Cert punt de vista (I)

Cert punt de vista

 

Charlene Newcomb 

I

- He, he, tinent, crec que aquesta vegada la té! -Va riure l'enginyer Dap Nechel.

La tinent Cèlia Durasha va passar la mà pel canó del seu blàster i va mirar a Nechel. Ella sabia el molt que l'alienígena barbut d'escassa alçada gaudia d'aquests duels rituals entre la navegant del Princesa Kuari i en Detien Kaileel, el cap de seguretat. Les seves bromes animaven la rutina del passatge del creuer de luxe al llarg de la Ruta Relgim entre Endoraan i Mantooine.

-Espera un moment, Dap -va dir ella, enfundant el blàster i inclinant-se sobre l’holotauler per estudiar les seves farangs i waroots.

La Cèlia va arrufar les celles, estrenyent els seus ulls verd maragda. L'última jugada del cap realment li havia donat avantatge.

Assegut davant seu, el cap de seguretat Kaileel mostrava un somriure... almenys la Cèlia va creure detectar un somriure. El llarg musell del kabieroun ocultava la major part de la seva boca.

-Vinga, la meva estimada amiga de pèl carmesí -va dir en Kaileel en bàsic, amb el seu fort accent -, què tal si provem amb un altre joc?

Els seus intel·ligents ulls foscos van brillar, reflectint la llum de color verd groguenc del tauler. Es va tirar enrere, ocultant amb el seu gran cos els coixins tous que decoraven els sofàs a la plataforma d'observació del Princesa Kuari.

Sacsejant el cap, la Cèlia va posar els ulls en blanc.

- Per què serà, Dap -va fer broma amb el tècnic-, que sembla que sempre que estàs al meu voltant, perdo?

En Dap li va somriure amb picardia, i després li va fer l'ullet a Kaileel.

- Li dono bona sort al cap!

- Crec que no vaig a convidar-te a cap partida més!

La Cèlia va riure, recolzant-se al sofà. Sospirant, va mirar per la finestreta a la llum clapejada de les estrelles que passaven al costat d'ells mentre la nau viatjava per l'hiperespai.

-Tant de bo tingués temps per a una altra partida, cap. Aviat arribarem a Mantooine, i se suposa que he d'estar en el pont.

El cap Kaileel va assentir, ondulant els músculs al llarg del seu coll allargat.

-M'imagino que el capità agrairà la presència dels seus millors oficials en les seves respectives estacions de treball.

-Per descomptat -va convenir en Dap.

-Tindré una mica de temps lliure després que entrem en òrbita. Podríem reunir-nos, diguem, a les 19:30? -Va preguntar la Cèlia.

-No em va bé -va respondre el cap-. Tinc algunes coses que atendre a Mantooine. No tornaré fins molt més tard.

-Coses que atendre, eh? -Va fer broma la Cèlia, recollint el seu quadern de dades d'ajuda navegacional del seient-. D'acord, cap, quan coneixeré aquesta nova núvia que has estat guardant a Mantooine?

- I què passa amb les d’Aris i Vykos? -Va afegir en Dap.

En Kaileel va prendre un to de verd més fosc del normal i es va redreçar en el seu seient.

-Res de núvies -els va dir, estirant l’arracada d'anella que penjava del seu lòbul esquerre -. Només... amigues.

-Bé, si tu ho dius -va respondre la Cèlia, amb un somriure sorneguer apuntant a la comissura de la seva boca. Posant-se dempeus, es va apartar un pèl vermell solt de la sedosa màniga blanca del seu uniforme i acuradament es va ajustar la pistola enfundada al voltant dels seus malucs -. Bé, hora de treballar, cavallers.

En Dap va fer un últim glop de la seva beguda i va sortir del sofà d'un salt.

-Ah, sí -va dir-, el treball d'un enginyer mai acaba. Vetoosh, amics.

-Vetoosh -va respondre la Cèlia mentre en Dap s'allunyava pel passadís-. Cap K?

- Sí, tinent?

- Algun progrés en la recerca d'aquests blàsters desapareguts?

En Kaileel va girar el seu enorme cap.

-No -va dir-. Em temo que el capità no estarà content amb el meu informe. He repassat això més d'una dotzena de vegades amb la meva gent de seguretat. És difícil de creure que un d'ells pugui estar mentint. Però aquest és el tercer incident. Tots aquests blàsters estaven en armaris de seguretat a les nostres oficines. Simplement no veig com podrien haver-los pres qualsevol altra persona.

- I no han aparegut en algun altre lloc de la nau?

-He tingut equips d'escaneig buscant en cada centímetre de la Princesa, encara que no espero trobar-los aquí -va dir-. No, em temo que aquest últim grup pot haver estat tret de contraban fora de la nau en una de les nostres parades a port i que apareguin en mans dels rebels com els que els Imperials van descobrir a Mantooine.

-Sembles preocupat, cap -va observar la Cèlia.

-Això no quedarà bé en el meu expedient, Tinent -li va recordar en Kaileel.

- Cap, l'historial és impecable! -Li va dir ella-. Tens el millor equip de seguretat en aquest costat de la Vora!

- Amb una dotzena d'armes desaparegudes? -Va fer una ganyota-. Gràcies pel teu vot de confiança, petita Carmesina.

Assentint amb el cap, la Cèlia el va veure aixecar-se, amb la seva enorme figura elevant-se molt per sobre de la d'ella.

-Parlaré amb tu quan tornis de Mantooine. -Va començar a allunyar-se, després es va tornar cap a ell-. Vull la meva revenja! -Va exclamar-. No tornaràs a guanyar!

Següent