Espectre del Passat (XXII)

Anterior

CAPÍTOL 22

Les seves reaccions, com reaccions, van ser ràpides i eficients. Alhora, la Shada va haver d'admetre, que van ser estranyament còmiques de veure.

L'ensurt de la veu inesperada darrere d'ell va enviar a Calrissian mig saltant un metre en l'aire, la seva mà a l'arma momentàniament embullant-se en la seva capa abans que pogués treure el seu blàster. El blàster del noghri, com era d'esperar, ja estava fora i apuntant-la, i en Solo no es va quedar enrere. En Karrde no va saltar ni tan lluny com Calrissian, però en lloc de buscar una arma per si mateix, merament va fer un llarg pas al costat per donar a Solo i al noghri una línia de tir net. Un moviment intel·ligent, però res més del que la Shada hauria esperat d'algú de la seva reputació.

La Consellera Organa Solo, contrastant amb els altres, no es va moure en absolut.

La Shada tampoc es va moure. Es va quedar on era, amb les mans penjant buides als seus costats, preguntant-se distant si els preuats i probablement sobrevalorats reflexos de combat noghri haurien fet majors o menors les possibilitats que el guàrdia sobrerreaccionés a la seva aparició inesperada disparant-li.

Gairebé esperava que ho fes. De moltes maneres, seria el camí més simple per acabar les coses.

Però el noghri no va disparar. Ni Solo ni Calrissian, i amb una vaga espècie de mig penediment la Shada sabia que no anava a anar-se’n pel camí fàcil.

Va ser Organa Solo la que va trencar el trencadís silenci.

-Qui ets?- va preguntar, amb veu tan serena com la seva cara.

-El meu nom és Shada D'ukal,- va dir la Shada. -No sóc aquí per fer-li mal a cap de vostès.

Organa Solo va assentir.

-Ja ho sé.

En Solo li va llançar una ràpida mirada de costat.

-Ho saps?

-Si fos així el meu sentit del perill hauria reaccionat,- li va dir l’Organa Solo. -Molt abans que ella arribés en aquesta sala.

-Què li vas fer al guàrdia al sostre?- va grunyir el noghri.

-Li vaig ensenyar a no ser descuidadament compassiu,- va dir la Shada. -No està ferit, excepte possiblement en el seu orgull.

Hi va haver un miol d'idioma alienígena en veu baixa d'un comunicador penjat al coll del noghri.

-Gharakh?- va murmurar l’Organa Solo.

-Està il·lès,- va dir el noghri. El seu blàster encara apuntava la Shada, però els seus ulls van semblar parcialment menys odiosos.

-L’estem deslligant.

Hi va haver un xiuxiueig de moviment al corredor darrere la Shada. Va començar a girar el cap

-Queda't on ets,- va ordenar una veu noghri des del darrere d'ella. -Aixeca els braços.

La Shada va fer el que se li va dir, sostenint els seus braços als costats mentre l'alienígena escorcollava el seu cos, preguntant-se on havia estat amagat aquest altre grup. Per haver sortit furtivament des del darrere d'ella del que havia semblat ser un corredor sense sortida

Es va somriure a si mateixa. Per descomptat: van venir de la teulada, seguint la seva ruta per la línia de seguretat i a través de la finestra del dormitori.

I ho havien fet amb una velocitat i eficàcia que rivalitzava amb el millor que les Mistryl podrien oferir. Potser els noghri no estaven tan sobrevalorats com havia pensat.

Un minut més tard les mans sondejants se n'havien anat, emportant-se el seu paquet de maluc i arnès d'escalar amb elles.

-Seu,- el noghri dret al costat de l’Organa Solo li va ordenar, fent senyals cap a una de les cadires al cercle de conversa. -Mantingues les mans on puguem veure-les.

-No confies en els teus cercadors?- va preguntar la Shada, asseient-se a la cadira indicada. -O en la teva mestressa, dit sigui de pas? La Consellera Organa Solo ja et va dir que jo no estava aquí per fer mal a ningú.

Els ulls del noghri van semblar cremar.

-Per què ets aquí?- va preguntar l’Organa Solo serenament abans que l'alienígena pogués parlar.

-Volia parlar amb tu,- li va dir la Shada, posant els seus avantbraços al llarg dels recolza-braços de la cadira. -Aquesta va ser l'única forma en què vaig poder.

Hi havia esperat un rebuig ultratjat, o almenys un esbufec ​​de mofa. Però l'altra dona merament alçar lleugerament les celles.

En Solo no va ser tanta desil·lusió.

-Què se suposa que significa això?- li va demanar ell. El seu blàster, va notar la Shada, estava a la falda, ja no apuntat-la directament. Però encara l’estava agafant.

-Significa que a menys que siguis algú amb poder o diners, els corredors dels alts i grans estan tancats per a tu,- li va dir la Shada, sense preocupar-se particularment en si sonava amargada o no. -He estat intentant parlar-hi els últims tres dies, i ningú em va posar en comunicació. Fins aquí va arribar allò de la gran i meravellosa Nova República, amiga de tota la gent comuna.

-I que, mai vas sentir parlar de deixar un missatge?- va grunyir en Solo.

-Un missatge que digui què?- va contraposar la Shada. -Que una ningú sense credencials o estatus volia parlar amb una gran i gloriosa Alta consellera? L’haguessin llançat a les escombraries en la propera neteja.

-Ara estàs parlant amb mi,- va dir lleugerament l’Organa Solo. -Què és el que vols dir?

La Shada es va enfocar en ella, les paraules amb cura assajades semblaven enganxar-se al seu coll. Paraules que retrinxarien els seus últims llaços amb les Mistryl, i la seva gent, i la seva vida.

-Vull unir-me a vostès,- va dir, amb una veu que va sonar buida i distant a les orelles. -Vull unir-me a la Nova República.

Durant un dolorosament llarg moment l'únic so a la sala va ser el soroll sord del seu propi cor a la gola. Va ser, previsiblement, en Solo qui va trencar el silenci.

-Tu què?- va preguntar.

-Jo vull unir-me a la Nova República,- va repetir la Shada. La segona vegada no va ser res més fàcil que la primera. -Tinc diverses habilitats que trobaran útils: combat i vigilància, escorta i seguretat...

-Per què estàs demanant això?- la va interrompre en Solo, sonant desconcertat. -La Nova República té centres de reclutament per tot Coruscant.

-Crec que no aprecies completament la situació aquí, Solo,- va dir en Karrde abans que la Shada pogués contestar. –La Shada no només acaba d'entrar des del carrer, o més aviat, de despenjar-se des del sostre. Ella és la principal guardaespatlles del nostre amic el contrabandista Mazzic.

Una onada de sorpresa va recórrer les cares dels altres.

-L'ex-guardaespatlles, -li va corregir la Shada. -Vaig renunciar fa tres setmanes.

En Karrde va alçar una cella.

-Idea teva?

La Shada va sentir un nus a la gola.

-No completament.

-No veig quina diferència faci d'on va venir,- va persistir en Solo. -De totes maneres cap de nosaltres està en el negoci de contractar.

-En Han té raó, Shada,- va dir l’Organa Solo, amb els ulls estudiant la cara de la Shada amb una incòmoda intensitat. Havien tret aquestes tècniques Jedi la connexió secreta Mistryl de la seva ment? -Realment no hi ha res que nosaltres puguem fer per tu.

-No estic demanant caritat,- va dir entre dents la Shada. -Francament, vostès em necessiten més que el que jo els necessito a vostès. Especialment amb en Thrawn solt de nou...

-Què saps sobre en Thrawn?- va preguntar en Solo asprament.

-Acabo d'estar ara mateix a la sala de darrere,- va dir la Shada. Va mirar en Karrde, va captar un sobtat enduriment de la seva expressió. -Calrissian va implicar que havia tornat.

Va mirar de tornada a l’Organa Solo.

-També sé sobre el Document de Caamas,- li va dir a l'altra dona. -I sé que l'única forma en la qual poden sortir d'aquest embolic és aconseguint una còpia intacta d'ell.

Pel cua d'ull va veure en Calrissian llançant una mirada significant a Karrde, una mirada que el cap contrabandista va ignorar acuradament.

-Certament ajudaria,- va reconèixer l’Organa Solo. -Què té això a veure amb tu?

-Necessiten ajuda,- li va dir Shada. -Jo puc proporcionar-la.

-Tu sola?- va murmurar en Karrde.

-Sí, sola,- va dir entre dents la Shada. -M'has vist en acció. Saps el que puc fer.

Va mirar de tornada a Solo.

-També la seva gent, tot i que podrien no saber-ho,- va dir. -Fa dinou anys a Tatooine els vaig ajudar a aconseguir la lectura tècnica d'un component prototip del superlàser de la segona Estrella de la Mort.

Una altra onada de sorpresa va travessar la sala. Una onada que, per a sorpresa afable de la pròpia la Shada, no va semblar tocar al propi Solo.

-Realment,- va dir ell. -Explica'ns com.

-Una amiga i jo vam robar el component d'una base d'investigació Imperial,- va dir ella, intentant llegir-li la cara. De sobte allò que havia estat rebutjant més gairebé semblava estar del seu costat. -El seu nom codi era Hammertong. Vam volar la nau a bord de la qual estava muntat fins a Tatooine.

-Quin tipus de nau era? -la va interrompre en Solo.

-Creuer de Xoc Loronar,- va dir la Shada. -Molt modificat, l'interior s'havia esbudellat perquè la cosa pogués encaixar dins. Mig vam enterrar la nau en una duna i vam anar a la cantina de Mos Eisley per trobar un pilot de transport amb una nau que pogués transportar un segment d'això per a nosaltres.

Li va fer un senyal a Solo.

-La meva companya i jo et vam veure disparar-li a Greedo allà,- va dir ella. -Anàvem a intentar contractar-te, però vam ser atrapades pels Imperials abans que poguéssim arribar a tu.

-Per què?- va preguntar en Solo. -Vull dir, per què us van atrapar?

-La Karoly i jo ens fèiem passar per Brea i Senni Tonnika. Les nostres arx..havíem sentit que ens hi semblàvem molt,- es va corregir el millor que va poder. Ara no era el moment per esmentar els arxius de camuflatge de preemparellament Mistryl. -No sabíem que algun Moff els havia posat a elles una ordre d'arrest. Obstant això, un simpatitzant Rebel ens va alliberar de la nostra cel·la de la policia i ens va aconseguir un vaixell de càrrega. Ens vam emportar un segment del component del superlàser i li vam donar un droide amb la lectura tècnica carregada.

-Quin era el nom d'aquest simpatitzant?- va preguntar en Solo.

La Shada haver de buscar en la seva memòria.

-Winward,- va dir ella. -Riij Winward.

En Solo va assentir lentament.

-Així que aquestes van ser vostès, huh?

L’Organa Solo va parpellejar.

-Ho sabies això?

-Vaig llegir l’informe d’en Winward,- en Solo li va explicar. -Estava al docutext d'informació que en Madine ens va donar abans que partíssim cap a Endor.

La seva esposa va agitar el cap.

-Vaig haver de passar-m’ho per alt.

-Bé, hi havia un parell de petites diferències,- va dir secament en Solo. -Segons en Winward, li havien promès el seu propi segment del superlàser a canvi d'alliberar-les.

-Venia una tempesta de sorra,- va protestar la Shada. -No hi va haver temps per tallar un altre segment i carregar-lo.

-I elles no li van donar exactament la lectura tècnica-, va afegir en Solo. -Ell va haver com de prendre prestat el seu droide per aconseguir-la.

La Shada va sentir la seva cara escalfant-se.

-Sí, tens raó,- va admetre ella. -M'havia oblidat d'això.

-Encantador,- va murmurar en Calrissian a sota veu.

La Shada li va llançar una mirada intensa.

-Si serveix d'alguna cosa, les meves sòcies van pensar que havíem d'haver-lo matat en lloc de deixar que algú sàpiga sobre el que havíem fet,- va dir entre dents. -No els vaig deixar fer això.

Hi va haver un altre silenci. Un dur, tens, i incòmode silenci. La Shada va mantenir els ulls en l’Organa Solo, intentant llegir-li la cara. Com la de major jerarquia en poder polític del grup, dependria d'ella prendre la decisió final.

-Tinc una idea,- va dir en Calrissian. –Has dit que en Karrde sap el que ella pot fer. Així que per què no l'enviem amb ell?

La Shada va mirar en Karrde, la seva negativa impulsiva es va congelar en la seva gola. Acabava de desaprofitar dotze anys amb un grup contrabandista, i no havia vingut a Coruscant només per enganxar-se amb un altre.

Però hi havia alguna cosa en l'expressió d’en Karrde...

-I a on és que va en Karrde?- va preguntar en Solo, assenyalant al cap contrabandista amb el cap.

-Una missió especial,- va dir en Karrde. Els seus ulls seguien en la Shada, amb aquesta expressió encara a la cara. -Una cosa que en Calrissian m’ha demanat que fes.

-Ens donen un indici?-va preguntar l’Organa Solo, amb un petit somriure als llavis.

En Karrde no li va tornar el somriure.

-És possible que hi hagi una còpia del Document de Caamas complet allà fora que no estigui en mans Imperials,- li va explicar, -Vaig a veure si puc aconseguir-la.

En Solo i l’Organa Solo van intercanviar mirades sobresaltades.

-Per què no ens vas explicar això abans?- li va demanar l’Organa Solo, la pacient diversió s'havia anat de la seva cara.

-Perquè fins ara res d'això havia estat cosa meva,- va dir fredament en Karrde. -Les discussions polítiques no tenen res a veure amb mi, excepte en la mesura en què les agitacions i ressentiments planetaris tendeixen a beneficiar els distribuïdors d'informació.

Va mirar a Calrissian.

-Però ara un nou factor s'ha regirat en la barreja. Un que he estat persuadit que ja no es pot ignorar.

L’Organa Solo va inclinar les espatlles com si una sobtada ràfega freda li hagués donat a l'esquena. -Thrawn.

En Karrde va assentir sòbriament.

-Thrawn.- Va mirar la Shada. -I sí, estaria molt complagut de tenir l'ajuda de la Shada. Si ella està disposada, naturalment.

La Shada va fer una ganyota, la ironia era un gust amarg a la boca. Dinou anys tard, finalment havia pres la condemnada decisió de canviar la seva fidelitat de la seva pròpia gent cap a la Nova República... només per trobar que la Nova República no la volia. I l'únic que ho feia era un proscrit de la seva gran i meravellosa nova societat com ella.

-Segur,- li va dir a Karrde. -Per què no?

-Confia en mi, Shada, en Karrde aconsegueix a tota la seva millor gent així,- va dir secament en Calrissian. -Quan estiguis a bord del Salvatge Karrde, pregunta-li a la Mara Jade com va ser contractada.

Alguna cosa va passar per la cara d’en Karrde.

-Mara no estarà amb nosaltres-, va dir. -Aquesta és una de les raons per les que volia parlar amb tu aquesta nit, Leia. La Mara ha tingut algun tipus de... accident.

El somriure furtiu d’en Calrissian es va esvair, i els altres es van asseure més drets.

-Quin tipus d'accident?- va preguntar l’Organa Solo.

-Un confós,- va dir en Karrde amb una ganyota. -Ella i el Gel Estrellat van rastrejar a una de les naus no identificades que el teu germà va veure en el sistema Kauron.

-Espera un minut,- el va interrompre en Solo. -Què és això sobre naus no identificades?

-Ell i la Mara la van veure aguaitant al voltant de la base dels Pirates Cavrilhu,- va dir en Karrde. -No et va enviar un informe?

-Sí, però només un molt vague,- va dir l’Organa Solo. -Ell només va dir que no havia esbrinat res dels pirates i que ens donaria tots els detalls quan tornés a Coruscant. No hi havia res sobre cap nau no identificada.

-No ha d'haver volgut dir res en un canal obert,- va dir en Karrde. -Tinc una còpia dels arxius d'ell i la Mara d'aquest albirament, més les dades que vam prendre quan una altra de les naus va fugir del Ventura Errant. Et faré arribar les còpies abans d'anar-me'n.

-Oblida't de les naus un minut,-el va interrompre en Calrissian amb impaciència. -Què li va passar a la Mara?

-El Gel Estrellat la va seguir a un món petit en el sector Gradilis,- va dir en Karrde. –La Mara va baixar per mirar més de prop i descobrir una fortalesa, va entrar en una cova per una conversa d'un sol costat amb éssers desconeguts, va esmentar el nom de l’Skywalker en resposta a alguna cosa que ells van dir o van fer, i llavors abruptament es va quedar en silenci.

La cara d’en Calrissian s'havia posat rígida.

-Vols dir que la...?

-No, no la van matar,- en Karrde es va afanyar a tranquil·litzar-lo. -Almenys no llavors, es pot sentir la seva respiració en la gravació que va ser transmesa en un pols de tornada al Gel Estrellat.

-I aquests éssers coneixien en Luke?-va preguntar l’Organa Solo, amb el front arrugat. La Shada no podia distingir si era perquè estava pensant o espantada.

-El coneixien, o sabien d'ell,- li va dir en Karrde. -No hi havia prou context perquè sapiguem quin.

-Hem de posar-nos en contacte amb ell de seguida,- En Solo li va dir a la seva dona. -Per veure si pot explicar-nos alguna cosa.

En Karrde es va aclarir la gola conscient de si mateix.

-En realitat, jo ja he parlat amb ell. Tampoc va poder donar gens de llum en això.

L’Organa Solo el va contemplar sospitosament.

-I?- va preguntar.

-Aquesta era l'altra cosa que volia explicar,- va dir en Karrde, amb el seu aire urbà esquerdant-se només una mica. -Ell se n'ha anat a ajudar-la.

L'expressió de l’Organa Solo no va canviar, però de sobte la temperatura en aquesta part de la sala va semblar caure uns graus.

-Ell va fer què?- va preguntar, amb to ominós.

-Ella està en perill, Leia,- va dir en Karrde. –En Luke era l'únic que podia arribar allà prou ràpid per fer una diferència. L'únic que tenia una oportunitat raonable de tractar amb el que siguin aquestes criatures que la Mara es va trobar. I amb qualsevol o qualsevol cosa que estigui en aquella fortalesa. Això no només involucra la Mara; involucra tota la Nova República.

-I què, creus que aquest embolic bothan no ho fa?- va grunyir en Solo. Estava dret ara, mirant a través del cercle de conversa cap en Karrde. -Tenim cent petites guerres a punt d'esclatar allà fora, la meitat d'elles usant a Caamas com una excusa per començar a resoldre vells rancors. Ja hem buidat el cos diplomàtic de la Nova República i l'acadèmia Jedi intentant trobar suficients mediadors per enviar, i encara no tenim suficients. Necessitem en Luke aquí.

-Jo no el vaig forçar a què anés a buscar-la,- va contraposar en Karrde, sense realment tornar-li la mirada. -Ell va considerar tots els factors i va prendre la seva pròpia decisió.

-Excepte que ell no sabia que en Thrawn havia tornat,- va contraposar en Solo. -O sí?

-Està bé, Han,- va dir l’Organa Solo en veu baixa, estirant-se per tocar el braç del seu marit. -El fet, fet està. En Karrde té raó: era la decisió d’en Luke. Ell la va fer, i només haurem de sortir-nos-en sense ell fins que torni.

-Si serveix d'alguna cosa, poden considerar que els meus serveis són a canvi dels seus,- va dir en Karrde, amb la boca encara atapeïda. -Sento haver-los portat aquestes males notícies. Realment vaig pensar que serien més comprensius.

En Solo va inspirar profundament i va exhalar asprament.

-Sí,- va dir. -Bé... quan surts?

-Immediatament,- va dir en Karrde, creuant-se fins la Shada i oferint-li una mà. -Assumint que la meva nova ajudant no tingui cap assumpte que arreglar primer.

-Estic a punt quan ho estiguis,- li va dir la Shada, ignorant la mà oferta i posant-se dempeus sense ajuda. -Assumint que els guardaespatlles de la consellera Organa Solo hagin acabat de revisar el meu paquet i equip d'escalar.

-T'esperen al costat de la porta,- va dir greument el noghri al costat de l’Organa Solo.

-Està bé,- va dir en Karrde, inclinant el cap a l’Organa Solo mentre començava a anar cap a l'entrada. -Gràcies per la teva hospitalitat, Leia. T’avisaré si i quan trobi alguna cosa.

-Dues coses més, Karrde, abans que marxis,- va dir l’Organa Solo. -Realment tres. Primer: necessitaràs un droide traductor per al viatge?

-Aquest és un bon punt,- va concedir en Karrde. -L'organització té diversos, per descomptat, però cap està a bord del Salvatge Karrde en aquest moment. Tot i que no serà massa difícil recollir-ne un pel camí.

-Això prendrà temps addicional,- va dir l’Organa Solo. -Si ho prefereixes, podríem prestar-te a C3PO.

Solo va fer un soroll amb el fons de la gola.

-Sobre els seus engranatges desmantellats, naturalment.

-Aquesta és una oferta molt generosa.- En Karrde va alçar una cella. -No tindrà res a veure amb la idea que podrien treure'n un informe imparcial del viatge quan tornem, no?

-Per descomptat que no,- va dir l’Organa Solo, arquejant lleugerament les seves pròpies celles. –M’ofèn que suggereixis tal cosa.

-Perdona,- va dir en Karrde. -En aquest cas, accepto molt agraït.

-Com suggereix en Han, voldrem uns minuts per parlar amb ell primer,- va dir l’Organa Solo. -Podem portar-lo a l’espaiport quan ens portis aquestes gravacions de naus espacials. Segon: No vaig poder explicar-te això abans, però sota les circumstàncies és una cosa que pots necessitar saber. Una dels altres datacards que el devaronià va trobar a la Muntanya Tantiss estava etiquetada 'La Mà d’en Thrawn'.

En Karrde va assentir.

-Sí, això havia sentit.

Les celles de l’Organa Solo es van alçar.

-Com? És igual, no vull saber-ho.

-La meva font i jo t'agraïm la teva discreció,- va dir en Karrde. -Encara que hi ha alguna cosa més que cal saber. Abans que la Mara fora a perseguir aquesta nau desconeguda, vam captar una transmissió d'ella, clarament adreçada al Ventura Errant. Tot i que no hem pogut desxifrar el missatge, però definitivament contenia el nom d’en Thrawn. El seu nom complet, no només el nom central 'Thrawn'.

En Solo va arrufar les celles.

-Jo ni tan sols sabia que tenia més nom.

-La majoria de la gent no ho sap,- va convenir en Karrde. -Però la Mara ho sabia. També qualsevol que estava a bord d'aquella nau.

-Què creus que vol dir?- va preguntar l’Organa Solo.

-No ho sé,- va dir en Karrde. -Potser tindrem algunes respostes quan l’Skywalker i la Mara tornin. Tanmateix, afegiré una còpia d'aquesta gravació amb les altres. Vas dir que hi havia tres coses?

L’Organa Solo va somriure. Un somriure enfosquit de tensió, però no obstant això un somriure.

-Que la Força t'acompanyi,- va dir ella en veu baixa.

Gairebé involuntàriament, va pensar la Shada, en Karrde li va tornar el somriure.

-I també a tu,- va dir. Els seus ulls van passar per Solo i Calrissian. -A tots vostès -, va afegir.- Adéu.

***

-Vas fer una bonica xerrameca allà,- va comentar la Shada mentre en Karrde feia enlairar l’airspeeder de la plataforma de la Torre BoscOr i girava el seu morro cap al camp Championne Oriental on el Salvatge Karrde els estava esperant. -Una mica sobreassajat, potser, però no va estar malament per això.

-Ets molt amable,- va dir en Karrde, mirant-la de cua d'ull. Ella estava mirant-lo fixament al davant del paisatge nocturn de Coruscant, amb la cara feblement il·luminada per la llum del tauler d'instruments. Amb millor llum, va decidir ell, probablement la seva expressió de totes maneres hauria estat impossible de llegir, -Puc preguntar-te quina part del discurs et va sonar com una xerrameca?

-La part sobre per què havia de ser l’Skywalker qui va sortir a la càrrega per rescatar la Mara Jade,- va dir ella. -No esperaves realment que rebessin aquestes notícies amb crits d'alegria, no?

En Karrde va arronsar les espatlles.

-Tampoc esperava que els pertorbés tant- va dir ell. -Per descomptat, per ser justos, jo no sabia res sobre en Thrawn fins aquesta nit.

La Shada va agitar el cap.

-És difícil creure que va sobreviure.

-Estic d'acord,- va dir en Karrde. -D'altra banda, és igualment difícil creure que l'Imperi faria una xarada tan perillosa només com una fanfarronada. O en Thrawn realment està de tornada, o algú en algun lloc té un 23 Pur amagat en la seva armilla.

La Shada va semblar ponderar això.

-Suposa que aquest Thrawn és realment només un clon,- va dir. -Seria tan hàbil com l'original?

-Suposo que això dependria de quanta de la seva habilitat tàctica era innata i quanta era apresa.-Va considerar en Karrde. -I si van usar o no una impressió d'aprenentatge flaix presa de la pròpia ment d’en Thrawn, i què tan bo era el patró. No ho sé.

-Perquè si tenen a un clon d’en Thrawn, per què no cinquanta?- va continuar la Shada. -I si tenen cinquanta clons d’en Thrawn, per què no també cent clons d'aquest boig Jedi Fosc Joruus C'baoth?

En Karrde va fer una ganyota de dolor. Aquesta última possibilitat ni tan sols se li havia ocorregut.

-Realment, per què no?

La Shada no va respondre la seva pregunta retòrica, i un fosc silenci va caure a l’airspeeder. En Karrde va volar mecànicament, sense veure realment les magnífiques llums d'horitzó-a-horitzó de Coruscant.

O més aviat, veient la destrucció total d'aquestes llums sobreposada a la seva vista. En Thrawn havia amenaçat amb aquesta destrucció l'última vegada que va atacar el planeta. Aquesta vegada, podria fer-ho realment.

Estaven descendint cap a la tranquil·litzant mola del Salvatge Karrde quan la Shada va parlar de nou.

-Així que qui és aquest Jorj Car'das que estem buscant?

Amb esforç, en Karrde es va treure la visió d'un cercle de Destructors Estel·lars tancant-se sobre ell.

-És algú que solia estar en el mateix negoci que jo,- li va explicar. -Probablement encara ho està, en realitat.

-Però no un competidor?- va preguntar ella.

-Certament estaves prestant atenció allà,- la va felicitar. -A propòsit, només per curiositat, on t'estaves amagant al dormitori? No vaig notar cap lloc on ningú més gran que un noghri pogués ficar-se.

-Estava a terra, entre el llit del fons i la paret,- va dir ella. -Un buit així sempre sembla més petit del que realment ho és. Si en Car'das no era un competidor, què era?

En Karrde li va llançar un somriure.

-Persistent, també. M'agrada això en la meva gent.

-Encantada de sentir això,- va dir. -Si no era un competidor, què era?

Al capdavant, la porta de l'hangar del Salvatge Karrde s'estava obrint per rebre'ls. –Pregunta-m’ho de camí al sistema Exocron,- li va dir. -Assumint que arribem tan lluny.

La Shada va esbufegar a sota veu.

-Llavors, la raó per la qual estàs demanant que arrisqui la meva vida no és res més que la teva paraula?

-No has de venir,- va dir lleugerament en Karrde. -Si vols anar-te’n ara mateix, ets lliure de fer-ho.

Ella va apartar la vista.

-Gràcies pel permís. Em quedaré.

L’airspeeder es va posar amb un soroll ofegat en la seva ranura a l'hangar del Salvatge Karrde.

-Com vulguis,- va dir en Karrde apagant els motors. -Per curiositat, per què exactament vas deixar a Mazzic?

Ella va alliberar les espatlles fora de l'arnès.

-Pregunta-m’ho de camí al sistema Exocron,- va dir ella sardònicament. -Assumint que arribem tan lluny.

Sense esperar una resposta va obrir la seva porta i es va deixar caure sobre els seus peus cap a la coberta.

-Estic segur que alguns de nosaltres ho farem,- va murmurar en Karrde, mirant com ella enfilava el seu camí entre els altres vehicles cap a la sortida.

L'única pregunta era quins.

Següent