La Guerra del Bacta (XX)

Anterior

20

La sensació en les entranyes de Còrran era tan freda com la narració d’en Wedge de les imatges hologràfiques de l'Ala-X de Gavin. En diversos punts durant la presentació, Wínter va oprimir unes tecles en el quadern de dades connectat a l’holoprojector. La imatge es va congelar, llavors l’ordinador va ampliar i va millorar una imatge del fons. Totes eren de cossos sense vida... cossos de civils morts.

Còrran es va estremir i va sentir que Mírax li passava la mà suaument per l'esquena. Jo vaig estar allà menys d'una setmana abans que passés això. Probablement vaig parlar amb algunes d'aquestes persones, vaig menjar amb elles, vaig fer broma amb elles. Còrran va comprendre que, com ho havia fet amb els seus camarades de Seguretat de Corèllia, s'havia preparat mentalment per perdre els seus amics de l’esquadró. Tots ells acceptaven els riscos de la guerra i tots ells tenien el mateix en joc.

La mort de Riv Shiel el va sorprendre, però es va poder dir a si mateix que Shiel havia mort bé, en combat, com ell hagués volgut anar-se'n.

No obstant això la gent de Halanit... Va moure el cap.

-Mai deurien de trobar-se en aquesta situació.

Mírax es va recolzar contra ell.

-Ja ho sé, però Isard els va posar allà, tu no.

Els panells de llum de la petita sala de reunions van pujar d'intensitat, sense suavitzar pel més mínim l'expressió en el rostre d’en Wedge.

-Primer vull declarar públicament que, al meu entendre, Gavin no podria haver fet més del que va fer en Halanit. Encara que va sentir que ell d'alguna manera va guiar el Corruptor a Halanit, sabem que això no és cert. Halanit va deixar de demanar bacta a tots menys a nosaltres després de la nostra primera entrega, i els pilots de la nau cisterna sabien on havien descarregat el seu embarcament. Va ser fàcil per Cor de Gel assenyalar-los com a blanc... estic bastant segur que ella hagués esbrinat qui els proveïa sense importar com li portéssim el bacta als mons, però li ho podríem haver fet més difícil. El fet és que Cor de Gel ha publicitat l’ocorregut en Halanit per espantar a altres mons a què li paguin a Thyferra pel regal de bacta que nosaltres els vam donar -Els ulls marrons d’en Wedge es van estrènyer -. Des de la partida d’en Gavin, no hi ha hagut cap comunicació directa de Halanit. Segons els missatges enviats per Cor de Gel, el Corruptor va iniciar un bombardeig planetari que va augmentar el dany infligit pels bombarders i soldats d'assalt. És la meva suposició que no va quedar ningú viu a la colònia. Estic bastant segur que després que tot va acabar, es va sembrar el lloc de mines i altres trampes caça-babaus per matar a qualsevol supervivent o rescatador.

Les cues cefàliques d’en Nawara Ven van tremolar.

-Llavors dius que no anirem a intentar salvar a cap d'aquestes persones.

Wedge va bellugar el cap, la reticència a desistir de tal missió se li va notar en la veu.

-No tenim les naus necessàries per a ajudar-los. Si fins i tot la desena part dels individus van sobreviure, això sobrepassaria la nostra capacitat de transport. El que sí sé, és que la Nova República enviarà algunes naus a Halanit, però tampoc espero que ells trobin supervivents - Va estendre les mans -. Sé que sentir això no és fàcil per a cap de vostès. Uns individus innocents han patit per alguna cosa que vam fer, però el que vam fer va servir perquè visquessin fins a aquell moment. Si no haguéssim actuat, aquesta colònia hauria mort fa setmanes. Nosaltres la vam fer durar aquest temps més. Vam poder aixecar el vel d'opressió i misèria que els cobria, i aquest desastre no pot devaluar el que vam fer. Cor de Gel va prendre decisions que van elevar el nostre conflicte a un altre nivell.

-Ha de pagar -Gavin va colpejar amb el puny el recolzabraços de la seva cadira -. Cor de Gel, Erisi i tots ells han de pagar.

-I ho pagaran -l'amenaça que s'insinuava en la veu d’en Wedge va fer que Còrran aixequés el cap -. Ysanne Isard ha oblidat la lliçó que li va ensenyar a la Rebel·lió quan ens va donar un Coruscant malalt. Ha oblidat que la nostra força està en la nostra llibertat i la seva debilitat és el seu enllaç amb les fonts de producció de bacta. Podem anar a qualsevol part i estar en qualsevol part, però ella està limitada. Està limitada per la disponibilitat d’allò que pot cobrir, així que podrem copejar-la on estigui descoberta i córrer quan tingui els nostres objectius protegits.

Inyri Forge va aixecar la mà.

-Però aquesta vegada vam córrer, i ella va atacar un món innocent. Com evitem que torni a succeir el mateix?

-De dues maneres. Primer, amb l'ajuda de Booster, intercanviarem el bacta amb els comerciants i deixarem que ells el venguin. El preu és prou alt perquè ells acceptin els riscos. Podem demanar-los que ofereixin preus més baixos que Isard o els deixarem fora en els embarcaments futurs. A canvi podem obtenir les armes, municions, i parts de recanvi que necessitem per continuar amb el que fem. Aïllem els llocs permetent-los negar el coneixement de l'origen del bacta i farem que els comerciants estiguin molt contents amb nosaltres. Els comerciants es tornen un fusible per a nosaltres i Isard no es pot queixar massa fort sobre ells perquè si ho fa, perdrà l'accés als subministraments que necessita per mantenir les seves forces. Segon i més important, tenim un compte per satisfer amb ella. Thyferra té dotzenes de petites colònies que produeixen bacta allà fora. Anem a escollir una i destruir-la. La missió serà bruta i perillosa. Destruirem el bacta que no puguem portar-nos. I li deixarem saber que continuarem atacant les seves colònies cada vegada que porti la seva guerra a un bàndol innocent -Va ajuntar les mans -. Es poden fer analogies entre Halanit i Alderaan, i desitjaria que cap d'aquests incidents hagués passat. El que és important recordar és que tots dos mons van morir perquè es va permetre que el mal caminés sense control. En el nostre plaer per derrotar l'Imperi, és massa fàcil ignorar els bruts trossets del seu mal que van sobreviure. La Nova República ha sortit a la caça del Senyor de la Guerra Zsinj. Estic segur que, allà, en algun lloc, segueix havent-hi gent que tornarà a sorgir per destruir el que hem construït i intentar restablir l'Imperi. En realitat aquesta guerra està lluny d'acabar, però si no ens adonem i actuem en conseqüència, hi haurà més Alderaans i més Halanits.

Tots hem intentat tenir aquesta idea present en les nostres ments, però pensem que una Isard disminuïda era una amenaça disminuïda. Sé que jo feia això, no conscientment, però ho estava fent. Ja no -Les mans d’en Wedge es van tancar en punys que van xocar entre si -. Isard està matant innocents, extorsionant per obtenir diners, esclavitzant als vràtix i mantenint presoners que volem alliberar. Cadascuna de les coses que fem d'ara endavant serà part d'un pla per derrotar-la. No obstant això -la veu d’en Wedge es va tornar una mica ronca -aquesta guerra no acabarà ràpidament. Després que ataquem una colònia de bacta, passarem a un conflicte prolongat en el que serem més semblants a pirates que a un exèrcit. Serà esgotador, però a menys que ella pugui posar les seves mans en un Creuer Interdictor, podrem mantenir-nos per davant d'ella i esgotar-la. La frustrarem i la farem impacientar-se. Llavors serà la nostra.

Còrran es va trobar a si mateix somrient. Wedge tenia raó en què sense un Creuer Interdictor per impedir que els Ala-X correguessin i s'ocultessin en l'hiperespai, l'armada de Cor de Gel no seria efectiva contra ells. Estarem bé a menys que algú salti damunt de nosaltres com ho va fer el Corruptor. A part d'això, podem arribar, disparar un munt de torpedes de protons, prendre alguns vaixells de càrrega, i fugir abans que Cor de Gel pugui aturar-nos. Tot anirà bé mentre tinguem suficients torpedes.

Wedge va aixecar el cap.

-Tycho i jo estem treballant amb Bror Jace per compilar una llista de blancs possibles per al nostre atac punitiu. Quan tinguem feta la selecció ens tornarem a reunir i començarem el planejament de l'operació. Fins llavors, facin el que vulguin amb el seu temps, però quedin-se aquí a l'estació. Partirem quan tinguem un pla, i espero que això sigui més d'hora que tard. Gràcies. Poden retirar-se.

Còrran es va recolzar en el seu seient per un moment, llavors va deixar que Mírax tirés de la seva mà fins a posar-lo dempeus.

-Tenim molt en què pensar.

Ella va assentir d'acord i va passar el seu braç esquerre sobre les seves espatlles.

-No sé tu, però jo vull una beguda i una mica de menjar. Vols anar a un cafè?

-És clar. Què et sembla l’Hiper?

-El menjar és millor a l'Estrella Fulgurant.

-En realitat el servei és millor a l'Estrella Fulgurant, però prefereixo la decoració de l’Hiperespai -L'Estrella Fulgurant tendia a ser fosc i tranquil, mentre que l’Hiperespai estava brillantment il·luminat com el continu que li donava el seu nom -. Estic enfonsant-me en un humor que no vull incitar i empitjorar amb les llums tènues.

Mírax li va estrènyer suaument l'espatlla.

-Després de tu.

Van caminar fins al nucli de l'estació i van prendre el turboascensor que pujava la primera coberta de l'anell de ports. L'entrada ben il·luminada de l’Hiperespai els cridava des del davant de l'ascensor. La decoració consistia principalment de rosats, grocs, i blancs barrejats d'una manera estranya i asimètrica que Còrran trobava d'alguna manera reconfortant.

Va decidir que potser era que la selecció de colors era repulsiva, però els angles estranys i la barreja impedien que qualsevol d'aquestes coses resultés aclaparadora. La trandoshana que portava el lloc semblava tenir un respecte gairebé místic per les formes i disposicions, sovint feia seure a la gent en el cafè de manera que accentués el caos visual de l'establiment.

Van seguir a la gran sauroide a un cubicle en una cantonada que tenia espai suficient per tot l'esquadró. Còrran va considerar que eren pensaments desitjosos de part seva. El cubicle estava prou apartat dels altres parroquians com per poder parlar amb Mírax sense perdre la privacitat, així que l'elecció de la trandoshana li semblava perfecta. Un droide 3PO d’una barreja de platejat i daurat es va acostar a la taula per prendre la seva comanda, llavors es va allunyar per portar-los-la.

Còrran va jugar amb l'ungla en una àrea masegada a la vora de la taula de duraplast.

-Wedge va plantejar alguns bons punts allà. Crec que té raó en què tots nosaltres realment deixem de pensar en com de serioses que són les coses que estem fent. Enfrontem-lo, des de Lluna Negra que, a part de mi, l'esquadró no va perdre realment a ningú. Que jo tornés a aparèixer va ajudar a reforçar la nostra sensació que érem invencibles. Tycho es va unir a nosaltres, llavors va reaparèixer Bror, i de sobte vam ser reforçats pels millors pilots que la rebel·lió ha tingut mai.

-La unitat es va sentir més relaxada -Mírax va arronsar les espatlles -. Crec que això és només en part per l'èxit que heu tingut. Tots sou bons, però crec que tots heu subestimat al seu oponent. És clar, Isard va haver de fugir, i s'ha quedat atrapada a Thyferra, però segueix sent dura.

El capità Convarion és molt agressiu. Sair Yonka, el capità de l’Avarícia, és molt astut i calculador, l'antítesi de nosaltres els corellians perquè li importen molt les probabilitats i fa tot el que pot per maximitzar les seves oportunitats de supervivència. Ha passat una gran part de la seva carrera en naus a la Vora Exterior perseguint pirates i protegint combois, així que comprèn molt bé el que Isard vol que faci. Joak Drysso, el del Virulència, és un imperial acèrrim. Crec que treballa per Isard tant per contraatacar a la Rebel·lió com per alguna altra raó. Vaig estar parlant amb el meu pare, i ell suposa que Drysso intentarà aconseguir el comandament del Lusankya... suposant, per descomptat, que Isard segueixi al comandament d'ell fins en aquest moment. L'oficial executiu d’en Drysso és la capitana Lakwii Varrscha, així que ella prendrà el seu lloc. Una vegada vaig haver de fugir d'ella quan estava al comandament d'una corbeta de duanes. Les seves tàctiques no van ser innovadores, estàndard IMP, seguint el llibre al peu de la lletra, però de qualsevol manera les tàctiques per a un Destructor Estel·lar Imperial mai han estat subtils.

Còrran va assentir mentre el droide cambrer dipositava els gots de whisky corellians davant d'ells, i llavors els acompanyava amb una massa de fideus semblant a tentacles i unes verdures tallades en llesques fines i banyades en una salsa verda.

-Gràcies, crec -va mirar a Mírax mentre el droide es retirava -. És això el que vam demanar?

-Crec que sí -va dir ella clavant la forquilla en el menjar, el va girar i va aixecar un fideu regalimant fins a la seva boca. Va mastegar per un moment, llavors va empassar-s’ho. Irreconeixible, però no immen...

-El teu entusiasme és decebedor -Còrran va regirar el menjar amb la forquilla, el va clavar en alguna cosa cruixent i se’l va portar a la boca. La salsa semblava estar una mica calenta, però era saborosa i li va aclarir el nas, així que va decidir no queixar-se. - No està malament. Jo també crec que tens raó d’assenyalar que hem subestimat a Isard i a la seva gent. En part és perquè Erisi es va unir a ells... crec que tenim un interès personal en veure-la amb una llum negativa. Això podria fàcilment ser un error fatal. Necessitem recuperar el nostre avantatge, i crec que Wedge ens ha de ficar aquesta idea en els cervells d'ara endavant.

Còrran va alçar la mirada quan Ooryl va entrar al cafè, i li va fer senyals que s'acostés. El gandià va titubejar per un moment, llavors va tornar a mirar cap a l'esplanada, llavors va assentir.

Mentre s'obria pas per entre les taules desordenades, Còrran va veure tres gandians seguint la seva estela, com els fills que es fissionen d'un mynock. Només un d'ells igualava en mida a Ooryl, els altres dos probablement tenien una massa similar a Ooryl però la major part d'ella estava al voltant de la seva part mitjana. Em pregunto com funciona això amb un exosquelet?

Ooryl es va aturar a la vora de la taula.

-Salutacions Còrran i Mírax. És un honor per Qrygg presentar a tres gandians de Gand, el planeta natal de Qrygg. Ells són Ussar Vice, Syron Aalun, i Vviir Wiamdi.

El més gran dels tres va inclinar el cap.

-Jo parlo pels tres quan dic que és un gran plaer conèixer-los.

Encara que la parla del gandià tenia els clics i tons guturals normals en la veu d’Ooryl, a Còrran li va costar comprendre el que havia dit. Sabia que hauria d'haver-lo comprès fàcilment, només era una salutació, però l'ús del pronom personal el va sorprendre. Ooryl li havia explicat feia molt que els gandians consideraven que referir-se a un mateix amb un pronom personal era la màxima presumpció, perquè suposa arrogantment que els oients coneixen qui és el parlant. Només després d'haver fet una cosa tan memorable com perquè es pugui fer semblant suposició un gandià es pot referir a si mateix com "jo".

Mírax va cobrir a Còrran.

-A nosaltres també ens alegra molt conèixer-los. Ooryl és un bon amic, així que és un honor de conèixer als seus amics.

Ooryl es va sacsejar per un moment.

-Qrygg es disculpa pel malentès perquè Qrygg sap que és culpa de Qrygg, Mírax. Aquests gandians no són amics de Qrygg. Són ruet-savii -Les peces bucals d’Ooryl es van tancar per un moment, llavors es van tornar a obrir -. En bàsic serien alguna cosa així com a observadors o examinadors, però són més que qualsevol d'aquestes coses.

Còrran va arquejar una cella.

- Són els teus superiors?

El gandià més alt, Vviir Wiamdi per l'ordre de presentació, va bellugar el cap de forma exagerada.

-Hem estat enviats pels Ancians de Gand per mirar Ooryl Qrygg. Hem de registrar l'existència de Qrygg i criticar-lo. És un gran honor.

Pel seu aspecte, Ooryl no semblava pensar que sigui un honor tan gran. Còrran va somriure.

-Si hi ha alguna forma en la qual pugui ser-los d'ajuda, si us plau no dubteu a fer-me saber el que puc fer. Ooryl i jo hem passat molt de temps junts, i ell m'ha salvat la vida més vegades del que em molesto a recordar.

Els tres gandians van inclinar lentament el cap, però Còrran no estava segur de si interpretava correctament el seu llenguatge corporal. No estic segur de poder interpretar-lo en absolut, però dubto que Ooryl me'n vagi a donar una bona explicació. Còrran va mirar Mírax, però ella no semblava estar més segura de la seva avaluació dels gandians que ell. Una altra cosa per aprendre, raó per la qual la galàxia mai serà avorrida.

Còrran va assenyalar l'àrea buida del cubicle.

- Voldrien acompanyar-nos?

Ooryl va agitar el cap.

-Ara és hora que Qrygg interfasi amb Zraii i s'ocupi de l'Ala-X de Qrygg. Després d'això, el programa em permet sopar.

Vviir va tornar a inclinar el cap.

-Jo els prego que em disculpin per aquesta interrupció. Els veurem interactuar amb Qrygg en una data posterior.

Es va girar i va guiar a la processó sortint del cafè, arrossegant a Ooryl darrere del trio com un Ala-X tirat per un vaixell de càrrega amb un raig tractor.

Mírax va aixecar una cella.

- De què ha anat tot això?

-No tinc ni idea.

-I Ooryl tampoc et dirà res -va dir ella assenyalant en la seva direcció amb la forquilla -. Mai vaig sentir, ni de bon tros vaig veure, un grup de gandians deambulant junts. Molt estrany.

Còrran va arronsar les espatlles i va atacar el seu menjar.

-Els twi'leks s'han unit a nosaltres, i ara tenim a uns gandians acompanyant-nos. No ho entenc, ni tampoc necessito entendre-ho. Només espero que Cor de Gel es confongui tant com jo.

Següent