La Guerra del Bacta (XIII)

Anterior

13

El viatge en autobús a Thyferra des del Genet dels Núvols de Mimban va fer que Còrran se sentís una mica incòmode. Van passar per les turbulències d'una creixent tempesta i haver d'estar subjecte per les corretges de seguretat en un seient a la part de darrere va fer que Còrran volgués cridar.

Va mirar Mírax i va veure que a ella també li costava quedar-se quieta. Qualsevol de nosaltres podria pilotar aquesta llançadora de càrrega classe Lambda per aquest front de tempesta sense tantes sacsejades.

Mírax va posar la seva mà sobre la d'ell i li va donar una suau encaixada.

-Arribarem a baix.

-Això crec. Estavellar-se i morir no seria ni de prop tan interessant com la resta de la missió.

Còrran va tancar els ulls i es va concentrar en regular la seva respiració. Va intentar convèncer a si mateix que ho feia només per calmar el seu estómac, i havia fet coses així incomptables vegades abans per exactament la mateixa raó. Era cert, però també sabia que triar fer-ho ara era resultat d'haver vist la targeta de dades que li havia enviat Luke Skywalker.

Còrran admirava l'habilitat d’Skywalker per llegir-lo. Molt poc del que li havia enviat havia estat sec, avorrit, o procedimental, els exemples d'exercicis de respiració eren pràcticament les úniques coses que queien en aquesta categoria. En general Luke li havia donat històries de Cavallers Jedi que assenyalaven la seva llarga tradició com a agents de la llei i la seva dedicació a la virtut i la justícia i ni tan sols una mica de les històries de valor i heroisme que havien tornat llegendaris als Jedi per tota la galàxia.

La selecció està perfectament enfocada per inspirar-me a mi a unir-me a ell. El problema amb ella era que Còrran la trobava bastant intimidatòria. També feia que comencés a dubtar de les seves pròpies accions, el que era una cosa que poques vegades feia i sempre odiava fer. Abans de llegir el material Jedi, Còrran hagués atribuït la sensació de por que s'amaga en la seva panxa a una reacció al viatge sacsejat. Ara es preguntava si no estava anticipant algun desastre a través de la Força, el que al seu torn li feia preguntar-se si no estava portant als seus amics cap a una emboscada.

Sé prou sobre la Força per a ser perillós... més per a mi mateix que per als meus enemics. Realment s'apreciava que Skywalker hagi inclòs informació sobre el manteniment dels sabres de llum i d'estils de combat. Havia tingut l'oportunitat de practicar amb l'arma a la cuina del Genet dels Núvols i va començar a sentir-se més còmode amb ella.

Era notablement dolent lluitant contra el remot, el record del seu fracàs a rebutjar els seus raigs fiblants li va fer regirar incòmode en el seu seient, però quatre dies de pràctica li van fer guanyar la suficient confiança amb el sabre de llum com per dubtar sincerament que es tallaria un dels seus propis membres si l'utilitzava en una baralla. A les meves mans és més bé una porra de llum, però servirà en una baralla cos a cos.

Les ales de la llançadora van cruixir quan el pilot va començar a retreure-les. Les finestres a l’interior de la cabina de la llançadora mostraven un paisatge boscós del qual ocasionalment sobresortien torres molt inorgàniques de pedra o transpariacer. Els edificis no semblaven tan inapropiats per al seu entorn com li semblaven aliens a ell. Còrran va saber instintivament que aquests eren els assentaments humans a Thyferra, perquè cap vràtix podria viure en un d'ells.

Mírax va assenyalar amb el cap cap a un edifici particularment ostentós.

-Aposto a què ella hi viu.

Còrran va titubejar per un segon, preguntant-se a quina ella es referia Mírax, però la freda ira en els seus ulls va reduir les possibilitats de dues a una. Qualsevol altre podria haver estat assenyalant on vivia Ysanne Isard, però per a Mírax la inútil era Erisi Dlàrit, així que Còrran va saber que Mírax es referia a Erisi. Encara que Còrran no havia estat gens feliç per haver-se tornat un hoste d’Ysanne Isard gràcies als esforços d’Erisi, Erisi havia planejat la destrucció de tot un comboi de vaixells de càrrega específicament per matar a Mírax.

Còrran va girar la mà dreta i va aferrar amb força l'esquerra de Mírax mentre la nau es posava a la plataforma d'aterratge.

-Potser vulguis baixar una mica l'accelerador. És probable que tinguis raó, però no farem una visita social només per esbrinar-ho.

Mírax li va fer un dolç somriure.

-Estava pensant d’enviar-li un regal.

Còrran li va tornar el somriure.

-Ah, però com s'embolica una bomba per regal?

- Bomba? -Mírax va bellugar el cap. No, massa ràpid. Vull que demori un temps.

-Recorda’m no fer-te mai enutjar.

Ella es va portar la mà d'ell als llavis i la va besar.

-Tu mai faràs això, amor meu... almenys no més d'una vegada.

Còrran i Mírax van sortir dels seus seients i van seguir a la resta dels passatgers que sortien de la llançadora. Portava les tripulacions de mitja dotzena de naus cisterna estacionades en òrbita al voltant del planeta, la majoria de les quals tornava de viatges que havien completat després que els Murris van segrestar el seu comboi. Una gran preocupació de la majoria de les tripulacions era si els seus empresaris els descomptarien pagaments per fer viatges no autoritzats. L’opinió de la majoria semblava ser que ho farien perquè els thyferrans mai perdien de vista l’última línia i estaven disposats a retallar despeses en qualsevol part sempre que fos possible.

Els cinc infiltrats no semblaven molt diferents a la resta dels tripulants que baixava a terra. Encara que els thyferrans posseïen i gerenciaven les companyies navilieres, contractaven treballadors de tota la galàxia per fer la feina real. A Thyferra aquests treballadors estrangers estaven restringits a certes àrees al voltant de l’espaiport, però cap d'ells semblava trobar que aquestes restriccions fossin massa dures. La majoria dels tripulants trobava que els thyferrans eren arrogants, van utilitzar la paraula “imperials” per descriure'ls diverses vegades durant el viatge de descens, i preferien la companyia d'altres viatgers de l'espai.

Una vegada que van sortir de la llançadora, Còrran va recollir el seu maletí d'equipatge. El va obrir i va treure un pesat cinturó d'eines que es va penjar de l'espatlla esquerra. Una gran clau hidràulica penjava al costat del seu maluc esquerra. Va recollir la bossa amb la mà esquerra, deixant lliure la mà dreta per portar la targeta d'identificació.

O el sabre de llum. Per dissimular l'arma, havia unit l'extrem de treball d'una clau hidràulica a la culata del sabre de llum. Amb un moviment ràpid tindria una arma funcional a la mà. Elscol havia dit que el seu treball era inútil i va suggerir que seria millor ser capaç de treure un blàster en poc temps. Ell havia contestat que un blàster i una clau hidràulica no s'assemblaven en res.

Un home thyferrà alt, prim i de cabells rossos va mirar Còrran sense baixar el seu prim nas.

-Declarin el seu nom i la naturalesa dels seus assumptes.

Còrran va titubejar per un segon i va sentir immediatament molta calor dins del seu vestit de vol.

-Eamon Yzalli. Estic aquí per esperar que es reaprovisioni la meva nau i tornar a partir.

El thyferrà va agafar la targeta d'identificació de la mà d’en Còrran i la va passar per la ranura de targetes d'un quadern de dades.

- Mecànic de naus?

-Sí senyor.

- Sempre porta les seves eines amb vostè quan baixa a un planeta?

-Bé senyor, no sempre senyor, però tinc un amic que podria aconseguir-me una llitera en altra nau així que...

Els ulls de l'oficial de duanes es van enfosquir.

-No pensarà d’abusar de la seva benvinguda aquí i intentar treballar pel seu compte fent reparacions, oi?

No, si no és reparar la teva actitud.

-No senyor, mai seria la meva intenció, senyor.

-Molt bé -va oprimir dos botons en el quadern de dades, llavors va tornar a passar la targeta per la ranura -. El seu visat provisional té vigència per una setmana. Si es queda per més temps se li aixecaran càrrecs criminals.

Còrran va abaixar la mirada mentre acceptava de nou la targeta, refusant a mirar els ulls de l’home.

-Sí senyor. Comprenc, senyor. Ha estat vostè molt amable, senyor.

-Sí, bé, enretireu-vos. El següent.

Còrran va avançar arrossegant els peus cap a l'edifici principal de l'espaiport. La seva forma llarga i baixa, amb angles suavitzats i elements decoratius agrupats en grups de sis li suggeria que els insectoides vràtix havien dissenyat i creat l’espaiport rectangular. Semblava com si tota l'estructura hagués estat construïda al voltant dels arbres existents, amb el sostre obert per deixar que alguns d'ells creixessin a través d'ell. Encara que era clarament artificial, l'edifici de dos pisos exhibia la bellesa natural del que hi havia hagut allà abans que fos creat en lloc d’intentar suplantar i superar la bellesa de les plantes natives.

A l'interior de l’espaiport mateix, Còrran es va tornar a unir a Mírax. Va veure Elscol i Sixtus al capdavant, i va veure Iella una mica apartada a l'esquerra. Se suposava que el seu contacte amb l’ashern els trobaria a l'edifici de l’espaiport, però ningú semblava estar prestant-los cap atenció.

Hi havia plans addicionals de contingència en cas que per alguna raó el contacte no es pogués realitzar, però Còrran esperava que no haguessin de recórrer a ells perquè involucraven una llarga espera i, en una situació d'emergència, romandre en un sol lloc significava el desastre.

Veient que no estava passant res immediatament, Còrran va guiar Mírax fins a una fila de seients sota d'una passarel·la elevada que comunicava les oficines del segon nivell de l’espaiport. Els seients estaven situats bastant prop d'una estació sanitària que volia utilitzar.

- Pots cuidar les meves coses?

Mírax va assentir i va asseure’s mentre Còrran apilava el seu maletí i cinturó d'eines en el seient buit al seu costat. Va començar a allunyar-se cap a l'estació sanitària quan es va obrir la seva porta i va sortir un soldat d'assalt amb una carrabina blàster penjada del seu maluc dret. Com poden fer-ho amb aquesta armadura...? Còrran es va adonar que l'estava mirant massa, i va apartar ràpidament la mirada. Va comprendre que això es veia molt sospitós, així que es va inclinar i li va somriure a Mírax.

- Què m’has dit, estimada?

La mirada de por en els ulls extremadament oberts de Mírax i el reflex d'un casc de soldat d'assalt que eclipsava els seus iris marrons li va fer saber a Còrran que el seu intent de dissimular havia fracassat completament. Va sentir una mà molt pesada a l'espatlla que el redreçava i el feia girar. Cara a cara amb el soldat d'assalt, va alçar la mirada cap als lents negres i va intentar somriure.

- Hi ha res que pugui fer per vostè?

-Jo et conec. Targeta d'identificació.

La ment d’en Còrran girava a tota velocitat. Havia de ser impossible que el soldat d'assalt realment el conegués, però llavors va comprendre que l'home podria haver estat en el Lusankya i podria haver-lo vist allà. Clar que podria simplement assemblar-me a una altra persona.

L'ansietat va començar a créixer en Còrran mentre li lliurava la seva targeta d'identificació. Ràpid, pensa, què fer? Es va forçar a respirar amb normalitat. El primer és evitar el pànic. La identificació era bona i sòlida. Resistirà.

El soldat d'assalt la va aixecar i la va examinar del dret i del revés.

-Sembla estar bé, però tu em resultes familiar, i no conec a ningú anomenat Eamon. Acompanyeu-me perquè pugui verificar-ho.

Lluitant contra l'impuls de pànic, Còrran va intentar quelcom d'una de les històries dels Jedi. Va posar un somriure simple a la cara i va fixar intensament la mirada en les negres profunditats del casc.

-No cal que t'acompanyi.

- No cal que m'acompanyis?

El somriure d’en Còrran va créixer. Ei, està funcionant. Estic influenciant la ment.

-Puc continuar amb els meus assumptes.

- Pots continuar amb els teus assumptes? -El soldat d'assalt va sacsejar el cap, llavors va agafar un grapat del front del vestit de vol d’en Còrran -. Els teus assumptes són els meus assumptes, cervell de buit -El comunicador del soldat d'assalt va emetre un clic a l'interior del seu casc -. Aquest és Nou Un Cinc, tinc a un.

El soldat d'assalt va mirar passant-lo d’ell cap a Mírax.

- Ella està amb tu?

La por per ella va aclarir el cervell d’en Còrran de la incredulitat pel seu fracàs en manipular la ment del soldat d'assalt. Es va girar cap a la dreta per mirar-la, deixant que el seu maluc dret xoqués amb el suport de la cadira que contenia el seu equipatge. Va començar a deixar-se caure, utilitzant el seu pes per alliberar la seva roba de l'agafada del soldat d'assalt. El seu cap va baixar i els seus peus van pujar, permetent-li fer un salt mortal per sobre de la cadira. Mentre ho feia la seva mà dreta va agafar la clau hidràulica i la va deixar anar del cinturó. Aterrant sobre un genoll, va aixecar el cap i va mirar cap al soldat d'assalt.

Còrran es va trobar mirant directament cap al canó de la carrabina blàster de l'home.

-La clau hidràulica funcionaria millor si m’apuntessis amb l'extrem pesat, però això no fa cap diferència –L’agafada amb les dues mans que tenia el soldat d'assalt sobre la carrabina li oferia una punteria estable -. Vine amb mi o el personal de neteja haurà de guanyar-se la seva paga.

- Monstre Sith! -Va maleir Còrran i va copejar el sòl amb el cap de la clau hidràulica. Quan l'eina va rebotar a terra, i el cap de la clau hidràulica es va allunyar rebotant cap la dreta, va encendre el sabre de llum amb el polze. El full platejat va sortir espetarregant i va escombrar cap amunt travessant el canó de la carrabina blàster. El canó de l'arma va caure cap a un costat, la mà esquerra del soldat d'assalt cap a l'altre mentre Còrran rodava per posar-se dret i feia girar al sabre de llum en un arc cap als ulls del soldat d'assalt. El full va travessar el casc, omplint l'aire amb l'acre olor de l'armadura fosa.

El soldat d'assalt es va esfondrar com una armadura buida. Algú al llindar de l’espaiport va cridar, llavors Còrran va veure dos soldats d'assalt que estaven al costat de l’oficial de duanes acostar-se corrent. Dos més van aparèixer des del front de l’espaiport, entrant a l’edifici prop de Sixtus i Elscol. Ella va treure un petit blàster de la seva bossa i li va disparar a un d’ells. Va caure amb una ferida a la cama, i sobtadament tot l'edifici va fer erupció amb foc de blàsters quan els soldats d'assalt van aparèixer en passarel·les elevades en els costats més estrets de l'edifici rectangular.

Còrran es va llançar a terra cap a una fila de cadires que tenia per davant, enderrocant-les. Mírax va anar amb elles i es va amagar al seu costat. Brandava les restes fumejants de la carrabina blàster del soldat d’assalt.

-Agraeixo el rescat, però havies de destruir el seu blàster?

-No puc colpejar els raigs, així que només colpejo l'arma.

Còrran va ajupir el cap quan el foc creuat de les passarel·les va començar a destruir les cadires rere de les quals es parapetava. A sobre d'ells, els soldats d'assalt al balcó dirigien el seu foc cap a Elscol i Sixtus. Còrran sabia que hi havia més persones a part d’Elscol disparant, ja que va veure un soldat d'assalt caure de l'altre costat, però els IMP els superaven en armes i en nombre.

A menys que faci alguna cosa, el que jo vaig començar farà que ens matin a tots. Es va inclinar, li va fer a Mírax un petó a la boca, i va somriure.

-Queda't aquí, tinc una idea.

-No et facis matar.

- Què? I alegrar el dia al teu pare?... Això no succeirà – “O això espero", va afegir mentalment.

Amb el sabre de llum a la mà, Còrran va córrer ajupit i ràpidament cap a l'estació sanitària. Va arribar a la porta i va entrar cap a l'interior mentre els raigs de blàster destrossaven les rajoles i calcinaven la porta de duraplast. Gairebé podia sentir als soldats d'assalt que li havien disparat rient sobre com d’equivocades que estaven les seves prioritats, i se li va ocórrer que una estació sanitària, especialment en un espaiport públic, seria realment un lloc ignominiós per morir. Raó per la qual no planejo morir aquí.

Va obrir d'una puntada la porta d'un dels compartiments, va pujar d'un salt al vàter, i va enfilar-se fins a la vora de les particions de duracer. Va clavar el sabre de llum al sostre i va fer tres ràpids talls. Una secció triangular del sostre va caure estavellant-se i una pluja de rajoles del terra de l'estació sanitària de dalt la va seguir en la seva estela. Còrran va avançar una mica més sobre la partició, llavors es va impulsar cap a l'estació sanitària del segon pis.

En sortir del compartiment cap a una estació sanitària buida, el va inundar una terrible sensació de calma. Ja l'havia sentit abans, feia molt de temps i molt lluny d'allà, a Talasea, quan s’havia enfrontat en combat a altres soldats d'assalt. Quan surti d'aquí, els soldats d’assalt de l'altre costat em veuran i advertiran als seus camarades. Tinc cinc, potser sis segons per encarregar-me de tots. Si em demoro més estic mort. Es va passar el sabre de llum a la mà esquerra, es va netejar la dreta en el seu vestit de vol, llavors va tornar a prendre l'arma de fulla brunzidora. Ja estic mort, això és només per salvar els meus amics.

Va tallar i va obrir la porta de l'estació sanitària i va sortir cap a la passarel·la elevada. A un pas de sortir va fer girar el sabre de llum en una estocada a l'altura de la cintura que va atrapar el primer soldat d'assalt a l'esquena. Es va inclinar cap endavant, i va rebotar a la barana, però Còrran ja havia avançat més enllà d'ell. En una continuació del moviment que s'havia encarregat del primer home, Còrran va girar el canell dret, i va realitzar un tall invertit per decapitar al segon guerrer.

Aquest atac, encara que grandiosament executat i efectiu, va ser un error i Còrran ho va notar. Encara que li va arrencar el cap a l'home i el va enviar donant voltes per l'aire, també va deixar que el braç d’en Còrran se n'anés massa cap enrere. Mentre es lliscava endavant cap al següent soldat d'assalt en la línia, el tercer dels quatre que enfrontava, va desaprofitar un segon en tornar a portar al sabre de llum a la posició d'atac. Va intentar un cop amb les dues mans que hauria d'haver tallat en dos el soldat d'assalt des de l'espatlla exterior fins al maluc interior, però l’IMP va començar a girar cap a l'atac i el va esquivar.

El soldat d'assalt va carregar contra Còrran, colpejant-lo amb l'espatlla a les costelles. El soldat el va llançar cap enrere, estavellant-se contra la paret de ferrocret. Còrran va sentir que alguna cosa crugia en el seu pit, llavors no va poder respirar. El sabre de llum va caure de la mà d’en Còrran mentre l’IMP el tornava a empènyer contra la paret, immobilitzant-lo allà i aixafant-lo. Còrran va fixar la mirada en les lents negres del casc de l'home i va sentir un riure baixet.

El riure es va tallar quan es va encendre el comunicador del soldat d'assalt.

-Aparta't, Set Tres, perquè pugui disparar.

La pressió al pit d’en Còrran es va alleujar per un moment i va saber que només tenia una oportunitat de sobreviure. Quan el soldat d'assalt es va retirar, Còrran es va impulsar contra la paret i va empènyer al seu oponent fins a la barana. Llançant-se a pel cap de l'home, Còrran el va agafar i el va retenir quan la barana metàl·lica va cruixir i es va doblegar. Desequilibrats, tots dos van sortir girant-se de la passarel·la elevada. Còrran va intentar girar-se per aterrar sobre del soldat d'assalt, però per la brevetat de la caiguda i la manca de marc de referència, només ho va aconseguir a mitges.

Va colpejar-se fort, la seva esquena es va estavellar contra el cos del primer soldat d'assalt que havia matat. El seu darrere va colpejar contra el terra de ferrocret, enviant una onada de dolor per la seva columna, llavors el segon soldat d'assalt va caure de cap i el seu cos flàccid va xocar sobre Còrran, estrenyent-lo entre els seus cossos coberts d'armadures. Amb els pulmons cremant-li per la falta d'aire, es va inclinar cap enrere i es va trobar mirant directament cap al canó del blàster del soldat d'assalt que quedava.

Incapaç de fer una altra cosa a més de tossir, Còrran va tancar els ulls i es va preparar per morir. Va sentir el gemec d'un blàster sent disparat, llavors va sentir un cop de martell al pit. No li va doldre com ho hauria de fer un tret de blàster, però sabia que li havien donat. Estic mort, he d’estar mort. Per més que sabia que era veritat, va sentir immediatament la necessitat de rebel·lar-se i viure. Obre els ulls. Si pots obrir els ulls, no estàs mort.

Còrran va utilitzar tota la seva força de voluntat per obrir els ulls i s'hagués rigut si hagués pogut. A peu dret sobre d'ell va veure Bror Jace, un membre de l’Esquadró Murri que havien matat els IMP molt abans que caigués Coruscant. Encara que hagués desitjat una altra cosa, mentre la seva consciència s'esvaïa, Còrran va saber que només hi havia una explicació per al que veia. M'estic morint perquè només els morts poden veure als morts. Sabia que tenia poc sentit, però ja no li importava perquè va comprendre que per als morts la lògica tampoc tenia molta utilitat.

Següent