La Guerra del Bacta (XIX)

Anterior

19

L’Interceptor TIE de la comandant Erisi Dlàrit va sortir de la panxa del Corruptor i va permetre que la gravetat la succionés cap a l'atmosfera de Halanit. La nau d'ales esbiaixades es va resistir una mica mentre entrava a l'atmosfera del frígid planeta, recordant a Erisi que l'Interceptor perdria una mica de la seva maniobrabilitat per la fricció i la resistència. Algunes maniobres que podia aconseguir en el buit de l'espai la matarien allà baix.

Els rebels solen anomenar en aquestes naus guenyos, però en l'atmosfera jo penso en ells com en ganyotes de dolor(1). Des del moment en què Ysanne Isard l'havia posat al comandament de l'ala de combat aeroespacial dels cossos Thyferrans de Defensa Civil, Erisi havia pressionat per equipar dos esquadrons amb Ala-X. Encara més lents i menys àgils que l’Interceptor, els escuts de l'Ala-X i la seva habilitat per utilitzar torpedes de protons més dels seus làsers en feien un caça superior.

No va importar com d’eloqüentment va defensar la meva posició, ni els fets que va utilitzar, Cor de Gel mai hagués estat d'acord amb la meva petició. Erisi va comprendre que el seu propi sentit de superioritat s'havia estavellat contra la necessitat d’Isard de veure que absolutament tot allò imperial era millor que qualsevol cosa que l'Aliança utilitzés en contra. Isard es veu en el pinacle de l'excel·lència imperial i demanda que tota la resta s'elevi al seu nivell. El que jo o els altres sapiguem no compta per a res perquè no estem al nivell del seu estàndard.

En realitat Erisi no podia culpar Isard per tractar els thyferrans i als CTDC com els primers endogàmics i estúpids de l'Imperi. Encara que el Corruptor ja estava de camí cap a Halanit quan va tenir lloc l'atac de l’Ashern, es van comunicar a la nau les notícies. Les seves galtes van cremar quan la imatge del seu pare desplomat nu va explotar en la seva ment. Extremadament mortificador, l'incident significava que la tripulació imperial del Corruptor no sentia cap raó per ocultar el seu menyspreu cap al personal dels CTDC que tenien a bord.

El fet que el seu pare havia estat involucrat la feria profundament. El que ho feia fins i tot pitjor era que Iella Wessiri havia estat identificada en l'holograma. Els IMP ho van prendre com un signe que Antilles s'havia aliat completament amb l’Ashern, però Erisi llegia més coses en la participació d’Iella. Iella va avergonyir al meu pare per arribar a mi, per venjar-se per la meva traïció a Còrran i a la resta dels Murris. Aquest va ser un missatge d'ella dirigit a mi, una declaració de guerra privada.

Erisi va mirar el seu monitor i va grunyir cap a la unitat de comunicacions.

-Quatre, tanca la formació.

Darrere dels seus quatre Interceptors venia un quartet de bombarders TIE de cascs dobles. Nominalment els seus Interceptors estaven cobrint als bombarders, encara que una vegada que llancessin les seves detonadors termals i bombes de protons per exposar a la colònia principal, la missió dels Interceptors canviava a atacar blancs terrestres i suprimir el foc contra les llançadores plenes de soldats d'assalt que els seguirien.

Els bombarders TIE van baixar per l'aire en una espiral cap al seu blanc. Erisi i el seu grup de vol va girar per seguir-los. No va poder evitar recordar els incomptables exercicis d'entrenament en els que havia utilitzat un Ala-X per a aguaitar com un falcó-ratpenat a les enormes i lentes naus.

Dos caurien en la meva passada inicial i els altres caurien quan intentessin fugir. A sota d'ella, els bombarders van començar el seu atac. Els detonadors termals van caure mandrosament dels bombarders com si fossin inofensius. Les seves explosions van centellejar de llampades daurades a través de la glacera i es van estirar amunt cap als grans dolls de vapor que van produir. La lleugera brisa de baix va dispersar ràpidament el vapor, revelant un forat d'aproximadament un quilòmetre de circumferència i mig de profunditat. L'aigua que tirava vapor es va acumular en el fons, i Erisi va saber que els detonadors termals havien buidat la glacera fins a la cúpula de transpariacer que protegia la colònia de Halanit del dur clima del seu món.

La segona passada dels bombarders van eliminar la cúpula. Les bombes de protons van trencar l'escut de transpariacer, fragmentant les làmines a la zona zero. Una ona expansiva va ondular la doble paret de la barrera, arrencant al seu pas plaques completes d'ambdues capes de transpariacer. L'aire càlid de sota de l'escut va pujar ràpidament, aixecant runa, per llavors condensar-se en l'aire frígid. Al mateix temps, per les vores dentades del forat va caure l'aire fred per inundar la colònia.

Fent girar el seu Interceptor del seu muntatge estabilitzador de babord, Erisi fer que el seu caça baixés en espiral a través del forat que havien creat les bombes. L'abisme cap al qual va volar s'estenia per sobre i per sota del seu caça com el més grandiós dels bulevards de Coruscant.

Uns llargs ponts penjants unien banda i banda de l'abisme en diversos nivells i unes cascades que es cobrien de gel ràpidament queien cap a les profunditats davant d'ella. Les llums de mil finestres puntejaven les profunditats de l'abisme amb cercles i quadrats grocs.

Erisi va oprimir els gallets dels seus làsers. Un corrent de dards làser verds va marcar una línia desigual en una cara de l'abisme, foradant les finestres i reduint-les a la foscor. Mentre disparava, va mirar el seu monitor principal, esperant que s'activés l'alarma d'advertència de míssils.

Seran míssils o turbolàsers, i si els faran servir, haurà de ser ara.

Va continuar el seu vol més i més profund, disparant als blancs pel camí. Una línia de foc va dispersar la multitud d'un balcó. Una altra va escombrar per un pont de vianants, perseguint un home que nèciament pensava que podia córrer més ràpid que un tret làser. Quan s'acostava al fons de l'abisme, va reduir la seva acceleració i es va elevar en un ris, però no abans d'omplir els piletons recoberts de gel amb suficient energia làser com per fer-los començar a bullir.

Sabia que amb la cúpula trencada i els piletons d’ictiocultura transformats en cassoles gegants, la colònia de Halanit estava morta. Aquells que no morissin congelats ho farien de fam... ambdues eren formes terribles de morir. Va comprendre que els seus antics camarades de l’Esquadró Murri se sentirien horroritzats per la carnisseria, com ho hagués fet ella si l'Imperi hagués dut a terme aquest atac contra Thyferra, però no sentia cap remordiment per la gent condemnada per les seves accions.

Ja estaven morts. La seva necessitat de bacta havia estat desesperada, perquè sense ell la seva colònia marginal no podia sobreviure. No podien pagar el bacta perquè la seva colònia era massa pobre, per tant qualsevol amb suficients neurones per formar una sinapsi hagués vist que l'única cosa raonable de fer era abandonar Halanit o triar un mètode d'explotar el món que generés diners suficients com perquè es pogués sostenir a si mateix.

Jo no tinc l'obligació de salvar els estúpids de si mateixos. Fins i tot si els haguéssim donat bacta, una altra crisi els hauria aniquilat. El fet que es van refusar a enfrontar-se a la realitat no m'obliga a protegir-los del desastre que cortegen tan ferventment. Els ulls d’Erisi es van estrènyer mentre començava una altra passada d'atac cap a la superfície. I van engrandir la seva estupidesa al fraternitzar amb lladres i utilitzar bacta que no podien pagar.

Tot i la manca de foc que defensés la colònia, ella sabia que estaven lluny de ser una comunitat indefensa i inofensiva. Acceptar el bacta de Wedge i els altres era equivalent a clavar un punyal a l'economia thyferrana. Si Thyferra els permetia fer això, altres mons evadirien les seves obligacions de manera similar. Altres individus emularien a Wedge, i els pirates serien atrets als combois de bacta. La llegítima recompensa per proveir el fluid vital a la galàxia li seria negada a Thyferra en un atac tan destructiu com el que ella estava muntant.

Elevant-se com un coet pel forat en l'escut, Erisi va sortir girant i va començar una llarga òrbita el·líptica sobre l'escut partit.

-Interceptor U, informant. No s'aprecia cap foc antinaus.

-Rebut, U. El capità la felicita pel seu atac i li sol·licita que s'uneixi a ell per marxar a la colònia.

-Entès, Control. A l'ordre -va dir Erisi somrient.

Li hem mostrat a Convarion que els pilots dels CTDC no som els incompetents cervells de Nerf que ell va pensar que érem. Ara em mostrarà com de poderosos que són els seus soldats d'assalt perquè no m'oblidi de qui és superior a qui. Com si pogués fer-ho, però no diré res. De qualsevol manera Convarion mai creurà que és el meu subordinat.

Gavin no va comprendre que va ser una explosió el que l'havia despertat fins al segon o tercer esclat. Es va treure la gruixuda capa de flassades, el seu origen a Tatooine garantia que se sentiria fred fins i tot en els banys calents de Halanit, i va grunyir mentre ficava els peus en unes botes fredes. Se les hi va ajustar, llavors es va posar dret i es va cordar el cinturó del blàster quan Farl Cort va aparèixer a la seva habitació.

- Què està passant?

Abans que Cort pogués respondre, les orelles de Gavin es van tapar pel canvi en la pressió d'aire de la colònia. L'aire va començar a bufar sortint de l'habitació, fent flamejar la vora de la capa de Cort. El rostre de l’homenet es va posar cendrós.

-Han penetrat l'escut.

Gavin el va agafar abans que es pogués caure.

- Qui són?

-Suposo que imperials. Hi ha un Destructor Estel·lar en òrbita.

- Monstre Sith! Hauries d’haver-me despertat quan van arribar.

Gavin volia colpejar-se el cap contra la paret. S'havia assegurat d'ocultar acuradament el seu curs perquè el Corruptor no pogués seguir-lo. Quan va aparèixer en el segrest del comboi, va sortir immediatament de la seva formació i es va allunyar d'ell en un picat. La massa de l’Alazhi de Xucphra el va escudar dels turbolàsers del destructor. Sabia que moriria si no executava l'única opció que tenia disponible, un salt a la velocitat de la llum, cosa que va fer a cegues.

Va mantenir el salt per quinze segons, que van ser els quinze segons més llargs de la seva vida.

Saltar a cegues a l’hiperespai era tan estúpid com fer bromes de grossos prop d'un hutt, i gairebé sempre igual de fatal. En sortir de l'hiperespai, va fer una ràpida lectura de l'àrea i va fer que la seva unitat R2 tracés un altre salt curt. Va fer que la seva nau executés una sèrie de set salts igualment curts, avançant i retrocedint, llavors va fer un salt llarg cap a la Vora. Va aterrar en un planeta petit, es va ficar i va sortir d'alguns problemes allà, i va començar el seu viatge de tornada a Yag'Dhul.

Com que l’astronavegació mai havia estat el seu fort, tenia poques eleccions de destinacions.

Per fer el viatge de tornada el més ràpid possible, el camí llarg per Halanit era la seva millor ruta, perquè des d'allà es podia fer el viatge a Yag'Dhul en diversos salts curts. També va pensar que podria existir una lleugera oportunitat que Còrran i Ooryl no s'haguessin marxat de Halanit per quan arribés. Viatjar fins Halanit li esgotaria gairebé tot el combustible. Esperava que els halanits li donessin una mica a canvi del bacta que els havien donat, i si Còrran hi era estava segur que li proveirien de combustible.

Tot i l'absència de Còrran, els halanits havien estat més que feliços de donar-li combustible a Gavin, però el problema era que primer necessitaven sintetitzar-lo. El procés de reaprovisionar el seu caça anava a demorar dos dies, durant els quals van intentar fer que se sentís el més còmode possible. No era fàcil fer que un nadiu de Tatooine se sentís com a casa en un planeta cobert de gel, amb quantitats abundants d'aigua i una cuina basada en el peix.

I ara el Corruptor m'ha seguit aquí, així que els estic pagant la seva hospitalitat amb mort. Gavin va grunyir incoherentment, llavors es va aturar i es va forçar a pensar clarament.

Va encendre el comunicador adossat a la solapa del seu vestit de vol.

- Jawita, prepara la nau, ara!

El seu R2 li va respondre en un so repetitiu.

-No m'importa, només fes-ho. Encén les bombes de combustible i si cal xucla tot el que hi hagi en el sintetitzador. Gavin fora.

Va ajudar a Cort a aixecar-se d'on estava mig ensorrat contra la paret.

- Digues-me com arribar a l'hangar de servei, ara!

Els ulls marrons de Cort van deixar d'estar vidriosos.

-La badia de servei, si. Vine, està de l'altre costat de l'abisme.

Cort va guiar Gavin sortint del departament que li havien donat i per un dels passadissos subterranis que anaven cap a l'abisme. El passadís s'havia començat a omplir de gent que cridava, però l'homenet es va obrir pas hàbilment entre ells. Gavin es va obrir camí amb l'espatlla entre la creixent multitud i va arribar a Cort quan van arribar a la passarel·la que creuava l'abisme.

Gavin va aferrar a Cort per l'esquena de la capa i va estirar per treure'l del camí d'un llamp làser verd. Més d'ells van creuar en una línia la passarel·la, perseguint i cremant les cames a un home que corria. Els crits van ser empassats pel gemec d'un Interceptor TIE mentre passava i l'home queia de la passarel·la cap a l'oblit.

- Ara, anem!

El crit d’en Gavin va passar per sobre del xiscle d'un altre dels Interceptors que corria per l’abisme. Gavin va començar a córrer, deixant que les seves llargues cames devoressin la distància. Va deixar que cada unça de pànic que sentia impulsés la seva carrera, i sabia que mai havia corregut tan ràpid en la seva vida. Els seus pulmons cremaven i el seu alè tirava vapor, però el ressò dels gemecs del motor de l’Interceptor no el deixaria aturar-se fins assolir l'altre costat i la seguretat del passadís excavat.

Cort va arribar dos passos després que ell, l'adrenalina li havia concedit suficient velocitat per gairebé igualar l'home més alt. Cort va prendre la davantera, creuant i esquivant pels passadissos i baixant per rampes fins que van arribar a una enorme caverna subterrània amb un enorme llac fumejant, dos cilindres d'emmagatzematge de bacta, un Zenomach d'una varietat antiga, altres dispositius d'excavació, i l'Ala-X d’en Gavin.

El seu caça estava pintat de daurat, amb mitjallunes vermell-ataronjades que creaven un patró d’escates. A prop del front del caça estava pintada una boca, plena de dents blanques grans com dagues, els ports de llançament dels torpedes de protons s'havien tornat les pupil·les dels ulls. Quan li van preguntar com volia decorar la seva Ala-X, ell havia escollit convertir-lo en la imatge d'un drac krayt, el depredador més temut de tot Tatooine.

Es va tornar cap a Cort.

-Mira, això és culpa meva. Van venir aquí per mi. Me n’aniré i faré que em persegueixin allunyant-se d’aquí. Porta a la teva gent a una posició defensable i resisteixin. Aquests túnels seran difícils per als soldats d'assalt, així que es retiraran quan m'hagi anat.

Cort va agitar el cap.

-No tenim armes.

El to de tristesa en la seva veu va fer un forat que va travessar el cor d’en Gavin.

-Mai hauria d'haver vingut aquí -va treure el seu blàster i el va posar en les mans de Cort -. Agafa això, fes el que puguis. Jo faré alguna cosa.

Gavin va córrer al seu Ala-X i va grimpar per un talp miner per ajudar-se a arribar a la cabina. Cort va desconnectar les línies de combustible, llavors va retrocedir i li va donar una salutació a Gavin. Gavin la hi va tornar, llavors va tirar del seu casc i es va ajustar les corretges de subjecció. Va deixar el seu equip de suport vital en el pis de la cabina, menyspreant el temps que li prendria posar-se'l. Si caic aquí fora, estic mort de qualsevol forma, així que no hi ha gaire diferència.

Va encendre els generadors d'elevació per repulsió, va retreure el tren d'aterratge, i va donar un lleuger toc endavant en la impulsió. L’Ala-X es va dirigir cap a la porta de metall que es retreia a la boca de la caverna. Més enllà d'ella, Gavin va veure una lluentor translúcida blanca que va comprendre era la neu que s'havia lliscat sobre la porta. Va passar el seu control de foc a làsers i els va enllaçar per foc dual, llavors va oprimir el gallet. La barrera de neu es va evaporar, llavors Gavin va empènyer cap endavant l'accelerador i va sortir disparat cap al cel de Halanit.

Mantenint l'Ala-X prou baix com per a gairebé fregar els munts de neu, es va allunyar en una llarga corba través d'una vall que doblava cap al nord. Tres quilòmetres després de sortir de la caverna es va girar sobre l'estabilitzador-S d'estribord i va començar a elevar-se. Quan els seus sensors van començar a detectar caces imperials, es va estirar i va accionar la palanca que movia els estabilitzadors-S a la posició d'atac.

Una mirada al seu indicador de combustible li va dir que tenia deu minuts per lluitar abans de fer la seva sortida del sistema. Halanit mateix creava en l'hiperespai una ombra de gravetat bastant insignificant, necessitava apartar-se del gegant gasós al voltant del qual orbitava. No hi ha problema... deu minuts és temps més que suficient per fer que els IMP s'enfadin el suficient per perseguir-me.

Jawita va xiular i Gavin va somriure.

-Tens raó, els IMP estan volant en formació. Volen fer-ho fàcil. Adquisició d’Un, dos i tres.

Amb la signatura de sensors de cadascun fixades a l'ordinador de control de foc, Gavin va mantenir el caça en aquest nivell i es va acostar fins al rang de torpede de protons. Aquest curs li feia volar directament cap a la columna de fum i vapor que s'elevava des de la cúpula foradada.

-Jawita fes una gravació de sensors de tot això, visuals i tots els altres.

El droide va grallar el seu assentiment.

Gavin va esperar fins a arribar a la vora del rang, llavors va passar el control de les seves armes a torpedes de protons. Els va posar en foc individual, llavors va assenyalar al primer Interceptor. El monitor del seu casc va passar del groc al vermell i l'estrident xisclet de l'R2 va omplir la cabina. Va oprimir el gallet, va passar al segon blanc, va rebre un to, i va disparar un segon torpede.

El primer torpede va pujar com una llança des del paisatge nevat i va donar de ple a la cabina de l’Interceptor. L'explosió subsegüent va esbocinar els panells solars de quadani, sembrant de fragments i runa el camí dels altres dos TIEs. El segon torpede va impactar contra l'ala esquerra del seu blanc, separant-la, i va explotar just darrere de la cabina. L’Interceptor simplement es va desintegrar, les seves peces disperses van copejar a l'últim Interceptor.

Aquest guenyo es va sacsejar en una tombarella i va caure en picat cap al planeta. Gavin va intentar obtenir una fixació de blanc, però baixava molt ràpidament. Uns lleugers ajustaments en el seu curs li van indicar que encara tenia energia, però dubtava que el pilot es pogués recobrar d'una picada tan pronunciada. Va a xocar.

Gavin es va preparar per l'explosió i la bola de foc mentre pujava per sobre d'una lleugera elevació, però l’Interceptor no es va estavellar. En canvi es va capbussar a través de la base de la ploma de vapor cap a l'abisme al cor de la colònia de Halanit.

Ningú s'escapa tan fàcilment. Gavin va tornar a passar a làsers i va fer que l'Ala-X executés un ris mandrós que el va portar per sobre. El forat negre en el mantell blanc del planeta planava davant seu com la boca d'un drac krayt. Va ignorar l'espurna de por en les seves entranyes i va igualar l’energia dels seus escuts. La gent de Halanit pot estar indefensa, però jo no. Ara pagaràs per la diversió que vas tenir.

Erisi va veure les dues llançadores classe Lambda baixant. Les seves ales van començar a retreure’s mentre es preparaven per aterrar prop de la superfície d'entrada de la colònia. Va fer que el seu Interceptor donés la volta i va enfilar cap al lloc d'aterratge. Accionant una palanca va encendre les bobines repulsores i va estendre el tren d'aterratge de l'Interceptor, encara que esperava que s'enfonsés a la neu. És bo tenir una nau amb una escotilla per sobre.

Va teclejar la unitat de comunicacions.

-Bascom, estàs al comandament del grup de vol. Continua orbitant però no facis una altra entrada a l'abisme si no és que et sigui sol·licitat específicament.

-Com vostè ordeni, comandant.

La primera llançadora va aterrar i va buidar el pap de dues esquadres de soldats d'assalt amb els seus vestits per a climes freds. Els soldats d'assalt van anar ràpidament cap a l'obertura d'una caverna de gel que la colònia utilitzava com a refugi per les naus espacials personals dels visitants.

Unes llums vermelles centellejaven a l’interior, banyant la neu amb el color de la sang, llavors un mica de fum va sortir lentament per l’estreta obertura.

Sembla que van a entrar. Erisi va esperar que aterrés la segona llançadora abans d'obrir l’escotilla del seu caça. El fred va travessar ràpidament el seu vestit de vol, però tot i això, es va treure el pesat casc. La suor en el seu cabell es va congelar immediatament, però ho va ignorar. Escalant per passar per l'escotilla, va lliscar per la corba de la cabina i va trobar que la capa de neu tenia la solidesa suficient com per sostenir el seu pes. Deixant el blàster a la pistolera que portava a l’espatlla, va caminar a grans passos sobre la faç congelada de Halanit i va arribar al costat del capità Ait Convarion que vestia de negre.

L'oficial imperial va reconèixer la seva presència amb una inclinació de cap que ella va sentir estava calculada per a ser lleugerament desdenyosa tot i que ella era bastant més alta que ell.

Atapeïts entre dues falanges de soldats d'assalt, van avançar sense parlar cap a la caverna de gel i la resclosa de calor més enllà d'ella. Les portes havien estat volades, i un corrent d'aire càlid omplia la caverna. El vapor i el fum flotaven en un núvol baix, atrapats pel sostre de la caverna.

Convarion la va precedir cap a un túnel toscament llaurat, passant per sobre del cos escampat d'un civil. Van continuar endavant fins que van arribar a un mirador en un extrem d’una passarel·la elevada que unia els dos costats de l'abisme. Els soldats d'assalt ocupaven ambdós costats, amb un parell de guàrdies que es van dur les carrabines blàster al pit quan va aparèixer Convarion.

Amb els punys en els malucs, Convarion va inspeccionar els danys. Se sentien els ecos de crits per tot l'abisme, perseguits pel gemec del foc blàster. Unes llums vermelles van il·luminar unes finestres de transpariacer que havien estat a les fosques i altres trets làser vermells es van estendre per abatre unes figures que fugien per alguns dels altres ponts.

Convarion va mirar Erisi per sobre la seva espatlla.

- No van trobar cap oposició aquí?

-No, capità, no la trobem. No va ser fàcil volar per aquí, però vam fer les nostres passades sense incidents.

-Molt bé. No voldria que la seva gent sortís ferida en el seu primer enfrontament -va agitar la mà dreta en un gest que assenyalava a tota la colònia -. Els meus soldats d'assalt neutralitzaran els principals punts de resistència, llavors la seva gent podrà venir a acabar les coses.

La condescendència de Convarion podria haver tallat com una vibronavalla, però Erisi va preferir ignorar-la.

-Com vulgui, capità Convarion. Aquells de nosaltres que venim de Thyferra apreciem molt la seva diligència per ajudar-nos a portar a la justícia en aquells que ens victimitzen.

El rugit d'un Interceptor capbussant-se cap a l'abisme va venir abans que la resposta de Convarion. Quan va passar el pont, un parell de trets làser vermells van perforar el sistema vector d’escapament dels motors iònics, escampant llistons de mig metre en la seva estela. L’Interceptor va començar un gir que va acabar en una brillant explosió quan va colpejar contra una de les passarel·les de més avall. La coberta de ferrocret va ondular-se des del punt d'impacte, esquerdant-se al front de l'ona. Es va sostenir per un o dos moments, llavors, peça a peça, va començar a caure cap a les profunditats.

Tot i que això era terrorífic, no era res comparat amb la visió d'un Ala-X avançant per l'abisme. Pintat com una criatura brutal i temible, semblava més un depredador a la recerca de la seva presa que una màquina de guerra pilotada per un enemic. Incapaç d'identificar el pilot que va passar ràpidament, Erisi va saber que es tractava d'un dels seus antics companys d’esquadró.

I sabia que l'única forma en què podria sobreviure era tornant al seu Interceptor i abatent-lo.

Gavin va passar volant la passarel·la que queia i va veure una pluja de raigs làser que passaven a prop seu des de totes direccions. Foc d'armes manuals. Cap veritable amenaça. Va somriure severament, va baixar l'accelerador per invertir el seu impuls i encendre les seves bobines repulsores. Va passar els làsers de l'Ala-X a foc individual, llavors va aplicar suficient timó per girar el morro del caça cap als seus atacants. Va anivellar el caça, va apagar els impulsors, i va deixar que les bobines repulsores el propulsessin per l'abisme.

Utilitzant els pedals del timó, va girar la nau a l'esquerra i dreta. Va deixar que la seva creu de mira caigués sobre els soldats que li disparaven i els va tornar el foc. On els trets làser d'ells rebotaven inofensivament en els escuts de l'Ala-X, els seus trets van resultar estar lluny de ser inofensius. No era només que tenien suficient energia per penetrar el blindatge del pit de les armadures de soldat d'assalt sinó que l'evaporaven, i a la major part de la persona que hi havia dins.

Una part de Gavin es va rebel·lar davant la matança. Els soldats d'assalt no tenien oportunitat de supervivència contra ell, però no van trencar formació ni van sortir corrent. No van cedir terreny, donant les seves vides per la creació morta d'un Emperador mort.

No guanyen res amb això. Per què? Donat el temps suficient, els mataré a tots. Gavin va assentir lentament. Correcte, estan fent temps. El Corruptor està llançant més TIEs. Si em demoro massa, mai podré anar-me'n.

Va accionar els impulsors i va accelerar en el seu ascens. De tota manera va dispersar foc sobre els soldats d'assalt i va concentrar molt foc a la regió superior intentant donar-li a l'uniforme imperial negre que l’aguaitava enmig d'una esquadra de soldats d'assalt. La majoria d'ells van caure, però no va poder notar si li havia donat a l'oficial o no. L'anàlisi de les dades de sensors podria respondre aquesta pregunta. Això espero.

Comprenent que havia fet tot el que va poder per la gent de Halanit, Gavin va fer accelerar l'Ala-X i el va llançar a través del forat en l'escut de transpariacer.

-Ho pagaran, Cort, pagaran car per això.

Girant cap a babord, va fer que el caça assenyalés cap a l'oest i va començar el camí a casa.

Erisi va tancar l'escotilla de l’Interceptor i es va deixar caure al seient del pilot al mateix temps que l'Ala-X pujava pel forat de l'escut. Es va posar el casc i es va ajustar les corretges, llavors va intentar encendre els motors. Tots dos van fallar.

Els diagnòstics van passar pel seu monitor principal. Les càmeres dels reactors estan massa fredes per arrencar. Va buscar en el directori del programari de sistemes, llavors es va obrir camí per la jerarquia d'opcions fins que va arribar a la llista d'anul·lacions d'emergència. Va mirar la seva pantalla d'armes, llavors va escollir un programa que buidava l'energia dels làsers i l'enviava als nuclis dels reactors per escalfar-los prou per reactivar-los. Va esperar fins que la temperatura hi va haver pujat prou, llavors va tornar a arrencar els motors.

Els motors iònics bessons es van encendre amb un rugit i van enviar un suau brunzit a través de la cabina. Erisi va enviar l'energia a recarregar els làsers, llavors va encendre els generadors de repulsió, va retreure el tren d'aterratge, i va accelerar per perseguir l'Ala-X. En sortir i donar la volta, va posar el seu Interceptor darrere d'ell, però va veure que ja portava deu quilòmetres d'avantatge sobre ella.

Fins i tot amb la major velocitat de l’Interceptor, no l'atraparé abans que escapi de l'atmosfera i salti a la velocitat de la llum.

Erisi es va estendre i va seleccionar una banda de freqüència ampla en el seu comunicador.

-Ala-X que fuig, aquesta és la comandant Erisi Dlàrit dels cossos Thyferrans de Defensa Civil. Aterri immediatament o serà destruït.

- Erisi?

Ella va reconèixer la veu immediatament.

- Gavin? Escolta. Has d’aturar-te. Si no ho fas, et mataran.

- No vols dir que tu em mataràs?

Erisi va somriure.

-No, els IMP et mataran. Si et rendeixes a mi, et puc protegir d'ells.

- Com ho hauria de fer? Et dono els meus codis d'anul·lació per acabar com Còrran? -El riure d’en Gavin se li va clavar a les orelles -. Si em vols, vine i atrapa’m.

-Ho faria si no estiguessis tan entossudit a córrer -Si redirigís més energia als seus motors, podia augmentar la seva velocitat, però els seus làsers estarien esgotats per disparar-li a Gavin quan hi arribés. Si en canvi tingués torpedes de protons... Cor de Gel és una nècia -. Mai vaig pensar que eres un covard, Gavin.

Gavin es va tornar a riure.

-Fa un any, potser fins i tot fa tres mesos, podries haver aconseguit que em donés la volta amb aquesta provocació, però ara no. No sóc tan estúpid com et caldria perquè et desafiï mentre el Corruptor s'acosta per tancar-me el pas.

-Justifica com vulguis teva covardia, Gavin -Sabia que no podria fer-li donar la volta, així que va intentar ferir-lo mentre les seves naus deixaven l'atmosfera de Halanit-. Fuig perquè puguis tornar més tard. Saps que has condemnat a la gent de Halanit. I saps que et mataré la propera vegada que ens trobem.

-Pagaràs pel que has fet avui aquí, Erisi -Les emocions omplien les paraules d’en Gavin, tornant el seu to més agut -. Serà impossible que surtis viva d'això.

-L’impossible és el que els Murris fan millor.

-Sí, però tu mai vas ser un veritable Murri, oi?

Els quilòmetres van començar a augmentar vertiginosament ràpid en el detector de rang d’Erisi quan l'Ala-X va accelerar en el seu salt a la velocitat de la llum i va entrar a l’hiperespai. Erisi el va veure esvair-se, llavors va estirar el timó de l’Interceptor i va donar la volta de tornada cap Halanit. No, mai vaig ser un Murri, Gavin. Mai vaig deixar el meu contacte amb la realitat.

Va somriure quan el Corruptor es va tornar visible en doblegar al voltant de la corba de la lluna.

-Sé on és el veritable poder de la galàxia, i sé que si segueixes intentant desafiar l’impossible, eventualment fracassaràs. Ha arribat la teva hora de fracassar.

Següent

(1) N del T: Comparació d'un gest amb un altre, a més de guenyo, squint és el gest d’aclucar els ulls.