La Guerra del Bacta (XXIII)

Anterior

23

Còrran Horn se sentia prou cansat pel recent atac i retorn a casa que sabia que hauria d'anar a descansar, però no l’atreia la idea de quedar-se al petit grup d’habitacions que compartia amb Mírax. Durant l'aproximació tornant a l'estació Yag'Dhul va rebre un missatge que ella havia gravat dient que anava a portar al seu pare en un viatge per finalitzar els arranjaments dels embarcaments d'abastament. Esperava estar fora per tres dies.

El que significa que estic sol quan m’aniria bé una bona abraçada i una mica de comprensió. Còrran sabia el que li estava passant, i volia lluitar contra això, però fins i tot quan va intentar alguns dels exercicis de respiració que li havia recomanat Luke Skywalker, li costava molt afectar la seva espiral descendent emocional. És com volar cap a una bola de foc.

Has de resistir i esperar sortir d’una peça per l'altre costat.

El quart aniversari de la mort del seu pare s'havia acostat d'amagat a Còrran i l’havia emboscat. Molt hidrogen s'havia convertit en heli en moltes estrelles des de la mort del seu pare, però el record de sostenir en els seus braços el cos moribund del seu pare tenia la immediatesa d'un esdeveniment ocorregut feia moments. Còrran encara sentia el pes del seu pare pitjant-lo. La quietud de l'home, la pudor de la sang i la carn cremada, els crits dels ocupants de la cantina, incloent-se, tot el colpejava.

L'any anterior, les coses no li havien semblat tan dolentes, però en aquest moment acabava de començar a l'Esquadró Murri, així que tenia una legió de distraccions per atordir el dolor.

També va comprendre que la seva relació amb Mírax i conèixer el seu pare li ho feia més difícil. Encara que l'estimava i no la deixaria per res, Còrran no podia evitar sentir que el seu pare s'hagués sentit traït pel seu amor a Mírax. Encara que sabia que el seu pare eventualment l'hagués acceptat, el corcava el fet que no comptava amb l'aprovació del seu pare.

Poder veure Booster i Mírax junts complicava el problema. Còrran s'alegrava per Mírax de què el seu pare estigués a prop perquè l'amor que compartien era tan obvi que un givin cec congelat en carbonita ho podria veure. Ella era afortunada de tenir el seu pare, i ell era igualment afortunat de tenir-la a ella. Per més que Còrran volia que Mírax fos feliç, el que ella compartia amb el seu pare li recordava el que ell havia perdut. Vaig pensar que el buit dins meu s'havia curat, però només s'havia format una crosta i ara se m’ha tornat a obrir.

A sobre d'això, el proper pas en l'evolució de la Guerra del bacta l’estava empenyent al límit. Wedge tenia equips, des d’esquadrons complets fins a grups de vol de dues naus, fustigant al Càrtel del bacta. Tota l'estratègia era d'atacar i córrer, cosa que funcionava summament bé. A causa que els thyferrans seguien un itinerari per als seus embarcaments de bacta era possible per als Murris aparèixer, forçar els Destructors Estel·lars a llançar els seus caces, llançar alguns torpedes de protons per abatre alguns TIEs, i llavors dispersar-se. Sabia que l’estratègia havia de resultar frustrant per a la gent de Cor de Gel, pel fet que patien pèrdues aquí i allà i no podien matar cap dels Murris, però no era molt millor per Còrran ni per la resta de la gent d’en Wedge.

Enfrontar-se en un combat directe contra fins i tot un Destructor Estel·lar classe Victòria com el Corruptor seria suïcida per a un esquadró d'Ala-X. Era cert que els grans Destructors Estel·lars no eren particularment bons en defensar-se de caces, per això s'havien desenvolupat les fragates classe Llàncer, però fins i tot que els trets accidentals abatessin un o dos Ala-X danyaria significativament als Murris. I, al revés, a part de repetides salves de torpedes de protons, els caces no tenien forma de danyar o destruir un Destructor Estel·lar. Si tot l’esquadró disparava una salva de torpedes a la vegada, segurament podrien fer caure els escuts del Destructor Estel·lar, però qualsevol capità que mereixés els seus cilindres de rang giraria la nau per presentar escuts intactes i seguiria disparant. Si era desposseït de tots els escuts encara podria saltar a la velocitat de la llum abans que colpegés un altre torpede.

Còrran no tenia cap desig de cometre suïcidi atacant un Destructor Estel·lar, però fer mal i fugir el feia sentir... criminal. Sabia que era estúpid, però suposava que aquesta valoració estava basada en el fet que Wedge no li havia donat a ningú un cronograma clar que indiqués quan passarien a la fase final de la guerra... la fase en què Cor de Gel deixava Thyferra i el Càrtel del bacta era desmantellat. Si sabés quant de temps anem a córrer, podria veure-ho com un avantatge tàctic. Ara mateix sembla com si féssim alguna cosa perquè no tenim altra cosa de fer.

Comprenent que no tenia el mínim desig d'estar sol, es va dirigir cap al cafè conegut com l'Estrella Fulgurant. Esperava que altres membres de l'esquadró estiguessin allà, encara que les oportunitats eren escasses. Ooryl semblava passar gairebé tot el seu temps amb els ruet-savii. Nawara Ven i Rhysati igual que Gavin i Asyr Sei'lar passaven gairebé tot el temps sent parelles. Tycho i Wedge estaven en missió o planejant fins i tot més missions. Bror Jace i Còrran mai havien estat units, mentre que Inyri Forge i la capitana sullustana Aril Nunb havien descobert que compartien una passió pels jocs d'atzar foscos com el sàbacc contracte i el fendoc de doble recollida. Tot i que eren pilots sorprenents, la seva habilitat per separar els altres jugadors dels seus crèdits era tan notable que dues de les naus en la creixent col·lecció de vaixells de càrrega dels Murris s'havien unit a la flota com a pagament per deutes de joc.

Còrran va somriure per a si mateix quan va entrar en el fosc interior de l'Estrella Fulgurant. Lujayne, la germana d’Inyri simplement m'hagués dit que m'estava refrenant d'arribar a conèixer als altres, però no estic segur que sigui tan senzill. Només estic sense els meus amics íntims, Mírax, Iella, Ooryl, i realment no estic d'humor per fer nous amics.

- Còrran! Còrran Horn, vine aquí.

El somriure de Còrran va créixer amb el so de la veu de l'home.

- Pash? Què estàs fent aquí? -Va passar per entre les taules i envoltant-les fins donar-li a l’home més alt i prim una amistosa abraçada palmejant-li l’esquena -. Normalment els teus asos passen per aquest sistema en les Ala-A tan ràpid que vaig pensar que ni tan sols ens arribaven a veure.

Pash va acostar una cadira a Còrran, llavors va assenyalar a una del quartet de pilots que ja estaven asseguts a la taula.

-Un dels motors J-77 de Linna no es va encendre just quan passàvem per la vora de l’atmosfera de Yag'Dhul. Vam anunciar una emergència i vam aterrar aquí a l'estació. Zraii diu que ho pot arreglar... sembla que un micrometeorit va destruir el compressor al·luvial.

Còrran va assentir.

-Això baixa la pressió a la cambra de reacció, i el motor perd la sincronia amb el seu bessó. El sistema de reguladors de l'Ala-X impedeix que això passi.

Linna, una dona rossa amb una boca una mica massa ampla, va esbufegar.

-És clar, si vols pilotar una cosa que hauria d'estar en un museu. La velocitat és el que manté fora de perill a un pilot i l'Ala-A té molta velocitat que gastar.

Còrran va tornar la mirada cap a Pash.

- Permets que els teus pilots parlin així?

L'home pèl-roig va arronsar les espatlles.

-Nens. Què puc fer?

-Pots explicar-los que anar més ràpid no vol dir que estiguin volant millor.

Linna i els altres tres pilots d'Ala-A van mirar a Còrran com si ell i Pash acabessin de fer un jurament públic de lleialtat a l'Emperador.

-Si no pots apanyar-te-les amb la velocitat, no ets un bon pilot.

Còrran va moure el cap.

-Pash, estaves esperant que jo arribés, oi?

Pash va riure suaument.

-En realitat estava esperant a Wedge o Tycho, però vaig pensar que tu acceptaries el desafiament. Sé que coneixes ocasions en les quals la velocitat no hagués estat cap ajuda.

Còrran va assentir.

-O hauria estat perjudicial.

-Naturalment, com si això pogués succeir -Linna va prendre una gerra mig plena de cervesa de lomin, va omplir el seu gerro, i el va coronar amb escuma -. La velocitat no pot ser dolenta.

-Oh, la innocència de la joventut -Còrran va agafar el gerro de davant d'ella i va bufar per apartar l'escuma -. Deixa’m explicar-te sobre l’ocasió en què estàvem en una missió i ens va sorprendre una fragata classe Llàncer. Si jo hagués estat en algun Ala-A, bé, l'Esquadró Murri tindria molts més morts a les seves llistes i Isard encara tindria Coruscant...

Encara que sabia que les notícies que tenia farien feliç a Ysanne Isard, i això de per si era una proesa digna d’un monument, Fliry Vorru va evitar que cap signe d'això es veiés en el seu rostre quan va entrar a l'oficina d'ella. Volia sorprendre-la per poder avaluar la seva disposició. El clima s’havia tornat més càlid i la inclusió de tempestes de pluja cada dia d'hora a la tarda es combinava amb la pressió dels atacs de l'Ashern per fer que Isard estigués més que insuportable.

Antilles i les seves antiguitats havien exacerbat més el problema. Les seves tàctiques d'atacar i córrer l'estaven costant tants crèdits com prestigi al càrtel. Cada incursió li costava al cartell un o dos caces TIE, el que en realitat sumaven pèrdues insignificants, si algú tingués accés a una instal·lació de producció de caces TIE. Sistemes de Flota Siena tenia nombroses fàbriques de caces estel·lars escampades per tota la galàxia, però no havien posat una aquí, a Thyferra. Com a resultat, per aconseguir reemplaçaments el càrtel havia de tractar amb gent com el suprem senyor de la guerra Harssk o l'alt almirall Teradoc. Ells agraïts acceptaven bacta a canvi dels caces, però el desdeny que acompanyava cada lliurament podia portar a Isard a unes rebequeries furioses.

Quan Isard es va girar per mirar-lo i va somriure, Fliry Vorru va sentir que alguna cosa freda i serpentina es lliscava pel seu abdomen.

-Ah, ministre Vorru, passi. Esperava que tinguéssim l'oportunitat de conversar, i aquí arriba vostè abans que jo necessiti fer-lo cridar.

Encantat d'haver-se estalviat que el cridessin, Vorru va inclinar el cap graciosament i li va tornar el somriure amb un de propi.

-Tinc una informació que crec que trobareu útil i fins i tot agradable.

El diàfan conjunt escarlata d’Isard va fer fru-fru quan ella es va asseure en una butaca de suport alt.

-Les bones notícies són molt benvingudes, ministre Vorru. Vol seure? Un refresc?

Aquí està passant alguna cosa que no comprenc. Ha estat d'alguna manera enverinada per l’Ashern?

-Potser li donaré el meu informe i vostè tindrà l'oportunitat de reconsiderar la seva oferta, senyora directora.

Els ulls d’Isard es van eixamplar.

- Creu que sóc tan capritxosa que podria rescindir la meva oferta perquè vostè ha sobreestimat el que em vol dir? -Va fer un gest per impedir qualsevol resposta abans que ell ni tan sols tingués l'oportunitat d'obrir la boca -. Les meves notícies són prou bones com per fer-me oferir-li alguna cosa per beure. Doni’m les seves bones notícies, llavors tindrà les meves i podrà veure si vol beure amb mi.

Sabia que aquí es sorprendria un de nosaltres, però no esperava que fos jo. Va assentir lentament.

-Com vostè vulgui, senyora directora. El nostre principal problema de tractar amb Antilles i la seva gent és que ens ataquen i corren tan ràpid perquè no hi ha res que els aturi. No tenen llaços amb els sistemes que ataquen. Quan arribem, llancen torpedes de protons o míssils de commoció, i llavors es dispersen com la metralla d'una mina de protons.

Isard va assentir, el seu somriure no s'havia encongit ni un mil·límetre.

-Aquest ha estat el curs dels esdeveniments fins en aquest punt. Confio que vostè ha trobat una manera de canviar-lo.

-Sí, dos aspectes d'això -Vorru va alçar la barbeta -. La meva xarxa d'espies ha començat a obtenir informació. Encara em falta esbrinar la ubicació de la base d’Antilles. Ell i la seva gent són molt curosos, però no dubto que la descobrirem amb una mica de temps. Fins llavors he descobert dues peces d'informació molt importants: D'on obtenen les seves municions i, més al punt, on serà posat en mans del grup d’Antilles el proper embarcament.

- De debò?

El deix de falset a la veu d'ella no va passar desapercebut per Vorru, però en aquest moment no ho va considerar important.

-És veritat, senyora directora. Una dona que treballa per Talon Karrde i prèviament havia estat emprada per Jabba el Hutt. Després de la seva mort ella va passar un parell d'anys a l'abjecta pobresa a Tatooine. Karrde la va agafar i l'ha ajudat a tornar a posar-se dreta, però el seu gust per les coses fines mai ha estat satisfet... ni tampoc la seva ambició. Karrde la va designar com a enllaç per a la gent d’Antilles, Booster Térrik específicament, un vell amic de Kèssel.

-Fascinant. El nom de Karrde no m'és desconegut, encara que hagués pensat que la seva organització no tenia la mida suficient per satisfer les necessitats d’Antilles.

-Carniss indica que l'operació de Karrde és més gran del que ningú sospita. Karrde prefereix mantenir un baix perfil per evitar problemes amb les autoritats. Booster Térrik va fer una enorma comanda de municions i equip, que Karrde està complint en quotes. La gent de Karrde està embarcant els subministraments a un punt de reunió, llavors Térrik els portarà a la caserna general d’Antilles.

Isard es va inclinar cap endavant.

- Sap Carniss on és això?

-No, però m'han donat la ubicació del punt de reunió. Faran la transferència en el sistema Alderaan.

-Probablement obtenen alguna força efímera en visitar el lloc de sacrifici d'Alderaan.

-Indubtablement, senyora directora. L'important és que Antilles tindrà els seus caces i vaixells de càrrega allà. Si enviem les nostres naus de guerra cap a Alderaan podrem emboscar al grup d’Antilles i destruir-lo.

Isard va aclucar els ulls, però no va deixar de somriure i aquesta contradicció va confondre a Vorru.

-No, ministre Vorru, no vaig a enviar a totes les meves naus en cas que aquesta informació sigui falsa. No dubto de vostè o de la seva font, però Antilles podria percebre l'aroma de la nostra emboscada i refusar a aparèixer. Fins i tot podria atacar un comboi de bacta i sotmetre'ns a un ridícul fins i tot major. No, no ho permetré -Va aixecar el dit índex de la mà dreta -. Ja sé el que vaig a fer. Enviaré a Convarion i el Corruptor. Ja els ha emboscat una vegada i pot fer-ho de nou.

Vorru va agitar el cap.

-Però si vostè envia només al Corruptor, Antilles i la seva gent es dispersarà com de costum. No aconseguirem res.

-No, Vorru, ho aconseguirem tot -Isard va deixar escapar una riallada, amb la veu plena de triomf -. Mentre vostè teixia una xarxa d'espies per atrapar Antilles, jo he estat buscant el mitjà per matar-lo. L'he trobat, i en dotze hores estarà aquí i llest per unir-se a Convarion quan surti a matar.

Vorru va arrufar les celles.

-No ho entenc.

-És bastant simple, ministre Vorru -el somriure d'Isard es va tornar fred -. A un alt preu he llogat una nau de l'alt almirall Teradoc, el Conglomerador.

Vorru va quedar bocabadat.

-Un Creuer Interdictor.

-Exactament -va dir ella ajuntant les mans -. Quan arribi a Alderaan i energitzi els seus projectors de pous de gravetat, Antilles i les seves naus quedaran atrapats. Hi haurà un altre sacrifici a Alderaan... una altra victòria perquè celebri l'Imperi. Què diu a això?

-Li dic, senyora directora, que acceptaré la beguda que m'ofereix... -Vorru va somriure -... i ofereixo un brindis per la victòria.

Següent