La Trampa de Krytos (XL)

Anterior

40

-No és el gras -va dir un dels tres homes que s'enfrontaven a Còrran.

-No importa. Mata'l de totes maneres.

Còrran va fer enrere el braç dret i el va avançar en un moviment de fuet, llançant el sabre de llum cap al trio. El full va volar en un arc pla. Els homes a banda i banda del grup es van tirar a terra, però els ulls de l'home del mig es van obrir ben grans i van brillar a la gelada llum del full. Va disparar dues vegades cap el sabre, però va errar amb dos trets.

El raig platejat del sabre de llum va passar com una dalla per la seva part mitjana i el va fer caure al terra en dues peces. Dos cops sords, humits i carnosos van esmorteir el soroll que va fer la carrabina en xocar contra el terra. La vara de llum unida al canó va centellejar i es va apagar.

Còrran es va llançar cap a l'esquerra, va rodar sobre si mateix i va quedar ajupit. Va seguir el moviment d'un con de llum i va disparar cap a la seva base. No va sentir cap crit que indiqués que hagués encertat, llavors una pluja de raigs blàster de la dreta el va forçar a tornar a ajupir-se. Mentre ell retrocedia cap a l'ombra d'una estàtua, els seus dos enemics van apagar les seves vares de llum deixant a les llums baixes com l'única il·luminació a l'habitació gran.

Puc suposar dues coses: primer, tenen comunicadors i van a coordinar el seu atac.
Segon, poden o ja han demanat reforços, el que significa que guanyaran el joc de l'espera.

He de sortir d'aquí, i l'única forma de fer-ho és tornant per on vaig entrar. Va mirar cap a la porta il·luminada per la lluentor del sabre de llum. Van a intentar envoltar-me, així que ara és el millor moment per moure’s.

Còrran es va ajupir i es va aixecar un parell de vegades, usant la llum del sabre per distingir les siluetes dels obstacles en el seu camí. El sender semblava bastant clar. Es va ficar la mà en la butxaca i va passar el dit sobre el rostre arruïnat en el medalló Jedi. No ets el que feia servir per tenir sort, però espero que hagi quedat alguna cosa en el segell quan et van encunyar.

Va córrer per la seva vida, creuant al voltant d'una estàtua i després d'una vitrina abans de dirigir-se cap a la porta. Uns petits hologrames van cobrar vida darrere d'ell, atraient l’atenció primer cap a si mateixos i després cap a ell. Els primers trets que van fer contra ell van obrir forats en la seva capa, però llavors els seus atacants van canviar de blanc i van descarregar una pluja de foc blàster sobre la porta... un foc blàster que hauria d'haver-li fet explotar el cor i reduir els pulmons a cendres.

I ho hagués fet excepte perquè la capa jedi es va enganxar a la cantonada de la vitrina. Va fer que Còrran perdés l'equilibri, llavors el punt de la gola es va obrir. Amb el seu impuls reduït d'aquesta manera però lluny d'estar esgotat, va passar volant a través de la porta amb els peus per davant, uns centímetres per sota de la línia de foc blàster. Va caure amb força sobre el seu maluc dret i el seu genoll va cruixir contra el terra de granit, llavors va relliscar cap al centre de l’habitació.

Tenia la mà dreta tancada sobre l'empunyadura del sabre de llum. El va apagar i es va tombar ràpidament cap a la porta per la qual acabava de passar volant. Esperava trobar-se la carrabina blàster del mort, però quan va recolzar l'esquena contra la paret al costat de la porta va veure la seva silueta a dos metres de distància a l'altre costat de l'obertura. No hi havia esperança. He d’aixecar-me, he de córrer cap a la sortida... allà on es trobi. Encara que sabia que córrer era l'únic pla viable, la sensació de rigidesa al genoll i el maluc li deien que un feble pas coixejant seria el millor que podria aconseguir. I el vaporitzarien per intentar-ho. Estic mort. Llavors va sentir que alguna cosa sòlida xocava amb la paret darrere d'ell. Fins i tot abans de sentir el clic del comunicador, es va donar la volta i es va aixecar sobre el genoll esquerre. Recolzant la copa del sabre de llum contra la paret amb la mà dreta, el va encendre i el va empènyer cap amunt. Es va separar de la paret a la part superior del seu arc, escopint i xiuxiuejant mentre la sang s'evaporava del full de llum.

L'home biseccionat de l'altre costat de la paret va caure davant de la porta just quan el tercer home que s'havia estat aproximant pel costat oposat va obrir foc. El mort va rebre dos tirs que haguessin matat a Còrran abans que l'home canviés la seva punteria i comencés a buscar l'arc del sabre de llum. Un llamp va socarrimar els borrissols al dors de la mà d’en Còrran, però la resta va passar sense tocar-lo.

La mà esquerra d’en Còrran va pujar i va disparar dues vegades cap als centelleigs apagats de la carrabina blàster. Tots dos van encertar-lo. El tercer home va caure cap a enrere sobre una vitrina, i va quedar penjat allà en un angle estrany. A la llum de les llums baixes Còrran va poder veure que les seves mans es van tancar un parell de vegades, com si seguissin oprimint el gallet de l'arma que havia caigut a terra.

Còrran va extingir el sabre de llum, i se’l va enganxar del cinturó. Va girar el cinturó perquè l’arma pengés del seu maluc esquerra i no xoqués contra el maluc ferit. Es va ficar el blàster compacte a la butxaca, es va arrossegar fins al cos del primer home que havia matat, va afluixar la corretja sobre la barbeta que subjectava el casc i l'hi va treure. A l'interior va trobar un comunicador subjecte amb un clip. El va treure i va escoltar per un moment per veure si venien altres soldats, però el comunicador va romandre en silenci.

Va agafar la carrabina blàster del segon home i va encendre la vara de llum. La va apuntar cap a l’home mort i va arrufar les celles. Els seus uniformes negres no eren de cap tipus d'uniforme imperial que ell hagués vist abans, i els homes mateixos eren prou dispars com perquè sabés que no es tractava de soldats d'assalt. Mai he vist un soldat d'assalt sense el seu casc, però no m'imagino que es vegin tan ordinaris. No obstant això, els uniformes eren paramilitars, així que va suposar que els tres morts eren membres d'una força policíaca local. En un altre moment hagués pensat que eren els meus aliats, però en Seguretat de Corèllia no li disparàvem a algú perquè no era el sospitós que estàvem buscant.

Còrran va apuntar la vara de llum a la base del comunicador i va ajustar la freqüència. Ara a trobar on sóc. Encara que havia detestat l'Imperi per molt de temps, aquest aconseguia fer algunes coses de manera notablement eficient. Una d'elles va ser l'establiment i manutenció d’un estàndard de mesures. Havien posat en cada món estacions de transmissió que proveïen l’hora exacta, ambdues la local i amb relació a Coruscant. Al sintonitzar aquest senyal podia esbrinar on era i quina hora era. Se m'acut que no he estat fora per molt temps.

Va sostenir el comunicador prop de la seva oïda i va coixejar lentament fins al forat que el trio havia obert a la paret al costat oposat de la càmera.

-Ha de ser un planeta realment apartat si només van enviar tres tipus per atrapar un
presoner fugat..., encara que hagin pensat que era Derricote. Em pregunto si mai podré
sortir d'aquí?

Pel comunicador va sentir una veu mecànica que anunciava, "8 hores, 45 minuts, Hora
Galàctica Coordinada".

-Genial, estic en un món que sincronitza els seus ports amb l'hora de Coruscant, sense importar quina sigui la situació local.

Va sospesar la carrabina blàster, va mirar l'indicador d'energia i llavors va portar la llum a través del forat cap a la següent habitació. Al contrari del lloc on es trobava, l'habitació més enllà del forat estava neta i ordenada. Fins i tot millor, hi ha una porta oberta a l'exterior.

Estava a punt de passar a través de la paret quan dues idees irreconciliables van xocar en el seu cervell. Estava bastant clar que estava dins d'alguna classe de dipòsit ple de records dels Jedi. La mansió de la qual havia escapat òbviament havia estat el refugi d'un Moff imperial, però quin Moff imperial arriscaria la seva posició acumulant tant material jedi? L'únic Moff que podia fer-ho era un de poderós, i els Moff poderosos no es trobaven en mons apartats.

En realitat, no hi havia cap Moff tan poderós com per atrevir-se a desafiar l'Emperador i a Vader acumulant aquestes coses. Només podria haver-ho fet l'Emperador...

Còrran es va quedar bocabadat. I el port d'aquí està ajustat a l'hora de Coruscant...

Còrran es va deixar caure contra la paret. Això és impossible. No puc estar a Coruscant. Això no té cap sentit. Recordo haver viatjat en una nau. Però clar, estava tan drogat... Potser estic a Coruscant i Isard només volia que pensés que no estava a Coruscant. Va somriure entre dents. Això explicaria perquè ningú mai ha trobat Lusankya... va estar aquí tot el temps, el que significa que ella també ho està.

Va tornar a mirar el mort. I ella té prou influència sobre les autoritats locals per fer buscar Derricote. Potser hi he escapat de les seves urpes, però encara no estic lliure.

Va mirar el comunicador i va pensar de sintonitzar les freqüències militars que usava l'Esquadró Murri, però va rebutjar la idea per dues raons. No vaig a tenir els codis apropiats perquè m'escoltin i parlar amb ells, fins i tot si ho fes, cal considerar el traïdor.

Va moure el cap. Necessito algú en el qual pugui confiar. És un pal de cec, però és l’únic que tinc. Va sintonitzar el comunicador i va obrir un canal.

-Aquest és Còrran Horn. No estic mort, només em sento així, i m’aniria bé una mica d'ajut per tornar a la terra dels vius.

Següent