Peces de Recanvi (I)

Peces de Recanvi

 

Pablo Hidalgo 

I

- Digues-li tu!

Tot i ser bastant ineficaç a través dels seus gruixuts guants, en Lhojugg es va retorçar les mans per acompanyar els seus passos nerviosos. La indiferència de Fortuna estava començant a acabar amb la seva paciència.

-Ets tu, Lhojugg, qui era responsable de la mansió de l'Amo durant l'estada del nostre hoste -va dir el Twi'lek. Les seves cues cranials es van crispar en sintonia amb el somriure que se li estenia per la cara pàl·lida.

Els dos van passar sota l'arc tallat al bullici criminal, ple de fum i humitat, de la sala del tron de la mansió de Jabba el Hutt. La sala estava plena, d'alcova a alcova, amb tota mena de caça-recompenses de mala mort. Era l'època dels nomenaments, un esdeveniment anual marcat en el calendari de Tatooine. Durant dos dies seguits, el senyor del crim hutt havia estat lliurant encàrrecs de recompenses a caçadors nous i vells.

Bib Fortuna i Lhojugg el nimbanel es van obrir camí amb cautela entre dos grans trandoshans cuirassats, apropant-se al centre de l'assumpte: l'estrada del senyor del crim hutt.

- Ahh Bib, Lhojugg... tee Hyatt. Bo shuda -va dir el cartilaginós gàngster amb forma de llimac, pronunciant les paraules al voltant del fumejant filtre de la seva pipa d'aigua. En Jabba va deixar a un costat un quadern de dades i va donar una sèrie d'encàrrecs al seu droide de protocol platejat que romania dret darrere d'ell.

A continuació va seguir un lleuger silenci, encara que en Lhojugg estava segur que tota la galàxia podia sentir el so dels seus genolls xocant entre si. Es va aclarir la gola, es va passar la mà pels flocs vermells de pèl que creixien als costats del seu musell, i va fer un pas cap endavant.

- La seva més magistral senyoria, em temo que he d'anunciar una discrepància en l'últim inventari de la casa.

Els grans ulls amb pupil·les en forma d'escletxa d’en Jabba van mirar al droide traductor per un moment, i després va fer una pausa perquè el nimbanel deixés anar el que havia de contar. Ofuscació, va pensar, el llenguatge dels buròcrates i els nimbanesos.

- Sembla que els nostres hostes es van sentir massa com a casa en la seva última estada- va intervenir en Fortuna.

- Hmm, t'han fet falta dos dies per determinar que Mcgrrrr ha robat alguna cosa? - va retrunyir el Hutt.

- Sí, mestre. Per descomptat, com vostè sap, les fiances de garantia cobreixen els requisits estàndard per a la festa, la substitució de tapissos, els controls veterinaris dels seus xiuladors kayven, el reemplaçament de murs... Però em temo que alguna cosa insubstituïble ha desaparegut -va dir en Lhojugg -. Un dels seus droides, Amo. Per la comptabilitat, el número de referència CZ-3, em temo.

Tot el que en Fortuna podia fer era esborrar el riure amb una lleugera remenada dels seus tentacles. No feia ni 20 minuts que en Lhojugg cridava amb tota la força dels seus pulmons pel droide desaparegut, i ara informava de l'esdeveniment amb la ferocitat d'un ratolí de sorra. Podia ser tan covard de vegades... Per descomptat, l'autocontrol del propi Fortuna era una qüestió de protocol, no de por. Per descomptat.

Hi va haver un silenci reverencial, a part dels lleugers sons de les modernes armadures quan la sala plena de caçadors de recompenses es va moure per posar-se en posició de veure com el poderós Hutt mastegava als seus lacais.

- Hawr Hawr Hawr Hawr - va ressonar el riure del hutt a la sala -. Bé, aquest importantíssim assumpte ha de ser tractat immediatament. - L'enorme cap somrient del hutt va girar sobre el que feia de coll, examinant als caçadors reunits -. Takeel, Closs niat lie!

Un crit sufocat es va obrir camí per l'habitació, seguit pel soroll d'esferes metàl·liques i la confusió de les petjades quan un snivvià es va avançar sortint de la multitud, perseguint la munició de la seva primitiva arma.

- Sí, el seu... uh, huttesa?

En Jabba va mirar per sobre l'snivvià gros i geperut amb els cabells despentinats.

- Enhorabona, has obtingut la primera recompensa del dia. Has de trobar una peça de propietat d'allò més valuosa, començant a la badia d'atracada 83. La nau d’en Mcgrrrr encara ha d'estar al port. Per descomptat, t'adones de la importància de ser discret, oi, Takeel?

- Uhh...  Di - discret? -va quequejar Takeel quan el droide de protocol li va lliurar una ordre nova.

- Compto amb tu, Takeel.

- Sí, és clar, senyor. No li fallaré! -va cridar Takeel, mentre sortia corrent de la sala del tron, aconseguint amb prou feines arribar a la sortida.

Per un moment, el silenci es va cristal·litzar sobre l'ambient, seguit immediatament per una sonora riallada iniciada per Jabba, secundada pel seu bufó kowakià salacious Crumb, i completada per tots a la sala.

En Lhojugg i en Fortuna estaven atordits, mirant-se l'un a l' altre. Les eixordadores riallades que feien tremolar el ventre d’en Jabba es van calmar prou perquè cridés als caçadors de recompenses reunits:

- Snaggletooth, aneu a tenir-hi cura del teu germà.

***

Els sols colpejaven amb el seu implacable regularitat el centre de Mos Eisley, fent que les estructures de pedra arenosa brillessin amb la boira de la calor. Tot i això, Macemillian Winduartè caminava fent petits saltets i taral·lejant una melodia enganxosa. Va saltar fora de la cantina, en direcció a la seva botiga a l'ombra de les ruïnes al centre de Mos Eisley.

En Mace es passava de mà en mà un petit pern de restricció, admirant la seva brillantor mentre ho feia girar. En Mace, un squib, sempre havia sentit atracció per les coses més brillants de la vida. Per aquesta raó havia abandonat la seva posició en la Flota de Recuperació Squib i s'havia convertit en venedor de droides a Tatooine. De vegades, el seu company, la jawa Aguilae, podria ser un autèntic esgarriacries, però els dos aconseguien treure un petit benefici cada temporada.

Va entrar a la petita estructura gairebé oculta per una pila d'escombraries i deixalles, a la relativa frescor de la seva botiga / habitació. Els sensibles receptors olfactius dels seus braços van detectar per la pudor que l’Aguilae havia estat allà recentment. Ja s'havia acostumat a l'olor a Jawa. No era tan dolent, al seu parer. Era bastant millor que el d'un Ugor.

En Mace va posar el forrellat de seguretat en un prestatge d'espècia desgastat i corcat que penjava amb prou feines en la seva paret. Es va enfilar al seu llit, que era en realitat un edredó de pell de bantha estès sobre l'anell oxidat d'un llum d'aranya. Va tancar els seus grans ulls de gasela, somiant agradables somnis generats pel nikta.

El seu somni de borratxo va ser interrompuda quan Aguilae va entrar a la seva habitació, registrant un contenidor a la recerca de tubs de refrigerant. Una regla no escrita a la botiga El Comerciant Jawa és que si no ho trobes, busca a l'habitació d’en Mace.

- Vaig vendre aquest droide que vas recollir - va grallar el traductor de mà d'Aguilae. No hi havia dominat el bàsic, i amb la unitat traductora rescatada n'hi havia prou, quan funcionava.

- Snnzzleggg... -va respondre en Mace.

- Dormit una altra vegada? – L’Aguilae va negar amb el cap, sacsejant de la seva caputxa fines capes de pols -. Ho juro, Mace, no sé com aconsegueixes fer res. - Va seguir remenant les coses de Mace, obrint el prestatge de l'espècie. El forrellat de seguretat va caure a terra.

- Mace... - va exclamar l’Aguilae -. Pel Gran Jawenko, Mace, d'on vas treure això? Mace, desperta.

En Mace va entreobrir els ulls, enfocant lentament la mirada sobre la jawa i el forrellat de seguretat.

- Hmm...  Què? Oh, el forrellat. Era d'aquell androide tipus-blanc seriós-estirat tan xupiguai que vaig trobar per a tu.

- El droide de negocis? El droide que acaba de vendre? Mace, baixa d'aquí, això és importat... – L’Aguilae es va aturar i va colpejar el traductor contra una taula -. Mace, això és important.

- Què, què passa, Aggy? -va preguntar en Mace, fregant-se els ulls, deixant-se caure de l'aranya.

- Això -va dir l’Aguilae, col·locant el forrellat davant el morro de l'Squib. Va assenyalar amb el cap les lletres en relleu a la vora del forrellat. En aurebesh, deia " Jabba el Hutt ".

- Aggy... – En Mace va somriure -, ja saps que no sé llegir.

***

- Desaparegut?

- Sí, senyor -va dir el lacai jenet de musell llarg amb un brillant implant cibernètic envoltant la base del crani.

L’Opun Mcgrrrr va tirar cap amunt del cinturó de la seva túnica llanuda, torçant la cara en un gest de ràbia i incredulitat.

- Quan vam perdre el maleït droide?  Aquesta cosa tenia arxius molt importants en el seu interior?

-Bé, senyor –li va informar el Jenet -. Sembla que ahir, mentre estava fent alguns arranjaments amb Lady Valarian, el droide va desaparèixer del seu garatge llogat. He interrogat els vilatans, però no podia importar-los menys.

- Vas esmentar el meu nom, oi? -va preguntar Mcgrrrr. El corpulent corellià tenia un ego ben recolzat per la seva àmplia figura.

- Sí, senyor -va sospirar el Jenet, preguntant-se novament com i per què estava en la seva actual posició -. Per la meva gran i increïble sorpresa, semblava no tenir cap efecte.

- Estrany... aquest droide ha de ser trobat. Recupera'l, i no descansis fins que el trobis. - Mcgrrrr es va donar la volta, prenent un glop del líquid que guardava a la seva petaca platejada.

Deu mil quilo-trems de capacitat d'emmagatzematge de dades, i estic jugant a buscar objectes perduts.

- Sí, senyor -va dir el Jenet en veu alta -. Puc afegir, senyor, que la recerca de droides sembla ser un passatemps molt popular a Tatooine en aquest moment?

- Els imperials... és cert. -L'única cella de l’Opun es va inclinar en un gest reflexiu. Aquesta setmana s'havia vist a Mos Eisley un equip de soldats d'assalt. Tothom sabia que rarament es veien soldats d'assalt a Mos Eisley, però aquesta setmana passada hi havia estat estranya -. El millor és evitar-los.

- Infalible estratègia, senyor -va dir el Jenet mentre part del seu cervell amplificat treballava en algoritmes hiperespacials per tal d'injectar una mica de diversió al seu avorrit dia.

***

La tènue penombra de la sala de conferències de la mansió ressonava amb el so de les tecles i els xiulets del quadern de dades de Lhojugg. Va reflexionar sobre la situació una vegada i una altra. En Fortuna va treure el cap i una de les seves cues cefàliques a l'habitació.

- No té sentit, Fortuna. Segons l'inventari, se suposava que CZ-3 guardava informació de classe vermella. Figura aquí com un dels principals droides de negocis de l'Amo. No puc entendre-ho. – En Lhojugg va rosegar el llapis per un moment -. Per què en Jabba el deixaria a la intempèrie?

- Llavors no tractis d'entendre-ho. - Les rodes de la ment d’en Fortuna van espetegar. Per fer que un nimbanel resolgui un trencaclosques, assegura't de donar-li l'incentiu adequat -. No crec que en Jabba esperi que ho facis.

La ganyota que va creuar la cara d’en Lhojugg va causar que el llapis caigués amb estrèpit sobre la taula.

- Això és un negoci, Fortuna. I el negoci del nostre Amo és el meu negoci. Tu no fas més que anunciar als que es presenten davant seu.

- Per descomptat, Lhojugg -va dir en Bib, inclinant-se cap a la porta. L'actual tempesta gairebé havia passat, i el Twi'lek pacient es veu recompensat, com deia la dita. El palau aviat tindria una vacant.

***

- Està bé, està bé, tot anirà bé... només haurem d’explicar-li a Jabba... que, accidentalment, nosaltres... - rumiava l’Aguilae, ella i en Mace vagaven pels sorrencs carrers de Mos Eisley. L’Aguilae es va aturar i es va tornar, adonant-se que l’squib no hi era.

- Mace... hkeek nkulla! - va maleir, un exabrupte jawa particularment desagradable aliè a la base de dades del traductor. Va caminar de puntetes uns pocs metres, en un va intent de mirar més enllà dels relatius gegants que deambulaven pels carrers.

- Està bé -va sentir -, diguem que vostè li dóna al Quarren la meitat de la meva comanda, però ell ha de donar-me els diners que anava a pagar-li a vostè, de manera que vostè encara conserva l'interès, però em permet triar a mi la guarnició. - A través del teixit de la seva caputxa, les precises orelles de l’Aguilae van ser capaces de rastrejar l'squib fins on el seu nas li deia que s'estaven rostint costelles de dewback.

Allà, a l'ombra d'un tendal a ratlles, hi havia el petit squib davant un whíphid de dos metres d'altura. La muntanya peluda de músculs i ullals no semblava divertida, i el Quarren cara de calamar darrere d'ell semblava molt confós. Les fosses nasals del whíphid van tremolar, i va mirar en direcció a l’Aguilae.

- Jawa, digues-li al teu soci que aquí ja no li servim - va grunyir la cara plena de dents. La seva urpa va subjectar el raspall de salsa amb un grup de tendons estrets.

-Les meves disculpes, FILLIN... El meu soci, per descomptat, gaudeix tant de les teves mercaderies...

La nerviosa jawa va empènyer l’squib a un costat.

- Mace, ens vans... - un lleuger ajust-, ens anem. Va assenyalar amb el cap lluny del whíphid, mentre Mace cridava alguna cosa sobre renegociació.

- Mace -va dir, fent girar l'squib per mirar -. No tenim temps per això. Aquest comerciant pot estar en qualsevol lloc. Hem de trobar-lo.

- Aggy, Aggy, Aggy. - Mace va moure el musell curt -. Anava a demanar informació, com a part d'una negociació addicional sobre la quantitat de tovallons. Has d’entendre les regles del carrer.

- No. Tu has d'entendre que el Gran Inflat té mil ulls, i el doble de hkedds... - Va fer girar un dial -... el doble d'oïdes. Si s'assabenta que vam ser nosaltres els que van causar que un dels seus droides desaparegués, serem aperitius de Sarlacc. I en Jabba no és la classe de persona que negocia.

- No negocia? - Els ulls de l’squib es van obrir -. I els Hutts són civilitzats? Que estrany.

Els dos petits venedors de droides van creuar des del concorregut mercat cap a la botiga de lloguer de barredores. L’Aguilae tenia l'esperança que el comerciant al que havia venut el droide hagués llogat el lliscant que li havia vist fer servir, i que el dependent Arcona de la botiga reconeixeria la descripció.

- Hmmm... – l’Arcona es va gratar acuradament el front colrat amb una de les seves enormes urpes. Es van formar arrugues en els extrems dels seus ulls verds brillants i ancians mentre sondejava seva memòria -. Sí, crec que el tipus a què estàs descrivint era corellià. Sí, va llogar el Mobquet, per descomptat. Ho miraré en els registres, però només si podeu arreglar aquests suports de rodaments d'inèrcia.

- Cap problema, Unut. Demà al matí, els tindràs. - Visions d'una feliç posta de sol doble ballaven al cap de l’Aguilae. Anaven a sortir-se’n -. Mace, baixa d’aquí.

L’squib estava assegut a la cadira gastada d'una elegant moto lliscadora Falcó Estel·lar, inclinant-se cap enrere, fingint estar muntant un bantha desbocat. La lliscadora es va bressolar sobre els seus blocs de suport, amb el camp repulsor inactiu a causa dels suports d'inèrcia defectuosos. Com de costum, el petit món personal d’en Mace excloïa la persistent Aggy.

- Mace... - La jawa es va redreçar quan l’arcona va tornar, traient un quadern de dades de grans botons.

- Vegem - va dir l'ancià -. Sí, tinc el seu nom, i el seu moll d'atracada, també. - Va donar la volta al quadern de dades perquè l’Aguilae pogués veure-ho, i ella es va posar de puntetes mentre els seus ulls devoraven les dades.

-Moltes greixos... - serà millor encendre i apagar el molt ràpid traductor-... gràcies, Unut. Tindràs la lliscadora en funcionament el proper migdia.

***

L'última de les recompenses s'havia assignat, i ara en Jabba es relaxava escoltant una peça dels Nodes Modals pregravada. La seva cua es balancejava amb el ritme lent del compàs 4/4 del blues wroonià Nit de Boira Talcharaim. Fins i tot Salacious estava notablement sobri en la penombra del saló del tron ​​de la mansió.

I després es va arruïnar el moment.

-La seva eminència - va exclamar en Lhojugg, entrant precipitadament a l'habitació. Els dos gamorreans a la porta, que havien quedat traslladats per la música, van esbufegar en la seva direcció, recorrent a les seves destrals.

- Huuooaa... - va grunyir el Hutt, obrint els ulls de cop, i després reduint-los a estretes ranures -. Què passa, Lhojugg? Val més que sigui bo.

- S-sí, senyor. – En Lhojugg va empassar saliva, amb la boca impossiblement seca. Va consultar el quadern de dades a la mà -. Senyor, hem trobat proves de conspiració. Aquí, en aquesta mateixa mansió.

- Ah, sí? Com és això? - Les voluminoses mans del hutt es van estrènyer en impacients punys.

- Després de realitzar investigacions addicionals en tot l'assumpte CZ-3, he descobert que el droide, que té una designació de seguretat de classe vermella, va ser traslladat poc abans de la visita d'en Mcgrrrr. A causa d’algun tipus d'error burocràtic increïblement inepte, fora del meu departament, el droide va ser deixat en el recipient d'emmagatzematge obert de la mansió quan visitants potencialment hostils, Mcgrrrr i companyia, eren presents. Vaig tractar de rastrejar l'error fins a la font, i vaig descobrir que qui sigui que va canviar l'ordre d'assignació, va usar l'autorització de la seva eminència. Algú va usar els seus codis d'accés, sire! - va acabar en Lhojugg, amb una mica més que un petit sentiment d'orgull. El dramàtic ritme del seu discurs l'havia col·locat al centre de la sala del tron ​​d’en Jabba.

Es va sentir un xiulet quan Jabba va exhalar aire amb força a través dels seus grans orificis nasals.

- Lhojugg, has comès un error. No et vaig demanar que fessis aquesta investigació. - Els dits greixosos del hutt van ballar sobre els controls del seu reposabraços. La Nit de Boira Talcharaim havia augmentat en tempo, per simbolitzar els tempestuosos vents de boira que van inspirar la cançó. Els gamorreans van donar un pas enrere cada un, i la mirada d'en Salacious es va fixar al sostre fosc.

- Senyor, jo... simplement estava preocupat per la seguretat... -va quequejar en Lhojugg.

- La teva recerca ha acabat. – En Jabba va prémer un petit botó silenciador ultrasònic del seu reposabraços. Una gàbia plena de rovell es va desplomar sobre el nimbanel i el hutt es va servir un gripau gros com aperitiu mentre les cadenes estridents aixecaven la gàbia fins al sostre.

Conforme la cançó arribava al seu huracanat crescendo, la caixa va ascendir més enllà de la pantalla de malla de filferro que mantenia allunyats als famolencs xiuladors kayven. Les fortes ràfegues de banyes Kloo i beshniquel dorenià van crear una cacofonia que xocava amb els forts crits d’en Lhojugg. Per quan la música es va acomodar a la seva coda silenciosament introspectiva, els xiuladors havien menjat, i el murmuri de la malla de filferro havia acabat. Les gotes de sang que queien des del sostre creaven un ritme sincopat que els músics Bith probablement haurien gaudit.

                                                                                                                                                     Següent