La Guerra del Bacta (XII)

Anterior

12

Fliry Vorru va lluitar contra la sensació de nuesa que li inspiraven les seves robes curtes i es va preparar per la llauna que li donaria Ysanne Isard.

-Sí, la desviació del comboi ha estat confirmada per diverses fonts. No és un desastre tan gran com vostè diu pel fet que Antilles no va a conservar les nostres naus cisterna, sinó que ens les està tornant.

-Les retorna perquè les tornem a omplir i ell pugui tornar a capturar-les. -La seva diàfana túnica vermella es va regirar al voltant d'ella com un tornado -. Vostè deuria d'haver anticipat aquest tipus d'atac i pres passos per impedir-ho.

Vorru va rebutjar el suggeriment amb un gest.

-Ho vaig anticipar i vaig triar ignorar-ho. La quantitat de bacta pres va ser insignificant comparat amb ambdues, les nostres existències i la demanda d’ell. De fet, la pèrdua de bacta em proporciona una excusa per tornar a pujar els preus, augmentant els nostres guanys. Calculo que les nostres pèrdues van estar entre disset i trenta bilions de crèdits, una xifra que recuperaré abans de final de mes.

- Bah! Vam perdre més que tan sols diners quan Antilles va atacar el nostre comboi. Vam perdre prestigi i respecte -Va assenyalar cap al cel -. La gent es riu de nosaltres perquè una dotzena de caces antiquats van poder robar-nos el nostre bacta.

Vorru va deixar que la seva veu baixés a un to baix mentre va començar a caminar per l’espaiosa oficina.

-El que vam perdre va ser insignificant i ens dóna l'oportunitat de posar fi a l’Antilles i la seva base de suport. Va robar el bacta i el va regalar a molts dels mons als quals de tota manera estava dirigit.

-Aquest és exactament el meu punt. S'ha guanyat la seva bona voluntat.

-Però això s'esvairà en amargor quan no pugui repetir el gest -Els dits oberts d’en Vorru es van tancar en un puny -. Primer, tallarem les assignacions als mons per cobrir les nostres pèrdues. Segon, endarrerim els embarcaments als mons que han acceptat el bacta d’Antilles, i tercer, demanarem en aquells mons el pagament com si el lliurament fet per Antilles hagués estat en el nostre nom. Els morosos no rebran més serveis de nosaltres.

Una fúria fosa fluïa a través de l'ull esquerre d’Isard.

-M'ofereix comptabilitat. El que vull és sang.

És clar que sí. Les faccions de Vorru es van esmolar. Mentre Isard havia estat en Centre Imperial, fins i tot quan estava amagada després de la conquesta rebel, la seva connexió amb aquest centre de poder havia estat una àncora per a ella. Havia estat pacient i estava preparada per ser subtil. Aquí a Thyferra, on l’omnipresència de vida vegetal i el lànguid estil de vida dels amos humans del planeta el tornaven l'antítesi de Centre Imperial, Isard semblava preparada per satisfer els seus impulsos més primitius.

-Si us plau, senyora directora, reflexioni per un moment en la semblança entre la nostra situació actual i la de l'Imperi abans de la mort del nostre estimat emperador. Els atacs rebels són diminuts i en realitat insignificants en tots els aspectes, excepte com cops al nostre prestigi i imatge. Vostè mateixa ha dit sovint que destruir la Rebel·lió ha de venir abans de reconstruir l'Imperi, i amb això s'ha enfocat correctament en el moll del problema. Aquest problema el seguim enfrontant perquè Antilles se'ns oposa i un de nosaltres ha de ser destruït -Vorru va obrir i va estendre les mans -. En aquest moment els nostres problemes per tractar amb ell són significatius. No sabem on és, així que resulta impossible muntar un atac en la seva contra.

Isard es va creuar de braços.

-Començarem operacions per localitzar-lo.

-Per descomptat. Ja he començat a fer circular el rumor a través de diverses xarxes de contraban i organitzacions criminals oferint una recompensa substancial per informes de les seves operacions. Estic segur que aviat donaran fruits -Vorru es va permetre mig somriure -. Fins llavors, manipularem el preu i el subministrament de bacta per castigar en aquells que tracten amb ell, podem vilipendiar-los i apartar-los de les seves bases de suport. Per a alliberar la seva petita guerra contra nosaltres, necessita subministraments i aliats. Si Antilles no fos qui és, no li donaríem més importància que a un pirata.

Isard va aixecar un puny atapeït.

-Prendré mesures per aixafar-lo. Faré que les meves naus protegeixin els nostres combois.

Vorru va xiuxiuejar com si l'haguessin cremat.

-Aneu amb compte, senyora directora.

- M’adverteix que vagi amb compte? No se sobrepassi, Vorru, o m'encarregaré de vostè.

-Recordo el destí de Kírtan Loor, senyora directora, i no tinc cap desig de quedar atrapat a la panxa del Lusankya -Vorru va aixecar les mans obertes -. Merament desitjo assenyalar que si acceptem tota la responsabilitat de la protecció dels nostres combois, llavors Antilles serà només un problema nostre. Això significa que els nostres recursos s'estendran massa i estaran massa diluïts per tractar amb ell i la seva gent.

Isard va elevar la barbeta.

- I vostè té una proposta alternativa?

- Naturalment. Sol·licitem que els nostres clients protegeixin els lliuraments als seus mons, d'una altra manera els declarem massa perillosos per als nostres embarcaments. Portem els nostres combois fins a certes destinacions i demanem que els nostres clients es trobin amb nosaltres allà i completin els seus viatges per si mateixos. Si Antilles i la seva gent ataquen les naus cisterna abans que deixin la nostra protecció, agregaran la fúria d'una part neutral a la seva disputa. Els Murris lluitaran amb altra gent a més dels nostres pilots, estalviant-nos personal i equip, dues coses per a les quals ja no disposem d'un subministrament il·limitat...

Isard va arquejar la cella dreta.

-Això també ens estalviarà el cost dels embarcaments, augmentant un cop més els nostres guanys.

-Cert. També ens permetrà preparar una emboscada per als Murris en el moment i lloc de la nostra elecció. Recordeu que això succeirà més tard que d'hora perquè necessitem temps per permetre que les accions d’Antilles destrueixin completament la seva reputació. Volem que quedi aïllat, sense lloc on amagar-se, quan fem el nostre moviment en contra seu.

Isard va prémer els llavis mentre considerava allò que ell va dir, donant-li una indicació visual del seu estat d'ànim més gran que cap que hagués vist abans.

-Hi hi ha mèrit en els passos que ha pres, encara que la demora que requereixen em molesta. També és molest que em trobi a mi mateixa impacient. Antilles se les ha enginyat per sobreviure i fins i tot prosperar durant el temps en què deuria d’haver-me encarregat d'ell. Horn va escapar del Lusankya. Tots dos, i els seus companys, han escollit oposar-se a mi de manera directa i oberta, el que m'ha tret el despreniment que tenia quan vaig tractar amb l'oposició rebel a l'Emperador.

Vorru va inclinar lleugerament el cap, impressionat pel seu autoanàlisi.

Es resisteix a abrigar fantasies sobre ella mateixa o de la seva situació, sense importar quan d’incitadores, de fet, puguin semblar. No ha perdut el cap... encara. Si ho farà o no és una altra cosa.

La mirada d'Isard es va perdre per sobre del cap d’en Vorru.

-El punt feble de l'Esquadró Murri, una falla que té la Rebel·lió, és el fet que han estat capaços de superar tots els desafiaments que els hem llançat. No han conegut la derrota des dels dies de Derra IV i Hoth. S'han acostumat a guanyar, i aquest orgull de si mateixos es pot utilitzar en contra seva –va assentir una vegada, i es va enfocar en ell -. Seguiu endavant, Vorru, continuï amb els seus plans. Deixaré que s'acostumin a tractar amb vostè i els seus mètodes, així que quan ataqui jo, la sola sorpresa serà suficient per matar-los.

Wedge es va posar dret darrere del seu escriptori quan la voluminosa forma de Booster Térrik va omplir la porta que portava a l'oficina de l'administrador de l'estació.

-Agraeixo que hagis vingut aquí tan ràpid, Booster. Sé que volies passar algun temps amb Mírax abans que parteixi.

L'home gran va somriure.

-Està ajudant en aquest Horn a preparar la seva part de la missió. Jo només puc aguantar-lo per un temps -Booster es va deixar caure en una cadira de lona i estructura d'acer -. Crec que l'ha escollit a ell només per molestar-me.

Wedge va deixar escapar una riallada i es va tornar a seure.

-Estic segur que això sembla, però crec que hi ha molt més enllà.

-Seguretat de Corèllia sempre ha volgut robar les nostres dones.

Wedge va arquejar una cella en direcció a Booster.

-Pots impartir qualsevol motiu que vulguis a Còrran, però coneixes millor la teva filla, amic.

Booster va arrufar les celles.

-Està usant les seves fetilleries Jedi per embrollar-li la ment.

-L'única persona confosa amb la seva herència Jedi és Còrran -va dir Wedge movent el cap -. Luke Skywalker li ha transmès material sobre els Jedi per mantenir amb vida la possibilitat que Còrran s'entreni per tornar-se un Jedi, però en aquest moment Còrran està un poc enfocat per a arribar a Isard i alliberar els seus presoners. És gairebé obsessiu sobre això... una característica sobre la qual coneixes alguna cosa.

Booster va plantar les seves enormes mans en els recolzabraços de la cadira.

-Si vols renyar-me per desaprovar l'home a qui la meva filla està veient, el missatge ha estat rebut. Alguna cosa més?

-Aquesta no era la meva intenció... això seria com ensenyar a ballar a un Rancor. Probablement no funcionaria, i t’arrencaria el cap d'una mossegada, i fins i tot si ho aconsegueixes, el resultat no serà bonic -Wedge es va estremir -. En realitat, volia oferir-te l’oportunitat de pilotar el Genet dels Núvols de Mimban en el seu viatge a Thyferra.

Booster es va reclinar a la cadira i es va acariciar la barbeta amb les puntes dels dits de la mà esquerra. El Genet dels Núvols de Mimban era una de les naus cisterna thyferranes. Wedge havia tret a la seva tripulació i, amb l'ajuda de Booster, havia falsificat els arxius d'identificació que llistaven sota diversos pseudònims a Mírax, Còrran, Elscol, Sixtus i Iella Wessiri com els tripulants. Una vegada que estiguessin a Thyferra, podrien baixar al planeta en una llançadora i posar-se en contacte amb els ashernians. Wedge encara necessitava a algú que comandés la missió i va pensar que Booster seria inavaluable en aquesta posició per la seva experiència i instints.

Booster va baixar la mà esquerra al recolzabraços de la cadira.

-No.

- No? Tindràs l'oportunitat d’aguantar l’espelma de la teva filla.

-Ella pot cuidar-se sola.

-Podràs tornar a pilotar una nau.

Booster va somriure i el seu cos es va convulsionar en una riallada silenciosa.

-Estàs més a prop, però encara vas errat. El Genet dels Núvols és massa petit. Hi ha molt poc a fer.

Wedge va arrufar les celles.

-Espera un minut. Quan vaig aconseguir el meu vaixell de càrrega i vaig començar a transportar càrrega, no vas ser tu el que em va dir que ser l'amo de la meva pròpia nau i destinació era el més gran al que podia aspirar?

Booster va assentir i es va inclinar cap endavant.

-Ho vaig fer, però això va ser abans de Kèssel. Cinc anys en les mines d'espècia em van canviar.

-Cinc anys d'espècia canviarien a qualsevol –Wedge va arrufar les celles -. No em diguis que Kèssel va trencar el teu esperit, perquè em refuso de pla a creure-ho.

El riure ressonant de Booster va omplir l'oficina.

- Trencar? Caldria molt més que la manca d'aire i munts de treball per trencar a Booster Térrik. Les mines van poder trencar les ments de molta gent, especialment dels polítics que l'Imperi llançava allà. Altres de nosaltres ens conformem amb esperar que el nostre temps allà passés. Fliry Vorru, per exemple, és molt pacient, cosa que el torna molt perillós. Sabíem que l'Imperi mai ho havia de deixar-lo anar, però ell confiava que sortiria algun dia. Jo sabia que anava a sortir, però el temps allà encara m'afecta -La pell al voltant dels seus ulls es va estrènyer, deixant que la llum vermella del seu ull esquerre cremés com un làser en la foscor -. El temps que vaig passar a Kèssel va ser increïblement avorrit, Wedge. Monotonia. Dia rere dia les mateixes coses li succeïen a la mateixa gent. No hi havia nit, ni dia, només un torn darrere l'altre. Els presoners anaven i venien, però això era tot. Al dolor ho puc portar i enfrontar, però l'avorriment? Era l’enemic, i em va aixafar fins aplanar-me.

Wedge va fer una ganyota de dolor.

-No m'ho puc imaginar...

Hi havia algunes ocasions en què Wedge hagués agraït una mica menys d'excitació en la seva vida, però no any rere any d'això. Hauria perdut el cap.

-Quan vaig sortir, vaig fer un viatge a la Rajada Púlsar, però la solitud del viatge per l’hiperespai em va recordar massa a Kèssel. Per això va ser que em vaig retirar i li vaig deixar la nau a Mírax. Ara viatjo per fer tractes per als amics perquè significa que m'estic reunint amb gent constantment i arribant a conèixer-los i esbrinar sobre ells. Estic intentant omplir el buit que Kèssel va deixar en mi, i pilotar el Genet dels Núvols no m’ajudarà en això.

Wedge va assentir.

-Comprenc, encara que desitjaria que fos d'una altra manera. Tu tens les habilitats que necessito -Es va reclinar a la cadira -. Seria una gran ajuda tenir algú en el qual pugui confiar fent un treball que és molt important que es faci.

Un somriure va créixer lentament en el rostre d’en Booster.

-Tinc una idea que podria servir-nos a tots dos i cobrir alguns caps per lligar.

- Què tens en ment?

-Deixa'm dirigir aquesta estació.

- Què?

-Mira, tens aquesta estació que ha estat un lloc de comerç important per a aquesta regió durant molt de temps. Tu has fet que la República cregui que ha estat destruïda, el que significa que els teus enemics pensen el mateix, però les naus que vénen al sistema per fer ajustos de navegació poden veure que segueix aquí. No enganyes a ningú, i el fet que has tancat l’estació a la gent que ha estat molt temps aquí voldrà dir que els estàs fent enutjar. Això, al seu torn, significa que algú et delatarà a Cor de Gel.

-Això suposem.

-Bé, també haurien de suposar això: Molt aviat ningú voldrà comerciar amb Thyferra. Estàs regalant el que Vorru vol cobrar. El seu únic recurs és tallar-li el subministrament de bacta a la gent que tracta amb tu. Quan faci això, estàs mort -va dir Booster ajuntant les mans -. D'altra banda, si obrim l'estació al comerç, comencem a generar capital per a aquesta operació i tenim gent que ens porti informació i equip. Desenvolupem proveïdors que estan en deute amb nosaltres a causa d'aquesta estació, el que significa que no voldran trair-nos, i que ens portaran els materials aquí en lloc que hàgim d'anar a buscar-los nosaltres mateixos.

-I dirigir l'estació significaria que estaries lluny d'avorrir-te.

-I també això.

Wedge va tancar els ulls i va pensar per un moment. Hi havia sabut tot el temps que la ubicació de la seva base se sabria, però la idea d’en Booster de fer que fos valuós per a contrabandistes i comerciants i preservar el secret suggeria que podria durar més temps. Tots els anys que l’Imperi va buscar les bases rebels, no van ser els nostres socis comercials els que ens van vendre. I la predicció de les accions d’en Vorru era bastant semblant a la que Wedge suposava que seria la seva resposta. Wedge havia estat apostant a què la gratitud pel bacta gratis mantindria els canals oberts, però estava d'acord que proveir un motiu rendible aniria encara més lluny en aquest sentit.

Va obrir els ulls.

-D'acord, funciona per a mi. Què fem servir com a història de tapadora per justificar que una part de l'estació està restringida?

Booster va arronsar les espatlles.

- Importa això? Podem començar tot tipus de rumors, des del teu desig d'emular el Senyor de la Guerra Zsinj i formar el teu propi imperi al teu desig de construir una força que pugui prendre-li Corèllia al Diktat o fins i tot que tu i Isard estan agitant les coses per fer pujar el preu del bacta. Com més gran sigui el nombre de rumors, francament millor, atès que protegiran la veritat i faran que la gent ens porti informació per fer avançar els nostres plans, qualssevol que siguin. Mentre hi hagi una mica de misteri, i la gent faci olor guanys en intentar esbrinar-ho, estarem coberts.

Wedge va assentir pensativament.

-Sospito que prendre aquesta posició farà que t'enfrontis a Vorru en aquesta guerra per controlar el trànsit d'informació.

-I això no serà gens avorrit -El somriure d’en Booster es va eixamplar fins als costats del seu rostre -. Això serà genial.

-Espero que tinguis raó -Wedge es va posar dret i es va apartar de la cadira d'administrador -. Booster Térrik, aquesta estació és tota teva. Que la Força t'acompanyi.

 Següent