Els Canviaformes (i III)

Anterior

III

- Saps, Pyrron? Hauries d’escriure llibres per a nens.

- Disculpa? -Va dir en Pyrron amb un parpelleig.

- He vist mynocks cecs amb més aptituds socials...

- Pyrron -va intervenir la Keeta -, si els científics i tots els altres a bord de l'estació van ser assassinats, com vas saber d'aquesta història?

- No tots van morir. L'administrador i el seu ajudant van escapar, i van registrar l'informe. En Karflo el va silenciar, i uns hackers es van trobar amb els informes fa poc. I no va ser assassinat. Va ser autodefensa. Autodefensa contra el genocidi.

- Us podeu creure el que està dient? -Va preguntar en Gideon a ningú en particular.

La Keeta va arrugar el nas.

- Sembles molt versat en aquesta branca de la xenobiologia, Pyrron. Digues, coneixes les llegendes dels stennes?

- Els canviants stennes? Oh, no són llegendes, estimada. Són reals!

En Pyrron es va inclinar cap endavant, gairebé com si la taula fos una antiga foguera, i ell el respectat narrador.

- De fet vaig conèixer un, fa molts anys, a Tatooine...

Sóc en Trinto Duaba, encara que potser mai arribis a veure’m. Em va fundar amb les ombres. Sóc una ombra.

Hi ha milions d’stennes. Som gairebé humans. Vosaltres, els humans "purs" dieu que semblem tristos, lúgubres, fantasmals. Però uns pocs som canviants stennes. Som els privilegiats, perquè podem enfosquir els ulls. Podem fer ombra a la vostra ment.

Alguns ho troben ofensiu, altres ho troben seductor, altres ho troben aterridor. És merament una tècnica de supervivència. Per evitar els depredadors. Per ajudar a la caça.

Com a civilització estesa pel sector Stennes, ens vam convertir en una mercaderia preuada, o se'ns va donar caça. Així funciona amb els humans, gairebé purs o purs del tot.

Però no som una presa fàcil. Com pots caçar el que no veus? O, millor dit, com pots caçar el que no pots evitar no veure?

En Pyrron va acabar la seva història, amb la mirada perduda a l'espai. La seva atenció va tornar al present, veient com la Keeta i en Gideon mantenien, a murmuris, una acalorada conversa.

- Amics meus -va dir en Pyrron -, sembla que avui sóc l'únic equipat amb una caixa vocal. Si us plau, expliqueu-me alguna cosa de vosaltres.

-D'acord... -Va dir en Gideon -. Bé... hmm.

- Acabem de tornar de Kèssel la setmana passada- va dir la Keeta -. Allà vam veure en Cleven. Te’n recordes d’en Cleven?

- Hmm, és clar. – En Pyrron va acabar la seva beguda -. Com està en Cleven? Sembla que va ser fa eons.

- En realitat, només han passat uns vuit mesos, recordes? -Va respondre en Gideon -. Fa vuit mesos, quan en Cleven va ser assassinat.

Qualsevol que fos l'entitat que controlava aquestes coses a l'univers, va decidir que aquest seria el moment més oportú per aturar la música. Mentre la banda es prenia un respir, en Pyrron també va respirar profundament.

La mà d’en Gideon va sortir de sota la taula, sostenint un blàster d'aspecte amenaçador.

La Keeta va mantenir les dues mans en la seva beguda.

- Llavors, quin d'ells ets? -Va preguntar.

- Amics, si us plau, aquí hi ha hagut un malentès... – En Pyrron va aixecar les dues mans lentament.

- Què has fet amb Pyrron, bola de mocs? També l’has matat? -Va preguntar en Gideon.

- M-matat? No, jo mai he matat a ningú. Em va donar transport...

En Pyrron es va aturar i va tancar la seva ment.

I en Gideon ho va sentir... les estrebades en la seva ment, la boira en la seva visió, la pèrdua de memòria.

Els seus reflexos, però, van quedar intactes. I com qualsevol viatger espacial sap, el dit del gallet s'activa per reflex.

Un esclat de llum i so va acabar amb la conversa...

FI