La Guerra del Bacta (XXVI)

Anterior

26

La màscara d'apatia que Fliry Vorru havia posat sobre el seu rostre es va esquerdar. Se les hi havia enginyat per mantenir l'expressió completament impassible mentre que Ysanne Isard reprenia a Erisi Dlàrit. Al principi les dues dones havien mantingut un rígid control, brandant la civilitat i els títols amb l'eficàcia d'una navalla esmolada. Les frases corteses contenien el vitriol, però Vorru sabia que si hagués llançat un parell de sabres de llum entre elles, s’haurien fet picada mútuament en un nanosegon.

Llavors Ysanne Isard havia dit: - L'alt almirall Teradoc m'ha retirat el servei del Conglomerador i és culpa seva!

Erisi va explotar.

- Culpa meva? Quin algorisme va utilitzar per arribar en aquesta conclusió? Senyor.

-Els càlculs van ser tan simples que hagués pensat que qualsevol ment provinciana podria haver-los comprès -Els ulls d’Isard es van estrènyer mentre les seves mans es tancaven en punys -. Els seus pilots van estar a les dues naus el Conglomerador i el Corruptor. Van ser els seus pilots els que s'haurien d'haver encarregat de l'amenaça dels caces. Van fallar, costant-me el Corruptor i ara m’han tornat la riota de la galàxia. Teradoc va tenir el desvergonyiment de dir-me que només em prestaria les seves joguines si prometia que no els hi tornaria trencades! L'Emperador l’hauria esbudellat per semblant comentari. Per culpa de vostè he hagut de patir aquestes indignitats!

-Li prego que em disculpi, però les ordres que van situar als meus pilots en aquestes naus van venir de vostè. Jo li vaig sol·licitar que utilitzés els nostres pilots d’Elit per a la missió, però vostè va escollir una unitat de novells.

-les seves avaluacions, informes que vostè mateixa va preparar, eren excel·lents.

-Sí, però mai havien vist el combat abans -Els ulls blaus d’Erisi brillaven intensament -. I vostè els va enviar contra una unitat que és indiscutiblement el millor esquadró de caces de la galàxia.

Isard va aixecar una cella.

- Fins i tot si ja no requereixen ni accepten la seva participació?

El cop sarcàstic va semblar passar sense que Dlàrit ho notés, però Vorru no tenia dubte que ella l'havia catalogat.

-El meu Esquadró d’Elit està a la mateixa altura que l'Esquadró Murri. Si ens hagués enviat a nosaltres contra ells, Teradoc s'estaria postrant davant vostè, pregant-li que accepti la seva lleialtat. Es riu perquè vostè va destruir tres esquadrons, perquè no va voler escoltar l'advertiment que ell li va oferir al negar-se a enviar els seus pilots contra Antilles.

Vorru va veure que Isard es preparava per a un contraargument i sabia que si Isard no era continguda Erisi podria pagar amb la seva vida per la seva franca audàcia. Per l'espai d'un batec del cor, va examinar les seves opcions. Si no deia res, Isard destruiria a Erisi Dlàrit, desacreditant encara més a la família Dlàrit. El fet que l’Ashern hagués humiliat al seu pare clarament alimentava el seu desig de retribució contra les forces combinades en contra del Càrtel del bacta.

Hi havia volgut volar en la missió a Alderaan, però Isard s'havia negat a la seva petició. Donar-li la volta i llavors culpar l’Erisi del fracàs de la missió era tan frustrant que Erisi podria desitjar la mort.

Intervenir a favor d'ella el deixaria exposat a la ira d’Isard, però el preu podria valer-lo.

Erisi i la seva família encara tenien una influència considerable dins del Càrtel del bacta. Si Isard havia de ser treta del mig, tenir a Erisi com una aliada podria fer que semblant operació resultés possible i segurament podria suavitzar les conseqüències d'això a Thyferra.

Fins i tot podria dir a la Nova República que em vaig unir a Isard específicament per treballar així en contra seva des de l'interior. La idea que la Nova República podria haver-lo acceptat a ell com el líder del Càrtel del bacta va eixamplar el somriure que el desafiament d’Erisi li havia posat a la seva cara.

-Crec, senyora directora, que no pot descomptar el fet que els Murris clarament havien previst l'eventualitat de la traïció. És veritat que un Creuer de Guerra Alderaanià és una nau antiquada però combinat amb la força d'un esquadró d'Ala-X, va ser suficient per fer que el capità Convarion pagués per la seva temeritat.

Isard va rotar el cap per mirar-lo per sobre l'espatlla.

-Vostè presumeix que Convarion va cometre un error per cegar-me al fet que si la seva operació va ser traïda a Antilles, va ser sens dubte a través d'un espia que vostè no va poder localitzar.

Vorru va captar l'atenció d’Erisi, i en un moment va sentir que s'havia guanyat la seva gratitud. Una part d'ell va començar una llista de les formes en què ella la podria fer més manifesta. A causa de la seva bellesa i força, li va venir al cap la idea d'una unió física per consumar la seva aliança en oposició a Isard, però la va rebutjar. No tenia cap dubte que podia succeir, i encara podria fer-ho, però la seva necessitat mútua tenia propòsits més elevats que la luxúria. Si serem aliats, la nostra primera conjunció ha d'estar plena de propòsit i confirmada per la raó, no dictada i enterbolida per una relació emocional mútua.

Vorru va comprendre que podia caure víctima dels encants d’Erisi, perquè ella comprenia que era possible jugar amb la seva vanitat i la seva desesperació. Ell sempre havia estat vanitós però ho havia mantingut sota control. La seva edat atacava a ambdues, la seva vanitat i la seva ambició, recordant-li que tenia poc temps per assolir les metes que s'havia proposat a la vida. El temps que va passar a Kèssel no l'havia ajudat a elevar-se a les altures que una vegada havia vist com el que es mereixia, i ara sabia que si no actuava ràpidament, les seves probabilitats de fins i tot apropar-s'hi es pansirien i moririen.

-Per descomptat, no es pot descomptar aquesta possibilitat, senyora directora... tampoc, com vostè bé sap, se la pot provar. El fet és que Antilles sempre ha estat acurat al llarg de la seva carrera. Que hi hagi viscut tant de temps és bona prova d'això. Les precaucions preses contra la nostra interferència podrien haver-se degut simplement a la preocupació de si podia confiar en el seu contacte comercial.

Isard es va girar per poder mirar-los a tots dos, a ell i a Erisi.

-Sí, el seu contacte comercial. Vull que s'ocupin de Karrde.

Vorru va agitar el cap.

-Sota cap circumstància. Si fem la més mínima diferència en el nostre tracte amb Talon Karrde, s'adonarà que tenim un agent entre la seva gent, i perdrem un recurs molt valuós. A més, la lleialtat de Karrde es pot comprar. El tindrem quan i de qualsevol manera que ho vulguem –va estendre les mans -. Quant a la seva asserció que en la comandant Dlàrit recau la culpa pel fracàs dels seus pilots, també és poc precisa. Els seus pilots no eren rivals apropiats per a l’Esquadró Murri. El capità Convarion sempre va creure que l'aparició de la seva nau inspiraria el terror en els cors dels seus enemics. Esperava que s'espantessin i correguessin precisament perquè havien corregut la primera vegada que els va emboscar. Antilles no ha viscut tant temps per repetir els seus errors. Convarion deuria d'haver insistit en tenir els millors pilots possibles volant amb ell. No ho va fer, perquè va suposar que la seva contribució a la seva victòria seria incidental.

Isard va aixecar el cap.

-Ah, està bé, llavors sembla que estic equivocada en tot! -El to cada vegada més irònic de la seva veu no amagava en res la seva fúria -. Potser d'ara endavant vostè vulgui dir-me com aniran les coses i què hem de fer sobre elles.

Vorru va somriure i va donar mig pas cap a Isard mentre es tornava per enfrontar-la.

-Suposo que malgrat la seva possessió d'un Creuer de Guerra, Antilles i la seva gent continuaran amb la seva... -Va mirar a Erisi -, com els pilots en diuen, atacs de "colpejar i hiperespaiar". Vostè ha notat que en realitat aquests assalts tenen una efectivitat mínima. M’imaginaria que també intentaran infiltrar-se en les tripulacions d'algunes naus cisterna per poder segrestar més embarcaments. Les nostres pèrdues, i tindrem algunes, seran mínimes.

Els ulls d’Isard es van tancar a mitges.

-Unes pèrdues mínimes per a nosaltres que seguiran sent suficients per permetre'ls finançar la seva guerra en contra nostra.

-Cert, però el fet és que el temps corre al nostre favor, no d'ells. Tenim diverses formes de tractar amb ells, però la seva amenaça no cessarà fins que localitzem la seva base i la destruïm.

Isard es va dur dos dits als llavis per un moment.

-L'eliminació de la seva base sempre ha estat la forma d'encarregar-se d'ells. Quins altres plans té vostè en ment?

Vorru va somriure vacil·lant.

-La millor forma d'eliminar la seva habilitat de lluitar contra nosaltres és obrir els nostres dipòsits i alliberar al mercat una abundància de bacta.

- No!

Erisi i Ysanne es van mirar entre si sorpreses mentre la seva protesta conjunta en aquest suggeriment feia ressò per l’espaiosa habitació. Isard va agitar el cap.

-Això baixaria el preu del bacta i disminuirà la dependència que els altres tenen de nosaltres.

-D'acord, però podem sobreviure a la debilitat momentània, l'Esquadró Murri no. La seva força depèn del preu del bacta. Si els hi arrabassem, es queden sense un cèntim. Karrde no parlarà amb ells. Seran incapaços de mantenir les seves naus espacials i ja no semblaran amics als que val la pena protegir. Si vostè torna el bacta abundant, ofereix una recompensa per la captura d’Antilles i la seva gent, i suggereix que el bacta romandrà abundant si són capturats o lliurats a vostè, serà la fi d’Antilles.

Fins i tot mentre delineava el pla, Vorru sabia que Isard ho rebutjaria. És el més fàcil i amb el menor vessament de sang dels plans necessaris per desfer-nos d’Antilles. Ella ho rebutjarà perquè no satisfà el seu sentit de venjança. Ella vol que pateixi, no que es marceixi. Dubto que reconegui que ha de rebutjar-ho a causa de la reacció que patirà per part de la gent de Xucphra quan col·lapsi el seu estil de vida.

Isard va agitar el cap lentament.

-Antilles m'ha desafiat directament i ha destruït un dels meus Destructors. El vull mort, també vull mort a Horn i als altres, però vull que sàpiguen que jo vaig ser la mà darrere del cop, no els capricis del mercat. A més, el poder que es cedeix és un poder que no es recupera fàcilment. Quin és el que segueix.

-L'altre pla és el que seguim actualment, un pla que requereix de vigilància i paciència. Seguim buscant informació i llavors quan sapiguem on són, colpegem -Vorru es va arronsar encarcaradament d'espatlles -. El problema d'aquest pla és que és frustrant, pel fet que no podem actuar fins que sapiguem la ubicació de la seva base. Això podria demorar uns tres mesos, sis, un any.

-Inacceptable -Isard va agitar enèrgicament el cap -. No em quedaré asseguda permetent que Antilles camini solt mentre jo només espero. No es pot permetre que aquesta situació segueixi madurant. Necessitem... necessito acció. Vull matar alguna cosa, i vull utilitzar els pilots d'ella per fer-ho -Isard va apuntar un ferri dit en direcció a Erisi -. Si els seus pilots són realment una elit, matar alguna cosa hauria d'estar en les seves capacitats.

Vorru va sentir que un gèlid calfred li baixava per la columna. Halanit va ser un desastre, tanmateix ella ho repetirà.

-Senyora directora, en aquest moment un atac seria un malbaratament de gent, recanvis, municions i bona voluntat.

-Però els mostrarà a l'alt almirall Teradoc i en aquest idiota d’en Harrsk que no ha de jugar amb mi ni riure’s de mi. I quina necessitat tinc de la bona voluntat? No sóc la propietària de tot el bacta que hi ha? Els altres haurien de complaure’m amb les seves accions, no esperar ser complaguts per mi.

Vorru va alçar les mans.

-És inqüestionable que vostè té un poder que els altres farien bé en respectar, però atacar un altre lloc com Halanit inspirarà més por del que vol.

Isard li va oferir un somriure depredador, plena de dents esmolades i sense misericòrdia.

-Però la por és exactament el que vull, ministre Vorru. No obstant això, li concedeixo el punt. De tota manera tindré el meu atac, i la gent de la comandant Dlàrit ho farà, però pel moment deixarem tranquils als extraplanetaris. -Va centrar alegrement la seva atenció en Erisi, i la thyferrana va empal·lidir -. Planejarà una missió que castigui l’Ashern per la seva gosadia al resistir-se’m. Les seves antiguitats han produït molt pocs danys, però vull que sàpiguen que desafiar-me és cortejar a la mort. Trobi alguna cosa, un dipòsit de municions, un campament rebel, una vila simpatitzant, qualsevol cosa. Trobi-la i destrueix-la. Sense advertiment ni misericòrdia -Va somriure -. Que no es qüestioni qui té el veritable poder aquí.

Següent