Els Canviaformes (I)

Els Canviaformes

 

Pablo Hidalgo

I

Era una peça ràpida, amb un compàs de dos per quatre, i l'òrgan jet bola vermella estava programat per emetre un timbre metàl·lic. Cap d'aquests elements musicals feia que la forma asseguda darrera de la taula de la cantonada begués més ràpid el seu got de cava licor blau. Més aviat era una tensió invisible la que accelerava el seu ritme.

- Pyrron? -Va dir una veu a través de l'embolic de converses de fons i música jizz -. Pyrron Nox, ets tu?

El got de licor es va posar a la taula, permetent una resposta.

-Sí, ho sento... No puc veure't des d'aquí...

- Sóc Gideon. Per totes les estrelles, han passat òrbites des de l'última vegada que et vaig veure. No has canviat gens. - Un home llargarut va sortir de les ombres. Era atractiu, segons els estàndards humanoides, amb una embolicada mata de cabells rossos i un rostre tallat per la radiació estel·lar.

-Bé, els meus ulls ja no són tan bons com ho van ser abans- va dir en Pyrron assenyalant les seves plastiulleres tintades -. Vaig agafar una flamarada coronal amb els fototròpics desconnectats. Ara estic tot el temps observant aquesta flamarada.

- AUH. Ha de ser una llàstima no ser capaç de veure les línies del Sort del Principiant. Què tal està el vell ocell? – En Gideon va agafar una cadira desocupada d'una taula veïna i es va asseure.

- Oh... encara vola. I la teva nau? Com tal li va?

- El Classe Independent encara pot traçar el·lipses al teu voltant, si és això el que preguntes. De fet, Keeta i jo estem al port recollint un nou carenat combinat. La vella Classe segueix fonent els gastats. – En Gideon va teclejar les tecles del menú a la taula. Pyrron va prendre nota mental del que havia demanat.

- Keeta? Com està la Keeta? -Va preguntar en Pyrron, tractant de no semblar massa incòmode per la situació.

-Segueix tan forta com sempre, i a vegades tan juganera com un gatet, saps? Hauria arribar d'aquí a poc. S'alegrarà de veure't. – En Gideon va abaixar la veu -. Hauries de saber que va perdre un ull. Estem estalviant per una pròtesi cibernètica, però els crèdits escassegen ara mateix.

- És terrible. Com va passar? – En Pyrron va apurar un glop de la seva beguda.

- Es va veure en una baralla amb un dels matons del Cap Trome. Un maleït canviant, va resultar ser.

- Canviant? – En Pyrron va tornar a alçar el seu got -. Vols dir a un canviaformes? De quina classe?

- És que importa? – En Gideon va fer una ganyota -. Aquestes masses viscoses són totes iguals. No tenen ni una gota d'honor. Vull dir que potser l'Imperi tingui dues cares, però almenys no van per aquí fingint ser la meva mare, m'entens?

- Gideon, crec que estàs deixant que se't s'ennuvoli la raó. Per començar, hi ha per aquí molts tipus d'alienígenes canviaformes, i crec que hi ha encara molts més rumors que fets contrastats. Et podria explicar moltes històries. De fet, recentment n’acabo d'escoltar una...

Era un gemec sense ànima, va pensar el Moff Bandor. El producte d'un ésser que creia sentir dolor. En Bandor va prémer el comunicador del seu escriptori.

- Berlihat, assegura't de donar de menjar a Lonchan.

Una veu nasal va respondre a l'extrem oposat del circuit.

- Senyor? Sóc un analista programador, senyor. Em temo que jo no...

- Ets el meu servent, Berlihat. Et pago bé no? El cuiner ha deixat una pila de vegetals prop del menjador. Tot el que has de fer és baixar-los i deixar-los al costat de l'entrada.

En Berlihat va prémer l'interruptor per tancar la comunicació. Només feia una setmana que estava servint allà, al palau d’en Bandor a Questal, i ja era molt diferent del seu temps a Eriadu. Estava acostumat a les excentricitats d'un Moff, però en Bandor no s'assemblava a cap al que hauria servit. Tenia la reputació de provocar por en els seus oponents a distància, i alguns creien que havia fet ús de poders Sith oblidats fa temps. La seva major obsessió, però, es trobava diversos metres per sota del palau... la maleïda càmera de jocs d’en Bandor, on llançava els seus rivals a un letal joc per la supervivència.

Una de les mascotes d’en Bandor necessitava ser atesa, i ara Russo Berlihat, un graduat de la millor Acadèmia Tècnica del Nucli, es trobava portant a les cavernes una safata de vegetals marcits i pudents.

Potser la humiliació fos una altra de les obsessions d’en Bandor.

 L'avanç per les catacumbes va transcórrer sense contratemps. Des de passadissos polits fins rugosos murs de pedra, en Berlihat es negava a espantar-se per les ombres que ballaven a les cantonades. Va continuar baixant els graons, recordant els relats que havia escoltat a l'equip de secretaria. Trampes làser, sales preparades per simular terratrèmols, caça-recompenses esgarriats, "un pou de vent", i altres atroços elements ocults en càmeres oblidades.

No. Concentra't en la teva tasca. Ara no hi ha ningú a les cambres, de manera que no s'activarà cap de les trampes. En Berlihat va centrar la mirada a la safata que tenia davant seu, negant-se a deixar que les fosques ombres i els toscs murs el distraguessin. Va mirar fixament les carabasses Ranna i la verdura Balka... i llavors la idea va venir a la seva ment.

Per què en Bandor tindria un herbívor en les seves càmeres de joc?

Un estrèpit va omplir l'estret passadís quan en Berlihat va deixar caure la safata de vegetals. Va començar a córrer cap a l'entrada. Un sòlid disc de pedra va rodar tancant l'obertura. En Berlihat va tancar els punys, colpejant amb ells la porta implacable.

- Vint minuts, dotze segons. Ben fet, Berlihat. Gairebé la meitat del temps del nostre últim enginyer d'anàlisi- va ressonar la veu d’en Bandor des d’altaveus ocults.

- Bandor! -Va cridar indignat en Berlihat -. Fill de vervikk! Deixi’m sortir d'aquí! Donaré de menjar a les teves mascotes, d'acord?

-Sí, ho faràs.

Hi va haver uns segons de silenci. Després, el mur es va abocar sobre el sòl, formant una massa de roca que es va estendre, enrotllant-se al voltant de la cama d’en Berlihat. Congelat pel pànic, va observar com a la corba interior de l'espiral li creixien petites protuberàncies còniques. Els seus sentits van tornar de qualsevol que fos la part del seu cos a la qual havien fugit i, en l'instant en què Berlihat va tractar de retirar la cama, les protuberàncies es van convertir en dents esmolades...

Següent