Peces de Recanvi (i IV)

Anterior

IV

El reptador de les sorres s'havia aturat. Hi va haver certa commoció procedent del pont, però l’Aguilae es va concentrar a tancar la petita comporta de seu traductor. No podrien haver arribat a l'intercanvi encara. Era massa aviat.

La petita peça de plàstic va encaixar al seu lloc amb un clic, i va tornar la seva atenció al que succeïa més enllà de la porta de metall del seu compartiment. Per l'olor de les coses, en Jek i el Cap se n'havien anat. Només hi havia un altre jawa, o cansat o avorrit, probablement a la sala de control.

L’Aguilae va tancar els ulls, va fer una silenciosa promesa als seus déus, i va prémer l'interruptor del traductor modificat.

- Ràpid, traieu la presonera, ja! - va grallar en jawa el petit dispositiu, amb una aproximació propera de la veu d’en Jek.

Va amagar el dispositiu en les seves robes i es va agafar a les corretges que la subjectaven per les espatlles. Va fer força tirant de les corretges, doblegant les cames i col·locant els peus a la porta. Va olorar com l'únic jawa s'acostava i manipulava el mecanisme de tancament. Va escoltar el clic final.

Després va xutar amb totes les seves forces. Hi va haver un soroll sord quan la porta es va obrir de cop, fent que el jawa trontollés cap enrere. El desventurat carronyer encaputxat va caure inconscient sobre una pila de cobertes oxidades i rebutjades.

L’Aguilae va utilitzar l'extrem esmolat d'una tira conductora que havia tret del traductor, i va tallar les corretges de les espatlles. Es va deixar caure de quatre grapes, fent un cop d'ull ràpid al voltant. No hi havia ningú, a excepció del guàrdia incapacitat. Va lliscar cap a ell, va fer una ràpida inspecció a les seves bosses d'equip, es va embutxacar unes quantes peces, i es va esmunyir cap al pont.

Els controls, com era d'esperar, eren un desastre de pantalles plenes de sorra incrustada, palanques i commutadors, ben subjectes amb cinta adhesiva o assegurats amb cable flexor. Bancs sencers de pantalles s'havien cremat i havien estat transformats en armaris d'emmagatzematge improvisats, plens de caps de droides i components electrònics inservibles. Va mirar per la finestra i de seguida es va ajupir.

 Imperials!, Va pensar. M’hauran vist?

Es va atrevir a fer una segona ullada. Allà fora, al davant de l'eruga, diversos soldats d'assalt amb armadura blanca i muscleres de color estaven al costat d'un grup de jawes. El Cap, en Jek, i altres tres estaven allà, gesticulant exageradament sobre alguna cosa. Els soldats estaven tots armats. Fortament armats.

Cap al nord, a penes visible darrere d'un turó, hi havia un vehicle gairebé tan gran com un reptador de les sorres. De forma vagament cilíndrica, amb un parell de canons d'aspecte letal muntats en una torreta muntada a la cara dorsal. Estava acostant-se cada vegada més, ascendint per la duna. Aquests ximples a terra ni tan sols poden veure-ho, va pensar.

El temps s'esgotava. Es va escapolir del pont, passant a un dels estrets tubs d'accés que creuaven l'interior del reptador.

***

- Deu vint informant. No estan a l'hangar de reparacions, senyor.

El soldat d'assalt parlava pel seu comunicador, mentre en Mace s'estrenyia amb més força a la cantonada. Era obvi que era un novell, va raonar en Mace, ja que ni tan sols havia pres cap dels grans trossos escampats per l'hangar. El soldat es va anar, i Mace va sortir del seu amagatall. Va mirar la unitat R5 que havia triat, preguntant-se de nou com el soldat podia deixar enrere un espècimen tan bo. Mai entendria als imperials.

En Mace estava a mitja tasca de carregar el droide de potència al lliscant quan un soroll metàl·lic darrere d'ell va captar la seva atenció. Potser el soldat havia tornat. Va agafar un parell de braços de la unitat WED 15 més propera, i es va quedar immòbil.

- Mace, bon intent. Fas alguna imitació de famosos? -va riure l’Aguilae, sortint de l'obertura oculta del tub d'accés. Sense el seu traductor, sabia que en Mace no l'entendria, més encara que de costum.

- Aggy! -va cridar en Mace, corrent per donar una abraçada a la jawa. Amb els braços robòtics encara en les seves mans, Mace va aconseguir que l'abraçada l’envoltés dues vegades -, Aggy, hi ha tios-soldats tipus imperials aquí a la cosa-nau reptadora!

- Hem de sortir d'aquí abans que... - Un sobtat xerric de metalls forçats la va interrompre. Hi va haver un terrible sotrac, i la sala va començar a vibrar, ressonant a través de totes les petites peces d'anatomia droide soltes per la càmera.

- Ens estem movent. Què estrany, perquè amb els soldats d'assalt... -va ser interrompuda de nou, aquesta vegada pel xiscle d'un tret làser, seguit del sobtat rugit d'una explosió.

- Mace... anem-nos-en... ja! - va grallar l’Aguilae en bàsic. Va mirar la canonada de sortida de vapor que envoltava la càmera, i va esperar que els sensors imperials no estiguessin observant massa detingudament la càmera per notar el sobtat brot d'una firma repulsora. Que ni tan sols haurien tocat el lliscant li va semblar estrany. Què estaven buscant, per començar?

- Vaig, Aggy.

En Mace es va ajupir al costat del servo principal de la porta de la cambra. Subjecte al servo amb sintcorda, gel d'unió, i el que semblava la banda de rodament de cautxú d'un droide LIN, hi havia un grup de tubs de buit, piles elèctriques, vials de líquids, i cables.

- Has estat molt ocupat -va comentar ella.

En Mace va disparar un petit llançaflames que mantenia amagat en una butxaca oculta, i va encendre una metxa de drap oliós. Va saltar al lliscant, i es va cobrir el cap.

Hi va haver un fort espetec quan la bomba improvisada d’en Mace va esdevenir un miler d'ardents filaments, i va dividir el servo en dos. Amb un fort cruixit, la rampa va descendir. Fins a la meitat.

- Dimonis... - va maleir l’Aguilae. Tres explosions van sacsejar el reptador, i les cintes d'eruga van començar a fer un gemec entretallat que no sonava gens bé.

- Agafa't -va cridar Mace, posant les ulleres.

- Espera, Mace... - Però no hi va haver s'espera alguna. En Mace va accelerar els motors. Amb el pes addicional dels dos droides al seient del darrere, el lliscant es va inclinar cap enrere prou com per igualar el pronunciat angle de 45 graus de la rampa. L'impulsor superior va passar fregant el marc de la porta.

Durant uns estimulants segons, el lliscant va estar en l'aire. Les forces superiors que controlaven el temps i l'espai semblaven trobar a aquests dos carronyers almenys entretinguts. No van quedar decapitats en la seva sortida. Tampoc el lliscant es va fer miques quan va tornar a terra, encara que per uns aterridors moments va sonar com si fos a fer-ho.

Però el més sorprenent era la seva direcció. Els soldats atacaven des del nord-oest, i la càmera del lliscant estava orientada per donar al sud-est. Amb tot un reptador cremant entre ells i el lliscant fugitiu, seria difícil que els imperials haguessin detectat en Mace i l’Aguilae.

En Mace trepitjava a fons l'accelerador, malgrat els brunzits d'alerta del termòstat del lliscant. El so dels trets de blàster s'anava esvaint a poc a poc sota el rugit del repulsor, i el reptador s'anava convertint en un punt a l'horitzó, llançant una columna de fum oliós i espès en el cel serè.

L’Aguilae va mirar cap enrere, sabent que en Jek i la seva tribu havien desaparegut. Tot això, per a res. Hi havia sobreviscut, però, i no l'anaven a portar a casa. Això era tot el que importava, però el droide havia desaparegut. Va esbufegar pel nas, i el so va semblar una riallada irònica. Per començar, ni tan sols sabia si en Jek tenia el droide.

L’R5 i el droide de potència van entonar fragments de conversa entre si en l'incòmode silenci que va acompanyar la major part del viatge. Potser en Mace no sabés gran cosa, però sí reconeixia quan l’Aguilae volia que la deixessin sola. Almenys, la major part del temps.

- Ah, ei, Aggy, saps el que em va dir l'R5? Va dir que l'androide tipus-blanc seriós-estirat tan xupiguai que estem buscant es va escapar del reptador fins i tot abans d'abandonar la ciutat.

Els propulsors del lliscant van quedar momentàniament ofegats per la maledicció més forta que l’Aguilae mai hagués pronunciat.

***

L’Unut Poll va agafar la petita fitxa de rebut que el jenet li havia donat i va fer una ràpida inspecció visual de l’escúter que havia tornat. Tot semblava estar en ordre, excepte una mica de sintcorda addicional que l'arrendatari havia deixat a la part de càrrega, però el crèdit era bo, i això era l'únic que importava.

- Caçant una mica? -va preguntar l’Unut, dolorosament col·loquial.

- No -va respondre el jenet, sense aixecar la vista del quadern de dades en el qual estava teclejant, actualitzant les despeses en el compte d’en Mcgrrrr -. Per què?

- Oh, per res. - En general, aquells prou intel·ligents com per sobreviure als carrers de Mos Eisley sabien que no havien de fer preguntes, però el jenet semblava bastant inofensiu -. Em preguntava sobre la corda, això és tot.

- La corda està aquí per subjectar al droide -va respondre el jenet -. No hi ha escoles de sub-adults a Cona?

- Senyor, a la meva escola, ens van ensenyar la diferència entre un droide i l'aire buit del desert -va dir l’Unut, creuant els braços.

Davant d'això, les orelles del jenet es van aixecar, encara que ningú va poder veure-ho a causa de l’implant cibernètic. Va tornar a mirar el lliscant. I allà, a l'ombra del lloc de l’Unut, estava el seu escúter, amb una mica de sintcorda trencada i desgastada penjant del seu carenat.

L'implant cibernètic ràpidament va proporcionar al jenet més de tres-cents mil improperis apropiats per a la situació. En el seu lloc, va respirar profundament, va forçar que els seus porus irradiessin dignitat, i va dir:

- Disculpi’m.

Mentre el jenet es tornava i s'allunyava, l’Unut no podia deixar de riure. Això era sens dubte una cosa que havia de comptar al seu empleat.

- Ei, Wioslea, mai diries... Què és això? – L’Unut es va aturar a meitat d'un pas, amb els seus ulls brillants fixos en un lliscant tri-impulsor X-34 oxidat i gastat per la sorra que estava aparcat en el seu pati.

El seu empleat, un alt vuvrià de rostre còmic, va alçar la mirada nerviosament.

- Acabem de comprar-li a un granger d'humitat. - Es va fregar les seves estranyes mans, i es va quedar mirant aquest trasto per un moment.

- Per quant? - va rugir l’Unut.

- Dos mil -va dir en Wioslea amb un grinyol a penes audible.

- Dos mil! És que se t'ha fregit el cervell? Què et passa, estàs tornant a l'estat larvari?

***

En Takeel estava completament radiant. Ho havia aconseguit. Havia trobat l'androide. Sabia que podia fer-ho. Va mirar al seu voltant, esperant que el seu germà se n'adonés. Ell.. espera, el droide.

Un gèlid segon de pur pànic en un càlid món desèrtic es va fondre quan Takeel va veure el droide vagant a uns 15 metres darrere d'ell.

- Et vaig dir que em seguissis -va bramar -. Com pots ser tan ximple?

El droide de negocis humanoide va continuar amb el seu brunzit, i va avançar amb cames maldestres, arrossegant els peus, evitant amb prou feines xocar amb els transeünts.

- Vols donar-te pressa? He de portar-te davant Jabba - va instar el snivvià.

Però si al droide li preocupava el més mínim qui era en Jabba, o l'important que era en aquest moment afanyar-se a arribar a la seva presència, no va donar cap mostra. Va continuar amb el seu brunzit i arrossegant els peus.

- No sé per què en Jabba pot estar interessat en tu - va dir en Takeel, posant-se darrera el droide en un intent de dirigir-lo en la direcció correcta -. Ets tremendament estúpid.

***

El lliscant es va trencar a tres illes de la botiga, i els jawes d’en Jek li havien tret a l’Aguilae la fitxa de lloguer. Era, sens dubte, el pitjor dia que havia tingut mai.

I ara, apropiadament, estava ajudant a Mace a pasturar dos droides a través dels bulliciosos carrerons perquè ningú els robés.

 No és així, va pensar, com va començar tot això?

- Vinga, anima't, Aggy! -va insistir en Mace, permetent que la seva exuberància cobrís el fet que ell tenia la major part de responsabilitat en el robatori de l’R5 danyat -. Tenim aquests droides xupiguais, i també una història per explicar!

- Genial, una història. Això posarà el sopar a les nostres taules i nikta al teu fetge -va grunyir, sabent molt bé que en Mace no podia entendre-la. No tenia traductor, ni acoblador de microxip, no havia trobat les peces per al Falcó Estel·lar de l’Unut, i estava segur que l’arcona anava a cobrar extra per remolcar el lliscador aquestes tres illes. I, a sobre, no hi havia ni rastre del droide de negocis enlloc.

Fins a tres segons després.

- Mace! Mace! Nekkel juuuar obwegadada! Dinkle obwegadada! -va cridar, gesticulant com una boja.

- Et vaig dir que ho sentia, Aggy, jo... - Llavors en Mace va veure el que ella estava assenyalant. Allà, a menys de vint metres de distància, en un espai fosc entre dos edificis, hi havia el droide, un snivvià, i un jenet que sostenia un blàster.

- Em temo que això és de la meva propietat -va dir el jenet, posant l'accent en el punt agitant lentament la seva arma.

El snivvià geperut havia tret la seva pròpia arma, un ridícul anacronisme de metall polit.

- De cap manera, brivall, no saps el que he hagut de passar per aconseguir aquesta cosa.

Una petita part del jenet que datava d'abans de la cirurgia cibernètica va cridar al seu interior.

- Estic segur que és molt interessant, però, saps?, El droide és de la meva propietat.

- Ah sí? Doncs no veig el teu nom en ell- va dir en Takeel.

- En primer lloc, vostè no sap el meu nom. En segon lloc, dubto que sàpiga llegir si més no. En tercer lloc, si es fixa bé en l'escotilla ventral del droide, hi ha un forrellat de seguretat que porta el segell de l’Opun " El Forat Negre " Mcgrrrr, l'amo d'aquest androide -va dir el jenet, amb una pronunciació sorprenentment clara a través de les dents atapeïdes.

De sobte, un tret blàster de color vermell brillant va sorgir de la multitud, impactant just a l'esquena del droide, i llançant les seves extremitats carbonitzades en diverses direccions.

 Els dos es van tornar, mirant la multitud. Però la gran commoció i la ràbia del jenet per la destrucció van fer que s'endarrerís el temps suficient perquè el seu propi blàster li fos arrencat de la mà per un precís segon tret.

-Això era tot el que en Jabba necessitava, cyborg -va cridar una veu des de la multitud, ara immòbil. Un altre snivvià, aquest vestit amb una granota vermella brillant, va sortir portant un blàster fumejant. Una estranya visió, va caminar a través de la gent que s'apartava al seu pas. Mesuraria uns 1,4 metres d'alt, i semblava molt similar a Takeel.

- Germà! - va exclamar en Takeel, gairebé oblidant-se per complet la situació -. Li has disparat al meu droide.

- Insensat! - va dir iradament el jenet -. Tens idea del que acabes de fer?

-Sí. He reunit per la meva empresa algunes proves bastant incriminatòries sobre el teu ocupador. -El snivvià, conegut per alguns com Snaggletooth, va treure un quadern de dades del seu cinturó. El va mostrar perquè el jenet pogués veure’l, mentre mantenia el seu desintegrador apuntant-lo. La seva petita pantalla mostrava una imatge hologràfica granulada, amb el comptador de codi de temps parpellejant a la part inferior. La primera escena tenia una llum molt tènue, i mostrava un home gros o greixós i al seu assistent jenet colant-se d'amagat en el que semblava ser la mansió d’en Jabba. La imatge va saltar una mica, i els codis de temps van mostrar un avanç significatiu. Allà, als carrers il·luminats pel sol brillant, hi havia el jenet, extraient un pern de restricció marcat, i movent-se fora de la vista de la càmera. A continuació, la imatge saltava de nou, i reproduïa les imatges just abans de la mort del droide.

Pels angles asimètrics i la imatge trontollant, no calia un implant cibernètic per endevinar que havien estat els fotoreceptors del droide els havien estat gravant les imatges.

- De manera que per això semblava tan absent -va murmurar el Jenet -. La capacitat del droide estava ocupada executant alguna rutina de transceptor que el hutt li havia instal·lat.

- Molt bé -va dir l’Snaggletooth -. En Jabba té ara tot tipus d’holos d’en Mcgrrrr. Robar un droide de negocis? Al teu propi amfitrió, a més a més! Quina mala educació. Per no parlar de la classe de secrets que vas deixar que li deixés anar en els dos dies que va tenir l'androide.

- Un i mig, en realitat. -El jenet va esbufegar pel nas. Sota el morro per mirar al més descurat dels dos snivvians -. Digues, quin paper havia d'interpretar ell?

- Purament accessori - va afegir l’Snaggletooth -. Molt bé, germà. Has trobat la teva primera recompensa real. Sembla que l’Ephant Mon ha guanyat l'aposta. Em pregunto què haurà de pagar-li en Jabba.

En Takeel s'havia perdut tot el que havia dit després de "Molt bé" i va gaudir de la lloança del seu germà.

- Digues al teu ocupador que estigui al palau d’en Jabba a les onze, i digues-li que no intenti res estúpid. La seva nau està confiscada, i no anirà enlloc. – L’Snaggletooth va baixar el blàster i es va tornar cap al seu germà -. I crec que això és teu -va dir, donant al seu germà un grapat de petits perdigons esfèrics de metall d'un centímetre de diàmetre.

***

En Mace no havia comprès tota la magnitud de la situació que havien presenciat, i l’Aguilae estava segura que no podria explicar-li-ho, encara que tingués el seu traductor. La qüestió era que, si els sols brillaven en un cel clar sobre ells, llavors en Jabba ignoraria el segon robatori del seu droide de negocis per part d’en Mace.

I si no, bé, s'ocuparien d'això quan arribés.

Les hi van arreglar per salvar el que quedava del droide, sabent que, una vegada que havia transmès tota la seva informació hologràfica a Jabba o a l’Snaggletooth, ningú necessitaria les restes carbonitzades. Potser les hi podrien vendre a algú, o potser alguns altres jawes vindrien per a un intercanvi.

No els parlaria d’en Jek. Ell i la seva tribu s'ho mereixien. Deixaria que les seves restes fossin trobades pels captaires, ella no indicaria a ningú la seva ubicació. Ella i en Mace havien pres la seva part. Semblava que el motivador del CZ anava a encaixar a l’R5, i el droide de potència semblava en bon estat.

Fa uns anys, hauria saquejat fins a l'últim de les restes del reptador de les sorres. Però no ara. Aquesta era la forma en què actuaven els jawes, però ella havia triat aquesta altra vida. I s’atendria a ella fins al final. Algun dia, amassaria una fortuna.

FI