La Trampa de Krytos (XXXIV)

Anterior

34

Llavors, això és. Loor va somriure i va apagar el so que acompanyava les imatges hologràfiques de la conferència de premsa d’en Nawara Ven. El twi'lek havia dit la frase. La Nova República seria la nova llar d’en Loor. Que bé que Còrran Horn estigui mort..., que estiguem d'aquest costat l’hagués matat de qualsevol manera.

Loor va doblegar un petit quadern de dades portàtil i se’l va ficar a la butxaca. Una vegada que deixés la seva oficina faria servir un accés públic per connectar-se i enviar-li a Nawara Ven les instruccions per a la seva trobada. Hauria estat més fàcil enviar-les des de la seva oficina, però hauria incrementat les probabilitats que una còpia del missatge caigués a les mans d’Isard.

Encara que planejava que els rebels l’haguessin amagat bé en un lloc allunyat per quan ella descobrís que ell no hi era, volia que la seva desaparició comptés amb tant de temps com fos possible.

En el seu escriptori va copiar els arxius del seu quadern de dades d'escriptori a una targeta de dades.

-Helvan, Vine aquí.

Un dels operatius de la seva cèl·lula d'Intel·ligència Especial va entrar a la seva oficina.

-Senyor.

Loor li va oferir la targeta de dades.

-Acaba d'haver-hi un anunci pel que fa al judici d’en Celchu que em fa creure que avui hi haurà una bona quantitat d'atenció centrada en els procediments. Ens aprofitarem d'això. Aquests són els plans i l’autorització per a un atac contra la major àrea de dipòsit de bacta de la República, la de Sectinv.

- La que està vigilada per la milícia d’en Vorru?

- Hi ha cap problema amb això?

-No, senyor, el blanc no és més segur que qualsevol altre establiment rebel. És només
que fins ara ens hem abstingut d'atacar els blancs que ell està cuidant...

-Efectivament -Loor va arronsar les espatlles -. Una omissió per part meva. Vorru es creia immune a la nostra ira. Ara esbrinarà que estava equivocat.

Un somriure va intentar esbossar-se en la cara de l'home de l'IE, però no va aconseguir res més que tibar les comissures de la seva boca.

-Senyor, quan atacarem?

-El judici comença d'hora al matí. Planifica l'atac perquè ocorri durant el primer testimoni. Això ens dóna aproximadament cinc hores.

-Fet, senyor.

-Molt bé, Helvan. Estic orgullós de tu.

-Gràcies senyor.

L'home de l'IE es va girar i pràcticament va sortir corrent de l'oficina. Loor s'hagués rigut, però temia que això hagués traït les seves veritables intencions. L'atemptat que havia dissenyat requeria un equip d'atac de trenta operatius de l'IE... tres cèl·lules completes. Hi havia designat com a blanc un establiment de bacta perquè sabia que Isard ho aprovaria i apartaria, encara que fos per un moment, les seves pors sobre ell. Hi havia escollit a Vorru com blanc com un atac cap a la seva vanitat i per poder-li fer mal personalment a l'home abans de vendre'l als rebels. Clavar la vibronavalla i modular l'índex d'oscil·lació.

Loor va preparar els plans per transmetre-li a l’Isard afegint una nota on declarava les seves intencions de supervisar personalment l'operació, i llavors els hi va enviar. Va apagar el quadern de dades, llavors va fer una última mirada per la finestra del seu santuari a la brillant galàxia d’estrelles sintètiques sota d'ell. Hi haurà altres torres i altres oportunitats per elevar-me en aquestes altures.

En un impuls va encendre tots els llums i les va deixar cremant com una etiqueta en la nit quan va abandonar la seva oficina i va partir en la missió més perillosa que mai hagués emprès.

Fregant-se els ulls per treure’s la son, Iella Wessiri va entrar a l'oficina de Halla Ettyk.

-Et veus tan demacrada com jo em sento.

Halla va alçar la mirada als seus ulls injectats en sang.

-No saps ni la meitat. Nawara Ven em va trucar just després de la mitjanit. Em vaig passar dues hores reunida amb ell i diversos membres del Consell Provisional. Tot això és una bogeria.

- Per què utilitzes un raig tractor per ficar-m’hi a mi?

Halla va somriure.

-Perquè tu vas ser la que tenia petits dubtes sobre la culpabilitat d’en Tycho Celchu.
Ara tenim un testimoni que pot confirmar la seva innocència. Hem de portar-lo, i tu vas a ajudar a Nawara a fer la feina.

Iella va parpellejar.

- Un testimoni? Va aparèixer Lai Nootka?

-No -Halla es va recolzar i un somriure entremaliat va passar pels seus ulls marrons -. Algú que demanda la teva presència. Va dir que només confiaria en tu per portar-lo.

Qui podria ser? Els ulls d’Iella es van estrènyer.

-Dóna'm un nom.

-No puc. Aquesta oficina no és prou segura -Halla va assenyalar cap a la finestra de l’oficina i les cortines obertes de sobre.

-Algú a qui coneixies bé, de fa molt de temps.

Iella va arrufar les celles. Cortines? Es va quedar bocabadada. Kírtan Loor?

-Això és impossible.

-Així és. Nom codi Behemot.

-Correcte -És el major agent d'intel·ligència que hem aconseguit fins ara -. De què es tracta?

Halla va badallar.

-Em sap greu. Nawara acaba de donar aquesta petita conferència de premsa perquè Behemot sàpiga que acceptem el tracte. Nawara vindrà aquí i esperarà fins que Behemot pugui aconseguir-li un missatge sobre la recollida. Vaig fer arranjaments perquè tinguin un aerolliscador blindat. Portaran a Behemot a un refugi segur, Nawara Ven li prendrà declaració, llavors el prepararan i el portaran a temps per a la cort. Volem que arribi i surti ràpidament..., comptem amb el secret perquè hauria de tenir suficient informació sobre les operacions imperials que gairebé qualsevol podria voler veure’l mort.

Iella va assentir.

- No tens por que jo vagi a matar-lo?

-No, no abans que exoneri a Celchu de l'assassinat d’en Horn. Cracken ho voldrà després, però la meva única preocupació és el seu impacte en aquest judici -Halla va arronsar les espatlles, llavors es va bufar un floc de cabell negre que tenia davant de la cara -. Ja et vaig dir que va aconseguir un tracte d'immunitat, així que l'única justícia que es farà en aquest cas és treure a Celchu. Ja saps com funcionen aquests casos.

-Sí, fan pitjor olor que la transpiració d'un hutt, però has de donar alguna cosa per obtenir alguna cosa -Iella va sospirar -. No et preocupis, el portaré fora de perill.

-Mai m’he preocupat per això.

Iella va assenyalar l'enllaç hologràfic a l'escriptori de l'oficina.

-Necessito parlar amb Díric.

Halla va arrufar les celles.

-No és una bona idea.

-Si no ho faig, es quedarà esperant-me. Sempre ho ha fet, però ja no és tan fort.

-Sense donar detalls, correcte?

-Correcte.

-Continua -Halla es va posar dreta i es va allisar les arrugues de la faldilla -. Vaig a la punta del corredor a buscar alguna cosa calenta, fosca i estimulant. En vols una mica?

-Si us plau -Iella es va asseure davant de l’escriptori i va ingressar el número d’enllaç de casa seva.

Va somriure per reflex quan Díric va contestar-. Sóc jo.

-Així és, i amb un somriure -Díric va sufocar un badall amb la mà -. Disculpa’m. Com estàs? Necessites alguna cosa? Puc portar-t’ho.

-No, no, realment estic bé -es va forçar d’ampliar el somriure -. Només trucava per avisar-te que no tornaré a casa aquest matí.

- Hi ha cap problema? -La cara d’en Díric denotava irritació -. No, això no pot ser si estàs somrient. Llavors és una cosa bona?

-És treball, treball del qual no puc explicar. Et semblarà fascinant quan pugui.

-No puc esperar. Sembla que tens un gran dia per davant -Va apartar la mirada al costat per un moment -. Buscaré una mica de fruita i la posaré amb el teu dinar perquè puguis menjar si tens un descans. Això estarà bé?

-És perfecte, estimat -Iella va tocar la pantalla d'enllaç hologràfic i va acariciar la cara del seu marit -. Demà serà un gran dia. Ja veuràs perquè no puc dir-te res.

-Comprenc. Gràcies per avisar-me que estàs bé. Ara puc intentar tornar a dormir.

-Sí, si us plau, Díric. Dorm tot el que puguis... suficient per als dos.

-Faré tot el que pugui -li va somriure -. Vés amb compte. T'estimo.

-Jo també t'estimo –Iella va oprimir un botó i va tallar la connexió.

Es va recolzar i va emetre un profund sospir. És molt estrany trobar-me en la situació d'haver que tenir cura d'un enemic odiat perquè pugui exonerar un home de l'assassinat d'un bon amic. No estic segura de si Còrran apreciaria la ironia de la situació, però sé que ell no voldria que un home innocent estigués pres per un crim que no va cometre. Crec que això és el més proper a la pau mental que vaig a treure d'això. Espero que sigui suficient quan tot aquest assumpte acabi.

Següent