La Guerra del Bacta (XI)

Anterior

11

Un núvol de vapor va avançar cap a Còrran quan es va obrir la porta interior de la resclosa termal. Ell i Ooryl la van travessar ràpidament, ansiosos per allunyar-se de les frígides condicions que existien a l'hangar. Còrran es va treure els guants, es va bufar les mans per escalfar-les, i li va somriure a l’homenet mig calb que se'ls s'aproximava.

-Vostè ha de ser Farl Cort.

L'home més petit va assentir i li va oferir la mà a Còrran.

-Ho sóc. Vull agrair-li per la seva missió fins aquí. Quan passem la veu, no tenia raó per esperar, ja saben, una resposta tan generosa ni tan ràpida.

-Encantat de conèixer-lo, senyor -Còrran li va estrènyer la mà, llavors va assenyalar a Ooryl amb el cap -. Aquest és Ooryl Qrygg de Gand, jo sóc Còrran Horn de Corèllia.

Farl va estrènyer la mà d’Ooryl, llavors els va fer senyals que s'endinsessin pel túnel de pedra toscament llaurada.

-Disculpeu la manca de decoració i refinament, però Halanit és una comunitat bastant petita que encara s'està esforçant per ser autosuficient, així que tenim poc temps per dedicar a qualsevol cosa que no sigui utilitària.

-Ooryl pot comprendre-ho. Han triat un món difícil per fer la seva llar.

Còrran va agitar el cap per quan de curt s'havia quedat el gandià.

Halanit era una lluna que orbitava un gegant gasós. Una gruixuda capa de gel cobria el planeta, però sota l'escorça congelada, el cor calent del món escalfava l'aigua i la roca prou per tornar sostenible la vida. Els colons van començar a crear la seva comunitat en els últims dies de l'Antiga República. Havien sobreviscut a l'Imperi i a la Rebel·lió sense ser notats ja que el planeta no produïa res útil i els habitants amb prou feines superaven els deu mil. Només era una altra curiositat en una galàxia plena d'elles, i Còrran mai l'hagués notat excepte pel missatge urgent que van enviar a Coruscant sol·licitant embarcaments de bacta.

Farl els va guiar des del túnel a la vora d'un enorme abisme que li va recordar a Còrran els canons artificials de Coruscant. A uns cent metres per sobre d'ells un escut de doble paret de transpariacer cobria l'abisme i s'estenia sobre l'àrea una llum difusa que arribava a través de la glacera. A banda i banda de l'abisme unes llums brillaven a través de finestrals excavats a la pedra i delineaven diversos ponts que creuaven el precipici. En diversos llocs, l'aigua corria per entre les roques per caure de manera força bonica cap a les profunditats de l'abisme.

Còrran va arquejar una cella.

-Crec que això és una mica més que simplement utilitari.

Farl va somriure.

-Aquest grandiós paisatge és l'única concessió que li fem a la bellesa. Des d'aquí és fàcil veure la visió que van tenir els nostres avantpassats de com seria Halanit. Hem aconseguit molt en dues generacions, però encara estem lluny del nostre somni de convertir aquest món en una utopia. I, malgrat la seva bellesa, té concessions utilitàries. La tapa de transpariacer de doble paret manté la calor dins i el gel fora. Les cascades són un espectacle meravellós, però omplen el nostre reservori subterrani i alimenten les nostres granges d’ictiocultura.

-Li dono la raó en això -Còrran va somriure -. Expliqui'm més sobre la malaltia que els està causant problemes.

-És un virus que muta ràpidament i s'estén per tota la colònia -va dir Farl arronsant les espatlles -. Si se’l deixa sense tractament els símptomes vénen i van per dues setmanes, encara que segueix quedant una debilitat residual per un altre mes després. Els símptomes són congestió, tos, fatiga, dolors al cos, i una gana bastant voraç. Els banys en deus termals de minerals semblen ajudar, però un bany de bacta serà molt més útil.

Les peces bucals d’Ooryl es van obrir i tancar.

-El seu virus sona similar al refredat de Cardooine.

-Cert, encara que aquesta malaltia només pot afligir a una persona una sola vegada abans que desenvolupi immunitat -Farl els va guiar a través d'una altra resclosa atmosfèrica i cap a un passadís fosc -. Aquest virus muta tan ràpidament que no podem crear una vacuna. S'estén per la població de tal manera que algú que s'acaba de recuperar d'una soca cau malalt amb la següent. En un món més gran hi hauria un lapse més gran entre les epidèmies, i un món més gran tindria més recursos per ser capaç de tractar amb la malaltia. En canvi, ara un malalt menja prou menjar com per a una família de quatre, i això amenaça a tota la colònia.

Els ceps més recents han estat pitjors, incrementant la gana i debilitant les víctimes, raó per la qual vam fer la nostra comanda de bacta - Farl va sospirar -. Quan vam rebre la resposta de Thyferra de quant costaria complir amb la nostra comanda, bé, ens vàrem desesperar bastant. Llavors van aparèixer vostès en el sistema amb una nau cisterna que carregava suficient com per fer un gran avanç d’eliminar l'epidèmia -L'home els va guiar a una oficina i els va convidar a seure en unes cadires desmanegades i oxidades. Va donar la volta al voltant d'un escriptori improvisat i es va asseure en un tamboret -. Llavors, necessito preguntar-los, quant els devem per aquest bacta? El seu cost en el mercat està per sobre del bilió de crèdits imperials.

Còrran va mirar Ooryl, i després va bellugar el cap.

-No ens deuen res.

-Però aquesta quantitat de bacta, és molt valuosa. Han d'haver pagat molt per ella.

El gandià es va inclinar cap endavant.

-Ooryl creu que Còrran li diria que el bacta va ser obtingut com a part d'un mal deute. No li va costar res a Còrran i Ooryl, per tant se'ls ofereix gratuïtament.

L'expressió de confusa perplexitat a la cara d’en Farl es va relaxar en una màscara sense expressió.

-Ja veig.

Còrran va somriure.

-No han de pensar que és robat, ja que el govern que els hagués demandat el pagament no és legítim.

Un somriure va torçar la meitat inferior de la cara d’en Farl.

-Tractar amb pirates i contrabandistes no és una dificultat per a nosaltres. El transpariacer i altres conveniències modernes que veuen aquí no van ser fabricades aquí, així que ja hem tractat abans amb forasters.

-Si aquest no és el problema, quin és?

Farl va arrufar les celles.

-Sempre hem donat alguna cosa a canvi del que prenem. En alguns casos hem amagat persones dels seus enemics. Els peixos que criem aquí són considerats menjars en alguns mons i estan extints en altres, així que alguns cobradors els prefereixen. El problema és que un bilió de crèdits els compraria a tots, i també a la major part d'aquesta colònia. No acceptarem caritat, però no podem oferir una cosa tan valuosa com el que ens han donat.

-Estic segur que podem arribar a algun tipus d'arranjament. Vostè va esmentar uns deus minerals com a part del seu tractament per a la refrigeració, oi?

-Sí, però no entenc...

Còrran va aixecar una mà i va mirar a Ooryl.

- Quan volàvem cap aquí no et vaig dir que donaria mig bilió de crèdits per un bany calent i un bon sopar de peix?

El gandià va titubejar, i va assentir de manera extravagant.

-Així és, Qrygg recorda que vas usar aquestes mateixes paraules. I Qrygg expressa el mateix.

-Aquí el té, Farl Cort -Còrran va obrir les mans -. Un bany calent i un peix calent per a cada un i estem a mà.

L'administrador colonial va somriure.

-M'asseguraré que obtinguin el que valen els seus diners.

-Alliberar el bacta de Cor de Gel ja ho ha fet -Còrran va deixar escapar una rialla -. Poder prendre un bany calent i pensar en com de furiosa que es posarà farà que l'experiència sigui molt més perfecta.

En el moment en què l'Ala-X de Tycho Celchu va tornar a l'espai real, un calfred el va travessar. Ja havia estat abans a Alderaan... en el seu Cementiri. Havia vist i havia volat a través del disc de pedres que era tot el que quedava del món on ell havia nascut i crescut. L'última vegada que va veure el món com una bola completa i unida, havia estat quan es va embarcar per l'Acadèmia Militar Imperial i l'orgull que marcava aquest record ara es burlava d'ell.

Hi havia tornat abans a Alderaan, però encara no hi havia tornat. Entre els supervivents d’Alderaan, Tornar havia adquirit una reverència i importància que no es podia comparar a cap altra tradició que pogués recordar. Semblava com si tota l'energia mental i emocional que havia estat canalitzada a la filosofia pacifista del planeta hagués canviat i s'hagués enfocat al Retorn d'una persona. Algunes persones fins i tot descrivien el Retorn com una experiència que marcava una fita, una cosa que canviava completament i profundament les seves vides, obrint-los a la gran veritat de l'univers.

Aquestes declaracions venien de persones que tenien expressions beatífiques. Parlaven del que s'havia de fer en un Retorn. Especificaven el que s'havia de dir, el que s'havia d’oferir, i el que es podia esperar a canvi. Ritualitzant el que per Tycho hauria de ser una experiència ostensiblement individualitzada, i llavors s'animaven entre si a compartir les seves experiències per reforçar-se mútuament les seves creences en la naturalesa curativa del Retorn.

El Retorn s'havia tornat en una mena d'indústria al servei de la comunitat alderaaniana, i Tycho s'havia trobat immune a la seva atracció. Després de guiar diverses naus cisterna de bacta a Coruscant, Tycho havia baixat al planeta i passat algun temps amb alguns amics alderaanians. Com a resultat de les converses que va tenir amb ells, havia decidit fer el seu propi Retorn, i va sortir i va procedir a comprar totes les coses que necessitaria per fer-ho bé.

Li molestava seguir els dictats d'altres, però no podia negar que per dins sentia una necessitat de fer algunes de les coses incloses en un Retorn. Hi havia comprat una Càpsula Commemorativa, llavors va comprar petits regals per a tots els difunts. Va escollir coses que sabia que haguessin gaudit: holodrames romàntics per a la seva àvia i germanes, vi pel seu pare, bulbs de flors per a la seva mare, i una targeta de dades amb les últimes receptes per al pare de la seva mare, el gourmet. Per al seu germà, va escollir una holobio d’en Luke Skywalker, sabent que a Skoloc li hagués encantat poder conèixer al Luke i assabentar-se que els Jedi tornarien a la galàxia. Encara que una part d'ell es rebel·lava davant la idea de comprar aquestes coses i llançar-les en òrbita enmig del Cementiri, la simbologia d'això satisfeia una necessitat en el seu interior de posar en les restes del món els elements que marcarien les vides de la gent de la qual ja no quedava rastre.

Escollir alguna cosa per commemorar a Nyiestra havia estat gairebé impossible. L'havia conegut de tota la vida, i abans d'arribar a la pubertat, sabia que l'estimava i es casaria amb ella. Havia estat tan segur d'això com ho havia estat que el sol s'aixecaria i es posaria en Alderaan per la resta de les seves vides. Ella havia estat d'acord a esperar el temps que va passar a l'Acadèmia i llavors també durant el seu primer any de servei. Si sobrevivia un any com a pilot de TIE, llavors avançaria en la cadena de comandament de la flota fent que fos possible que es casés i comencés una família. Cap dels dos havia dubtat que ell sobreviuria aquest primer any, així que per ambdós el futur havia semblat assegurat.

Llavors l'Estrella de la Mort havia fet explotar aquest futur. Un altre calfred li va caure a Tycho, arrugant-li la pell. A causa de què el seu pare era director executiu de Novacom, el major proveïdor d’Holored a Alderaan, Tycho havia aconseguit establir una comunicació d’Holored en temps real per trucar a casa el dia del seu aniversari. Tots estaven allà, plens de rialles i somriures. Tenien regals per a ell i es van servir vi per brindar amb ell. Encara que estava a milers d'anys llum de distància de la celebració, va sentir cada detall d'ella, quan es va tallar la transmissió, les imatges hologràfiques es van dissoldre en un torb negre i gris d'estàtica.

Tycho simplement havia somrigut. Ja hi havia hagut interrupcions així abans i en totes les ocasions ell havia molestat al seu pare sobre això. Durant tota la setmana següent havia ponderat el que li havia de dir al seu pare. Hi havia esperat l'intercanvi, atès que les competències d'enginy amb el seu pare eren una veritable alegria de la seva vida.

Llavors es va filtrar a la flota la notícia que Alderaan havia estat destruït. S'havia culpat als rebels, però ell va saber instantàniament que eren innocents. Encara que el seu adoctrinament imperial no li havia deixat dubtes que els rebels destruirien un planeta per assolir els seus objectius, sabia que no seria Alderaan. Obtenien molt suport d’Alderaan, segons els rumors, així que destruir-lo només tindria sentit per a l'Imperi. El fet que l'Emperador va dissoldre el Senat Imperial abans de la mort d’Alderaan, en lloc de com a reacció a la seva mort, enfocava fermament la culpa pel que feia a Tycho.

Així que va desertar. En el següent planeta, Commenor, va sortir de franc i mai va tornar. Es va unir a la Rebel·lió i per bastant més de set anys havia lluitat per garantir que cap altre món s'enfrontés el mateix destí que Alderaan. I garantir que cap altre home hagués de decidir com commemorar a la dona amb la qual havia planejat compartir la resta de la seva vida.

Part del que feia que l'elecció fos tan difícil eren els canvis que ell havia patit des de la mort d’Alderaan. Si hagués fet el seu Retorn immediatament després de deixar l’Acadèmia Imperial, hauria gravat un poema en una targeta de dades i l'hagués deixat anar a la deriva perquè el transmetés una vegada i una altra. El tràfic de freqüències de comunicacions que la seva unitat R2 li va mostrar a la pantalla principal mostrava que milers d'altres havien pensat a fer el mateix.

Li feia molt mal saber que l'home en què s'havia convertit no seria una parella adequada per a Nyiestra. La vida que havien planejat junts hagués estat possible en una era passada, però només si refusaven veure el que l'Imperi estava fent amb la galàxia. Embolicat en el seu capoll de pacifisme, Alderaan havia semblat aïllat del que succeïa a la resta de la galàxia.

Era com si quan ens vam desarmar, ens haguéssim posat per sobre i més enllà de les vulgars preocupacions de la galàxia, i pensem que fer-ho ens mantindria fora de perill.

Bail Organa i la seva filla, Leia, havien vist l'error d'aquesta idea, però Alderaan havia estat lent a respondre a la seva advertència. Molta gent s'aferrava al seu pacifisme com si els anés a salvar de qualsevol cosa que pogués fer l'Imperi. Havien sentit que l'única forma en què l'Imperi guanyaria seria si pogués forçar-los a abandonar el seu pacifisme. Ser sacrificats per preservar les seves creences no era un preu massa alt... una actitud especialment fàcil de mantenir quan ningú creia que l'Imperi podria o voldria destruir un planeta.

Tycho havia vist molt abans l'error d'aquesta filosofia. El pacifisme pel pacifisme mateix és el màxim egoisme arrogant quan aquesta creença t’impedeix actuar per protegir els altres.

Encara que no tenia més amor per la guerra que qualsevol altre alderaanià, havia escollit unir-se a l’exèrcit per estar en posició d'influència i canviar l'exèrcit. I quan es va tornar necessari destruir-lo, em vaig tornar un rebel.

En la Rebel·lió, havia vist i fet coses que Nyiestra no hagués pogut comprendre. Sabia que ella hagués fet tot el que pogués per donar-li suport, reconfortar-lo i ajudar-lo a tractar amb tot, però els canvis fonamentals en ell significaven que ja no serien apropiats l'un per l'altre.

En el nivell més bàsic, ell acceptava com a cert un concepte al qual Nyiestra s'hagués resistit amb cada neurona del seu cervell: Que hi ha gent que és tan malvada i capaç de crear tal misèria, que matar-les és l'única forma de tractar amb elles. El Gran Moff Tarkin, l'Emperador, Darth Vader, el Senyor de la Guerra Zsinj, Ysanne Isard, el general Derricote i Kírtan Loor estaven tots més enllà de qualsevol discussió raonable que els fes penedir-se i deixar la senda errònia.

Els mateixos esdeveniments i experiències que l'haguessin separat de Nyiestra eren els que l'unien a Wínter. De moltes formes, la seva relació amb ella el deixava atònit perquè era tan completament diferent a la que havia gaudit amb Nyiestra. On ells havien fet tot el possible per minimitzar el temps que passaven separats, ell i Wínter buscaven aprofitar al màxim el temps que passaven junts. Tots dos tenien deures que els mantenien ocupats i separats, i continuarien tenint-lo gairebé tot el temps durant el futur immediat, però el fet que sabien que l’altre hi era, d'alguna manera alleujava el que d'una altra manera hauria estat una ferida emocional espantosa. Sabia que tots dos, i probablement tots els altres supervivents d’Alderaan, temien acostar-se massa a algú en anticipació de tornar-los a perdre. Tot i aquesta por, s'havien anat acostant i es donaven una increïble quantitat de suport mutu.

En última instància, havia estat Wínter la qual li va suggerir el regal perfecte per homenatjar Nyiestra, una dona a qui mai havia conegut.

Tycho va trobar i va comprar una esfera perfecta de vidre en la qual havien estat gravats amb àcid els continents d’Alderaan. Al cor d'aquesta versió idealitzada del món al que havia anomenat seu, va fer incrustar l'holograma de Nyiestra. Des de les profunditats del món que havia estimat, Nyiestra li somreia, preservada per sempre, inalterable, i bella.

Va pressionar la tecla de la unitat de comunicacions i va encendre el seu transponedor d'IAE.

-Sóc Tycho Celchu, fill d’Alderaan, ara orfe de la galàxia. He vingut al lloc del meu naixement a retre homenatge a qui vaig ser i a aquells que vaig conèixer. I a aquells que vaig estimar i encara estimo. És el meu desig que quan la vida m’abandoni, sigui retornat aquí per estar entre vosaltres, per què estiguem junts per tota l'eternitat com deuríem d’haver-ho estat en vida.

Va oprimir un botó en la seva consola, obrint-la i purgant el compartiment d'emmagatzematge a la panxa de la seva Ala-X. Controlats per la unitat R2, els impulsors d'aire comprimit de la càpsula commemorativa la van empènyer cap endavant fins que va emergir per sota del morro del caça. Se li va formar un nus a la gola quan la càpsula en forma d'oval negre va començar el seu lent viatge cap al remolí de pedra que una vegada havia estat Alderaan.

Tycho es va aclarir la gola.

-Aquests regals només són petites mostres insuficients de l'amor per tots vostès que encara batega en mi -va titubejar per un segon, llavors es va desviar de la fórmula que se suposava que havia de dir per fer correctament el seu Retorn -. Aquesta nau caça és una altra. Porta els colors de la Guàrdia d’Alderaan i transmet el seu codi. És el meu compromís amb vosaltres... no de venjança sinó de vigilància. Espero que descansin bé sabent que descansaran sols, perquè és el treball de la meva vida assegurar-me que ningú més pateixi com vostès. No descansaré fins que aquesta croada estigui completa.

Va oprimir un altre botó, tancant el compartiment de càrrega. La càpsula va continuar allunyant-se, i per un moment va estar temptat a destruir-la amb els seus làsers. No tenia cap dubte que enmig de la runa, les naus esperaven i buscaven coses de recuperar. Els individus que havien localitzat i portat de tornada a l'Altra Oportunitat havien estat en una mena de missió de rescat, i hi havia incomptables històries de tresors rescatats de les ruïnes d’Alderaan.

Es va demostrar que molts d'aquests tresors eren falsificacions, creats i plantats per estafadors que aguaitaven a la comunitat alderaaniana. Fins i tot pitjor que ells era la gent que deia haver estat d’Alderaan, tots rescatats per un miracle o una coincidència, i que subseqüentment buscaven inserir-se en famílies que havien sobreviscut però havien perdut membres. A causa de la naturalesa de l'economia imperial, una considerable porció de les riqueses d’Alderaan havia sobreviscut a la destrucció del planeta, fent que els supervivents fossin força pròspers i, per tant, blancs oportuns per als criminals.

Va seguir mirant la càpsula fins que es va esvair en el remolí de runes.

-Descansin tranquils. Els estranyo a tots.

Va elevar l'energia de la seva balisa IAE i va emetre un pols de transmissió en una gran confirmació de la seva promesa, llavors la va apagar, va donar la volta en el seu Ala-X, i va començar el llarg viatge de tornada a Yag'Dhul i la guerra contra Ysanne Isard.

Següent