La Guerra del Bacta (I)

La Guerra del Bacta

 Michael A. Stackpole

1

D'alguna manera el silenci de la nit amplificava el xiuxiueig del sabre de llum, permetent-li omplir l’habitació. La llum platejada del full gelava el mobiliari i creava ombres impenetrables. El full es movia de darrere en endavant, fent que les ombres tremolessin i es moguessin ràpidament com si fugissin de la llum.

Igual que els criminals fugen de la llum.

Còrran Horn va mirar fixament el full, trobant que el full d'energia argentada no era massa brillant per als seus ulls. Va agitar el full mandrosament en una infinitat de rínxols, llavors, amb un moviment del canell dret, la va posar en una posició de guàrdia que el cobria des del davant fins a la cintura. Una relíquia d'una era passada que encara pot conjurar imatges i sentiments.

Va oprimir dues vegades el botó sota el seu polze, i el full es va retreure, sumint l'habitació novament en la foscor. El sabre de llum conjurava imatges i sentiments en ell, però Còrran dubtava que fossin remotament semblants a les imatges que sentien gairebé tots els altres a Coruscant. Per a tots, incloent-hi Còrran, Luke Skywalker era un heroi i un benvingut hereu de la tradició Jedi. Els seus esforços per reconstruir l'ordre Jedi eren aplaudits rotundament, i ningú, llevat dels que temien el retorn de la llei i l'ordre a la galàxia, desitjava que Luke tingués més que el major dels èxits en la seva heroica creuada.

Igual que jo. Còrran va arrufar les celles. No obstant això, la meva decisió està presa.

Hi havia sentit el més gran dels honors quan Luke Skywalker li va demanar que deixés l'Esquadró Murri i s’entrenés per ser un Jedi. Skywalker li havia explicat que el seu avi Nejaa Halcyon havia estat un Mestre Jedi que havia mort durant les Guerres Clòniques. El sabre de llum que Còrran havia descobert al Museu Galàctic havia pertangut a Nejaa i li havia estat regalat a Còrran com la seva legítima herència. La meva és l'herència d'un Cavaller Jedi.

Però aquesta era una herència de la qual només havia sentit parlar a través d’Skywalker. No dubtava que el Jedi havia dit la veritat, però no era tota la veritat. Almenys no tota la veritat amb la que vaig créixer.

Durant tota la seva vida Còrran Horn havia cregut que el seu avi era Róstek Horn, un membre valorat i ubicat en un lloc d'importància en la Força de Seguretat de Corèllia. El seu pare, Hal Horn, també s'havia unit a Seguretat de Corèllia. Quan va arribar l'hora que Còrran triés carrera, en realitat no hi va haver cap elecció. Va continuar la tradició Horn de servir en Seguretat de Corèllia. El seu avi sempre havia admès haver conegut un Jedi que va morir a les Guerres Clòniques, però no li va donar més importància a conèixer-lo que la d'haver conegut un cop al Moff imperial Fliry Vorru o haver visitat Centre Imperial, com es coneixia a Coruscant durant el règim de l'Imperi.

No sorprenia molt a Còrran que Róstek Horn i el seu pare li haguessin tret importància als seus llaços amb Nejaa Halcyon. Halcyon havia mort durant les Guerres Clòniques, i Róstek havia reconfortat, s'havia anat acostant, i finalment es va casar amb la vídua d’en Halcyon. També va adoptar el fill d’en Halcyon, Valin, que va créixer com Hal Horn. Quan l'Emperador va començar l’extermini de l'ordre Jedi, Róstek es va valer de la seva posició en Seguretat de Corèllia per destruir tots els rastres de la família Halcyon, aïllant a la seva esposa i fill adoptiu de la investigació de les autoritats imperials.

Atès que exhibir qualsevol interès pels Cavallers Jedi podria convidar a l'escrutini i la meva família seria molt vulnerable si es descobria el secret, probablement jo vaig sentir menys sobre els Cavallers Jedi que la majoria dels nens de la meva edat. Si no fos pels diversos holodrames que pintaven als Cavallers Jedi com brivalls i els relats posteriors del seu avi sobre les Guerres Clòniques, Còrran no hagués sabut res o molt poc dels Jedi. Com la majoria dels altres nens, els trobava vagament romàntics i massa sinistres, però eren distants i remots mentre que el que feien el seu pare i avi era immediat i excitant.

Va aixecar una mà i la va recolzar sobre el medalló Jedi daurat que portava al coll. Havia estat un record que el seu pare havia usat i Còrran va heretar després de la seva mort. Còrran l'havia pres com una espècie d'amulet de la bona sort, sense mai adonar-se que el seu pare el conservava perquè tenia la imatge del seu propi pare, Nejaa Halcyon. Usar-lo havia estat la forma del meu pare d'honrar al seu pare i desafiar a l'Imperi. De la mateixa manera, jo ho vaig fer servir per honrar-lo a ell, sense adonar-me’n que amb aquest acte estava fent-hi alguna cosa més.

L'explicació d’Skywalker del seu parentiu amb Nejaa Halcyon li havia obert noves visions i oportunitats. En unir-se a Seguretat de Corèllia havia escollit dedicar la seva vida a una missió que anava en paral·lel a la dels Jedi: fer que la galàxia fos segura per als altres. Com li havia explicat Luke, en tornar-se un Jedi, Còrran podria fer el que havia fet sempre però en una escala més gran. Aquesta idea, aquesta oportunitat, era seductora, i clarament tots els companys del seu esquadró havien esperat que saltés cap a ella.

Còrran va somriure. Vaig pensar que el conseller Borsk Fey'lya anava a morir-s’hi quan vaig declinar l'oferta. En certa manera desitjaria que ho hagués fet.

Va sacsejar el cap, comprenent que aquest pensament no era digne d'ell i una pèrdua de temps per a Borsk Fey'lya. Còrran estava segur que, en algun nivell, el conseller bothan creia que ell -i no Còrran -tenia la raó i que les seves accions eren vitals per sostenir a la Nova República. Recrear l'ordre Jedi ajudaria a proporcionar una força cohesiva per a unir a la República i embolicar-la en el mantell de nostàlgia de l'Antiga República. Igual que tenir a membres de diverses nacions-estats en l'Esquadró Murri havia ajudat a unir a la República, que un corellià es tornés un nou Jedi podria influenciar el Diktat a tractar a la Nova República d'una manera més hospitalària.

Skywalker li ho havia demanat, i Fey'lya havia donat per segur, que s'uniria a l'Ordre Jedi, però això era perquè cap d'ells coneixia o se n'adonava que les seves obligacions i promeses personals exercien en ell una influència més gran que la de qualsevol causa galàctica. Encara Còrran comprenia que fer el major bé per al major nombre era probablement el millor per a tothom a llarg termini, tenia deutes a curt termini que volia saldar, i el temps era essencial per a fer-ho.

Els romanents de l'Imperi l'havien capturat, torturat i mantingut presoner a Lusankya, en el que després es va assabentar que era realment un Superdestructor Estel·lar enterrat sota de la superfície de Coruscant. Hi havia escapat d'allà, una gesta que mai abans s'havia aconseguit amb èxit, però havia sortit només amb l'ajuda dels altres presoners. Els hi havia jurat que tornaria per alliberar-los, i tenia tota la intenció de complir amb la seva promesa. El fet que estiguessin presoners en les entranyes d'un SDE que ara orbitava Thyferra feia que aquesta tasca resultés més difícil, però les baixes probabilitats d'èxit mai l'havien detingut abans. Sóc un corellià. Quan hem confiat en les probabilitats?

El seu desig de salvar-los s'havia incrementat amb un descobriment casual que el va avergonyir molt quan ho va fer. Al Lusankya el líder dels presoners rebels havia estat un ancià que es deia a si mateix simplement Jan. Després de la seva fugida, Còrran havia vist un documental en una transmissió d’holovisió sobre els herois de l'Aliança Rebel. El primer entre ells havia estat el general que va encapçalar la defensa de Yavin 4 i va planejar la destrucció de la primera Estrella de la Mort, Jan Dodonna. El documental deia que havia mort durant l'evacuació de Yavin 4, però Còrran no tenia cap dubte que Dodonna havia estat un presoner al Lusankya. Si no hagués pensat que era mort, també podria haver-lo reconegut. Què estúpid vaig ser.

La celebritat de Dodonna no tenia res a veure amb el desig d’en Còrran per salvar-lo. Jan, al igual que Urlor Sette i altres més, l'havien ajudat a escapar. Havien arriscat les seves vides per donar-li l'oportunitat de fugir. Deixar a aquests valents captius d'algú com Ysanne Isard no només deixava de premiar el seu coratge sinó els pagava deixant-los en un sever perill de mort o alguna cosa pitjor: la conversió en un agent imperial encobert sota la direcció d’Isard.

- No podies dormir?

Còrran es va sobresaltar, llavors es va girar i li va somriure a la dona de cabell negre i ulls foscos parada a la porta del dormitori.

-Suposo que no, Mírax. Lamento haver-te despertat.

-No m’has despertat. La teva absència m’ha despertat.

Ella vestia una túnica blau fosc, ajustada a la cintura per una faixa groc pàl·lid. Mírax va aixecar una mà per amagar un badall i llavors va assenyalar el cilindre platejat a la seva mà dreta.

- Lamentes la teva decisió?

- Quina d'elles? Refusar d’unir-me als Cavallers Jedi... -Va somriure-... o embolicar-me amb tu?

Ella va arquejar una cella.

-Estava pensant en la decisió Jedi. Si tens reserves sobre l'altra decisió, puc tornar a aprendre a dormir sola.

Ell va riure i ella el va acompanyar.

-No me’n penedeixo de cap. El teu pare i el meu pare poden haver estat enemics mortals, però no puc imaginar una millor companya que tu.

-O amant.

-Especialment amant.

Mírax va arronsar les espatlles.

-Tots els homes que acaben de sortir de presó diuen el mateix.

Còrran va arrufar les celles per un moment.

-M'imagino que tens raó, però no vull assabentar-me de com has esbrinat aquesta informació.

Mírax va parpellejar.

-Saps, jo tampoc vull saber-ho.

Còrran va riure, llavors va creuar l'habitació i la va embolcallar en una dolça abraçada.

-Després de la meva escapada, Tycho em va expressar el seu condol relacionat amb la teva mort. Em va explicar de com el Senyor de la Guerra Zsinj havia emboscat el comboi a Alderaan i l'havia destruït, incloent-hi la teva Rajada Púlsar. Tot al meu voltant simplement es va ensorrar. Perdre’t em va arrencar l'esquelet emocional.

-Ara saps com em vaig sentir jo quan vaig pensar que t'havien matat aquí a Coruscant –Li va fer un petó a l'orella esquerra, llavors va recolzar la barbeta en la seva espatlla -. No me n'havia adonat que t'havies tornat una part tan gran de la meva vida fins que ja no hi eres. El forat que el Lusankya va obrir quan va escapar de Coruscant no va ser res comparat amb el buit que jo tenia en meu interior. No era que volgués morir, sinó que sabia que les meves entranyes estaven mortes i em preguntava quan s'assabentaria la resta de mi.

-Jo vaig tenir més sort que tu. Quan hi va haver una oportunitat, el general Cracken em va cridar a part i em va explicar que t'havies anat en una missió secreta a Borleias per lliurar ryll kor, bacta, i un verachen vràtix. L’emboscada de Zsinj convenientment encobria la teva desaparició perquè els thyferrans no descobrissin que anaves a Borleias amb el seu bacta.

-Sí, no els hi hauria agradat que se sabés que estàvem usant el complex de Biòtica d’Alderaan per fabricar rylca, i eventualment, suficient bacta per afectar el seu monopoli -Mírax es va estremir -. Jo hagués preferit el pla original, perquè encara que no estava ansiosa per ser odiada i perseguida per robar bacta del comboi, hauria preferit això abans que la mort de tota aquesta gent.

-No hi ha res que puguis fer al respecte.

-Ni hi ha res que puguis fer sobre el fet que Isard s’emportés els teus companys de presó quan va escapar en el Lusankya -Mírax va retrocedir mig pas i va sostenir a Còrran amb els braços estesos -. Ho entens, oi?

-Comprendre-ho, sí. Acceptar-ho, no. Tolerar-ho, de cap manera -Còrran va estrènyer els seus ulls verds, però la insinuació d'un somriure tirava de les comissures dels seus llavis -. Saps, si segueixes prop de mi, et ficaràs en molts problemes.

- Problemes? -Mírax va moure els seus ulls marrons en un gest incrèdul -. Què vols dir, tinent Horn?

-Bé, jo vaig precipitar la renúncia en massa de l'esquadró de caces més cèlebres de la Nova República i vaig jurar que alliberaríem Thyferra de les urpes d’Ysanne Isard. Fins ara, per a aquesta fi, tenim els pilots per a un esquadró, el meu Ala-X, i si realment estàs amb nosaltres, amb el teu vaixell de càrrega.

Mírax va somriure.

-Contra tres Destructors Estel·lars Imperials i un Superdestructor Estel·lar, per no esmentar a qualsevol tipus de forces militars thyferranes que es puguin oposar a nosaltres.

Còrran va assentir.

-Correcte.

El somriure de Mírax es va tornar més ample.

-D'acord, ara anem a la part dels problemes.

-Mírax, això és de debò.

-Parlo de debò. T’oblides, cor, que van ser un Ala-X i un vaixell de càrrega els que van fer esclatar la primera Estrella de la Mort.

-Això és una mica diferent.

-En realitat no -va estendre la mà i li va tocar el front amb un dit -. Tu i jo, Wedge i Tycho, i tots els altres saben el que cal per derrotar l'Imperi. No és un problema d’equipament, sinó de tenir el cor per utilitzar aquest equipament. L'Imperi va ser destrossat perquè, pel bé de la galàxia, havia de ser destrossat. Als rebels no els quedava elecció, i causa d'això, es van exigir a si mateixos molt més que els imperials. Sabem que podem guanyar i que hem de guanyar, i la gent d’Isard no sap res per l'estil.

-Tot això està molt bé, Mírax, i estic d'acord, però és una enorme empresa. Només la quantitat d'equip que necessitarem per aconseguir això és aclaparadora.

-D'acord. No crec que això hagi de ser fàcil, però es pot fer.

-Ja ho sé -Còrran es va massatge als ulls amb la mà esquerra -. Hi ha massa variables i informació insuficient per començar a assignar valors.

-I tres hores abans de l'alba no és hora per bregar amb aquestes coses. Tot i que ets molt brillant, Còrran Horn, aquesta no és l'hora en què fas els teus millors treballs.

Còrran va arquejar una cella.

-Crec recordar que cantaves una melodia diferent ahir a la nit més o menys en aquesta mateixa hora.

-En aquesta hora no estaves preocupat per Ysanne Isard, estaves preocupat per mi.

-Ah, i això fa alguna diferència?

-Des del meu punt de vista, aposto a què sí -va prendre el sabre de llum de la mà d'ell i el va deixar sobre l'aparador -. I crec que, si estàs disposat a treballar amb mi, puc compartir aquesta perspectiva amb tu.

Ell li va fer un petó a la punta del nas.

-Seria un plaer per a mi.

-Això, tinent Horn, és només la meitat de l'objectiu aquí.

-Disculpa’m -mentre la seguia cap al llit, va trepitjar el munt sedós que la túnica d'ella havia format a terra -. Saps que acabo de sortir de presó.

-No et perdonaré per això però potser... -Va dir somrient-li -... faré algunes consideracions per bon comportament.

 Següent