dissabte, 9 de novembre del 2013

La Trampa de Krytos (XLIII)

Anterior



43

Wedge va fer un bucle sobre l'estabilitzador-S de babord, llavors va tirar cap a enrere de la palanca fins a la caixa que tenia sobre l'estèrnum. Va girar l'Ala-X fent-lo baixar en picat, llavors es va elevar i va girar cap a estribord en un ris horitzontal que el va portar de tornada cara a cara amb el parell de globus oculars que havia estat sacsejant la seva fugida. Va centrar la mira en un i va prémer el gallet, omplint-lo d'energia coherent. La cabina va entrar en combustió instantàniament, i deixant una estela de fum negre, el caça TIE va descriure un tirabuixó fins a estavellar-se contra una torre de ferrocret.
L'altre TIE va intentar venjar-se del seu company, però Wedge no li va donar cap oportunitat.
Va trepitjar el pedal del timó esquerre, tirant la popa de l'Ala-X cap a la dreta. La maniobra va fer que el caça es frenés apartant-se de la línia de foc del TIE. El pilot del TIE va intentar correspondre a l'acrobàcia, però mentre ho feia va posar el panell solar hexagonal del seu caça perpendicular a la línia de foc d’en Wedge. En el buit de l'espai aquest moviment li hagués proporcionat un bon tir cap a Wedge, però en l'atmosfera, va fer que el TIE saltés i comencés a girar.
Wedge va fer que l'Ala-X s’alcés sobre els seus estabilitzadors de babord i es va llançar en picat rere del TIE. Just quan el pilot començava a recobrar el control, reduint el seu gir, el líder de l’Esquadró Murri va prémer el gallet. Un xut quàdruple de foc làser va arrencar del caça el tauler solar de babord. El TIE va començar a caure cap a terra sacsejant-se fora de control, però abans que pogués baixar fins a les fosques entranyes de Coruscant, va rebotar en una passarel·la aèria i va explotar.
Tirant enrere la palanca, Wedge va fer que el morro del caça tornés a apuntar al cel. Volia sentir una mica de remordiment pels pilots que acabava de matar. Va esperar que la preocupació per la gent que podria haver sortit ferida quan els TIEs van caure a la ciutat de sota pugés a la superfície. Volia que l’omplís alguna cosa més que la freda concentració, però no esperava que hi arribés. Aquests pensaments i emocions són normals, però la normalitat no existeix aquí avall.
Tot al seu voltant els TIEs i els Ala-X de l'Esquadró Murri passaven i pujaven, executaven picades, bucles i tirabuixons. Els raigs làser, verds i vermells, omplien l'aire com si cada nau fóra un núvol renegat escopint rajos i llamps cap als seus enemics. Els TIEs explotaven amb regularitat, regant el paisatge urbà amb trossets de metall mig fosos i tacant el cel amb ratlles olioses negres que eren les restes mortals dels seus pilots.
Malgrat que fos excitant i dramàtic el furiós duel aeri sobre el districte de muntanyes, Wedge romania fred i en xoc. Allà fora una agulla blanca s'elevava cap al cel. El Lusankya, un Superdestructor Estel·lar de vuit quilòmetres de llarg, esbocinava l'àrea sota la qual havia estat enterrat durant anys. Els turbolàsers verds bastonejaven el paisatge urbà, alliberant la nau de la presó de ferrocret i transpariacer on s'havia aixoplugat.
Wedge sabia que els Superdestructores Estel·lars només havien entrat en servei després de la Batalla de Yavin, la qual cosa significava que el Lusankya va haver d'haver estat creat i amagat a Coruscant abans de la batalla d'Endor. Llevat que els droides de construcció simplement l’haguessin construït allà, i llavors haguessin construït sobre d'ell.
La idea que una àrea de cent quilòmetres quadrats d'un planeta es pogués arrasar i reconstruir per amagar un Superdestructor Estel·lar semblava impossible de creure, especialment sense que ningú es donés compte de la inserció de la nau en el forat. Podria haver estat suficient el poder de l'Emperador a través del costat fosc de la Força per motivar milers o milions de persones a oblidar haver vist el Lusankya sent enterrat?
Tot i que era una idea horrible, Wedge esperava que fos veritat. L'alternativa probable, que l'Emperador hagués ordenat la mort de tots els testimonis, semblava molt més horrible.
-Líder, se t’acosta un guenyo des de baix.
-Gràcies, Cinc.
Wedge va virar cap a babord, llavors va baixar en un gir en tirabuixó que el va fer donar la volta al voltant del vector d'atac de l'Interceptor. Va deixar que el seu descens el portés a la vora superior de la ciutat. Utilitzant el control de telemetria d'un ganxo celestial per seguir el rastre del guenyo, va donar la volta per darrere d'una de les torres gratacels i va pujar gairebé verticalment cap a ell.
Va començar a fer un bucle per eludir-lo, però amb un lleuger moviment del timó esquerre els seus làsers van seguir apuntant-li. La meitat de l'andanada quàdruple va errar, passant per davant del parabrisa de la cabina, però els altres dos raigs el van encertar de ple. Es van obrir pas a través del panell solar d'estribord de l’Interceptor i van perforar la cabina. El guenyo va continuar el seu gir mandrós, quan llavors es va estrènyer en un gir que va accelerar la nau cap a una lletja torre quadrada.
Al sud, la popa del Lusankya es va alliberar del planeta. La superestructura del Superdestructor Estel·lar i la seva configuració general coincidien amb el que recordava de l'Executor d’en Vader a Hoth i Endor, però el casc del Lusankya semblava estar recolzat sobre una gegantina plataforma feta de cel·les hexagonals. Encaixava perfectament en el fons de la nau, amb obertures en el camp hexagonal perquè les armes poguessin disparar als blancs inferiors i els caces TIE poguessin ser llançats del fons de la nau.
Wedge va arrufar les celles. Què és això? Em recorda el seient repulsor d'un hutt, però el Lusankya és una nau de guerra, no un cap criminal amb poca mobilitat. De sobte va comprendre que la seva analogia no estava del tot errada. El Lusankya està dissenyat per al vol espacial, no per alliberar-se d'un planeta. Aquesta ha de ser una carcassa d'elevació per treure'l del forat en el que està enterrat.
Amb la proa apuntant cap al cel, els propulsors del Lusankya es van encendre. L’abrasador plasma blau va vaporitzar grans trossos del paisatge urbà sota de la popa de la nau. El destructor va començar a moure’s cap endavant i cap amunt sortint de la columna de fum que marcava el seu naixement. Una nau que té una tripulació de més d'un quart de milió d’individus ha d'haver matat deu vegades aquesta quantitat a l'enlairar-se.
La gegantina nau va centrar la seva atenció en un ganxo celestial que surava a proa i a estribord. Alterant lleugerament el curs, la nau va fer que més dels seus turbolàsers i canons d’ió poguessin disparar. Un Superdestructor Estel·lar té suficient armament per a reduir una ciutat a runes en un atac orbital. A boca de canó, el ganxo celestial que no comptava amb armes li oferia als artillers un blanc deliciosament fàcil.
Les bateries turbolàser de la proa van començar a disparar al ganxo celestial quan va estar a seu abast, llavors l'atac principal va passar a altres armes mentre la nau passava. Els trets làser verds eren tan ràpids i tan junts que semblava que el Lusankya llançava làmines completes d'energia cap al ganxo celestial. En segons el que una vegada havia estat un elegant disc amb una paradisíaca jungla ithoriana en el seu centre es va tornar una mitjalluna fosa amb un incendi forestal que queia cap als edificis del districte de muntanyes.
A mesura que el Lusankya prenia velocitat, els artillers van canviar d'objectiu i van començar a disparar cap a l'atmosfera superior. Els seus trets van colpejar i van llançar espurnes de color en l’inferior de les dues esferes d'escuts que recobrien el planeta. Creats per protegir-se d’atacs de naus des de l'exterior, van demostrar ser igualment poderosos per a un atac des de l’interior. De tota manera, després de vint segons de la fulminant descàrrega del Lusankya, va aparèixer un forat en l'escut inferior.
Els TIEs que lluitaven contra l'Esquadró Murri es van donar la volta i es van llançar en un curs d'intercepció cap al Superdestructor Estel·lar. Atès que no eren capaços d'entrar a l’hiperespai per si mateixos, si no es reunien amb el Lusankya, quedarien enrere a Coruscant. Els que no fossin abatuts serien fets presoners. I si la meva nau hagués causat tants danys al sortir, jo tampoc esperaria un tracte molt amable a mans dels meus enemics.
-Mynock, dóna'm la distància del Lusankya.
El droide va centrar la imatge del Lusankya en el monitor d’en Wedge, i l'indicador de rang va mostrar que estava a 25 quilòmetres de distància. I se segueix veient gran. Va sentir com un calfred baixava per la seva columna vertebral.
-Murris, formeu-se al meu voltant. Tenim tres minuts a màxima velocitat abans d’arribar a l’SDE. Collirem els TIEs que quedin abans que tinguin oportunitat de recollir-los - Wedge va esperar uns pocs segons perquè els crits d'assentiment s’emmudissin -. Recordeu que aquesta cosa està eriçada de turbolàsers, canons d’ió, llançamíssils de commoció i raigs tractors. Quan jo doni l'ordre, avortin l'atac. Entesos?
Wedge va transferir l'energia dels escuts als motors, augmentant la seva velocitat. Va veure que Asyr se situava a la seva aleta estabilitzadora d'estribord.
-Res heroic, Oficial de vol Sei'lar, vull tornar-te aquesta targeta de dades.
-Com ordeni, Comandant.
Wedge va mirar el seu monitor i llavors al TIE al que s'acostaven ràpidament.
-Et cobreixo l'esquena. És teu.
-Gràcies, Comandant.
L’Ala-X d’Asyr es va avançar, llavors es va desviar cap avall i cap a babord. Es va mantenir per sota i per darrere del caça TIE fins que s’hi va haver apropat a un rang de 250 metres, llavors va apuntar el morro de la nau cap a la tovera del globus ocular. Els làsers de l'Ala-X van disparar dos ràfegues duals compensades. La primera va fregar l'interior del panell solar de babord, marcant dues llargues ratlles al seu pas. El segon parell de llamps es va clavar en la tovera d'escapament. Tot el globus ocular es va sacsejar, llavors un foc platejat va brollar a través del dosser davanter de la cabina del pilot, detenint l'impuls de la nau.
El TIE va caure fora de vista amb la gràcia d'un hutt en caiguda lliure.
-Bon tir, Dos.
-Gràcies, Líder.
Wedge va mirar la lectura cronogràfica en el seu monitor.
-Dos punt cinc minuts per al rang. Mynock, dóna'm una advertència als trenta segons.
El Lusankya va continuar vessant foc en els escuts planetaris mentre que el poc foc que li llançaven des de terra rebotava inofensivament en els seus escuts. Les armes de la meitat i la popa de la nau lluitaven per mantenir obert el forat en l'escut inferior mentre que les armes de la proa destrossaven l'escut superior. L'atac de la nau va enviar unes onades d'energia verdes lliscant per la superfície inferior dels escuts. Al principi, els escuts van resistir, llavors van començar a desgastar-se, i finalment es van col·lapsar.
Movent la palanca a la dreta, Wedge va seguir a Asyr en un viratge que la va portar cap a un parell de TIEs.
-El líder és meu, Comandant.
-Rebut. M'encarregaré del de darrere, Dos.
Va eixamplar la separació entre ells, i va girar abruptament a babord mentre els TIEs es van desviar i Asyr va donar la volta en un ris que la va situar darrere del TIE líder. Ella va disparar i va arrencar una tercera part del panell solar d'estribord del TIE.
- Desvia't a l'esquerra, Dos!
Asyr va girar a babord mentre el segon TIE disparava. Els seus primers tirs van rebotar
inofensivament en els escuts de popa de l'Ala-X, però els següents van fallar per una gran
distància. El globus ocular va girar per seguir Asyr, però en anivellar-se va caure directament en la mira d’en Wedge. Amb una ràfega de foc làser escarlata el globus ocular es va desintegrar en una llarga ratlla flamejant al cel.
Mynock va donar el to d'advertència dels 30 segons.
- Suspenguin, Murris. La resta ha aconseguit escapar.
Semblava que una mitja dotzena de TIEs havia sobreviscut a la batalla. Com a força de protecció havien complert amb el seu treball i allunyat els caces locals del Lusankya mentre emergia. Aposto a què no podia activar els seus escuts mentre estava atrapat sota de la ciutat. Sense ells, una descàrrega concentrada de torpedes de protons hagués estat capaç d'obrir una bretxa en el casc, desactivar aquesta estructura d'elevació, o destruir el pont de comandament.
Wedge va donar un cop d'ull al seu diagrama de sensors.
-Quatre, aquí Líder Murri. Suspèn la persecució.
-Només un parell de segons més.
- Quatre, suspèn, ara!
-Ja gairebé el tinc, Líder.
-Estàs massa a prop, Quatre. ¡Avorta immediatament!
L’Ala-X d’Erisi va disparar una andanada quàdruple que li va donar a un Interceptor en el panell solar d'estribord i en el costat dret de la cabina. Una cosa va explotar en la part de darrere de la nau, llavors segons després tot l’Interceptor es va desarmar. Una enorme pilota vermella-daurada va florir davant de l'Ala-X d’Erisi, llavors es va tornar fum negre quan ella la va travessar.
-Quatre, informa.
-L’he donat, Líder.
-I has quedat torrada. Torna aquí.
La por es va injectar en la seva veu...
-No tinc timó, la palanca respon malament.
-Erisi, estàs massa a prop del Lusankya. Surt d'aquí -Wedge va fer que la seva Ala-X
descrivís un llarg ris cap a l'esquerra -. Mynock, dóna'm les dades d'estat de la seva unitat R5, ara -Va teclejar la seva unitat de comunicacions -. Erisi, executa un ris i baixa en picat. La gravetat és la teva amiga.
-Com ordeni. No, espera -Un gemec més atemorit que qualsevol que Mynock hagi
emès abans va ser transmès per la unitat de comunicacions -. Em tenen en un raig tractor. Estic en màxim impuls, però no puc alliberar-me. Ajudeu-me, Ajudeu-me!
Tirant de la palanca, Wedge es va elevar i va apuntar el morro del seu caça cap al Lusankya. La gran nau penjava com una daga de gel clavada al cel del matí. Va creure que podia distingir l'Ala-X d’Erisi com un petit punt contra la mola del Superdestructor Estel·lar, però una làmina de foc turbolàser que venia cap a ell la va eclipsar.
Tirant de la palanca cap al seu pit, Wedge va fer que l'Ala-X pugés i apuntés el morro cap al planeta.
-Veniu amb mi, Murris. Anem a casa.
-Però, Líder, no podem deixar...
-Suficient, Gavin. Això és un Superdestructor Estel·lar. És impossible detenir-lo si no vol ser detingut.
-Però l'impossible és...
-Ja ho sé, Murris, ho sé -Wedge mirar el seu monitor i va deixar que l'esgarrifança gelada que el travessava li arribés al nas -. L'impossible és el que fa l'Esquadró Murri, però en aquest moment això ens costaria massa i no guanyaríem res a canvi. Que puguem fer l’impossible no vol dir que hi guanyem sempre.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada