La Guerra del Bacta (III)

Anterior

3

La mudança a Thyferra havia deixat a Fliry Vorru en un estat de perpètua fúria a punt d’esclatar. Després de passar anys a les mines d'espècia de Kèssel, amb la seva tènue i àrida atmosfera, i després d'una curta estada a Coruscant, igualment sec però decididament més metropolità i del seu gust, Thyferra li resultava gairebé insuportable. Predominava el verd, des dels profunds tons foscos de les selves tropicals del planeta fins als tons més clars utilitzats en la decoració, la moda, i fins i tot els cosmètics. Després de les inhòspites mines de Kèssel i els canons grisos de Coruscant, Vorru trobava opressiva l'omnipresència de vida vegetal.

La humitat del món ho inundava tot mentre caminava pels passadissos de la seu de la corporació Xucphra. Aquí no respires l'aire, te’l beus. L'alta humitat feia que la majoria dels teixits utilitzats en el món fossin lleugers i fins i tot en molts casos transparents, mentre la moda feia que les robes tendissin a ser curtes. Encara que això oferia algunes distraccions, ja que les dones de Thyferra tenien una forta tendència a ser altes, primes i maques, molta de la gent amb la qual havia de tractar eren criatures baixes, peludes i desagradables que haurien d'estar embolicades en diversos rotllos de la tela més opaca que es pogués aconseguir. La seva posició com a hereus de les diverses famílies que portaven la corporació Xucphra, i ara, el govern civil, requerien que els tractés amb cortesia i fins i tot amb reverència.

Aquest requeriment, rebre cortesament les idees més estúpides el molestava més que qualsevol altra cosa. Sota el règim de l'Imperi, a les corporacions Xucphra i Zaltin se'ls havia concedit el monopoli de la producció de bacta. Thyferra era el cor de l'operació, la collita de l’alazhi i la síntesi del Kavana es duien a terme principalment a Thyferra, però també en uns pocs mons colònia en altres parts. El monopoli havia causat que ambdues corporacions es tornessin mandroses i avaricioses, amb els seus guanys garantits, no hi havia necessitat d'expansió o diversificació. Com a resultat, la gent arribava a posicions d’importància sense que es prestés atenció als seus mèrits, només a la seva antiguitat.

La designació de Vorru com a Ministre de Comerç li havia donat la capacitat de supervisar la producció i venda del bacta. La seva inspecció inicial de tot el procés de producció i distribució li havia revelat centenars de llocs on s'estaven ignorant guanys potencials. Per exemple, el bacta produït en una instal·lació satèl·lit era embarcat de tornada a Thyferra abans de ser transferit a una altra nau per tornar a només una dotzena d'anys llum de la instal·lació en la qual es produïa. L'única raó per a una activitat semblant era fer que la companyia transportista, que també era propietat de Xucphra, obtingués un guany, que de qualsevol forma tornava a les butxaques dels propietaris de Xucphra, encara que després d'haver estat reduït pel cost de manteniment de la nau, tripulació, despeses administratives i altres.

Això gairebé no va sorprendre Vorru, a causa de la forma en què les corporacions Zaltin i Xucphra havien estat disposades. Deu mil humans formaven l'estructura de gerència de les corporacions, i supervisaven les operacions efectuades per aproximadament 2,8 milions de treballadors vràtix natius. Els vràtix eren molt eficients i requerien de molt poc o cap supervisió, així que les operacions mai arribaven a necessitar de la legió de personal administratiu assignada. Cada corporació descoratjava la seva gent d'unir-se i barrejar-se amb individus de l'altra corporació, per tant es van tornar forts rivals insulars. Encara que el seu aïllament no havia causat problemes d'endogàmia genètica, si bé Vorru pensava que això podria succeir en una o dues generacions, segur que hi havia una endogàmia filosòfica que havia fet que es creessin llocs de sinecura per als membres incompetents de la família corporativa.

Suposo que la meva última ordre d'eliminar alguns d'aquests feus és la raó per la qual Cor de Gel vol veure’m. Xucphra havia desplaçat a Zaltin en el recent cop d'estat que també va instal·lar a Ysanne Isard com la líder del món. La majoria de la gent de Zaltin havia fugit o havia mort, convertint a la família Xucphra com els únics amos del món que havien compartit per molt temps. Com a tals no tenien cap desig d'escoltar o d'obeir les ordres d'un extraplanetari com ell. Però tot i així, estaven tan completament condicionats socialment a acceptar una jerarquia de comandament, que es queixaven a Isard d’ell, una altra extraplanetària. No tenia sentit per Vorru, i se sentia afortunat per la seva falta de comprensió. El dia que comenci a pensar com aquells al meu càrrec, serà el dia que esculli morir.

En girar la cantonada, Vorru va passar davant de l’escriptori de la secretària d'Isard, sense permetre que la seva escassa vestimenta el distragués. Aquest és un plaer que em guardaré com a consol per a després de què Cor de Gel hagi acabat amb mi.

La secretària, una dona a qui el llarg cabell negre li cobria més que la roba, li va somriure, però no va fer cap gest d'aturar-lo o ni tan sols d'anunciar-lo.

Els guàrdies reials Imperials que flanquejaven la porta a l'oficina d’Isard no van reaccionar en absolut davant seu, el que va reforçar la llàstima que Vorru sentia per ells. Al contrari de tots els altres en el planeta, ells encara vestien els uniformes que van portar amb ells des de Centre Imperial. Una gruixuda capa escarlata cobria l'armadura vermella i encara que no es formaven bassals sota els seus peus, Vorru sabia que s’havien d'estar rostint dins d'ella. Encara que fins i tot més molestes per ells havien de ser les ordres d’aplacar i no tractar a tothom com si fossin assassins potencials. Al principi els thyferrans van reaccionar malament a l'estricta seguretat que imposava la Guàrdia Reial d’Isard, així que ella els havia ordenat als seus guàrdies que es relaxessin... cosa què probablement mai podrien fer amb comoditat a menys que es sotmetessin a una teràpia de gens.

En entrar a l'oficina d’Isard, es va sentir immediatament més còmode. L'única verdor a la vista estava situat fora de l'edifici i apartat segurament darrere d'un gran finestral de transpariacer amorf. L'habitació mateixa estava coberta de panells de fusta de color groguenc, el que li donava un cert aire tattoinesc. Com havia estat el cas amb la seva oficina a Coruscant, romania principalment buida i buidada. Els mobles només serien d'utilitat si un volia romandre aquí, i amb ella present, això no era probable, fins i tot quan ella havia adoptat costums natives.

A Coruscant la dona de cabell negre amb flocs blancs a les temples solia usar un uniforme de tall similar al dels Grans Almiralls Imperials, encara que el seu era de color vermell sang, no blanc. A Thyferra havia escollit utilitzar una roba més solta i lleugera. La tela que va escollir seguia sent vermella sang, fent joc amb els uniformes de la Guàrdia Reial Imperial, però havia evitat les teles gairebé transparents que altres vestien amb gust. És una llàstima, és prou atractiva com perquè li quedi bé. Feia molt de temps, Vorru havia sentit rumors que Isard havia estat una de les amants d’en Palpatine i no podia negar que era atractiva.

Els seus ulls, i tot el que jeia darrere d'ells, són indubtablement el que va atreure a l'Emperador cap a ella. L’orbe de gel de Hoth del seu ull dret oferia un fort contrast amb l'ardent vermell fos de l'esquerre. Semblaven finestres a la dualitat de la seva naturalesa. Ella podia ser extremadament freda i calculadora, però també era propensa a descomunals atacs de fúria incendiària. Fins ara, Vorru havia aconseguit evitar ser immolat en un d'ells, però havia sortit socarrimat una o dues vegades.

Va inclinar el cap de cabellera blanca en direcció a ella.

- M’has fet cridar?

-He rebut informació de Centre Imperial que vaig pensar que vostè podria trobar d'interès -Va parlar en veu baixa, però això no significava que no tingués força -. S'ha estat preguntant sobre Kírtan Loor.

Vorru va assentir. L'agent d'intel·ligència i líder del Front Contrainsurgència Palpatine havia desaparegut unes hores abans que Isard fugís de Coruscant, emportant-se a Vorru amb ella.

-La meva suposició va ser que havia estat capturat i forçat a parlar en l'interrogatori. Aquesta va ser l'única explicació de per què tants dels nostres operatius que van romandre a Coruscant van ser netejats poc després de la nostra partida.

-És cert que ell va ser la causa de la neteja, encara que sembla ser que va donar la informació voluntàriament -Isard va aclucar els ulls -. Va intentar utilitzar la seva pròpia operació per tractar amb el comboi de bacta que es dirigia a Coruscant passant pel sistema Alderaan.

-El comboi que va atacar el Senyor de la Guerra Zsinj -Vorru va assentir lentament -. Loor m’havia dit que tenia un esquadró d'Ala-X pintats per representar a l'Esquadró Murri. Volia utilitzar-los per atacar la caserna de l'esquadró, però jo el vaig aturar. Així que els Murris que Zsinj va destruir realment pertanyien a Loor. Sorprenent.

-Efectivament -Hi va haver una espurna despietada en els seus ulls -. Després del desastre, Loor va comprendre que jo li havia filtrat la informació del comboi a Zsinj perquè ell l’ataqués. Vaig suposar que la seva necessitat de venjar-se de l’Esquadró Murri li faria atacar i destruir-lo. I també ho hagués fet, si el veritable esquadró no s'hagués retardat. Aparentment Loor va assumir que jo em donaria compte de què em va intentar enganyar, atès que la seva transmissió de l'informe sobre el comboi i els seus plans per tractar amb ell van arribar massa tard perquè jo pogués revocar-les. Va escollir passar-se als rebels i buscar santuari amb ells.

Vorru va assentir.

-Hi ha formes de tractar amb ell. No tinc cap dubte que Boba Fett podrà trobar-lo i matar-lo.

-Les seves habilitats no seran necessàries -Isard va somriure d'una manera que se les va enginyar per barrejar alegria amb crueltat -. Em vaig assabentar a través d'un altre dels meus agents que hi havia un testimoni secret que seria portat a judici per traïció d’en Celchu. Vaig pensar que seria el general Evir Derricote i li vaig preparar trampes per impedir arribar a la Cort Imperial. Vostè recordarà que li vaig demanar disposar a una dotzena de persones en diversos llocs de Centre Imperial.

-Sí -I jo només vaig enviar a tres a cada ubicació, ja que necessitava de la resta per evacuar el meu establiment d'emmagatzematge de bacta. Cap d'ells va trobar a Derricote.

-No, després de tot, probablement no hi era. El seu testimoni era Loor. Jo havia pensat que Derricote havia escapat del Lusankya, però aparentment va morir a mans d’en Còrran Horn, durant la seva fugida. De fet, Horn va matar els homes que vostè va enviar al Museu Galàctic - Isard va unir les mans, ajuntant les puntes dels dits -. L'agent que havia situat com una assegurança per detenir Derricote en canvi li va disparar i va matar a Loor, i al seu torn, va ser mort per la seva pròpia esposa. Ella era una de les escortes d’en Loor, l'havia conegut a Corèllia.

-Iella Wessiri.

Vorru va sentir una fiblada de simpatia per ella. Ella havia estat un membre influent i intel·ligent del grup de conspiradors que va aconseguir remoure els escuts planetaris de Coruscant i deixar-lo obert a la invasió rebel. Encara que els seus antecedents en la Força de Seguretat de Corèllia la feien veure com a una enemiga, admirava les seves habilitats i dedicació. Si va haver de disparar al seu marit, l'ha d’haver destrossat per dins. Ella no es mereix aquest tipus de dolor.

Isard va somriure.

-Em sembla deliciós que s'hagi vist forçada a disparar-li a Díric. Ell era útil, però només era un peó. Aparentment el seu amor per ella era suficient per fer-lo reinterpretar algunes de les meves ordres, encara que en el fons, em pertanyia a mi i no a ella. Espero que això li faci més mal que matar-lo.

Vorru va arrufar les celles.

-Si van matar Loor, com va aconseguir Seguretat de l'Aliança esborrar els nostres agents?

-Aparentment Loor tenia la informació encriptada en una targeta de dades com a assegurança contra el fet que simplement el matessin. Sembla que la clau, que ell creia que només era coneguda per ell mateix, també era coneguda per Còrran Horn.

-Ah, i Loor creia que Horn era mort -Vorru va deixar escapar una suau riallada -. Això és quelcom que ha d'haver torturat a Loor per la seva ironia.

-Sí, però ara la seva estupidesa em tortura a mi. La informació que m'arriba de Centre Imperial està severament limitada. Els serveis d'informació oficial em diuen més que els meus espies. Aquest Horn té molt pel que respondre.

-Jo li podria haver anticipat que ell portaria problemes, però fins i tot jo vaig pensar que l'havia matat. El pare d’en Horn i fins i tot el seu avi eren homes de gran iniciativa. Per descomptat que vostè té àmplia evidència de la seva iniciativa, i ara està enfocada aquí a nosaltres.

El color de l'ull vermell d’Isard va semblar fer una flamarada per un segon.

- Es refereix a la renúncia massiva dels membres de l'esquadró i el seu jurament d'alliberar Thyferra? -El seu riure, que a Vorru li va sonar bastant genuí i natural, tenia però pocs dels tons agradables que usualment estan associats amb el riure.

-Agraeixo el menyspreu que pugui sentir cap al seu intent, però no se’l pot descomptar. Sí, tenim tres destructors, dues de la classe Imperial, un de la classe Victòria, i un Superdestructor Estel·lar per defensar-nos, però la seva confiança en ells està tan malament dipositada com l'apreciació errònia que tenia l'Emperador de l'Aliança Rebel.

El rostre d’Isard es va tornar una màscara gelada.

-Oh, això creu, oi? Pensa que estic repetint els errors de l'Emperador?

Vorru va respondre obertament a la seva mirada.

-És indubtable que vostè no ho veu d'aquesta manera, però és el meu deure recordar-li els errors que han comès els altres perquè no els repeteixi. Té raó, Horn, Antilles, i els altres no tenen res en aquest moment, i sembla evident que la Nova República no dóna suport al seu esforç, però això podria canviar. I sí, nosaltres controlem la producció de bacta de la galàxia, però hem ser curosos. Si fem que es torni una mica massa apreciat, les forces s'uniran per oposar-nos-en. I els antics Murris estan en una posició excel·lent per aprofitar al màxim aquesta oposició.

Isard el va mirar fixament per un o dos moments, llavors va desviar la mirada abruptament.

-Comprenc la seva precaució.

-També assenyalaré que aquí també hem de tractar amb l’Ashern. Poden ser una minoria entre els vràtix, però en el passat han atacat instal·lacions de producció clau. Els seus cops s'han tornat cada vegada més precisos i efectius en l'últim any. Crec que s’hi tornaran fins i tot més a causa dels rumors que part del personal de Zaltin se'ls ha unit.

-Sí, els Rebels Urpa-negra són una molèstia, però aquesta és la raó per la que he posat soldats d'assalt per defensar les nostres instal·lacions.

Vorru va somriure.

-Aquest va ser un bon moviment, igual que restringir-se a jugar un paper defensiu. Establir uns cossos Thyferrans de Defensa Civil que permetin que els voluntaris de Xucphra lluitin contra els ashernians també és brillant.

-Gràcies. Molt aviat la gent de Xucphra es veurà a si mateixa formant una aliança amb els soldats d'assalt. Una vegada que una força dels CTDC es vegi aclaparada i la meva gent els rescati, els humans d'aquí veuran els meus soldats d'assalt com una acèrrima línia blanca que els separa de la mort. Ens guanyarem als que tenen dubtes -Isard va separar les mans -. Erisi Dlàrit dirigeix l'ala de combat que li he donat als CTDC. És una heroïna entre la seva gent, i posar-la en un lloc tan elevat li prova als thyferrans que comprenc com són de superiors.

Vorru va assentir lentament. No es pot negar que ella és excel·lent en analitzar i utilitzar la psicologia d'un poble contra si mateix. De tota manera, quan hi ha alguna cosa que no pot sotmetre’s a la seva voluntat, com Horn o Antilles, no té forma de defensar-se del que puguin fer. Va alçar la mirada cap a ella.

- I què pensa sobre aquest rylca que Mon Mothma va anunciar com una cura per al virus Krytos?

-És clarament propaganda, amb l'objectiu d'apaivagar les masses. El fet és que la quantitat en existència i la seva eficàcia contra el virus són immaterials. Si Derricote hagués pogut crear el virus que jo li vaig demanar que creés o si Loor hagués demorat la conquesta de Centre Imperial, la Nova República hauria patit danys irreparables. Amb la situació actual, els està costant tractar amb les demandes que els hi demana el seu poble. Quan restringim el flux de bacta cap a la Nova República i els seus mons, alienats als estats membres.

- Vol dir que seguirà jugant al mateix joc que a Centre Imperial, només que a una escala major?

-Exactament -Isard va aixecar la vista, mirant molt més amunt que el cap d'ell -. El meu objectiu sempre ha estat destruir la Rebel·lió, per passar a reconstruir l'Imperi. En efecte, en deixar-los prendre Centre Imperial, hem destruït a la Rebel·lió. Ja no són una força eludible que pot atacar a voluntat. Ara han d'assumir la responsabilitat i complir les promeses que han fet. Quan no aconsegueixin fer-ho, la gent buscarà l'estabilitat que tenia abans. Si anem amb compte, no haurem de tornar a conquerir Centre Imperial, serem convidats a reassumir el nostre legítim lloc al capdavant de l'Imperi.

-És una anàlisi interessant, i crec que és precís, excepte per una cosa.

- I quina cosa és?

Els ulls foscos d’en Vorru es van encongir en petites escletxes.

-Antilles, Horn, i els altres. Tenen la llibertat que una vegada van tenir els rebels. Són un problema amb el qual haurem de tractar ràpidament.

- O si no?

-Jo vaig estar en la posició de veure'ls deixar indefens del Centre Imperial -va dir Vorru endurint la veu -. Si no tractem amb ells em temo que es tornaran un problema amb el qual no puguem tractar. 

Següent