La Trampa de Krytos (XXXV)

Anterior

35

Mai durant tot el temps que havia treballat en secret per Ysanne Isard, havia rebut un missatge que revelés que ella estava a prop del pànic. Els missatges que ella havia manat
sobre els romanents de l'Esquadró Murri i la necessitat de la seva eliminació havien estat més controlats i segurs. Fins i tot després que l'Aliança va aconseguir Coruscant i ella va desaparèixer, els seus missatges havien revelat una confiança central de què les seves activitats aconseguirien la destrucció de la Nova República.

Havia d’admetre que no havia estat molt equivocada en la seva fe en aquest sentit. El virus Krytos havia creat una demanda de bacta que gairebé havia trencat la Nova República intentant satisfer la mínima demanda del líquid salvavides. Havien estat prou
desesperats per fer un tracte per ryll amb els twi'leks, un joc que podia fer que els
thyferrans enfadats els tallessin completament el subministrament del bacta.

La confiança en el govern havia començat a minvar a causa de la crisi del bacta. La
depredació del Senyor de la Guerra Zsinj a un comboi de bacta li havia clavat un dur cop a la fe en el govern del qual intentarien recuperar-se enviant una força d'operacions al comandament d’en Han Solo a matar a Zsinj. No obstant això, de fet el cop més insidiós al govern l'havia donat el mateix govern amb el judici de Celchu. Originalment havien presentat a Celchu com un exemple del mal perpetrat per l'Imperi, però l'enèrgica defensa de Nawara Ven havia assenyalat que l'evidència en contra de Celchu era circumstancial i probablement fabricada. El disgust obvi pel judici de Celchu expressat pels herois aclamats de l'Esquadró Murri ajudava a subratllar el feble suport del cas del govern.

Ell no sabia ni li importava si Celchu era innocent. Isard era molt capaç d'arreglar les coses per fer que un home innocent semblés culpable o viceversa. Sabia que estava fent servir el judici per perjudicar el govern, i els seus esforços clarament estaven tenint èxit... raó per la qual el to de la seva nota l'havia sorprès.

A més de convocar-lo a un lloc de reunió, la nota li indicava que despatxés equips de la seva gent cap a diversos llocs en les àrees del Palau Imperial i el Pujol del Senat. Havien d'anar armats i disparar a primera vista l'individu del fitxer que havia adjuntat al missatge. Seria gairebé impossible arribar a la majoria de les ubicacions en aquesta hora: un vestíbul al pis trenta-quatre del Palau Imperial, una àrea en desús del Museu Galàctic, una antiga sala del subcomitè en el Senat Imperial. A més, li va semblar estrany que l'únic lloc on no li estava demanant que manés als seus homes fos el Palau de Justícia Imperial. Atès que volia que tots estiguessin en el seu lloc abans que s'obrís la sessió judicial, i atès que el blanc semblava posseir informació que ella no volia que fos revelada, va assumir que ella tenia cobert el mateix palau de justícia.

Fliry Vorru va arrufar les celles. Deuria haver fet que Loor també enviés gent en aquests altres llocs, no només al Palau de Justícia. Va encendre el seu quadern de dades i va buscar els informes de la gent que havia estat monitorant les activitats de Loor i els seus operatius. De Loor no hi havia cap informe durant l'última hora, quan havia sortit de la seva torre. Loor havia après molt de com eludir la vigilància en les últimes setmanes, però sempre tornava a aparèixer en llocs que feien que tornar-lo a trobar fóra dolorosament fàcil.

D'altra banda, els informes sobre alguns dels operatius d’en Loor van despertar l'interès d’en Vorru. Tres equips, trenta individus, s'havien congregat al magatzem que Loor utilitzava per guardar el seu armament pesat. Això indica una gran operació, i no li he donat blancs a Loor per semblant operació.

Fliry Vorru va comprendre que una de les seves instal·lacions seria el blanc d'aquesta operació. Les ordres d’Isard eren escampar les seves tropes perquè no pogués defensar-se de l'atac. Ha de venir contra l'establiment d'emmagatzematge de bacta..., aquest és l'únic blanc que jo controlo que ella considera valuós. Vol fer-lo caure per ferir a la República, però atacar qualsevol dels altres tindria el mateix sentit. L'única cosa que li proporciona això és un atac terrorista contra mi, el que enforteix la meva tapadora i em distància de la meva associació amb ella.

Ordenar-li que estigués en un lloc de reunió a l'hora específica era per treure'l de l'àrea d’emmagatzematge del bacta perquè no resultés mort. Si li confiava la raó per la qual volia que sortís, ell es refusaria a fer el que ella demanava, triant en canvi protegir els seu bacta i els guanys que podria collir en vendre les "pèrdues" que hi havia a cada embarcament. Igual que la resta del botí que tenia emmagatzemat allà.

Tot i que la seva convocatòria tenia la intenció de salvar-li la vida, no l’alegrava en res. Si les coses anaven com abans, ella apareixeria en un holograma i el reprendria pel que havia fet o no havia fet per la seva causa. Usava el fet que podia delatar-lo als rebels com una porra, i ell s'encongiria apropiadament quan ella ho feia, el que semblava satisfer la necessitat d’ella de veure’l sota el seu control. Tot i que el missatge suggeria que estava molt nerviosa, esperava rebre una bona pallissa.

El que ella no entén, el que mai ha entès, és que no li temo en absolut. L’Emperador em considerava un rival. Ella no és res comparada amb ell. Ho sé perquè els seus objectius coincideixen amb els meus. Puc fer-la enfrontar-se a la República i beneficiar-me al mateix temps.

Fliry Vorru va somriure. Va preparar les ordres que despatxaven els seus equips de milícia als llocs que ella volia, encara que va reduir la seva petició d'una dotzena d'homes en cada lloc a tres. A la resta els va convocar al seu establiment d'emmagatzematge de bacta. Planejava fer-los transportar tant bacta i de la resta del botí com fos possible als diversos magatzems que tenia dispersos per tot Centre Imperial.

Quan vulgui saber perquè vaig evacuar meva instal·lació, li diré que l'Aliança em va indicar l'atemptat. I per fer que això sembli veritat...

Vorru va canviar el seu comunicador a una freqüència segura i va iniciar una trucada. Va permetre que l’individu somnolent en l'altre extrem de l'enllaç es despertés prou com per comprendre el bàsic, llavors va parlar lentament i acuradament.

-Disculpi l'hora d'aquesta trucada, conseller Fey'lya, però no sabia a qui més recórrer. He esbrinat un imminent atemptat de l’FCP contra un establiment d'emmagatzematge de
bacta. Si actuem ràpidament, podem evitar una gran tragèdia.

Tot el que Wedge podia veure d’M3 en la foscor eren els seus brillants ulls daurats.

- Què passa, M3?

-Disculpi la intromissió, Comandant, però acabo de rebre un missatge urgent de l’Almirall Ackbar. Hi ha uns terroristes a prop i hem de detenir-los.

Wedge va moure el cap per aclarir-se’l.

- Terroristes aquí, a la nostra àrea?

-No, senyor. Van a atacar un lloc d'emmagatzematge de bacta. Vostès faran de suport
aeri a les tropes que s'enfrontaran a ells.

El llençol va lliscar fins a la cintura d’en Wedge quan es va aixecar i va recolzar l'esquena contra la capçalera del llit.

-Convoca l’esquadró.

-Ja ho he fet, senyor. Tots vénen de camí exceptuant l'amo Ven. No està responent al seu comunicador.

-Segueix intentant-ho. Quan ho aconsegueixis, vull parlar amb ell. Comunica't amb Zraii i comencin els preparatius dels nostres Ala-X. Digues-li que aquesta vegada no vull retards per carregar el combustible.

-Fet, senyor -M3 va assenyalar el quadern de dades a l'habitació d’en Wedge -. El pla primari de la missió ja ha estat descarregat perquè el revisi.

Wedge va somriure.

-Gràcies -va dir recollint els llençols i va sortir del llit -. Porta’n caf, molt, per a mi i per la sala de preparació. Tinc la sensació que aquesta missió no és una que puguem volar
adormits.

Següent