La Guerra del Bacta (VIII)

Anterior

8

Això havia de ser un somni. Fins i tot un malson. Wedge va obrir l'ull esquerre i va deixar que s’intentés enfocar lentament. Al principi no va notar res inusual a l'habitació fosca, però llavors va percebre unes petites motes de llum traçant línies com estels fugaços pel cel nocturn. La possible presència d'alguna cosa a la seva habitació va convèncer el seu cervell embadalit pel somni que havia de continuar el seu viatge cap a la consciència, però fins que va sentir la veu per segona vegada, no va estar completament segur que no estava atrapat en un malson.

-Bon dia, senyor. És bo tornar a veure’l.

Wedge es va girar i va obrir reticentment ambdós ulls.

- M3?

-És molt amable de la seva part d’enrecordar-se, comand... vull dir, amo Wedge -El droide 3PO negre amb cap de cloïssa estava aturat al costat del llit amb les mans obertes -. Comprenc que és possible que vostè no s'hagi recuperat completament del seu viatge fins aquí, i si fos per mi li permetria seguir dormint, però ja és l'hora en què va sol·licitar ser despertat.

Wedge va gemegar. Poc després que Còrran, Mírax i Gavin partissin cap a Tatooine, Wínter va localitzar un possible dipòsit de recanvis per Ala-X a Rishi. Utilitzant una mica dels diners de la unitat, Wedge va llogar un vaixell de càrrega lleuger corellià YT-1300 modificat anomenat el Genet Eclipsi i es va dirigir al costat d’Ooryl Qrygg a verificar la informació. El viatge des de Coruscant va ser bo, però una vegada que van arribar al sistema van començar els problemes. El vaixell de càrrega va perdre una bobina repulsora aterrant. Ooryl es va dedicar a reemplaçar-la mentre Wedge s'obria camí a través del laberint de lleis religioses H'kig que semblaven, per a ell, prohibir o limitar qualsevol cosa que li fes a un la vida més fàcil.

Va poder localitzar el dipòsit de recanvis per Ala-X i se les va enginyar per adquirir-lo. Estimava que es podien muntar dos caces amb aquestes parts, el que era alguna cosa, però molt menys del que havia esperat al principi quan va partir. Les reglamentacions de l'ús de vehicles repulsors va complicar el procés de càrrega, i en última instància, demorar la seva partida del món en unes dotze hores.

Quan ell i Ooryl finalment van arribar a Yag'Dhul, Wedge estava endarrerit quatre dies i exhaust. Va atracar el vaixell de càrrega, i llavors va fer que algú li indiqués el camí a la seva habitació. Vaig pensar que dotze hores de son serien suficients, però aparentment no, perquè estic al·lucinant amb la presència d'un droide que ha d'estar en Coruscant.

Es va fregar els ulls, i els va tornar a obrir. M3 seguia allà.

- Què està passant aquí? El general Cracken et va enviar a fer-nos una ullada?

-Atès que no tinc ulls, senyor, diria que no -El cap del droide es va inclinar cap a la dreta -. No recordo cap ordre provinent del meu amo anterior.

- Amo anterior? -Wedge va comprendre que s'estava despertant cada vegada més, però res semblava tornar-s’hi més clar, i això li va causar certa preocupació. Algú ha d'estar divertint-se amb això.

-Vés a buscar Tycho.

Tycho es va aclarir la veu i Wedge es va girar per veure’l recolzat contra el marc de la porta del dormitori.

-Vaig pensar que t'agradaria veure un rostre familiar en despertar-te, ja que estàs en un ambient que no et resulta familiar.

-Correcte –Wedge va aclucar els ulls -. Segons recordo, no m'he revenjat amb tu pel teu últim truc, aquest missatge post-mortem d’en Còrran a Borleias. Serà millor que vagis amb compte per on trepitges.

- O què? Creus que tu pots causar més problemes que un judici per traïció i una estada en una presó imperial? -Tycho va fer sobresortir el mentó desafiant-lo, però va suavitzar el gest amb un somriure -. Pots provar quan vulguis, Antilles.

Wedge va moure el cap.

-Una batalla sense esperança per vegada. Tens una mica de caf per aquí?

Tycho va assentir.

-Preparat prou fort i calent com per dissoldre el transpariacer.

-Fantàstic.

Wedge va sortir rodant del llit i es va posar la gruixuda bata que li sostenia M3. Nuant el cinturó a la meitat, va seguir a Tycho a una petita sala adjacent al seu dormitori. Els mobles eren una barreja d'estils i colors, però tots ells estaven fets de canyes buides i teles primes però fortes. Menys massa significava menys cost en el transport i menys energia per mantenir la generació de gravetat de l'estació.

Wedge es va deixar caure en una cadira davant d'una taula baixa al costat oposat d’en Tycho i va posar ambdues mans al voltant del cos d'un gerro de caf fumejant. El vapor li va acariciar la cara i pel que li importava podia haver-li fos les celles perquè el caf sabia meravellosament. Va sentir que la calor s'estenia des de la seva panxa i una capa de boira en el seu cervell es va començar a dissipar.

-Llavors, Tycho, com és que M3 és aquí?

El somriure d’en Tycho es va tornar considerablement més ample.

-Política.

Wedge va xarrupar més caf.

-Està bé, però digues-me la visió expandida perquè no arribo a comprendre-ho.

-Es posa complicat, però no m'estic queixant -Tycho es va inclinar cap endavant -. Abans de ser capturat a Yavin 4, Jan Dodonna va dissenyar el caça Ala-A. L'Aliança va posar-ne en producció i més tard va introduir l'Ala-A en la Rebel·lió. La majoria d'ells es produïen en instal·lacions que s'assemblaven més a tallers privats que a fàbriques. Tots començaven des del mateix disseny, però es construïen de forma individual. Amb el que jo vaig volar a Endor, per exemple, tenia panells de fusta de fijisi, així que suposo que el van construir en Cardooine.

-Recordo com els reforços d'aquestes naus solien arribar a poc a poc.

-Correcte, bé Incom i Koensayer temen que els seus dissenys de caces Ala-X i Ala-Y siguin suplantats pels dissenys Ala-A i Ala-B, així que estan intentant fer que el Consell Provisional i les Forces Armades facin una licitació per nous contractes. Incom creu que té l'avantatge per guanyar un contracte per a nous Ala-X, quan tots nosaltres ens vam aixecar i vam renunciar. Koensayer comença el rumor que una part del nostre desafecte va ser perquè ja no confiàvem en els Ala-X. Incom respon i diu que està treballant en alguns nous dissenys i estaria feliç de donar-li a les naus de l'Esquadró Murri l'última tecnologia. El que ofereixen són uns Ala-A fabricats per ells que han estat modificats perquè els canons làser puguin girar i disparar cap enrere.

Wedge va assentir.

-Bona adaptació, però no explica com hem acabat amb M3.

-Ja hi estic arribant, i apreciaràs el trajecte, confia en mi -va dir Tycho ajuntant les mans -. Algú en l'exèrcit, probablement el general Cracken, però potser fins i tot l’almirall Ackbar, va decidir que era apropiat acceptar el regal d’Incom, així que tot l'equip de l’Esquadró Murri va ser inspeccionat, es va informar que li faltaven parts, i marcat com sobrants militars. Wínter es va assabentar abans que ningú més, i vam aconseguir tot el lot, incloent-hi M3 i els nostres droides astromecànics.

Wedge va parpellejar.

- Marcat com sobrants militars? Les nostres coses van ser venudes com sobrants militars?

-Sobrants militars trencats. Els faltaven parts.

- Com quines?

-Els PL-Is.

Wedge va arrufar les celles.

- PL-Is? Mai n’he sentit parlar.

Tycho va moure el cap.

-Aquesta és la designació dels pilots.

Wedge va començar a riure immediatament.

-Algú a Coruscant dóna suport en això que estem fent o potser només vol donar-nos les eines perquè ens autodestruïm. Confio que sigui el primer. M3 va ser simplement inclòs en el tracte?

-Va costar una miqueta extra, però vaig pensar que s'ho valia -Tycho va tossir lleugerament sobre la seva mà -. Zraii i el seu equip tècnic van renunciar i van seguir a les nostres naus. Tenim un esquadró complet, i les parts que vas portar haurien de ser capaces de mantenir funcionant per molt temps.

-Molt bé. Quin aspecte té la base?

-No està malament -Tycho va assenyalar enrere cap al dormitori -. Et donaré mitja hora per endreçar-te, i llavors farem un recorregut pel lloc. No és exactament una Estrella de la Mort, però crec que servirà per als nostres propòsits.

Vestit amb una granota de vol de color torrat, Wedge va seguir a Tycho per l'estació espacial. La petita suite que li havien donat resultar ser una de les més luxoses de l'estació. A causa dels costos de construcció l'espai era molt escàs. Les estacions sanitàries eren comunitàries, al igual que les instal·lacions d'aliments. Encara que hi havia sales privades per als àpats durant una reunió, tot el menjar es preparava a la cuina central i es repartia a la mitja dotzena de menjadors de la base. Aquestes mateixes habitacions servien com sales de descans i instal·lacions d’esbarjo.

Tycho el va portar al nucli de l'estació i va oprimir un botó a la paret.

-Aquí al nucli hi ha nou turboascensors: sis són per al personal i tres per a la càrrega.

Wedge va estirar el braç i va colpejar el dur sostre de duraplast amb un artell.

-Tot sembla una mica encongit. Em sento com un gegant.

-És molt compacte. Crec que el van construir així perquè li resultés problemàtic als soldats d'assalt si mai els envaïen -Quan es va obrir la porta del turboascensor, Tycho va passar per l'obertura -. Hi ha vint-i-cinc nivells d'allotjament per sobre de les instal·lacions d’atracada i cinc per sota. Comencem des del sub-cinc. Vaig fer que M3 es posés a treballar en les mudances que seran necessàries per aclarir els últims deu subnivells per al nostre personal.

-Mudar a tots menys el nostre personal em farà sentir segur, perquè sabem que Isard eventualment esbrinarà on som.

-D'acord, Wedge, però si fem que la gent se’n vagi ella s'assabentarà molt més aviat. Perquè no fa molt de temps que vam atacar aquesta estació, i pel fet que el Senyor de la Guerra Zsinj va evacuar els seus partidaris, el que va quedar és bàsicament una tripulació mínima. Si ens desfem d'ells, haurem d'utilitzar la nostra gent per a un munt de tasques que no són específiques de la nostra missió -Tycho va fer una ganyota de dolor -. Crec recordar que un cop a Hoth vam intentar fer un dinar amb carn de tauntaun i...

-Ja vaig captar l'holograma, Tycho -va dir Wedge arrufant les celles -. Saben que aquí corren perill?

-Semblen creure que després de Zsinj, Isard podria ser presa com un canvi positiu. He parlat amb els ocupadors clau de per aquí, i saben que podria haver-hi problemes. Semblen creure que amb la nostra presència aquí les coses estaran més segures perquè l'escòria de la galàxia no s’acostaran cada vegada que tinguin llibertat.

-Cert, però les seves rendes baixaran, i això podria causar problemes.

El turboascensor es va aturar i es va obrir cap a les instal·lacions d'atracada. Unes altes parets de transpariacer li donaven a Wedge una vista espectacular de Yag'Dhul. Encara que era petit i dens, el món prenia una aparença curiosa amb motiu de les tres llunes que l’orbitaven i les forces de marea que generaven a l’orbitar en direcció oposada a la rotació del planeta. L'atmosfera bullia i s'arremolinava, amb tempestes que sembraven raigs a través de núvols grisos i espurnes de pedra vermella visibles fins i tot des de l'estació.

-És difícil creure que la vida hagi pogut sorgir en aquest infern -Wedge es va creuar de braços i es va estremir -. No és de sorprendre’s que els givin tinguin un exosquelet i puguin sobreviure en el buit.

-És una sort que puguin fer-ho. Aparentment el nostre atac va obrir una part de l’estació al buit, així que van utilitzar obrers givin per fer les reparacions. Encara que ara tot està bé, amb una excepció: el vell Cap de l'Estació va morir durant un recorregut d'inspecció dels treballs de reparació.

Wedge va arrufar les celles, recordant un vell twi'lek amb la cara marcada de verola que havia estat tan embafador com Darth Vader havia estat malvat.

-El seu nom era Valsil Torr, correcte?

-Suposo que sí. Aparentment va intentar forçar un capatàs givin a pagar-li un suborn. Van estar d'acord a discutir-ho en l'oficina de Torr, i hi va haver una catastròfica pèrdua d’atmosfera -Tycho va fer una ganyota de dolor -. El twi'lek va ser succionat de la seva oficina per un orifici de la mida de, diguem, un tret de blàster. El givin va sobreviure i va reparar l'orifici.

-Així que ara ningú dirigeix ​​l'estació.

-Els comerciants d'aquí han format un Consell Econòmic i semblen estar dirigint les coses força bé pel que a ells fa. Haurem de posar a algú que els controli a ells, però encara no tinc un candidat al cap -Tycho va obrir els braços -. Aquesta és l'àrea d’atracada principal, que per si mateixa conté deu nivells. Els sis del mig són per transferència i emmagatzematge de càrrega. Els dos exteriors de cada costat contenen les habitacions per a les tripulacions, algunes petites botigues i dos cafès, la llar lluny de la llar per als transportistes.

Els cafès serveixen exactament el que menja la resta de nosaltres, però baixen les llums i eleven els preus.

-Saps, amb l'ambientació correcta, aquell tauntaun hagués sabut bé.

-Clar, Wedge, creu-t’ho si vols -Tycho va assenyalar cap a la plataforma d'aterratge triangular que s'estenia cap a l'espai -. Les naus aterren aquí, descarreguen, carregar o intercanvien la seva càrrega, i tornen a marxar. Si la tripulació vol fer una parada, la nau s'estaciona en òrbita i el servei de transbordadors de l'estació els porta d’allà a l'estació. L'espai d'hangar és una raresa, i el poc que hi ha en aquest moment està reservat per a nosaltres, encara que sobra una mica d'espai per a reparacions si alguna nau ho necessita.

-És raonable -Wedge va mirar com un petit iot feia maniobres d'aproximació a l’estació. Les seves línies estilitzades i ales corbades cap avall li van recordar a un peix natiu de Corèllia -. Sembla que la Rajada Púlsar està arribant. Has rebut notícies d'ells?

-No, però hi va haver una transferència de fons al compte de Huff Darklighter, així que suposo que les coses van sortir bé.

-Fantàstic -Wedge va assenyalar enrere cap l'ascensor -. Baixem a saludar-los, i vegem exactament què va ser el que ens va comprar amb els nostres diners.

Següent