dannen va comprovar
les seves lectures, i després va assenyalar amb el cap cap al planeta.
-Ja està, Purr. Això
és Rafft.
A mesura que el Salvavides s'acostava al planeta, la
Purr va mirar en Dannen amb curiositat.
- Què és la
Rebel·lió?
En Dannen va fer una
ganyota.
-No és una cosa que
es pugui descriure en poques paraules. Saps què són els soldats d'assalt
imperials?
- Els homes
d'armadura blanca?
-Sí. Bé, ells són el
braç de la llei del govern galàctic, que està controlat per un home anomenat
Emperador. Doncs bé, hi ha alguns que creuen que l'Emperador és malvat, i estan
tractant de destruir-lo.
La Purr va pensar en
això.
- Ho és?
Dannen la va mirar.
- És què?
-Malvat.
En Dannen va pensar
a mentir, però després va triar dir la veritat.
-Sí, ho és. Vol
controlar-ho tot i a tots.
- Per què no vols
treballar per a ells?
- Què, per a la
Rebel·lió? Bé, és una batalla perduda. L'Imperi és massa poderós per a ells. I,
per descomptat, si s'assabenten que treballes per als rebels, et maten. –En
Dannen va somriure amb tristesa-. Linkaas és un ésser que em vol mort. No
necessito tot un govern darrere meu... eh, de nosaltres.
La Purr va somriure
per ser inclosa.
- Llavors Krell
arreglar això per a nosaltres? Ha de ser un molt bon amic.
-Sí. El millor. –En
Dannen va contemplar el planeta, perdut en els seus pensaments...
***
-I aquesta és la
història, Krell.
En Krell s'havia
quedat mirant bocabadat en Dannen, després la Purr, i després en Dannen altra
vegada.
-No m'ho puc creure.
Linkaas mai va ser molt donat a la subtilesa. Llavors, què esteu fent vosaltres
dos aquí a Alderaan?
-El que sempre he
estat fent. Cercar càrregues per transportar. Transportar càrregues i romandre
fora del seu camí.
- Què hi ha de la
Rebel·lió?
- La Rebel·lió? -Va
dir la Purr.
-És una llarga
història... Te l’explicaré més tard -va dir en Dannen-. No m'interessa la
política, Krell.
En Krell es va
aixecar per treure una ampolla fresca de la unitat de refrigeració a la sala
d'estar de casa seva.
- No us heu
assabentat? He sentit rumors que l'Imperi està desenvolupant un projecte
especial -va dir, inclinant-se cap endavant, convertint les seves paraules en
murmuris-. I qualsevol projecte especial que desenvolupi l'Imperi certament
posa en perill la llibertat dels mons amants de la pau.
En Dannen va
somriure.
- Has estat prenent
l'espècia d’en Linkaas? Com saps el que està fent l'Imperi?
-Tinc alguns amics
de confiança que tindrien accés a aquesta informació...
-Mira, Krell -va dir
en Dannen-, només necessito un consell sobre on puc anar per aconseguir alguns
crèdits. Et conec des de fa molt de temps... Tu ho saps tot. Dóna'm una idea.
En Krell va pensar,
i va mirar al seu company de tota la vida.
- Estàs disposat a
treballar per la Rebel·lió?
- Com, a temps
complet? Nones. Saps el que sento per ells, però en general no m’involucro en
política. -Ho va pensar durant un moment-. Et diré el que faré: Transportaré
algun carregament per a ells, però no vaig a implicar-me.
-Està bé, prepararé
una reunió. Quan tingui alguna cosa per a tu, et deixaré un missatge. Estàs a
l’espaiport?
-Sí, no podem
permetre'ns una suite de luxe, precisament -va somriure en Dannen.
-Per descomptat,
naturalment. Doneu-me un parell de dies; deixaré un missatge amb la paraula
clau en el port quan tingui alguna cosa.
En Dannen es va
aixecar.
-Bé. Alderaan és un
lloc agradable per visitar, però està massa a prop del límit per a mi, saps?
En Krell va somriure
mentre els mostrava la porta.
-Sí, ho sé.
I ara havien
arribat. Rafft era un planeta molt boscós, amb diversos assentaments que
esquitxaven la faç del planeta. Comprovant les coordenades proporcionades per
en Krell, en Dannen va dirigir la nau cap a un dels nuclis de població més
petits. Va aterrar a l'insignificant port, en una fossa d'aterratge excavada a
la terra. Una petita torre s'alçava sobre les altres depressions del terreny,
com si muntés guàrdia.
Amb un xiulet, la
rampa va baixar i en Dannen va sortir.
-Queda't amb la nau,
Purr -va cridar cap a la nau-. Estaré de tornada en una estoneta.
-No, jo vull anar
amb tu -va dir la Purr.
En Dannen la va
mirar als ulls blaus, i després va cedir.
-D'acord, vine. No
et separis de mi.
Ella el va embolicar
amb els seus braços al seu voltant, i li va besar a la galta.
- No em separaré, ho
prometo!
Avergonyit, en
Dannen es va deixar anar de l'abraçada, i després la va conduir a la rampa de
sortida de la fossa d'aterratge.
Van entrar a la
ciutat, mirant els petits comerços i cases per on passaven. En Dannen es va
aturar, mirant per la finestra d'un hangar de reparacions de vehicles, i després
va entrar, fent un gest a la Purr perquè el seguís.
El mecànic va alçar
la vista, i després va sortir de sota del lliscant terrestre en el qual estava
treballant. Era d'estatura una mica menor que en Dannen, però tindria uns vint
anys més. Ficant-se un drap brut en el seu mico, es va acostar a la parella.
- Puc ajudar-los?
-Va preguntar.
-Sí, sí que pot. Em
van dir que busqués un mecànic anomenat Ashe... se suposa que és el millor que
hi ha a Rafft.
L'home va somriure.
-Jo sóc Ashe, jove
senyor -va respondre-. Què puc fer per vostè?
En Dannen li va
tornar el somriure.
-Em van dir que
vostè pot arreglar un mesurador quark gelat amb una hidroclau gran i una mà
lligada a l'esquena.
La Purr va mirar
l'home i després a Dannen.
- De debò? -Va dir
mirant a l’Ashe, amb el respecte brillant en els seus ulls.
L’Ashe la va mirar
per un moment i després el seu somriure va desaparèixer.
- Qui ets?
-Em dic Dannen
Lifehold. –En Dannen es va acostar més-. M’envia Krell.
- Llavors tens els
subministraments?
-Sí, així és. On els
vol?
L’Ashe va ficar la
mà sota el taulell i va treure una tauleta de dades. Va teclejar durant un
minut, després va retirar la petita targeta de memòria.
-Això conté les
coordenades planetàries de la base -va dir, estenent-la a Dannen-. Porta allà els
subministraments... et pagaran al lliurament.
En Dannen va
advertir el to agre que portaven les últimes paraules mentre prenia la targeta
de memòria. L'home clarament pensava que era un contrabandista mercenari, només
interessat en els diners.
En Dannen es va
preguntar si l’Ashe podria tenir raó.
La Purr va captar el
to en la veu de l'Ashe, i la mirada que li havia fet a Dannen, però no va fer
cap esment a això mentre caminaven de tornada al Salvavides. No obstant això, el silenci d’en Dannen parlava a crits
per a ella; des del seu naixement li havien ensenyat a observar el llenguatge
corporal dels altres éssers, i a determinar el que podrien fer. En Dannen
estava molest, ho sabia, però si ella parlava, ell s'enutjaria. I això era
l'últim que volia. No, millor deixar que ho resolgués per si mateix, va
decidir.
En el seu interior,
però, va somriure. Per descomptat, si necessita la meva ajuda, seré aquí.
La targeta de
memòria que li havien donat els va dirigir a una clariana a uns dos-cents
quilòmetres de distància de la població. La clariana era prou gran perquè
aterrés el Salvavides, i encara tenir
espai suficient per als subministraments. Demanant-li a la Purr que es quedés,
en Dannen va desembarcar, descendint a poc a poc a terra. Portava el seu
blàster a la mà mentre mirava cap als arbres i arbustos que envoltaven la
clariana.
De sobte, va sentir
a algú darrere d'ell. Es va donar la volta ràpidament, just a temps per
trobar-se el canó d'un blàster apuntant-li a la cara. L'altre portava un
uniforme de camuflatge per al bosc, complet amb màscara de respiració, i els
seus ulls brillaven amb suspicàcia.
- Qui ets? -Va
preguntar el desconegut amb una veu distorsionada per la màscara.
En Dannen va aixecar
lentament les mans.
-El meu nom és
Dannen Lifehold -va respondre-. M’envia l’Ashe.
- Tens la targeta de
memòria?
En Dannen va posar
lentament la mà a la butxaca de la seva camisa i la va treure. El desconegut va
agafar la targeta, la va examinar, i després va enfundar el blàster.
- Qui més està a
bord?
-Només el meu
mecànic.
- Teniu els
subministraments?
-Estan al celler -va
dir en Dannen, baixant les mans.
El desconegut va
extreure un comunicador d'una butxaca.
-Fulla U a Base:
lliure, porteu els portadors.
-Rebut, Fulla U -va
respondre una veu.
Fulla U es va posar
les mans a la cara i es va treure la màscara respiratòria, alliberant una mata
de cabells castanys i uns somrients ulls blaus. Ella li va oferir una mà a
Dannen.
-Sóc Tawn Porew -va
dir-. Lamento això de l'emboscada, però no ets el nostre proveïdor habitual.
En Dannen li va
estrènyer la mà mentre la conduïa a la nau.
-Bé, em van donar la
feina en l'últim minut. Espera un segon. -Va alçar la veu-. Purr, obre
l'escotilla de càrrega!
L'anell d'acoblament
es va estendre ràpidament des de la part superior de la nau.
En Dannen va
sospirar.
- No, Purr, el botó
del costat!
Amb el xiulet
habitual dels sistemes hidràulics, l'escotilla de càrrega va començar a baixar.
La Tawn va riure
entre dents.
-El teu mecànic no
coneix la teva nau massa bé, no?
-No porta molt temps
amb mi. És una cosa una mica llarga d'explicar. -Va mirar de nou al bosc-.
Espero que hagis portat suficients elevadors de càrrega... hi ha prou material.
-No et preocupis,
seran aquí. -Va tractar d'avaluar-lo amb la mirada-. Tindràs els teus diners
quan haguem verificat l'inventari. Hauràs de quedar-te fins que ho fem.
-Cap problema -va
dir en Dannen-. En realitat, m'agradaria quedar-me. -Va mirar cap al bosc de
nou-. Quan has viscut a l'espai tant de temps com jo, aprecies trepitjar un
planeta...
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada