La Guerra del Bacta (VI)

Anterior

6

Còrran Horn va esternudar violentament, fent que una onada de pols ondulés per la taula de la cantina cap a Mírax.

- Com pot algú viure en aquest món infernal? Fins i tot la pols té pols.

Mírax es va estirar lànguidament.

-En realitat no és tan dolent, Còrran, pel que fa als mons. A Talasea les coses es floreixen en el camí del plat a la boca.

-És clar, però allà hi havia forns per a cuinar les coses, no tot un món per fer-ho - Còrran es va passar una mà pel front, i es va sacsejar la respiració en una rosada que va esquitxar a un parell de Jawes encaputxats que ja feien olor de transpiració de ronto -. Odio això.

Ella el va mirar per sobre de la vora del seu got de whisky corellià.

-Si més no és una calor seca.

-Igual que un alt forn, però això no ho fa ni més ni menys calent -Còrran va arquejar una cella i va colpejar la superfície tacada i amb pegats soldats de la taula -. I per què estem aquí? Aquesta taula ha vist més combats que la majoria dels Ala-X de l'esquadró. Els parroquians fan que aquest lloc sembli un complex de màxima seguretat en Akrit'tar.

-Per mantenir les aparences, cor -Mírax es va moure cap a l'esquerra per tenir una vista completa del bar ple de fum de t'bac -. La cantina de Chalmun és coneguda com el lloc on els bons pilots passen el temps. Segur que jo qualifico entre ells, igual que tu. Ara mateix no necessito treballar, però podria ser que alguna d'aquesta gent tingui mercaderies que transportar, i aquestes càrregues podrien ser el que volem. Quedar-se aquí no ens pot fer mal. A més, Gavin ho va recomanar com el nostre lloc de reunió.

-És clar. Això és perquè ell mai ha estat aquí abans i no volia venir -Còrran va deixar que el seu disgust tenyís les seves paraules, però el va mitigar amb un somriure -. Si m'haguessin demanat fer una batuda en un lloc com aquest, el meu pla hagués començat amb la frase "Després d'acabar el bombardeig..."

L'espant es va abalançar a la cara de Mírax, però era tan exagerada que Còrran va suposar que en realitat només estava lleugerament horroritzada pel seu suggeriment.

-Aquest pot no ser el grup d'individus més respectable que s'hagi reunit a la galàxia, però no estan tan malament. El meu pare solia portar-me aquí tot el temps quan era petita. Alguns d'aquests casos difícils poden semblar durs per fora, però van ser molt amables amb mi. Wuher, el cantiner d'allà, solia sintetitzar una gasosa dolça, i més d'un d'aquests tipus solia portar-me petites quincalles dels mons que visitaven.

Còrran va moure el cap.

-M'hauria encantat veure aquests formularis d'immigració. "Propòsit de la visita a nostre món? ""Assassinats, violència, contraban de brillestim, i comprar un regal apropiat per a una nena corelliana."

Mírax va deixar escapar una rialleta tonta.

-Sí, m'imagino que hi ha un parell així en els bancs de dades d'alguna part.

El so del riure va aconseguir travessar el baix brunzit de la conversa a la cantina. Còrran es va redreçar a la seva cadira quan va notar a dos individus girar-se des de la barra i mirar en direcció d’ells. Un era un rodià i l'altre un devaronià, però tots dos compartien el mateix aspecte prim i famolenc que va fer que Còrran se sentís inquiet. Es van encaminar cap a la taula, i a Còrran li va semblar significatiu que abandonessin begudes plenes a la barra, principalment perquè això els deixava les mans lliures.

El devaronià va inclinar el cap lacònicament.

-Estan asseguts a la nostra taula.

Assegut amb l'esquena contra la paret del cubicle, Còrran s'havia protegit d'una emboscada per l'esquena, però això també permetia que els dos rufians veiessin clarament el blàster que portava. No hi ha manera que pugui desenfundar i disparar abans que ells. Li semblava obvi que la sortida més fàcil de la situació era oferir graciosament la taula i comprar-li una ronda de begudes.

-No estàvem al corrent de la situació...

-I no podria importar-nos menys -Mírax va moure cap endavant el mentó i va apuntar el seu dit índex esquerre cap a la part mitjana del rodià -. Si un parell de cucs de grava com vostès estan tan embogits per la sorra que creuen que ens mourem només perquè ens confon amb recol·lectors de rosada de Jundlàndia, serà millor que s'acostumin a una carrera com a esquer de Sarlacc.

Còrran va sentir que se li afluixava la mandíbula.

- Mírax?

El devaronià es va tocar a l'estèrnum.

- Tens alguna idea de qui sóc?

- Tens alguna idea del poc que m'importa? -Va dir Mírax sacsejant el cap cap a l’esquerra -. Recomana-li als Jawes perquè posin el nom correcte quan s'embutxaquin el teu cos.

El rodià va començar un balboteig inintel·ligible, però el fort cop sord d'un pal contra la barra el va detenir.

El cantiner humà va assenyalar cap al cubicle.

- Ep!

Amb les banyes brillant en la penombra, el devaronià li va treure importància a la protesta.

-Ja ho sabem "Res de blàsters".

El rostre de Wuher es va aixafar en una expressió ombrívola.

-Això no, cervell de sorra. Saps amb qui estàs parlant? Aquesta és Mírax, Mírax Térrik.

La pell grisenca del devaronià es va tornar perceptiblement més clara, i el rodià va empal·lidir fins a un nou to de verd.

- Térrik? Com en Booster Térrik?

Mírax va somriure.

El cantiner va assentir mentre treia les seves begudes de la barra.

-Ara estan pensant. És la seva filla. Ara ve la part en què es disculpen amb ella o els Jawes segueixen mesurant-los per carregar-los fins al seu salt final –Va mirar intensament cap al petit grup de Jawes que feien petar la claca entre si -. El rodià pagarà les despeses.

El devaronià va fer una profunda reverència cap a Mírax.

-Jo, ah, nosaltres, li preguem que ens perdoni per molestar-la. Jo sóc, bé, això no és important, però si puc servir en alguna cosa, si us plau no dubti en demanar-m'ho -La seva disculpa va venir acompanyada per un balboteig inintel·ligible en rodià, que Còrran va suposar es tractava d'una traducció simultània.

Mírax va aixecar la barbeta i li va donar una mirada esgarrifosament imperial.

-Ens estan tapant la llum.

Tots dos van retrocedir mentre feien unes efusives reverències. Les rialles van recórrer la cantina, descarades en alguns punts i gairebé dissimulades en altres, però aquesta frase divertida va unir la cantina per un o dos moments.

Còrran es va llepar els llavis i es va adonar que tenia la gola completament seca.

-Ah, Mírax, per què has fet això?

-Com vaig dir abans, per mantenir les aparences -li va dir ella amb un ampli somriure -. Tu només has vist el meu costat amable i sensible.

-Crec recordar que una vegada, vas incinerar un soldat d'assalt en una moto lliscadora a Coruscant.

-Oh, sí, suposo que així va ser, oi?

-Sí, va ser allà, però de tota manera no hi ha raó per provocar una baralla així.

Ella va arronsar les espatlles.

-No estava preocupada. Tu podries haver-te ocupat d'ells.

Podria haver-me ocupat d'ells? Còrran la va mirar fixament per un moment.

-Gràcies pel vot de confiança, però...

Mírax es va estendre per sobre de la taula i amb la mà esquerra li va donar una encaixada a la seva mà dreta.

-Sabia que Wuher anava a intervenir... aquesta és una vella broma que juguem de tant en tant -Va aixecar la mà dreta, la que havia estat oculta del costat obert de la taula, i va dipositar un petit blàster a la taula -. Ho tenia tot cobert, però en el moment en què Wuher va esmentar qui era jo, vaig saber que no tindríem més problemes.

Còrran va arrufar les celles.

- Sóc l'únic que no té parents aquí? Aterrem a la Badia d’Atracada Vuitanta-sis perquè l'amo és el cosí o alguna cosa així d’en Gavin, llavors ell ens va a concertar una entrevista amb el seu oncle Huff. El teu pare té prou influència aquí com per fer que dos tipus que li xuclarien els ulls a un bantha mort corrin com droides perseguits per Jawes.

Mírax va arronsar les espatlles.

-Tatooine és una comunitat bastant petita. Els Darklighter són una família coneguda i poderosa per aquí. La finca que vàrem sobrevolar mentre veníem era la llar d’en Huff. I pel que fa al meu pare, bé, tenia una gran reputació per aquí abans que el teu pare el llancés a les mines de Kèssel, i que hagi sobreviscut a la seva estada allà no li va danyar gens ni mica. Estic segura que en algun bar de Seguretat de Corèllia el teu nom sona igual d'impressionant.

-Potser, però no posem a prova aquesta reacció ara mateix, d'acord?

-No crec que ni tan sols invocar el nom del meu pare et salvi si et topes amb algun vell enemic per aquests llocs.

-I invocar el meu nom em condemnaria si aquí ens topem amb el teu pare -Còrran li va llançar una mirada de reüll a Mírax -. Li has enviat un missatge al teu pare per deixar-lo saber que has desenvolupat afecte pel fill de la seva nèmesi?

- "Desenvolupat afecte", eh? –Mírax va joguinejar amb el seu blàster -. Vaig pensar que ja havíem passat més enllà d'aquesta etapa.

-Cert, ho vam fer, però no es val evadir la pregunta.

Ella va arrufar les celles.

-No, no l'hi he dit. Mentre estaves mort, esmentar-ho no tenia sentit... no volia haver de tractar amb la seva fúria mentre sentia que m'havien arrencat el cor. I des que has tornat d'entre els morts, bé, he estat ocupada, i des que es va jubilar, mai estic realment segura d'on és.

-Quan es jubila, la majoria de la gent s'estableix en un lloc i es relaxa.

-La majoria de la gent no és el meu pare -va dir Mírax amb un lleuger somriure -. Per en Booster, la jubilació significa que encara segueix comerciant, però ara ho fa per als amics, no per guanys. La gent l'usa com a negociador, ell estableix els termes i coses així. Fa que segueixi obtenint els millors negocis sense riscos. Està feliç, el que és millor que l'alternativa.

Raó per la qual no li has esmentat això nostre. Va pensar Còrran, i va assentir. Ho comprenc completament. El meu pare no ho hagués fet, així que no haver d’explicar-li és l'única cosa bona que puc treure del fet que estigui mort.

Gavin va entrar per la porta i es va aturar al vestíbul prop de la unitat de detecció de droides. Es va girar a esquerra i dreta, sacsejant un núvol del fi pols de Tatooine de la seva capa. Sota vestia una camisa que una vegada havia estat blanca, una armilla blanca, pantalons marrons, i botes fins als genolls. En la seva part mitjana tenia lligada una pistolera, l'extrem inferior estava lligat al seu maluc dret.

-El nostre amic sembla tot un pirata -va dir Mírax aixecant la mà -. Gavin, per aquí.

Còrran va estar d'acord amb l'asseveració de Mírax, tot i que el somriure ximple d’en Gavin espatllava una mica aquesta imatge.

- Tot arreglat?

Gavin va assentir.

-Tinc un lliscador terrestre esperant-nos fora. No és gran cosa, però és el millor que vaig poder aconseguir. Vaig tractar de demanar-li un a l’Oncle Huff, però em va dir que l'última vegada que li va prestar un lliscador terrestre a algú de l’Esquadró Murri no l'hi van retornar en les millors condicions.

-Llavors serà millor que sortim -Mírax es va posar dreta i va enganxar el blàster en el seu cinturó. Va buscar alguns crèdits en la seva bossa i es va dirigir cap a la barra-. Quant és?

Wuher va agitar el cap.

-Van pagar els teus amics -va dir mirant cap al rodià i el devaronià.

Ella va somriure.

-I també et van donar propina, oi?

-Van ser l'esperit de la generositat.

-Fantàstic.

Mírax va seguir a Gavin sortint de la cantina i Còrran va cobrir la rereguarda. Va passar el cap per el forat del seu tabard del desert i se’l va acomodar sobre les espatlles. Les solapes laterals li permetrien aconseguir ràpidament el blàster o el seu sabre de llum, però esperava que no calgués recórrer a cap dels dos.

Se sentia una mica estrany portant un sabre de llum. Sempre li havia semblat que era una arma refinada d'ús limitat. En la seva línia de treball, habitualment es considerava que un bastó d’esprai stokhli i un blàster eren més que suficients per portar qualsevol situació. Els sabres de llum havien estat gairebé desconeguts mentre l'Imperi els considerava un signe que algú fos un Jedi, però ara que Luke Skywalker era un gran heroi, alguna gent havia desenvolupat una certa afectació per ells. Semblava el tipus d'arma que un portava si temia portar un blàster.

Aquesta caracterització feia que Còrran se sentís incòmode amb aquesta arma, però mirant al bit per l'altre costat, se sentia orgullós d'haver-ne heretat un. Sentia com si tingués el dret a portar-lo. Al principi va pensar que fer-ho podria ser una falta de respecte cap al seu avi, però llavors va comprendre que Róstek Horn havia arriscat la seva carrera i la seva pròpia vida per protegir l'esposa i fill de Nejaa Halcyon dels caçadors de Jedi imperials. No només els valorava per qui eren, sinó els valorava per la memòria del seu amic caigut. Crec que l'avi estaria feliç de veure’m portant aquest sabre de llum i aquesta és tota la raó que necessito per portar-lo.

Còrran es va protegir els ulls amb la mà quan va emergir a la forta llum dels sols bessons al migdia. Gavin li va fer senyals cap el lliscador terrestre. Li va semblar a Còrran que era molt semblant a un vell SoroSuub XP-38, però el vehicle normalment compacte i en forma de dard havia estat molt modificat. El compartiment de passatgers havia estat empès cap endavant per agregar-li més espai de seients i càrrega entre ell i els motors. Més pertorbador que com l’agregat havia destruït les delicades línies del vehicle era el fet que, sota la pols, Còrran va veure que estava pintat de rosat i púrpura.

Còrran va passar el braç sobre les espatlles d’en Gavin.

-Saps, pot ser que les rates womp que utilitzen de blanc per aquí no distingeixin els colors i no els importi com es veu el teu lliscador, però, seriosament, mira aquesta cosa.

Gavin va esbossar un somriure irònic i es va girar per desfer-se del braç d’en Còrran.

-És millor que caminar, que era l'altra alternativa donat el pressupost de la nostra operació. Puja. Aquest nadó encara arriba als tres-cents clics per hora, tot i les modificacions, i els dracs krayt no perceben aquests colors com una cosa comestible. Arribarem en un no-res.

En realitat el viatge va demorar mitja hora estàndard, el que no era "un tres i no res", i el viatge a gran velocitat a través del desert sense camins va semblar gairebé etern. Si no fos pel núvol de pols que s'aixecava darrere d'ells, a Còrran li hauria resultat difícil trobar evidències de què estaven anant a algun lloc en absolut. Les muntanyes dels Erms de Júndland es van tornar una taca en l'horitzó distorsionada per la calor, i cap altra cosa arribava a tan sols acostar-se a ser un detall recognoscible.

Tot i la manca de senyals o qualsevol altre indicador de camins, Gavin els va portar a la finca del seu oncle sense cap incident. El breu cop d'ull que Còrran havia aconseguit fer des de la Rajada Púlsar mentre arribaven, no el va preparar per al seu veritable aspecte. Des de dalt tenia un aspecte bastant normal, un complex envoltat de diversos edificis que incloïen una petita torre. Des del sòl es notava que, a banda de l'entrada i la torre mateixa, tots els edificis que havia vist estaven construïts sota de la superfície del planeta. Gavin va detenir lliscador terrestre prop de l'entrada al costat de diverses altres barredores i va guiar a Mírax i a Còrran per unes escales que baixaven al pati principal del complex. El blanc pur de tot ajudava a l'enlluernament dels sols, però Còrran va comprendre que el blanc absorbia molta menys energia solar... massa de la qual ja tornava insuportable a Tatooine per la qual cosa a ell respectava.

Una dona prima de cabells grisos va emergir per una de les portes en forma d'arc i va somriure immediatament.

- Gavin Darklighter, com has crescut! -Sortint a borbolls des del darrere d'ella van aparèixer diversos nens, que anaven des d'uns que recentment començaven a caminar fins a uns curiosos preadolescents.

- Tia Lanal! -Gavin va atrapar a la dona en una abraçada, i després la va alliberar i va procedir a fer presentacions que l’incloïen a ella i a la mitja dotzena de primers. Còrran va estrènyer les mans de tots, però els noms se li van començar a barrejar immediatament.

Lanal va explicar que ella era la tercera esposa d'en Huff Darklighter i que tots els nens eren els seus fills.

-La mort d’en Biggs va ser molt dura per Huff. Va decidir que volia més hereus. La seva segona dona va decidir que no estava interessada en tenir més fills que els que ja havia parit. Ella se'n va anar, i Huff es va casar amb mi.

-La mare d’en Biggs va morir abans que jo nasqués. En realitat la tia Lanal és la germana de la meva mare, així que és la meva tieta pels dos costats -Gavin li va fer un petó al front -. Està disponible l'oncle Huff?

Lanal va assentir.

-Em va demanar que els portés a la biblioteca. Ara està reunit amb una altra persona, però hauria d’acabar de seguida.

-Genial.

La finca dels Darklighter li va semblar a Còrran un costós equilibri entre les pràctiques imposades per Tatooine i l'essència de l'elegància com es definia en altres llocs de la galàxia.

Les fonts i estanys haguessin estat un maldestre malbaratament, però Huff va aconseguir afegir detalls d’aigua al tancar-los completament en transpariacer. On en qualsevol altra casa una simple columna decorativa hagués estat pintada de colors brillants, Huff l'havia omplert d'aigua per la qual passaven bombolles d'aire. Els mosaics en les gruixudes parets estaven decorats i pintats de tal manera que creaven il·lusions òptiques que dissimulaven el disseny modular de la casa. L'ús liberal del transpariacer li donava a la casa una amplitud que no es podia trobar en cap altra banda, però altres parts de la casa tenien un disseny i decoració que van fer que Còrran se sentís com si mai hagués partit de Coruscant.

La biblioteca a la qual els va guiar Lanal era una habitació així. Les parets estaven recobertes per prestatgeries de pis a sostre excepte on les portes les partien en dos llocs. Van entrar per la paret sud, i una porta doble tancada bifurcava la paret est. Era probable que les prestatgeries i les portes fossin de duraplast, però Còrran no podia descartar que s'hagués usat veritable fusta.

Si això era cert, havia de ser importada de molts anys llum de distància i probablement costava tant com un esquadró d'Ala-X.

Còrran va sentir un calfred quan va entrar a la llibreria. Caixa rere caixa de targetes de dades omplien les prestatgeries, encara que hi havia alguns adorns i altres llaminadures estranyes espaiant-les un poc. El que feia que Còrran se sentís estrany a l'habitació era que li recordava molt a la biblioteca de la instal·lació annexa al Lusankya per la qual havia escapat d’Isard. Encara que no es va trobar cap rastre després que el Lusankya es va alliberar violentament de Coruscant, la disposició havia estat gairebé idèntica al de la biblioteca imperial del pis privat del Palau Imperial. Almenys això li va semblar a Còrran quan va veure una transmissió hologràfica sobre el palau.

Suposo que un home de negocis com Huff Darklighter vol una decoració que faci que els oficials imperials se sentin a casa. Els informes que Wínter li havia donat a Còrran sobre Huff Darklighter no deixaven cap dubte que Huff havia fet tractes amb els oficials imperials locals que li permetien operar amb total llibertat a Tatooine. I aquests tractes també li van permetre al seu fill Biggs ingressar a l'Acadèmia Militar Imperial i, al final, van portar a la mort d’en Biggs. Atès que Darklighter no està disposat a acceptar la culpa de res, el favor que li havien fet els IMP va ser vist com la causa de la mort del seu fill. I, al revés, pel fet que Biggs és un heroi de la Rebel·lió, Darklighter està disposat a tractar amb la Nova República.

Gavin va fer una mirada al voltant de les prestatgeries, i va somriure.

-L'oficina de treball de Huff és a dalt a la torre. La seva oficina de negociacions està en la pròxima porta. Una vegada que acomiadi a qualsevol que estigui allà, podrem entrar. Aposto a què quan esbrini que són de Corèllia els hi trobarà una mica de whisky Reserva de Whyren.

Mírax va somriure.

-L’acceptaré i potser faci un tracte secundari per qualsevol sobrant que tingui guardat.

-Naturalment, però recorda la nostra missió principal -va dir Còrran aixecant un dit -. Estem buscant armes, municions, i parts de recanvi. Qualsevol altra cosa és extra.

Els dos van assentir, i llavors es van girar cap a les portes de l'est. Una meitat d'elles es van lliscar cap a l'interior de la paret i Huff Darklighter va entrar a la biblioteca. La seva panxa el va precedir per un o dos segons, però allà va acabar la seva semblança amb un hutt. Una coroneta de cabell blanc envoltava una calba del color del cuir torrat. Els braços i espatlles de Darklighter semblaven poderosos i d'alguna manera es complementaven pel bigoti luxosament ple que havia utilitzat. Els seus ulls foscos van relluir fredament quan va avaluar als seus visitants en un instant, però llavors les comissures de la seva boca es van elevar en un somriure.

-Gavin, és un plaer -El to de la seva veu no semblava encaixar amb el somriure per la qual cosa concernia a Còrran, però el Darklighter major li va donar una educada abraçada a Gavin, així que va suposar que no hi havia problemes entre ells. Huff es va tocar el bigoti -. Si t’enfosquissis el cabell i et deixessis un d'aquests, seràs la perfecta imatge del meu Biggs.

Mírax li va llançar a Còrran una mirada discreta. Còrran no pensava que Gavin i Biggs s’assemblessin en res, però va comprendre que Huff Darklighter no veia Gavin des del mateix marc de referència. Huff havia elevat a Biggs a la categoria d'heroi abans que ho fes la Rebel·lió.

Huff es va apartar del seu nebot i va somriure cap a Mírax i Còrran.

-Només vaig sortir per deixar-los saber que m'entretindré una mica. Aquestes negociacions són delicades.

-Comprenc, senyor -Còrran es va avançar i va estendre la mà cap a Huff, però l'home més gran no va fer el posat de tornar-li el gest -. El meu nom és Còrran...

Huff va alçar les mans.

-Estic segur que més tard hi haurà temps per a les presentacions. De debò, em sap greu ser groller, però...

Els ulls maragda d’en Còrran es van encongir a mitjallunes.

-Igual que jo lamentaria informar la Nova República que un de cada deu dels vaixells de càrrega que porten productes Darklighter des d'aquí consumeixen un set per cent més combustible del necessari... si és que realment porten la càrrega del manifest. Les ments sospitoses podrien pensar que això significa que estan emportant-se un set per cent del seu pes en articles il·legals o de contraban, i els problemes que vostè tindria per arreglar aquest embolic serien més que grollers.

El poc que quedava del somriure d’en Huff es va esvair immediatament.

-Tens amics picaplets, Gavin.

-Còrran solia treballar per Seguretat de Corèllia, oncle.

-Estàs fora de la teva jurisdicció, Còrran.

-És cert, però encara puc causar problemes -Còrran es va girar cap a Mírax-. Aquesta és Mírax Térrik.

- Térrik? -El somriure d’en Huff va lluitar per tornar al seu rostre -. Emparentada amb Booster Térrik?

-És el meu pare.

-Ja veig.

-Estic segur, senyor. Alguna cosa més que hauria de veure és que estem aquí per negociar per armes, municions i parts de recanvi que van sobrar del dipòsit d'armes imperial que vostè va saquejar fa diversos anys.

El somriure va tornar a florir en el rostre d’en Huff.

-Imaginin. El meu actual visitant està preguntant pels mateixos articles. Això podria ser divertit.

Còrran va veure que els ulls d’en Huff es posaven vidriosos en imaginar els guanys potencials.

-Ei, ningú li oferirà un tracte millor per aquest material que nosaltres. Ningú.

-Oh, que interessant -Huff va retrocedir cap a la porta i va recolzar la mà esquerra a la porta que romania tancada -. Tinc unes persones aquí que volen el mateix que tu. Diuen que ningú pot oferir-me un tracte millor. És fascinant, oi?

Còrran va sentir un crit des de l'altra habitació. Huff va empènyer l'altra porta obrint-la per revelar un enorme i poderós home alliberant-se de les urpes d'una cadira d'aspecte prim i fràgil. L'home, el cabell era un curt raspall blanc i gris, era molt més gran que Gavin i fins i tot empetitia a Huff. On hi havia estat el seu ull esquerre, cremava un reemplaçament vermell, encara que el seu ull dret era marró normal.

-Han vingut a negociar, oi?

Còrran li va fer una mirada dura.

-Escolta amic, pots anar-te'n ara mateix perquè els teus dies de negociar han acabat -En recordar l'incident de la cantina, va deixar que un somriure s'estengués per la seva cara i va assenyalar capa Mírax amb el polze per sobre de la seva espatlla -. Aquesta és Mírax Térrik, la filla de Booster Térrik. Si saps el que et convé te n'aniràs.

L'home es va aturar bocabadat, llavors va tirar el cap cap enrere i va riure a riallades.

Còrran es va girar i va mirar a Mírax.

- Com és que això va espantar a la gent al bar, i aquest tipus se’n refot?

-Va funcionar amb la gent del bar perquè li tenen por al meu pare -va dir Mírax somrient tímidament.

- I quin és el problema d'aquest pallasso?

-Bé, Còrran -va dir ella amb una ganyota de dolor -, ell és el meu pare.

Següent