La Trampa de Krytos (XXXVIII)

Anterior

38

Tot i que els ulls d’Iella li cremaven per la fatiga, l'adrenalina que li corria per les venes la mantenia en un estat hiper-alerta. Portava sense esforç l’aerolliscador pels canons i precipicis de Coruscant, apropant-se lentament a l'edifici de la Cort de Justícia. Nawara Ven i Kírtan Loor estaven asseguts enrere, l'advocat continuava fent preguntes que Loor contestava amb altiu desdeny.

Tornar a veure a Loor havia estat xocant per a ella. El va reconèixer a l'instant, però no sense dificultat. Sempre havia estat prim i cadavèric, encara que ara la seva pell s'havia tornat grisenca i se li havia tensat sobre els pòmuls i al voltant dels ulls. Intentava demostrar que estava supremament confiat, però les seves respostes entretallades i comentaris lacònics li van revelar la seva por.

Iella no tenia cap dubte que si Còrran hagués estat amb ells en el refugi segur en el que li van prendre declaració a Loor, Loor s'hagués ensorrat com un ryshcate passat. Còrran tenia el do de concentrar-se en la debilitat del sospitós. Es donava compte d’en què estaven mentint, llavors hi pressionava i pressionava sobre aquests punts, marcava les inconsistències, i augmentava la pressió fins que el sospitós confessava.

Loor s'havia resistit a donar-los una confessió completa. Va treure una targeta de dades on, segons va dir, havia guardat codificades i encriptades les fitxes dels operatius de l'imperi dins de la burocràcia. També els havia garantit que a la banqueta revelaria la identitat del traïdor dins de l'Esquadró Murri. Després d'això, per tal que els altres detalls del seu tracte de rendició es complissin, els lliuraria la clau per a la rutina d'encriptació de la targeta de dades.

"Està bé," havia dit ella, "però pots donar-nos el nom de l'assassí d’en Còrran?"

Loor havia somrigut fredament. "El traïdor li va allargar la trampa, i el traïdor els hi lliuraré. Per altra banda, l'assassina d’en Còrran va ser Ysanne Isard. A ella l'hauran d'atrapar vostès."

I d'alguna manera la t'atraparé. Iella va revisar el sistema d'escaneig avançat a la consola de l’aerolliscador. L'escàner comparava els perfils de tot el tràfic que havien trobat fins ara amb tot el que detectava a mesura que continuava el viatge. Les coincidències indicarien si els estaven seguint, però res havia passat l'estàndard de l'ordinador per a una amenaça.

Molt bé. Fins ara no tenim companyia.

-Ens acostem a l'estacionament. Entrarem en el sector de seguretat, i llavors ens
dirigirem al Tribunal de Justícia.

Volia afegir que els pròxims segons, mentre baixava la velocitat per ingressar a l’edifici, serien en el moment més vulnerable de tot el viatge. Un sol torpede de protons o míssil de commoció podria destruir l’aerolliscador en un parpelleig. Una ogiva activada per temps o per proximitat es podria llançar des de qualsevol lloc i abatre’ls.

L’aerolliscador va entrar al túnel fosc i va reduir la velocitat. Al capdavant una projecció hologràfica verda canviava cíclicament per diversos alfabets. Les paraules "No hi ha lloc" van aparèixer en bàsic per sobre i sota de qualsevol que fos l'idioma que es mostrava en el mitjà. La resplendor verda il·luminava la porta que impedia seguir endavant.

Iella va oprimir un botó a la consola i llavors va ingressar el seu codi de seguretat. En lloc de donar-li un nou codi de seguretat per portar a Loor a la cort, l’addició podria haver alertat als agents imperials que passava alguna cosa estranya, Halla Ettyk només havia bloquejat a tots els altres que tenien un codi, el que feia que el bloqueig s'assemblés a un error d'ordinador.

La porta es va retreure cap a terra.

Ja estem dins.

Loor es va acomodar en el seu seient de darrere.

- Et molesta, Iella, servir-me així d'escut?

-No més que la primera vegada que vas preguntar, Loor.

Va moure el vehicle cap endavant ficant-lo en l'àrea d'estacionament fosc, i a meitat de camí entre la porta i l'ascensor, llavors el va fer girar, perquè el morro apuntés enrere cap a la sortida. Va deixar que l’aerolliscador es detingués aproximadament a vint metres de l'ascensor.

- Et molesta haver de dependre de mi?

Loor va agitar el cap.

-De cap manera, estimada. Tens facilitat per a la lleialtat, no crec que vagis a canviar
per mi, i seràs fidel a la vostra missió. El teu treball és lliurar-me a la cort, llavors acompanyar-me a la sortida, quan hagi deixat enrere els meus crims com quan un trandoshà canvia de pell.

-Recordar-me que vas deixar lliure al trandoshà que va matar el pare d’en Còrran no ajuda a què em senti bé ajudant-te.

-No, suposo que no -Loor va sospirar indiferent -. Hauré de confiar que vols al traïdor d’en Còrran més que el que vols veure’m mort, oi?

-Això faràs -Iella va obrir la porta i va emergir de l’aerolliscador. Va fer una ràpida mirada al seu voltant, no va veure res, llavors va colpejar el sostre del vehicle -. Vinga, surtin. Està tot net.

Mentre els altres dos deixaven el vehicle, Iella va treure el seu blàster i va revisar la cèl·lula d'energia.

Bé, càrrega completa.

-Vinga. Entrem a l'ascensor, jo ingresso el codi, i baixem a l'oficina de la fiscalia.
Simple, ràpid, i ningú sortirà ferit.

Loor es va posar la caputxa de la seva capa.

-Després de tu.

Iella li va grunyir i va avançar cap a l'elevador, prenent una posició a la dreta del grup.
Sostenia el blàster amb les dues mans, aixecat-lo al costat del seu rostre, amb el canó apuntant cap al sostre de ferrocret. Continuava mirant al seu voltant, cap endavant i cap enrere, i als costats mentre caminava cap a l'ascensor, intentant percebre qualsevol moviment, qualsevol cosa fora de l'ordinari. De l'altre costat, encara que estava desarmat, Nawara semblava en el mateix estat d'alerta.

Entre ells, amb la capa ondulada per inflar la seva silueta a la mida del seu nom clau, Loor caminava confiat. Encara que ella no podia veure-li el rostre, la seva postura i forma de caminar indicaven que la seva precaució li semblava gairebé divertida. La concessió d'immunitat l’ha fet sentir invencible.

Iella va sentir l'esmunyedissa carícia d'un bri de teranyina que li va fregar la galta dreta. La va apartar amb la mà esquerra i la va sentir tallant-se prop de la seva orella. Li va semblar estrany, llavors sinistre quan va veure a Nawara apartar un bri similar amb una de les seves cues cefàliques.

Les portes de l'ascensor, a tot just deu metres de distància, es van obrir amb poc més que un xiuxiueig.

Mentre les portes de l'ascensor es separaven, Loor va sentir que se li accelerava el pols. El temps va baixar de velocitat fins que els nanosegons demoraven hores a passar. Les seves emocions es van eriçar, la por es va trenar amb el triomf. La por venia de la comprensió que podria morir, perquè segurament un assassí o diversos aguaitaven a l'ascensor. Podria estar mort abans que aquestes portes es tornessin a tancar.

El triomf que s'entreteixia amb la por venia de la comprensió que Ysanne Isard el veia
com una amenaça digna de ser matada. Ella sempre l’havia menyspreat, s'havia mostrat condescendent, l'havia usat, i amenaçat amb descartar-lo. Ara veia com de poderós era en realitat. La desesperació que marcava aquest atemptat contra la seva vida li donava tota la mesura de la seva preocupació sobre el que ell podia fer per destruir-la.

Loor començar a somriure. Amb això em demostres que he guanyat!

Iella va començar a girar cap a la cabina apagada, baixant el blàster mentre quadrava la seva postura.

Una cosa negra es va moure a l'interior de l'ascensor, una ombra que es va convertir en la forma d'un home abalançant-se cap endavant, amb un blàster refulgent a cada mà.

- Mor, Derricote, mor! -Va cridar.

Uns raigs escarlates d'energia blàster van volar ardents cap al trio. Un li va donar a Nawara Ven al maluc dret. El va fer girar i el va llançar volant pels aires.

Abans que el twi'lek pogués caure a terra, un parell de raigs blàster van volar com llances cap al pit d’en Kírtan Loor. El primer, que li va donar amunt a la banda esquerra del cos, el va aixecar del sòl. El segon li va donar dalt de l'abdomen i al centre del tors, empenyent-lo cap enrere i cap avall. Va aterrar al costat del cos que es debatia d’en Nawara Ven i va relliscar la meitat del trajecte cap a l’aerolliscador.

Els anys d'entrenament van ser més ràpids que el pensament conscient d’Iella. Quan els raigs van començar a desviar-se en la seva direcció, ella simplement va disparar una andanada doble que va detenir la càrrega de l'assassí a només un o dos passos de l'ascensor. Els raigs el van apunyalar en les entranyes, fent-lo caure cap endavant. Els raigs de blàster de les seves armes van traçar línies paral·leles pel ferrocret mentre s'encorbava, s'ensorrava de genolls i llavors queia sobre el seu rostre.

Les seves pistoles blàster van caure repicant al seu costat, abandonades mentre les seves mans s'aferraven el seu abdomen destrossat.

Sense deixar d'apuntar amb el blàster, ella va córrer cap endavant i va allunyar les pistoles a puntades de peu.

L'assassí va emetre un so, un petit gemec, i ella va sentir que el món s'enfonsava. Va caure de genolls al seu costat i el va fer girar sobre la seva esquena. Fins i tot abans de veure el seu rostre, els sons que emetia i la sensació de les seves espatlles ossudes li van indicar de qui es tractava. El seu intel·lecte va ser momentàniament més fort que l'emoció, donant-li les claus que necessitava per confirmar la seva identitat, llavors es va retirar quan el dolor i la desesperació van explotar al seu interior.

Va recolzar el cap d'ell a la seva falda i el va apartar uns flocs de cabell de la cara.

- Per què, Díric, perquè?

-Lusankya.

L'alè d’Iella va quedar atrapat en la seva gola.

-No, no, això és impossible.

-Ella em va doblegar. Em va convertir en un dels seus. Em va plantar al laboratori d’en Derricote per vigilar-lo -Díric va fer una fera ganyota de dolor, i el seu cos es va posar rígid per un moment -. Em va enviar a matar-lo abans que pogués trair-la. No podia fer res més. Encara que no era ell.

Iella va agitar el cap.

-No. Era Kírtan Loor.

Díric va aconseguir esbossar un feble somriure.

-Molt bé. Mai em va caure bé.

Va estendre la mà cap al rostre d'ella, però mai va arribar.

-M'estic morint.

-No -Ella va treure un comunicador de la seva butxaca -. Trucaré als droides d'emergència mèdica.

-No, Iella, no. Isard em va convertir en allò que els altres acusen a Tycho de ser. Ell no ho és. També em va fer informar sobre ell. No puc ser salvat del que em va fer -Es va humitejar els llavis prims amb la llengua -. No puc viure sota sospita, com un titella. Faria que la vida fos... avorrida.

-Díric, no, podem ajudar-te.

-Aixó s’acaba. T'estimo. Ella volia que et matés. No podia resistir-me. - Va somriure dèbilment -. Vaig poder desafiar-la..., el mecanisme que obria l'ascensor havia d'estar connectat a una bomba. Vaig fer el que vaig poder. Perquè poguessis impedir que em traís a mi mateix matant-te. -El dolor li va contorsionar la cara -. Gràcies per alliberar-me.

Usant la mà, Iella va allisar l'expressió de dolor de la cara d'ell fins a tornar-li una de pau, llavors va comprendre que s'havia anat. Amb un nus a la gola i els ulls plens de llàgrimes, va baixar suaument el seu cap a terra de ferrocret i el besà per última vegada.

Kírtan Loor jeia al ferrocret i no podia sentir res. Sabia que això no era bo. Que s’estava morint era una conclusió ineludible i l’enfurismava. Va intentar alimentar aquesta fúria tant com va poder, però simplement es va consumir. La fúria i la ràbia en el seu interior van col·lapsar-se sobre si mateixes, van implotar en un buit negre que aspirava els últims trossos de la vida d’en Kírtan Loor.

I en el cor d'aquest buit existia un fet, l'única veritat que havia marcat tota la seva vida. Gil Bastra l'havia vist. Còrran Horn i Iella Wessiri l'havien vist. Ysanne Isard l'havia vist. Loor havia fet tant com va poder per combatre-la, però era un defecte innat i immutable. Faig suposicions. Em refuso a mirar més enllà d'ells per veure la realitat. Ells em van derrotar.

Tenia la mirada fixa en el sostre de ferrocret, buscant alguna veritat còsmica en els seus patrons desordenats però l'única veritat que va trobar el turmentava. Ella no va enviar un assassí a matar-me, el va enviar a matar Derricote. M'estic morint en el seu lloc, pels seus crims. Pot haver alguna cosa pitjor?

Per alguna raó li va venir al cap la imatge d’en Còrran Horn. Horn deia que no hi havia res pitjor que morir sol. Va lluitar per dissipar la idea, però quan la foscor va començar a envoltar-lo per la vora de la seva visió, va concedir que, per una vegada, Còrran Horn havia tingut raó.

Següent