La Guerra del Bacta (X)

Anterior

10

Còrran va fer una última verificació dels seus instruments, però tot semblava en ordre. La seva pantalla mostrava que li faltaven quinze segons per a la reversió a l'espai real.

-Agafa't Xiulador, això pot ser molt estrany.

Sabia que no hauria de ser res fora de l'ordinari, però no podia escapar a la sensació de què anava a succeir una cosa estranya. Sentia que no era per algun dels factors desconeguts associats amb la missió, perquè en realitat no n'hi havia. Les seves dades d'intel·ligència sobre el comboi de bacta havien estat fiables i confirmats. L’esquadró hauria de ser capaç d'atacar i allunyar-se amb temps de sobres abans que Cor de Gel pogués muntar qualsevol tipus d'operació de rescat.

La inquietud de Còrran venia del fet que en aquesta missió li demanaven que fes alguna cosa contra el que havia lluitat tota la seva vida. El seu pare i el seu avi havien lluitat contra això durant totes les seves vides.

Fins i tot Nejaa Halcyon havia combatut als pirates que aguaitaven els combois interestel·lars. Còrran, que una vegada havia estat oficial de la divisió anticontraband de la Força de Seguretat de Corèllia, s'havia tornat un pirata.

Racionalitzar i justificar el que estava a punt de fer era extremadament simple. Elscol Lloro havia dit des del principi que era important fer enutjar a Isard, i segur que robar un comboi de bacta ho faria. També l’obligaria a dedicar part dels seus recursos a protegir els combois futurs. Fins i tot si l'Esquadró Murri mai s'enfrontava a les tropes d’Isard, el gran nombre de vols que haurien de fer els destructors hauria de posar a prova les seves tripulacions i equips, forçant-la a obtenir més subministraments del mercat negre a preus inflats.

Sense deixar de desgastar-la per a nosaltres.

El comptador en la part superior de la pantalla va arribar a zero, llavors el túnel blanc fora de la seva cabina es va trencar en punts de llum que al seu torn es van tornar estrelles. Davant d'ell, el sol groc en el cor del sistema Chorax omplia la quarta part del cel, amb un únic gran planeta perfilat davant d'ell com la pupil·la d'un ull gegantí.

Com un raig de llàgrimes que queia del planeta, s'allunyaven les naus del comboi de bacta, el seu vector de sortida era el mateix pel qual entrava l'Esquadró Murri. Encara que s'acostaven ràpidament, Còrran no podia distingir cap detall visual de les naus thyferranes, però Xiulador li va mostrar ràpidament els esquemàtics d'elles. De tres-cents metres de llarg, des del pont a la proa als hiperimpulsors, les naus cisterna de bacta tenien gairebé l'aspecte d’insectes. La secció central de la nau tenia dues parts, cadascuna de les quals contenia sis cilindres de càrrega. En els diversos sistemes en els quals es detenia el comboi, unes naus més petites anaven fins a les naus del comboi i desenganxaven un dels cilindres de la panxa dels transports, i a canvi n'inserien un altre cilindre al seu lloc. El cilindre retornat podia estar buit, però la majoria d'ells contenia els productes natius dels mons que s'enviaven de tornada a Thyferra o es tornaven a intercanviar pel camí.

Còrran va teclejar el seu comunicador.

-Aquí Nou, Líder Murri. El comboi està just on se suposa que ha de ser. Encara no hi ha contactes hostils.

-Rebut, Nou. Estigues a l'espera -La veu d’en Wedge es va tallar per un moment, llavors va sorgir dels altaveus del seu casc -. Comboi de bacta, aquest és Wedge Antilles. Prepareu-vos per canviar de curs a les coordenades que els vaig a subministrar.

Una nova veu respondre a la unitat de comunicacions.

-Antilles, aquest és el Comboi Thyferrà Delta-Dos-Nou. No reconeixem la seva autoritat per donar-nos ordres.

-Ho faran. Grup de vol dos, comencin el seu atac.

-Rebut, Líder Murri -La veu d’en Tycho bombollejava de confiança -. Vuit, Nou i Deu, amb mi. Col·loquin estabilitzadors-S en posició d'atac.

-Entès, senyor -Còrran va empènyer la palanca lleugerament cap a l'esquerra i va empènyer cap endavant l'accelerador per posar el seu Ala-X a l'esquerra de Tycho. Nawara Ven, en el Vuit, es va col·locar enrere i a estribord de Tycho mentre que Ooryl va posar el seu Ala-X en la formació a babord i darrere de Còrran. Van accelerar com una unitat cap a la llarga filera de naus cisterna i naus de suport. Les naus de suport seran les que estiguin armades.

Les naus de suport eren quadrades i en realitat només eren vaixells de càrrega que portaven menjar i altres provisions per al comboi, es van avançar ràpidament de les cisternes i es van posar en posició per protegir els seus objectius. L'estratègia de formar una paret davant dels vaixells de càrrega podria haver funcionat si la batalla tingués lloc en un planeta i els Murris usessin lliscadors terrestres, però en l'espai el grup atapeït de vaixells de càrrega només feia que eludir-los fos molt més fàcil.

Còrran va pressionar una tecla de la seva consola.

-Set, detectat sis vaixells de càrrega en aquest grup davant nostre, però hi havia vuit originalment. Estan fent de pantalla a alguna cosa.

-Rebut, Nou. Els dos que falten són els més grans. Mantinguin els ulls oberts per qualsevol truc.

Sobtadament la formació de vaixells de càrrega es va obrir com una flor i vuit caces van brollar per l’obertura a tota velocitat d'atac. Amb quatre Caçadors de Caps Z-95 amb els blàsters rugint per davant, els caces thyferrans van avançar cap a la formació dels Murris. Còrran va llançar tota l'energia d'escuts als escuts davanters, va centrar la mira en un dels Caçadors de Caps que acceleraven i va oprimir el gallet.

L’andanada quàdruple de foc va penetrar els escuts del Caçador de Caps. Els raigs vermells van caure en la unió entre l'ala de babord i el fusellatge, arrencant-la. El motor d'aquesta ala va explotar i la nau mateixa es va allunyar girant en una barrina plana. Còrran es va desviar cap a estribord per passar per sota de la seva trajectòria de vol, llavors va tirar enrere de la seva palanca de comandaments per fer un ris cap el rastre dels caces thyferrans. Igualant els escuts, va invertir l'Ala-X i es va abalançar cap a la cua del segon grup de caces thyferrans. Era un grup mixt consistent de dos caces TIE i dos "Lletjos": naus híbrides que consistien de la cabina en forma de bola d'un TIE unida a les càpsules de motors d'un Ala-Y.

-Deu, vols les Ales mortals, o me n'encarrego jo?

-Ooryl estaria encantat d'encarregar-se d'ells.

-Tinc el teu ala, Deu -va dir somrient Còrran mentre Ooryl accelerava i es desviava cap a estribord mentre que els Lletjos viraven per evitar-los.

Encara que de cost accessible i efectius per a la majoria de les tasques de seguretat d'un comboi, els Lletjos no eren adequats per enfrontaments contra caces de grau militar. La variant Ala mortal, sovint anomenada Ala-TIE pels que hi volaven, patia dels defectes de les parts que els componien. Tenien la mandra d'un Ala-Y combinada amb la manca d'escuts d'un TIE. Còrran hagués preferit que li donessin un blàster i li permetessin anar surant a una baralla que pilotar una d’aquestes coses.

Va vigilar la ubicació dels caces TIE mentre Ooryl anava rere dels Lletjos. Encara que l’exosquelet del gandià li feia veure’s pesat i maldestre en terra, al seu maneig d'un Ala-X no li faltava res de fluïdesa ni tampoc de delicadesa. Mentre el tret al passar de Còrran contra el Caçador de Caps havia estat un tret de sort, Ooryl tenia una facilitat per fer exactament aquest tipus de danys a propòsit. Dispara com si els raigs làser estiguessin sent racionats.

Ooryl va disparar una andanada doble de foc làser, enviant dos rajos escarlata a clavar-se com llances a la cabina en forma de bola de l'Ala mortal líder. Res va explotar, encara que l'atmosfera que s’escapava va encendre’s en una flamarada per un moment. L’Ala mortal va seguir avançant per l’espai, però ara es va començar a anivellar del ris ascendent que havia estat executant. Aquest moviment convidava un segon tir, però quedava clar que el primer havia matat el pilot, deixant que la nau volés sense cap intel·ligència en els controls.

Desafortunadament per a ell, el company d'ala de l'Ala mortal no es va adonar que el seu company havia mort. Volant en formació perfecta, també es va començar a anivellar. La desviació lateral d’Ooryl el va deixar apuntant directe cap a la popa del caça. Ooryl li va disparar dues andanades làser abans que el pilot pogués començar a maniobrar. La primera va encertar en la càpsula de babord, fent-la esclatar en flames abans de ser arrencada. La segona va debilitar la unió entre l'altra càpsula i la cabina. El motor es va arrencar a si mateix, sortint disparat com un coet cap al sol de Chòrax, mentre la bola volava fora de control.

Una petita explosió va coronar de foc la part superior de la cabina. Un tap rodó va sortir disparat, aleshores el va seguir el pilot, en un seient de pilotatge amb un propulsor de coet al suport. Va allunyar al pilot de la nau condemnada cap a l'espai. El seient de pilotatge li donava al pilot un control marginal sobre el seu destí, ja no es dirigia a l'espai profund en un caça sense control, però si una nau no el recollia en mitja hora, moriria d'asfíxia o de fred.

Còrran va teclejar el seu comunicador.

-Tenim un dolent EV -El grall urgent de Xiulador va venir abans que qualsevol resposta -. Entès, Xiulador, s'acosten TIEs. Deu, torna amb mi.

-Deu complint la teva ordre.

Còrran va agitar el cap mentre elevava l'Ala-X de l'estabilitzador de babord i va tirar de la palanca. Si qualsevol altre pilot de la unitat hagués enderrocat als Ales mortals estaria radiant, o si més no mostraria excitació en la veu, però Ooryl no. L'única forma d'adonar-se si estava excitat o avergonyit sobre alguna cosa era escoltar com es referia a si mateix. Els gandians sentien que la major arrogància era referir-se a si mateixos amb un pronom personal a menys que el lideratge gandià sentís que el gandià en qüestió havia fet una cosa tan extraordinària que qualsevol gandià sabés a qui es referia. Com a resultat, quan Ooryl estava content es referia a si mateix com Ooryl, quan estava disgustat com Qrygg, i quan estava realment mortificat com a gandià, es permetia caure en l'anonimitat quan creixia la seva vergonya.

El seu ego és tan fort com el de qualsevol de la resta de nosaltres, només té una millor forma de portar-lo.

Còrran va invertir la seva Ala-X i es va anivellar per a un encreuament cara a cara amb els TIEs. El TIE d’endavant es va apartar, però el que el seguia va començar una maniobra de tirabuixó que el va fer saltar el suficient com perquè resultés un blanc difícil. Còrran li va llançar un tir ràpid, i es va elevar seguint el TIE que escapava. És el menor de dos mals.

El TIE se sacsejava de dalt a baix, però feia molt poques maniobres laterals. És un novell i ha estat entrenant en una atmosfera. Els panells solars octogonals del TIE causaven molts problemes al maniobrar en una atmosfera a causa de la resistència que oferien, però elevar-se i baixar no oferia cap problema en un TIE. A l'espai no hi havia atmosfera que limités la maniobrabilitat del TIE, però el pilot que estava perseguint encara no havia tingut l’oportunitat d'aprendre aquesta lliçó.

I la lliçó que aprendrà aquí és d'una naturalesa completament diferent. Còrran va girar l’Ala-X de l'estabilitzador-S de babord. On el moviment de dalt a baix que havia fet abans que el TIE resultés un blanc difícil, el gir d’en Còrran el deixava atrapat entre els làsers de l'Ala-X. El dit d’en Còrran es va estrènyer sobre el gallet, escopint foc làser sobre la seva presa. El tret quàdruple va evaporar l'ala de cèl·lules solars de babord, fent que el TIE deixés un rastre de tentacles esfilagarsats de metall que es congelava pel costat esquerre. Còrran va empènyer endavant la palanca per corregir la seva punteria, però abans que pogués tornar a disparar, la seva cabina es va omplir del xiuxiueig de foc làser colpejant el seu escut de popa. Tombant bruscament la palanca a l'esquerra i empenyent-la endavant, Còrran fer que el seu caça executés una picada en espiral que el va allunyar del caça TIE ferit.

Un cop d'ull a la pantalla del seu sensor de popa va mostrar que el TIE que quedava seguia amb ell.

Aquest tipus és realment bo.

-Deu, tinc un a la cua.

-Deu està intentant evitar una fixació.

-Rebut, Deu -Còrran va arrufar les celles -. Xiulador, esbrina qui té una fixació d’armes en Deu.

Sabia que havia de ser un dels vaixells de càrrega que tingués una bateria de míssils o un llançamíssils de protons a bord. La majoria dels vaixells de càrrega no portava aquest tipus d'armes, solament per l'espai necessari per emmagatzemar els míssils i l'equip sensor, però els que ho feien podien ser molt efectius contra els pirates, perquè podien enfrontar-se usant el major abast dels míssils.

Xiulador li va cridar.

-Sí, ja sé que tinc, er, tenim un caça a la nostra cua - Còrran va girar i va pujar, llavors va tornar a girar i va sortir disparat en angle recte a la línia del seu ascens -. Jo m'ocuparé d'ell, tu només digues-me el que vull saber.

El TIE va anar darrere d’ell. Aquest tipus és molt bo. El seu caça pot igualar al meu en velocitat i maniobrabilitat. No vol deixar-me que anem cap contra cap perquè els meus escuts em donen un avantatge fent això. Ha de romandre en el meu arc de popa i seguir desgastant els meus escuts per destruir-me, així que li permetré fer-ho.

Còrran va canviar el seu control de foc de làsers a torpedes de protons i va preparar al caça per disparar de a un a la vegada. Va mantenir una mà fluixa a la palanca i es va sacsejar una mica, però va permetre que el seu perseguidor li llancés un parell de tirs. Van fer grinyolar l'escut de popa, però no li van penetrar.

Espero que això doni resultat. Còrran va reduir el seu impuls a zero, llavors va tirar de la palanca fins al seu estèrnum. El morro de l'Ala-X es va elevar i va girar, assenyalant directe cap al TIE. El TIE es va allunyar immediatament a babord, així que Còrran va oprimir el pedal del seu timó etèric esquerre i va fer que el morro de l'Ala-X seguís la trajectòria de vol del TIE. El requadre de mira va passar del groc al vermell, i Xiulador va emetre un xiscle en un to continu que indicava la fixació de blanc.

Còrran va disparar un míssil.

El torpede de protons va traçar una ratlla de flames blaves mentre avançava cap al TIE. En realitat va sobrepassar al seu blanc quan el pilot del TIE va executar una volta i va treure el panell solar d’estribord de la trajectòria del torpede. Els sensors de proximitat del torpede de protons el van fer detonar, omplint l'àrea al seu voltant amb un núvol de metralla que s'expandia ràpidament. Abans que el pilot del TIE pogués reaccionar, petits trossos de metall va perforar la carlinga de transpariacer trencant-la en un milió de fragments esmolats com navalles, que van procedir a reduir tot el que hi havia a la cabina a residus.

Còrran va veure com el caça TIE començava a girar mandrosament per l'espai. Quan em vagi, espero que sigui així de ràpid. Que no hi hagi demores per a mi.

El to gemegaire de Xiulador semblava ser un ressò d'aquesta sensació.

-Aquí Nou, estic fora.

-Aquí Set, Nou. Tots nosaltres estem nets.

Còrran va fer girar la seva nau i va veure dos vaixells de càrrega flotant a l'espai amb incendis rugint al seu interior.

- Ordres, senyor?

Tycho va respondre ràpidament.

-Wedge ha convençut al comboi que una vegada que facin el viatge de lliurament per a nosaltres, seran lliures de marxar. Formeu-se amb Ooryl, i prenguin dues naus cisternes per al seu viatge. Esclavitzaran els seus ordinadors de navegació amb els seus. Una vegada que la càrrega sigui lliurada, deixin-los anar i tornar a la seva base.

-Entès, senyor -Còrran va permetre que una rialleta baixa sorgís de les profunditats de la seva gola -. Bé, Xiulador, no és un gran cop contra Cor de Gel, però és alguna cosa. Ho prendré com una bestreta per allò que li donarem més tard.

Següent