2
Després que els
rebels descarreguessin el Salvavides,
la Tawn i el seu comandant els van conduir a la base mentre els altres
traslladaven les caixes. Era bastant petita, però astutament amagada en un
complex de coves. Només hi havia espai suficient per a una petita instal·lació
mèdica, lliteres per a dotze, i un dipòsit de municions.
- No teniu naus?
La Tawn mirar la
Purr, després va negar amb el cap.
-Simplement molestem
als Imperials al planeta al que estem assignats, i tractem de crear cèl·lules
rebels.
En Dannen va
parpellejar.
- Què volen aquí els
imperials? Pel que he vist, això no és exactament el súmmum tecnològic de la
galàxia.
-L'imperi està
buidant terres i construint una base de guarnició -va dir la Tawn-. La major
part del temps, hem estat sabotejant equip, i tractant d'esbrinar per què
l'Imperi vol una base a Rafft.
-Espera un minut.
Sense naus, què passa si heu de desallotjar?
-No podem -li va dir
el comandant de la base Peck-. La Rebel·lió no té prou naus per equipar cada
lloc d'avançada, pel que ens veiem obligats a prescindir-ne.
-Això és una mica
despietat, no?
-Aquesta és la forma
en què operem. Sabíem que anava a ser perillós, però creiem en la raó per la
qual estem lluitant. -Va mirar en Dannen amb desdeny-. No ho fem per diners.
-Ei, espera un
moment... -Va dir en Dannen, ressentit.
En Peck es va
apartar d'ell.
-Sergent Porew,
desempaquetin els subministraments, verifiquin-los, i després pagui a
aquesta... persona... i que se’n vagi d'aquí.
-Ens agradaria fer
una ullada per aquí, senyor -va dir en Dannen.
El comandant el va
mirar amb fredor.
-Si no hi ha cap
problema -va afegir en Dannen precipitadament.
-Molt bé. Sergent,
ensenyeu-li tot això, però no els tregui els ulls de sobre.
Dit això, va marxar.
-Sí, senyor -va
respondre la Tawn. Es va tornar per mirar en Dannen-. No li agraden els
mercenaris -va dir.
- Per què no? -Va
preguntar la Purr.
-Uns mercenaris van
matar la dona que estimava.
Els ulls de la Purr
es van omplir de llàgrimes.
-Oh, no.
La Tawn va posar una
mà sobre l'espatlla de la Purr.
-Va ser fa força
temps. Anem, us mostraré on podeu aconseguir alguna cosa de menjar.
En Dannen va negar
amb el cap.
-Vaig a ajudar amb
el desembalatge, si puc.
-Jo també -va
intervenir la Purr.
La Tawn va somriure.
Era un espectacle encantador.
-Ens vindrà bé
l'ajuda. Per aquí.
Els va conduir a una
petita àrea on havien estat dipositades les caixes. Tres rebels ja estaven desempaquetant
els subministraments. Van alçar la mirada quan la Tawn va fer entrar en Dannen.
-Aquest és l'home
que va portar els subministraments -va dir-. I aquesta és la seva sòcia. Volen
ajudar a desembalar.
El més alt del trio
va somriure.
-Bé, s'agraeix
l'ajuda. Ajudeu-me a desembalar aquest tanc bacta.
En Dannen li va
respondre amb un somriure.
-Per descomptat -va
dir, acostant-se a la caixa. L'home, que va parlar s’anomenava Colin, va donar
a la Purr un tallador làser, i li va ensenyar com tallar el material
d'embalatge i no la preciosa càrrega que protegia. Una vegada que la caixa va
estar oberta, Dannen, Tawn, i Colin van treure fora el contingut a força de
músculs. Al cap de mitja hora, el tanc estava muntat en la seva nova ubicació.
Mentre treballaven,
la Purr es va tornar cap a la Tawn.
- Puc fer-te una
pregunta?
- Què?
- Per què et vas
unir a la Rebel·lió? Per què lluites contra aquest emperador?
La Tawn va deixar de
treballar per respondre a la Purr.
-Els meus pares van
ser assassinats per l'Imperi -va dir. Els seus ulls es van ennuvolar per un
moment-. Es van negar a abandonar les seves terres. Així que van ser
assassinats.
La Purr es va quedar
bocabadada.
- I l'Emperador va
dir que els matessin?
-No. L'emperador és
el cap del govern. Està afamat de poder. Vol controlar tota la galàxia.
Utilitza la por i el terror per mantenir a ratlla alguns planetes. A d'altres,
simplement envia tropes d'assalt i els destrueix.
- Però per què?
-Bé, alguns planetes
tenen recursos que l'Imperi necessita, altres tenen valor estratègic, i a
altres els controla només per mantenir a ratlla altres planetes. –La Tawn va
fer una ganyota-. Un planeta, mantingut sota control, evitarà que altres
planetes, fins i tot de vegades sistemes sencers, contraataquin. I, atès que els
Jedi ja no hi són, la rebel·lió és la millor carta que té la galàxia.
La Purr va arrufar
les celles.
- Els Jedi?
En Colin va parlar,
amb veu plena de reverència.
-Els Cavallers Jedi
van ser els guardians de la flama de l'Antiga República. Sabien com usar la
Força per lluitar per la justícia i la veritat.
-Sí, però la Força
no els va mantenir fora de perill d’en Vader -va dir en Dannen.
-Ell els va trair
-va contestar Colin-. Va abusar de la seva confiança i els va aixafar.
-Això és història
antiga, Colin. Creu-me, m'agradaria que els Jedi seguissin per aquí, amb Força
o sense. Plantarien cara a l'Imperi. –En Dannen va lliurar a Colin l'hidroclau
que estava fent servir, després va sospirar-. No obstant això, tal com estan
les coses, crec que esteu lluitant una batalla perduda. La rebel·lió no té
massa probabilitats d'èxit.
- És això el que
penses? -Va preguntar la Tawn.
-Escolta,
m’interpretis malament. Jo crec en la causa per la que esteu lluitant. Només
vull romandre amb vida.
- Sent
contrabandista? Tens unes idees bastant estranyes sobre com mantenir-te amb
vida, amic meu -va dir en Colin.
Colin va ajudar en
Dannen a moure els contenidors de bacta fins al tanc. El rebel va connectar una
ampla mànega des del contenidor fins a la vàlvula d'entrada del tanc, i va
prémer el botó blanc de "omplir" al tanc. Es va sentir un fort xiulet
quan la vàlvula de la mànega perforava el seu camí a través dels segells, i
després el fluid gelificat va començar a filtrar-se en el tanc de retenció.
En Dannen es va
tornar cap a la Tawn.
-Per cert, sou
realment prescindibles? Creia que la Rebel·lió necessitava a tota la gent que
podia aconseguir.
-El comandant Peck
sent que ho som. Creu en la Rebel·lió, com tots nosaltres, però ell és de la
vella escola.
En Dannen va
somriure.
- Vols dir dels de
"Vinga, vols viure per sempre?"?
-És un bon home -va
dir en Colin darrere del tanc-. I dirigeix bé a la seva gent.
Hem sobreviscut a algunes situacions difícils sense suport ni plans
d'evacuació, principalment a causa del seu lideratge.
-No poso la teva
paraula en dubte, Colin. Però comprendràs que no m'agradi massa.
En Colin va envoltar
el tanc per arribar al costat d’en Dannen.
-Això és
absolutament natural... de vegades a mi tampoc m'agrada molt. -Es va tornar a
mirar al tanc-. No tens idea del molt que necessitàvem aquest bacta.
-Puc suposar-ho. Heu
vist molta acció, eh?
La Tawn va
respondre.
-Sí. Vàrem
desactivar una petita llançadora imperial el mes passat. -Un somriure va
il·luminar la cara recordant-. Vàrem retardar el seu enlairament el temps
suficient per poder col·locar un parany en les seves cèl·lules d'energia. Van
esclatar a l'hiperespai.
-Però dos homes que
estaven preparant les trampes en les cèl·lules van morir quan van explotar
abans d'hora -va dir una nova veu. Tots es van girar per mirar al comandant
Peck, que acabava d'arribar-. Si haguéssim tingut això -va colpejar el costat
del tanc- haurien sobreviscut.
Els ulls de la Purr
es van obrir com plats.
-Ho sento.
- Per què ho hauries
de sentir? No sou més que un servei de lliurament... Què més us dóna a
vosaltres dos?
-Miri, malgrat el
que pugui pensar, sí que ens importa -va grunyir en Dannen-. És només que...
La Purr, que havia
estat observant com el bacta fluïa en el tanc, va tocar de sobte l'espatlla
d’en Dannen.
- Què és això? -Va
preguntar la Purr, assenyalant cap al bacta.
En Colin va aclucar
els ulls.
-Sembla una peça
d'equip.
Ràpidament, va
apagar l'alimentació i després es va ficar en el tanc. Va ficar la mà a la
gelatina i va treure una galleda de metall de la mida d'un puny. Va sortir
fora, netejant el gel del cub.
- Què és això? -Va
preguntar en Dannen.
-No ho sé. Li ho
preguntarem al nostre expert en tecnologia. -Colin va impulsar el seu
intercomunicador. Forner a Pensador, em reps?
-Aquí Pensador,
endavant.
-Hem trobat alguna
cosa en l'enviament de bacta... Vols fer-li una ullada?
-Vaig cap allà -va
ser la resposta.
Un minut més tard,
un home de baixa estatura, amb cabell castany i una expressió agra, va entrar i
va mirar per un moment en Dannen i la Purr.
- Sou els
contrabandistes?
En Dannen va
sospirar, posant els ulls en blanc.
-Sí.
L'home de baixa
estatura va somriure.
-Gràcies pels
subministraments. Us devem un favor molt més gran del que us podem pagar.
En Dannen, sorprès
per aquesta inesperada amabilitat, simplement va inclinar el cap.
L'home baix es va
tornar cap al Colin.
- És això? -Va
preguntar, assenyalant el cub.
En Colin li va
lliurar al seu camarada.
Pensador va sostenir
l'objecte a les seves mans per uns instants, i després va mirar al seu oficial
al comandament.
-És un senyal de
rastreig, senyor.
- Què? -Va dir en
Dannen, incrèdul.
Els ulls d’en Peck
es van obrir com plats mentre mirava Pensador.
- Vols dir que
aquest... home... no només ha portat subministraments mèdics, sinó també una
maleïda senyal de rastreig?
En Colin el va mirar
atordit.
- Un senyal de
rastreig?
En Peck va treure el
seu blàster i es va tornar per enfrontar-se al Dannen.
-Tros d'escòria. I
jo que pensava que ens estàveu ajudant. Pensava que potser m'havia equivocat, i
que teníeu honor després de tot. Quant et paguen, caça-recompenses?
En Dannen va
empal·lidir.
- Creu que ho he fet
jo?
En Peck va mirar en
Dannen.
-Sabíeu que no
podíem desallotjar. Ens has parat una trampa, no? Gràcies a vosaltres, l'Imperi
aviat estarà aquí!
- No, jo no ho vaig
fer! Juro que no ho sabia!
En Colin va parlar.
-No ho sabia,
senyor. No podia saber-ho.
En Peck es va girar
per enfrontar-se en Colin.
- Per què no?
-Perquè les caixes
de bacta encara tenien els segells triples de fàbrica originals. Ell no podria
haver inserit el senyal de rastreig i mantenir els segells intactes. Ell és tan
víctima com nosaltres.
En Peck va pensar en
això, va baixar el blàster i es va tornar cap a Pensador.
- Quin és l'abast
d'aquesta balisa?
-Curt abast,
probablement dins del sistema -va respondre Pensador-. Tenim una hora, potser
dues.
En Krell devia saber-ho, va pensar en Dannen
per a si mateix. Però, per què? Per què
em tendiria un parany?
Un altre rebel va
arribar corrent.
-Senyor -va dir,
saludant militarment al Peck-. Informe des de l'assentament: els imperials són
aquí a Rafft, l’Ashe informa d'un petit esquadró de soldats exploradors a
l'assentament. Les comunicacions ja han estat tallades...
- Mai podrem
dispersar-nos a temps! -Va dir la Tawn.
-Bé, podem destruir
la base, però som prescindibles, sergent.
La Purr va tocar
l'espatlla d'en Dannen. Ell va trobar la seva mirada, llegint la pregunta en
els seus ulls. Va assentir amb el cap, i després va tornar a mirar en Peck.
-No, no ho sou -va
dir.
El rostre d’en Peck
va enrogir.
-Vaja, escolta’m,
contrabandista...
-No, escolti vostè,
comandant –va explotar en Dannen-. Pot pensar que són prescindibles, però
sempre hi ha una oportunitat d'escapar. Crec que tinc una manera de treure'ls a
tots vostès d'aquí... sempre que, naturalment, que...
-... Que se't pagui,
naturalment -el va interrompre en Peck.
-No -va respondre en
Dannen-. Sempre que tinguin en ment algun lloc per anar. Hi ha algun lloc?
-Però no tenim una
nau -va dir en Colin.
-No, però jo sí -va
respondre en Dannen-. Ens haurem d'estrènyer, i caldrà prendre només els
subministraments necessaris, però puc fer-ho si tots es mouen ràpid, prenent
només el que necessitin. Dins d'una hora tots podem estar fora. -Es va girar
cap al Peck-. Què diu vostè, comandant?
En Peck va examinar
al Dannen per un moment.
-Posem-nos en marxa
-va ordenar.
En Dannen es va
tornar cap a la seva sòcia.
-Purr, prepara les
coses, ens anem en una hora.
En Peck li va agafar
del braç.
- Per què estàs fent
això? No se’t paga per arriscar la teva vida per nosaltres.
-Això és veritat,
comandant, no em paga per això.
-Llavors, per què ho
fas? -Va preguntar Pensador.
En Dannen es va
tornar cap a l'home petit.
-Perquè no tenen una
altra opció -va dir en veu baixa-. I perquè és el correcte.
***
En Dannen havia
tingut raó. Es van haver d’estrènyer, tractant d'encaixar a dotze persones i el
seu equip en el Salvavides. El celler
de càrrega era ple al màxim de la seva capacitat, i tant en Dannen com la Purr
van haver de compartir els seus allotjaments amb dues persones cadascun. Però
van estar llestos per enlairar en una hora, tal com en Dannen havia promès.
No obstant això, la
Tawn estava preocupada.
- Pots enlairar amb
totes aquestes persones a bord?
-És clar que sí -la
va tranquil·litzar en Dannen-. Aquest és un YT-1300. La capacitat de càrrega és
del voltant d'un centenar de tones mètriques. Si pot gestionar això, pot
manejar-ho.
En Peck es va
acostar a ells.
-Estem tots
preparats. Les coordenades de la nostra nova ubicació estan en aquesta targeta
de memòria -va dir, lliurant-li.
-Encara no confia en
mi, oi, comandant?
-Això no té res a
veure amb això -va dir en Peck-. Simplement no vull cap error.
-No es preocupi,
comandant, els portaré allà. Li dono la meva paraula.
En Peck va
esbufegar.
-Ja veurem -va ser
tot el que va dir.
En Dannen va seure a
la cadira del pilot i va mirar la Purr.
-Està bé, allà anem
-va dir, encenent la nau. A poc a poc, el Salvavides
va enlairar i es va dirigir cap al cel obert.
Poc després que
deixessin enrere l'atmosfera, en Dannen va lliscar la targeta de memòria a
l'ordinador de navegació. Es va girar cap al Peck, que estava assegut just
darrere d'ell.
-Està bé,
l'ordinador està llegint les seves coordenades, Comandant. Tan aviat com
estigui alineat en el vector correcte, ens posarem de camí.
Tot d'una, trets de
canó van sacsejar la nau. El Salvavides
es va inclinar perillosament cap a l'esquerra, tirant la Purr del seu seient.
En Dannen va
colpejar l'activador de l'escut i va comprovar els sensors.
-Tenim companyia -va
dir.
-Això sembla -va dir
en Peck-. Ens l'has jugat, no?
-No, no ho he fet en
-va replicar Dannen-, i si vol una prova, s'adonarà que estan tan disposats a
matar-me a mi com a vosaltres.
Una altra explosió
va sacsejar la nau, però aquesta vegada els escuts la van suportar.
En Dannen va mirar
al Peck.
- Veu el que vull
dir?
Va comprovar la
lectura de l'ordinador, i llavors va agafar les palanques activadores de
l’hiperimpulsor.
- Allà anem! -Va
cridar, tirant de les palanques bruscament. La nau es va sacsejar... i després
va quedar immòbil.
-Maleïda sigui -va
dir en Dannen.
- Què passa? -Va
preguntar la Tawn.
En Dannen va prémer
interruptors, després va mirar la pantalla.
-L'explosió ha
d'haver danyat l’hiperimpulsor.
-Vaig a arreglar-ho
-va dir la Purr, corrent per la porta cap a l'escotilla d'enginyeria.
La Tawn va posar la
mà sobre l'espatlla d’en Darren.
- Pot arreglar-ho?
En Dannen va fer una
pausa, després va assentir.
-Si ella no pot,
ningú pot -va afegir-. Mentrestant, fem que aquests nois no ho tinguin tan
fàcil.
Dient això, va
realitzar un gir cap a la dreta, mentre comprovava els sensors.
De sobte, una gran
ombra va passar per sobre del parabrisa. La Tawn va mirar per veure quina era
la causa i es va quedar sense alè.
-Un Destructor
Estel·lar Imperial -va xiuxiuejar.
-Sí -va confirmar en
Dannen-. Sembla que realment tenen moltes ganes d’atrapar-vos.
La Tawn es va tornar
cap al Peck.
-És el Comprometedor, comandant. -Va deixar
anar una rialleta-. Crec que en Dalton encara segueix descontent per la seva cara.
- Què passa amb la
seva cara? -Va preguntar en Dannen.
-El capità Dalton va
ser atrapat en una de les trampes fa algun temps -va contestar en Peck-. Es va
fer uns talls bastant lletjos a la cara.
En Dannen va fer una
ganyota.
-Ouch. No és
d'estranyar que estigui molest.
-Es rumoreja que no
vol curar-se la cicatriu fins que siguem capturats i executats. Utilitza la
seva desfiguració per inspirar als que estan sota el seu comandament.
-En realitat,
senyor, crec que és una millora -va somriure la Tawn.
-Potser, sergent.
Pot fugir d'ells, Lifehold?
-Potser sí, potser
no, Comandant. Però hi ha una cosa que aquesta nau pot fer i la seva no, i això
és maniobrar. Que tothom s'agafi ben fort -va dir ell, llançant la nau en un
ris tancat-. Ja veu vostè, comandant -va continuar Dannen mentre el comandant
s'aixecava del terra-, no és qüestió de si puc córrer més, sinó de si puc
evadir els seus raigs tractors. Per fer això, he de seguir volant el temps
suficient perquè la Purr arregli l’hiperimpulsor.
-El que em recorda...
-Es va inclinar i va accionar un interruptor. -Purr, els danys són molt greus?
-No massa -va ser la
resposta-. Puc arreglar-ho, però necessito peces.
-Fes el que hagis de
fer, Purr, però fes-ho ràpid!
-No et preocupis,
Dannen, ho faré ràpid.
En Dannen va apagar
el comunicador.
-Ara, a esperar -va
dir.
Una explosió
turbolàser va explotar just davant d'ell, i va fer ascendir ràpidament la nau.
-I a seguir volant
-va afegir.
-Espero que aquesta
mecànica teva sigui prou bona, Lifehold -va grunyir en Peck.
-Tranquil·litzi’s,
comandant, ella sap el que... -En aquell moment, els llums de la cabina
principal es van apagar. Una fracció de segon més tard es van encendre els
llums d'emergència, banyant l'habitació amb una resplendor vermella-... està
fent -va concloure.
- Estàs segur? -Va
dir en Peck amb sarcasme.
En Dannen va prémer
el comunicador.
- Purr, els llums de
la nau acaben d'apagar-se!
-Ho sé, necessitava
peces.
- Del sistema
d'il·luminació? -Va preguntar incrèdula la Tawn.
-Estem morts -va
comentar en Peck.
-Amb tot el
respecte, Comandant -va grunyir en Dannen, fent girar la nau mentre parlava-,
calli.
Durant els següents
minuts, en Dannen va intentar tots els trucs que coneixia i alguns nous per
mantenir el Salvavides lluny del
Destructor Estel·lar. Ell tenia raó en una cosa: el petit transport era molt
més àgil que el creuer pesat. Però encara va necessitar de tota la seva perícia
per mantenir la seva distància.
La Tawn va comprovar
els sensors i es va adonar amb horror que el Destructor Estel·lar s'havia
acostat.
- Dannen, se'ns
acaba el temps!
-Sí, me n'he adonat
-va grunyir. Va pressionar el botó de l'intercomunicador-. Purr, quant falta?
-Ja està gairebé
fet, Dannen... gairebé fet... Fet!
Abans que ella
acabés de parlar, en Dannen va tirar cap enrere de les palanques de control, i
el Salvavides va saltar a
l'hiperespai.
En Dannen es va
deixar caure a la cadira amb un sospir.
- Veieu? Us vaig dir
que podia arreglar-ho. -Va donar un cop d'ull a la cabina al seu voltant-. Tan
sols haurem d'estar sense llums per un temps.
-Però, com ho ha fet
tan ràpid? -Va preguntar la Tawn.
-No ho sé... he
renunciat a tractar d'esbrinar com ho fa. -Es va girar i va somriure mirant a
l'exterior-. Simplement m'alegro que ho faci.
***
El Salvavides va arribar al sistema Vondarc
quatre dies més tard. El grup es va reunir amb una fragata de càrrega rebel que
feia la seva parada habitual per recollir subministraments de simpatitzants de
l'Aliança de la zona.
Els rebels de Rafft
van transferir ràpidament el seu equip i efectes a la fragata, que tornava a la
base de comandament rebel del sector.
A bord de la
fragata, la Tawn i el comandant Peck van escortar en Dannen i la Purr a les
seves cabines. El comandant, en agraïment, havia ordenat que es reparés
l’hiperimpulsor del Salvavides, i en
Dannen no va dubtar a acceptar-ho.
No obstant això, les
reparacions trigarien tot el dia, i en comptes de quedar-se a la seva nau, en
Dannen i la Purr es van unir als rebels per menjar i els van ajudar a
traslladar el seu equip a la fragata de càrrega.
A meitat del dia, la
Purr va observar en Dannen passejar d'un costat a un altre de la sala de
descans.
- Encara no puc
creure que en Krell fes això!
- Tendir-te un
parany?
- Sí, tendir-me un
parany! Era el meu millor amic. Havíem passat per moltes coses junts. No puc
creure que ho fes.
-Potser no ho va
fer.
En Dannen es va
aturar.
- Vols dir, que una
altra persona va posar el senyal de rastreig allà dins?
La Purr va fer una
ganyota.
-He vist aquestes
maldats amb els senyors del crim. L'anomenaven... umm... Traïció?
-Així que penses que
els dos vam ser enganyats... en Krell i jo?
-Potser, en Krell
semblava que estava content de veure't.
-Sí, ho semblava,
oi? -Va murmurar en Dannen-. Però tot i així...
Les seves reflexions
van ser interrompudes per l'arribada de la Tawn i en Peck. Peck, per una
vegada, estava somrient.
-T'agradarà saber,
capità, que les reparacions de la teva nau s'han completat, i que pots partir
en qualsevol moment.
-Gràcies, comandant.
Una vegada més, m'agradaria agrair-li que fes que l’arreglessin.
La Tawn va somriure.
-És el mínim que
podíem fer. Vas arriscar la teva vida per nosaltres, després de tot. -Es va
acostar i es va posar al seu costat-. Estàs segur que no pots venir amb
nosaltres? La Purr i tu seríeu uns excel·lents fitxatges per a la Rebel·lió.
En Dannen va negar
amb el cap.
-T'ho vaig dir, no
estic disposat a comprometre’m encara. A més, he de tornar a Alderaan i parlar
amb en Krell. -Va mirar per la finestra cap al Salvavides-. Hem de marxar.
-Bé, lamentarem que
marxis...
El comandant es va
veure interromput per en Colin, que es va acostar i es va quadrar a
corre-cuita.
En Peck li va tornar
la salutació.
- Què passa, soldat?
-Senyor, acabem de
rebre un informe del sector 246.
- I? -Va preguntar
en Peck veient que en Colin vacil·lava.
-Senyor, informen
que... bo... Alderaan ha estat destruït, senyor.
- Què? -Va esclatar
en Dannen.
La Purr va posar el
seu braç al voltant de l'espatlla d'en Dannen, i ell la va agafar en una
profunda abraçada.
-Tota aquesta gent...
totes aquestes vides... -Va murmurar ella.
La mandíbula d’en
Peck gairebé tocava el terra.
- Destruït? Tot el
planeta?
-Sí, senyor, tot el
planeta. Alderaan ja no existeix, Comandant.
-Krell va dir que
havia sentit alguna cosa sobre un projecte secret en què l'Imperi estava
treballant -va dir en Dannen amb el cor en un puny.
-L'alt comandament
rebel tenia un o dos agents importants a Alderaan -va assenyalar en Peck-. És
possible que en Krell fos un d'ells.
-Apostaria que
l'Imperi té alguna cosa a veure amb això d’Alderaan -va dir en Dannen.
En Peck va assentir
amb serietat.
-Em sap greu això
del teu amic, Lifehold.
-Gràcies, comandant
-va dir en Dannen. Va abaixar la mirada cap a la Purr, qui li va assentir amb
el cap, i després va tornar a mirar en Peck-. L'imperi ha canviat les regles
sobre vosaltres. M'agradaria ajudar a igualar les probabilitats, si puc.
En Colin es va
quedar bocabadat.
-Però creia...
En Dannen li va
interrompre.
-Creies malament,
Colin. Així que, què diu vostè, comandant?
En Peck els va
mirar.
-No podem
permetre'ns pagar-te l'acostumat.
En Dannen es va
acostar a Peck fins que els seus nassos gairebé es van tocar.
- Segueix pensant
que només es tracta d'això? -Va preguntar, amb una brillantor perillosa als
ulls-. De debò?
La Tawn va tractar
d’agafar-lo del seu braç, però en Dannen es va alliberar bruscament. En Peck se
sentia clarament incòmode.
-Vull dir que...
En Dannen no el va
deixar acabar.
- De veritat creu
que només faig les coses pels diners? Que només sóc un mercenari... un home
sense principis, que només creu en l'omnipotència dels crèdits?
En Peck li va
aguantar la mirada.
-Per ser honest, sí,
això és el que penso.
-Està bé, llavors
vaig a demostrar que s'equivoca. Aquí i ara. –En Dannen es va aixecar en tota
la seva alçada-. Vull unir-me a la Rebel·lió com a pilot de transport.
La Tawn es va quedar
lleugerament bocabadada.
-No ho dius
seriosament.
-Sí, ho faig, Tawn.
La Purr i jo hem parlat d'això abans. Tots dos estem segurs.
En Peck va mirar al
jove.
- Puc preguntar per
què? Pel teu amic?
-No -va respondre en
Dannen-. Per Alderaan. Pels innocents. Perquè si l'Imperi ha pogut fer això a
un planeta, ho farà amb altres. -Va somriure lleugerament-. Però sobretot
perquè és el més correcte.
En Peck va assentir
amb el cap i va somriure també.
-Molt bé. Benvingut
a l'Aliança Rebel, capità Lifehold.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada