La Guerra del Bacta (VII)

Anterior

7

-Oh -va dir Còrran sense immutar-se -, suposo que has sortit a la teva mare.

Encara que va veure diversió i sorpresa en el rostre de Mírax, i va veure que floria un somriure en el rostre de Gavin, Còrran no desitjava altra cosa més que l'oportunitat d'inhalar i aspirar aquestes paraules de les orelles de tots. Podria existir un comentari més estúpid que pogués haver dit? Li van venir al cap una dotzena de candidats, incloent-hi diversos que podrien haver-li recordat a Booster el seu pas per Kèssel. Està bé, podria haver estat pitjor, però això no és molt.

El riure de Booster Térrik va acabar abruptament.

- Mírax, qui és ell, i per què no hauria de mostrar-li el perquè els altres em tenen por?

Un somriure es va acomodar a la cara d'ella, però els seus ulls es van endurir.

-Aquest és Còrran Horn.

- Horn? -La veu d’en Booster va baixar a tons de baix -. Aquest és el noi de Hal Horn?

Còrran es va girar per enfrontar al pare de Mírax.

-Ho sóc.

Les mans d’en Booster es van tancar en punys de la mida del cap d’en Còrran.

-Llavors, no hi ha cap raó per la qual no hauria de donar la pallissa que li devia al seu pare. Si no et molesta, Huff.

El corpulent Darklighter va moure el cap.

-Preferiria que ho facis fora, però a part d'això, colpeja tot el que vulguis.

Mírax va fer un pas posant-se al costat d’en Còrran.

-Hi ha una raó, Pare.

El rostre de Booster es va suavitzar per un moment, llavors va arrufar les celles.

-Ja he sentit abans aquest to de veu. No vols que em baralli amb ell. Fins i tot vols que m’agradi, però no hi ha cap raó en la galàxia per la qual hauria d’agradar-me.

-Sí, n'hi ha.

- Per què m’ha d’agradar el fill de l'home que em va enviar a Kèssel?

-Perquè a mi m'agrada.

- Què?!

Mírax va lliscar una mà en la de Còrran.

-Ja m’has sentit. Còrran em va salvar la vida, jo vaig salvar la d'ell, i ens agrada. Molt. -Ella li estrènyer suaument la mà -. Pots intervenir en qualsevol moment, Còrran.

- Jo? Tu ho estàs fent molt bé.

El rostre del seu pare va passar per tota mena de contorsions.

-No, no, cap filla meva. Si la teva mare no estigués morta, això la mataria, ho saps -va grunyir Booster, llavors va clavar una mirada assassina en Còrran -. I tu! El teu pare estaria mortificat. El teu avi s’arrencaria els cabells. Un Horn en companyia de la meva filla! És impensable.

El rostre de Mírax es va tornar una màscara de fúria semblant a la del seu pare.

-No és impensable en absolut, almenys no per a algú que estigui disposat a utilitzar més que una sinapsi per fer-ho. Desperta, Pare. L'Emperador ha mort. És una nova galàxia.

Booster va bellugar el cap, llavors va mirar a Huff.

-L'Emperador mor, i la doble hèlix de l'ordre natural es retorça en sentit completament invers. Només cal que comenci a ploure aquí a Tatooine, i tu tindràs un trànsit de turistes venint als esbarjos al costat del mar.

Huff va somriure.

-En realitat, ja tinc escollits alguns llocs en cas de tal eventualitat.

-Segur que sí -Booster va tornar a arrufar les celles a la seva filla -. Un Horn! ¡El fill de Hal Horn! No hauria volgut això ni per tot el brillestim de la galàxia.

-El que tu vols per a mi, i el que jo vull per a mi mateixa han estat coses diferents des fa molt de temps, pare -Mírax va deixar caure la mà d’en Còrran, i llavors va caminar fins al seu pare i li va donar una abraçada i un petó -. Això no disminueix el plaer que sento per tornar-te a veure.

Booster li va tornar l'abraçada aixecant la seva filla del sòl de manera que la seva ampla esquena musculosa l’ocultava de vista d’en Còrran. Còrran no va poder sentir el que el pare li va dir a la filla, però els somriures en els seus rostres quan es van tornar a girar li va dir que l'intercanvi no havia estat desagradable.

Booster va mantenir el braç esquerre embolicant les espatlles de Mírax i es va recolzar el puny dret al maluc.

-Em sap greu sentir sobre la mort del teu pare. No es va perdre cap amistat entre nosaltres, però respecto la seva tenacitat.

-I el meu pare respectava el teu enginy -Còrran li va oferir a Booster un somriure de llavis atapeïts i va obtenir el mateix en resposta. Va alçar la barbeta -. Huff ha indicat que tu estaves negociant per les restes d'un dipòsit d'armes imperial. Pel que Mírax em va dir, tenia la impressió que estaves retirat i només tractaves amb articles de col·lecció.

-Et sorprendria el que costen els artefactes anteriors a la caiguda de l'Imperi en aquests dies.

- Hi ha un munt de col·leccionistes d'armes allà fora?

Booster va arronsar les espatlles.

-Vostès els rebels van fer que fer-li la guerra al govern es tornés tan popular que tothom ho està intentant en aquests dies.

- Així què tu els vols abastir?

Booster va somriure.

-Jo sóc només un intermediari.

Huff es va fregar les mans.

-Llavors, aquí podem tenir una subhasta. Comencin les ofertes.

Còrran va moure el cap.

-No hi haurà ofertes. Necessitem el que vostè té. Ho obtindrem.

Booster va parpellejar, molt sorprès.

- Necessiten? Necessiten? No sou a Corèllia, Horn. Aquí no tens autoritat. Les teves necessitats són immaterials.

Mírax va sortir de sota el braç del seu pare.

-No és Còrran el que necessita aquestes coses. Les necessita Wedge.

El somriure del Darklighter major es va tornar una mica més ampla.

-Molt bé, portin a Wedge Antilles, i llavors tindrem la nostra subhasta.

- Wedge, eh? -Booster li va arrufar les celles a Mírax, llavors va mirar a Huff-. Dona’ls-hi.

-Molt bé, si no vols prendre part, jo no m'oposo -El somriure d’en Huff es va encongir mentre es tornava cap a Còrran -. El que tinc els costarà dos milions de crèdits... quatre si esperes que confiï que me'ls pagui la Nova República.

Booster va estirar el braç i li va donar a Huff un suau copet a l'espatlla.

-Et vaig dir que les hi donis.

-Ho estic fent.

-No, estàs negociant quan et vaig dir que hauries d'estar donant.

Huff es va veure confús per un moment, i Còrran va poder identificar-s'hi.

- Vols que les doni gratis?

Booster va assentir.

-Si no ho fas, crec que trobaràs que els registres de certes transaccions es podrien considerar palpatinístics si arriben a sortir a la llum.

-Això és extorsió.

-No, és fer un tracte. Jo tinc una cosa que tu vols, el meu silenci, i tu tens alguna cosa que jo vull, que li donis les armes a Wedge. Fem un intercanvi i tots quedem satisfets.

Mírax es va interposar entre Huff Darklighter i el seu pare.

-Extorsió o tracte, tant se val. No ho farem d'aquesta manera, i punt. Si ens portem les coses sense compensació, som tan dolents com els IMP. Si paguem preus inflats, serem tan estúpids com els IMP. Això no és el que passarà. Anem a ser justos en això -Va assenyalar a Huff amb un dit -. Em donaràs un inventari complet dels materials que estem mirant i ens deixaràs inspeccionar la mercaderia, triant peces a l'atzar per examinar-les per nosaltres mateixos. El meu pare prepararà una llista dels preus predominants de tots aquests articles en el mercat. Pagarem una mica per sota del preu normal perquè tothom sap que el pare d’en Biggs Darklighter no intentaria treure’n profit dels camarades del seu fill, però tu capitalitzaràs actius pels quals no tens ús aquí a Tatooine. Pagarem la meitat ara i la meitat quan prenguem possessió dels articles.

La papada d’en Huff es va sacsejar quan va moure el cap.

-Pagaran un quinze per cent per sobre de l'actual...

Mírax va alçar una mà.

-Prou. Vaig dir que anàvem a ser justos, però mai vaig dir que anéssim a negociar. Si vols negociar, començarem des de la posició del meu pare i avançarem fins als detalls de com vas a pagar el transport per portar els béns que et traiem de les mans.

Huff Darklighter va mirar fixament Mírax, estava bocabadat.

- Saps el que estàs demanant?

Mírax va esbossar un dolç somriure.

-Només el que és just.

Gavin va riure.

-Admet-ho, oncle Huff, acceptaràs els seus termes, perquè no aconseguiràs res millor.

-És veritat, accepto -Huff va assentir lentament amb el cap -Escolta'm, joveneta. Si alguna vegada necessites una feina estable, si us plau vine a veure’m. Tens talents que em serien d’utilitat.

Huff Darklighter els va convidar a romandre com els seus hostes mentre durés la seva visita a Tatooine. Van acceptar, no només perquè les habitacions que els hi va oferir eren millors que les que havien reservat a Mos Eisley sinó també perquè la família d’en Gavin va viatjar des de la seva granja per veure’l. Amb la presència de Booster i la reunió del clan Darklighter, la visita es va començar a sentir com unes grans vacances familiars.

Còrran va gaudir coneixent els pares d’en Gavin. El seu pare, Jula, tenia un rostre similar al d’en Huff Darklighter, però la manca de bigoti de Jula feia que resultés bastant fàcil diferenciar-los.

De la mateixa manera, el fet que el treball dur en una granja d'humitat a Jula l'havia deixat més endurit i maltractat que al seu pròsper germà també ajudava a diferenciar-los. Definitivament semblava haver afecte entre els germans, encara que Huff tendia a rebaixar a Jula al referir-se al cost de tal o tal document i fingir sorpresa quan Jula deia que no en tenia un.

Jula, per la seva banda, mostrava una increïble moderació i fins i tot resignació per la falta de modals del seu germà. Còrran va moure el cap. Si jo tingués un germà i em tractés així, la meva cunyada es quedaria vídua. Les respostes d’en Jula eren educades, i d'alguna manera la seva abstenció semblava molestar Huff més que el que ho hagués fet qualsevol confrontació directa.

La mare d’en Gavin, Silya, podria haver estat la bessona de Lanal Darklighter. La seva preocupació per Gavin es notava en cadascuna de les seves preguntes i comentaris, encara que se les va enginyar per evitar les llàgrimes excepte en una o dues ocasions. En la forma en què mirava a Gavin, Còrran va reconèixer la mateixa expressió que havia tingut la seva mare quan ell es va graduar a l'Acadèmia de la Força de Seguretat de Corèllia. L'orgull i la por, els somnis i els malsons d'una mare, lluitaven per prevaler entre si.

Gavin es va tornar ràpidament el centre focal de la congregació. Va emocionar als seus cosins i germans menors amb històries del que havia vist i havia fet, encara que Còrran va notar que li va treure importància a com gairebé el maten a Talasea. Això no el va sorprendre, però també estava clar per Còrran que Jula no s'havia perdut el que no es va dir. L'espectre de la mort d’en Biggs formava els fonaments per a cada pregunta i cada comentari.

I la comparació entre Gavin i Biggs alimenta l'anàlisi de les històries que està explicant. No hi havia cap dubte que Biggs havia estat un heroi i havia actuat heroicament. La seva mort a Yavin li havia permès a Luke Skywalker destruir l'Estrella de la Mort. La seva mort marcava l'extrem perill de la situació i no era inesperada, donades les circumstàncies. Tanmateix, les situacions en les quals s'havia trobat Gavin no havien estat menys perilloses, però havia sobreviscut. Còrran suposava que els pares de Gavin devien d'estar pensant que això el feia millor que Biggs en certa forma indefinible, i per Huff plantava les llavors del dubte sobre com de gran que havia estat el seu fill.

Com que ell havia estat el fill únic d'un fill únic, la reunió de la família Darklighter li donava a Còrran una finestra a una dinàmica familiar completament diferent. A causa que hi havia tants fills entre els quals es compartien les coses, els límits personals i les idees de pertinença estaven debilitades. Els nens petits semblaven veure tots els adults com a part de la família, asseient-se sense por a la seva falda o demanant-li permís o ajuda.

Al principi Còrran es va sentir amenaçat, en part a causa del gran caos de la situació però principalment pel fet que els nens li posaven una gran responsabilitat a les mans. El fet que a cap dels Darklighter semblés importar-li que els seus fills li prestessin atenció, sempre que els nens no semblessin molestar o es comportessin malament, significava que havia d’acceptar la responsabilitat i actuar en conseqüència. La franquesa de les famílies el va atreure i ells ho van acceptar, però Còrran no estava segur de si estava llest per ser acceptat.

Mírax i el seu pare, en contrast, formaven un petit grup aïllat dins dels esdeveniments més grans. Els baixos tons de la seva conversa, el seu riure lleuger i la comoditat general que semblaven sentir quan estaven junts li recordava molt a Còrran de com havia estat la seva relació amb el seu propi pare. Hal Horn havia estat amic i confident a més de pare i company de treball. Còrran sempre havia pensat en la família com un lloc on podia obrir-se i obtenir consells sense por de la censura o al ridícul. La sang compartida significava que per sota de tot hi havia una aliança que cap desacord podria trencar. Ell i el seu pare havien estat en desacord en moltes coses, però el que els unia era molt més fort que qualsevol cosa que pogués dividir-los.

Malgrat l'intent de tots per incloure'ls en el que estava succeint, Còrran va començar a retirar-se una mica a mesura que la malenconia per la mort del seu pare traspuava lentament al seu cor. Li resultava molt fàcil imaginar-se el seu pare en la reunió, tornant a escoltar el seu riure i veient com reaccionaven els altres a les històries que Hal solia explicar. Ell els hi hauria encantat. I a ell també li hauria encantat ser aquí.

Un calfred gelat va baixar per la columna vertebral d’en Còrran. La franquesa de les famílies era com una vibronavalla que es recargolava en les seves entranyes. El seu pare, Hal Horn, havia conegut al seu propi pare, el Mestre Jedi Nejaa Halcyon. Hal mai li havia dit res de Nejaa. Sé que ho va fer per protegir-me, però sé que hauria d'haver estat orgullós del seu pare.

Quan li vaig explicar que tenia "pressentiments" i em va dir que els seguís, ell sabia que eren manifestacions de la meva... de la nostra... herència Jedi. Aquesta era la seva forma secreta d’explicar el seu orgull, però deuria d’haver-lo fet trossos haver de romandre en silenci. Potser planejava explicar-me sobre això més tard, després que els rebels haguessin destruït l'Imperi, però no va arribar a viure fins a aquest moment.

Còrran es va absentar de la reunió, caminant pels graons que anaven a la superfície del planeta. Els sols bessons s'havien posat, deixant que la calor del dia radiés l'espai. El fred que començava a apoderar-se del desert també va començar a rosegar-lo. Va trobar un aliat disposat a la pena que xipollejava en les entranyes d’en Còrran.

-Disculpi, tinent Horn, no vull ficar-m’hi.

Còrran es va girar per mirar cap enrere i va veure la figura de Jula Darklighter delineada contra la resplendor del pou de la mansió.

-No és una intromissió, senyora. Vinc d'una família petita, així que això em resulta aclaparador.

-Jo vinc d'una família gran, i és aclaparador -Jula va mirar avall a terra i va tocar amb el peu una crosta d'àlcali, convertint-la en pols -. Volia agrair-li per tenir cura del meu fill enllà fora.

Còrran va somriure, però va moure el cap.

-Gavin es cuida sol allà fora.

-Va dir que tu tenies confiança en ell i vas fer que un altre pilot deixés de molestar-lo. No ho va dir d'aquesta manera, saps, però ell no és tan difícil de llegir.

Còrran va riure suaument.

-No, el teu noi, el teu home, tendeix a digitalitzar i transmetre les seves emocions. Tot i que la situació a la qual es refereix, va ser una en la que un altre pilot, Bror Jace i jo vam tenir un petit conflicte, i per casualitat Gavin es va trobar en el mig. M'alegra que tenir la meva confiança li hagi donat ànims, perquè creia i crec en ell i en les seves habilitats, però no necessita cap protecció. Heu criat a un home del que pots estar orgullosa.

Jula va somriure i va assentir, llavors va mirar a Còrran als ulls.

-Gairebé va acabar igual que Biggs, oi?

-Tots gairebé acabem igual que Biggs, senyora. L'Imperi pot estar en retirada, però hi ha molta gent disposada a lluitar per ells -Còrran es va dur una mà a l’estèrnum i inconscientment es va tocar el medalló Jedi que portava -. Gavin ha resultat ferit i gairebé es mor, però el fet va ser que és massa dur per morir. Com a pilot, s'està tornant cada vegada millor i ha acabat amb una bona porció dels enemics que hem enfrontat. És valent sense arribar a ser estúpid. Ell és el tipus de persona que forma la columna vertebral de la rebel·lió i és la raó per la qual ha aconseguit el que ha aconseguit.

-El que estàs dient, tinent Horn, realment m'enorgulleix molt -Jula va sospirar -. També em fortifica per anticipar el pitjor. M'imagino que els teus pares estan igual de preocupats i orgullosos de tu.

Còrran va arrufar les celles.

-Els meus pares estan morts, senyora.

-Em sap greu.

-Gràcies -Jula va assenyalar enrere amb el polze cap als sons de la reunió -. Això no ha de ser fàcil per a tu, oi?

Còrran va arronsar les espatlles.

-Comparat amb una presó imperial, en realitat és molt bonic. El truc és que allà tenia un punt focal per als meus pensaments negatius... la gent que em tenia pres. Aquí no existeix aquest punt focal.

-Potser això vol dir que hauries de deixar anar els teus pensaments negatius -Jula li va donar una copet a l'espatlla -. No hi ha res dolent a sentir i reconèixer el dolor, tinent Horn. El crim és deixar que et tingui presoner. Vine, torna, i farem tot el que puguem per alliberar-ho.

Té raó. Lamentar està bé, però no aquí i no ara. Còrran va somriure.

-Gràcies. Crec que tornaré amb el grup. Lluitant contra els IMP he estat en tants llocs on m'odiaven, és grandiós, per una vegada, ser benvingut tan obertament i graciosament.

-Me n'alegro que et sentis així -Jula va posar un braç sobre l'espatlla d’en Còrran i el va portar de tornada cap a la llum -. Els Darklighter creiem en el fet de tractar els amics com a família i a la família com amics, i sempre ens alegra afegir-ne a algú més a la família.

Següent