Espectre del Passat (XXI)

Anterior

CAPÍTOL 21

-Allà està Lando,- va dir la Leia, assenyalant fora de la carlinga mentre en Han baixava el seu Incom T-81 a la plataforma d'airspeeder en el tercer nivell de la Torre BoscOr. -Per allà, al costat de l'entrada, darrere d'aquest cotxe de núvols vermell.

-Sí, el veig,- va grunyir en Han, apagant els repulsors. -Encara crec que aquesta és una mala idea, Leia.

-Ja sé el que creus,- va dir la Leia, prenent-se un moment per mirar passant l'àrea d'aterratge al perímetre enfosquit d'arbustos més enllà d'ella. No hi havia ningú visible, ni als seus ulls ni als seus sentits Jedi. -I no puc dir que discrepi completament amb tu. Però ell va insistir a venir.

-Millor espero que Dx'ono no s'hagi assabentat i fet que algú el seguís aquí,- va rondinar en Han, obrint la carlinga. -Algú en dirà “reunió secreta” i tots quedarem implicats.

-Ja ho sé,- va dir la Leia, baixant de l’airspeeder i fent una mirada al voltant. Hi havia alguns airspeeders passant amb els seus llums visibles en el cel al seu voltant, i els diversos camins que entrecreuaven l'àrea al voltant de la Torre estaven portant la seva quota usual de landspeeders. Cap dels vehicles semblava estar dirigint particularment en la seva direcció.

Però estaven les finestres enfosquides d'un dels cinc cafès de la Torre que els miraven cap avall des del quart pis, per no esmentar totes les finestres dels departaments que s'estiraven al cel nocturn. Si una d'aquestes finestres ocultava a algú amb un joc de macrobinoculars...

En Han clarament ja havia tingut la mateixa idea.

-Millor entrem,- va murmurar ell, prenent-la del braç. -Vinga, C3PO, mou-te.

-Sí, senyor,- va dir precipitadament el droide de carrosseria daurada, baixant feixugament de la part de darrere de l’airspeeder i caminant ràpidament rere d'ells. Aquesta era la primera vegada que C3PO deia alguna cosa, es va adonar la Leia de sobte, des que havien deixat el Palau Imperial. Se n'havia adonat de l'humor d’en Han, i estava intentant no cridar l'atenció? O hi havia estat pensant en els seus propis records de l'últim intent d’en Thrawn d'arribar al poder?

En Lando va emergir del seu mig amagatall quan ells es van aproximar.

-Han, Leia,- va inclinar el cap. El seu usual somriure de salutació, va notar la Leia, estava visiblement absent. -On és en Karrde?

-Ja és aquí,- li va dir la Leia mentre en Han teclejava el pany de l'entrada. -Els noghri el van deixar entrar.

-Que bé.- Inclinant les espatlles sota la seva capa, Lando va llançar una última mirada enrere a la foscor mentre seguia a la Leia.

De trenta-vuit pisos d'alt, la Torre BoscOr havia estat planejada originalment per ser el nucli d'una elaborada i extensa colònia d’alderaanians que havien estat fora del planeta quan la primera Estrella de la Mort va destruir el seu món. Però encara que els arquitectes havien llaurat amb cura cada faceta de la Torre perquè encaixés amb l'estil alderaanià, les multituds de Coruscant i el desenvolupament terrestre gairebé total, eren simplement massa alienígenes en la seva visió de la vida perquè la majoria dels refugiats se sentissin còmodes vivint allà.

Encara que la resta del projecte havia estat abandonat, hi havia hagut esperances que suficients alderaanians romanguessin a Coruscant per mantenir la mateixa Torre ocupada, particularment donada la seva vista espectacular de les Muntanyes Manarai. Però aquest somni final havia rebut el seu cop mortal de l'efímer però espantós setge del Gran Almirall Thrawn al planeta. Quan el setge finalment es va aixecar, virtualment tots els alderaanians van marxar de Coruscant, anant a Nou Alderaan o escampant-se entre les estrelles. Com un d'ells li havia explicat a la Leia, havien tingut molta sort d'escapar a la destrucció d'un món, i no tenien cap desig d'establir-se en un blanc encara més temptador.

I així el gran experiment havia caigut en la vaga foscor, unint-se als anteriors altres centres residencials que s'arraïmaven sota les muntanyes, la majoria dels quals proveïen de cases secundàries o de vacances de rics industrialistes i oficials del govern. Extraplanetaris i alienígenes, la majoria dels que mai ni tan sols havien sentit a parlar dels llegendaris Boscos d’Or a Alderaan, molt menys havien caminat entre ells alguna vegada.

Amb el pas dels anys, el dolor d'aquesta ironia gairebé s'havia esvaït en el cor de la Leia. Gairebé.

El turboascensor operava amb l'eficàcia silenciosa típica de la construcció alderaaniana, dipositant-los en l'escena de jardí luxuriant que comprenia el vestíbul del pis trenta. No hi havia ningú visible entre les frondes i munts de roques de les que gotejava aigua, però naturalment, se suposava que ningú ho estigués.

-Barkhimkh?- va cridar suaument la Leia.

-Aquí estic, Lady Vader,- va miolar la veu d’en Barkhimkh a través del vestíbul. Hi va haver un murmuri des de la fronda, i el guerrer noghri va sortir a la vista al costat de l'arc d'entrada que s'obria al corredor que portava al seu departament. -Tot està tranquil.

-Gràcies,- va dir la Leia.

-Assegura't que segueixi així-, va afegir en Han quan van creuar el vestíbul.

En Barkhimkh va inclinar el cap. -Obeeixo, Han del clan Solo.

En Karrde era a taula en una cadira de contorn auto-emmotllable plash en el cercle de conversa de l'apartament, amb un datapad en una mà i un got de líquid ambre en l'altra, quan en Han va obrir la porta.

-Ah, aquí estan,- va dir el contrabandista, apagant el datapad i redreçant-se de la cadira quan van entrar en fila. -Estava pensant a demanar-li a Sakhisakh que intentés trucar-los.

- Partim més tard del que havia esperat,- va explicar la Leia. -Ho sento.

-No hi ha necessitat de disculpar-se,- els va assegurar en Karrde. -Els nens no estan amb vostès?

-Acaben de sortir aquest matí amb Chewie per visitar la seva família a Kashyyyk,- li va dir la Leia. -Amb tot el que ha estat passant últimament, vaig pensar que seria millor per a ells anar-hi.

-Entre la seva guàrdia noghri i un planeta ple de wookiees és difícil imaginar algun lloc més segur,- va convenir en Karrde. -Hola, Calrissian. Que bo veure't de nou.

-Sí,- va dir en Lando. -Encara que pots no pensar el mateix quan t'expliquem per què ets aquí.

L'expressió d’en Karrde no va canviar, però la Leia va poder sentir una encaixada en les seves emocions.

-De debò,- va dir fàcilment. -Ometem les formalitats, llavors. Seguin i expliquin-m’ho tot.

***

-Ho sento,- va dir el sistema de pantalla de l'altre costat del comunicador amb la seva embogidorament simpàtica veu mecànica. -La comunicació amb la residència que demana està restringida. No puc connectar sense un codi d'autorització apropiat.

-Digueu-li a la consellera Organa Solo que és una emergència,- va dir la Shada, posant en la seva veu el to oficial més intimidatori que va poder mentre mirava fixament per la finestra del cafè a l’Incom T-81 dels Solo, estacionat allà a la plataforma d’aterratge del tercer pis de la Torre BoscOr. -L'estic trucant amb autorització de l'Almirall Drayson d'Intel·ligència de la Nova República.

Al sistema de pantalla no va semblar importar-li.

-Ho sento, però no puc connectar sense un codi d'autorització apropiat,- va repetir.

Fent una ganyota, la Shada va apagar el comunicador. Aquest havia estat l'últim gambit verbal del seu repertori, i no havia fet res més que aconseguir el mateix rebuig. El mateix que cada vegada que ho va intentar abans, i estava començant a cansar-se molt.

Hi havia intentat el camí cortès i oficial primer: trucar a l'oficina de la consellera Organa solo al Palau Imperial i, quan les pantalles d’allà tampoc la van deixar comunicar-s’hi, va intentar entrar en el gegantí edifici governamental mateix. Però sense estatus o assumptes oficials o connexions en què recolzar-se, colpejava amb parets de transpariacer d'un metre de gruix a cada volta. Hi havia intentat trucar a la casa principal dels Solo fora del palau després, amb els mateixos resultats. I ara havia intentat trobar-los en el seu retir de les Muntanyes Manarai, de nou sense sort.

I amb cada menyspreu, la seva visió òbviament idealitzada de la Nova República s'anava esmicolant una miqueta més. Ella havia esperat que tinguessin més que oferir que la vida amb les Mistryl a la qual acabava de donar l'esquena. Començava a semblar cada vegada més que havia estat equivocada.

Però no hi havia res a fer ara més que continuar amb el que havia començat. Encara que no fos per cap altra raó més que el que ella no tenia cap altra part on anar.

Així que està bé. Hi havia intentat el camí cortès i no havia arribat a cap part. Ara intentaria el camí Mistryl.

El complex de botigues del segon pis de la Torre era bastant extens, i li va prendre no més de cinc minuts recol·lectar els tres articles que necessitava. Un minut després, armada amb una longitud de cinta blanca brocada, un datapad barat, i una ampolla de l’igualment barat però imponentment fort whisky dodbri, era al turboascensor dirigint-se cap amunt.

Seria un passeig curt, ho sabia, però ella ja tenia els detalls planejats en la seva ment i va començar a treballar sense desaprofitar moviments. Destapant el whisky, esquitxant lleugerament una mica de la potent barreja cap al coll del seu vestit llarg fins al turmell lleugerament arrugat i llavors va xarrupar una mica a la boca. Fent una ganyota de dolor davant la coïssor, es va fer uns glopeigs mentre tirava la resta de l'ampolla en les caixes de flors decoratives que vorejaven la part superior de la cabina. Va escopir el que li quedava a la boca de tornada a l'ampolla, contenta de lliurar-se d'això, llavors va tornar la seva atenció a la cinta. El pentinat tradicional de núvia de Coruscant era difícil de fer, però ella coneixia una variant que era ràpida i simple i se li semblava prou per enganyar qualsevol menys a un observador experimentat.

Per quan les portes es van obrir cap a la coberta d'observació al terrat de la Torre, estava a punt per a la seva actuació. Amb l'ampolla agafada en una mà i el datapad en l'altra, va sortir de la cabina i va llançar una casual i calculadament insegura mirada al voltant. No hi havia ningú visible entre les taules i cadires i arbustos decoratius abandonats. Però naturalment, el grup de guàrdies personals que envoltava la consellera Organa Solo rarament ho era. Agafant millor l'ampolla, va començar a caminar trontollant cap a la vora del sostre.

El guàrdia que sabia que havia d'estar allà no va fer la seva aparició per quan ella va arribar a la barana d'enreixat alta fins a la barbeta fixada sobre una base sòlida alta fins al genoll.

-Així que bo, Ravis,- va murmurar per a si mateixa en una veu tacada i descoratjada mentre deixava caure l'ampolla i el datapad a la teulada al costat de la barana. -No em vols, eh? Està bé. Puc sortir de la teva vida, si això és el que vols. Puc sortir del tot.

Es va interrompre amb un únic sanglot mal actuat. Ficant els dits als forats de la gelosia, es va estrènyer contra la barrera i va girar el cap al costat per treure el cap per sobre i sota a terra, amb els sentits alerta. Hi va haver un sol xiuxiueig de so des de darrere d'ella, i llavors res.

Així que necessitarien més abans que fessin algun moviment. Està bé; podia complaure'ls. Extraient els dits de la barana, sense deixar de sanglotar suaument a sota veu, va recuperar el datapad i el va posar en una cadira propera, sostenint-lo perquè fos clarament visible. Amb dits lleugerament barroers es va arrencar el tocat de noces del cabell, el besà teatralment, i el va posar davant del datapad. Es va prendre un altre moment per acomodar acuradament junts els dos articles, aleshores quadrant les espatlles, va respirar profund i va caminar de tornada a la vora de la teulada. Agafant la gelosia de nou, va grimpar cap a la base i va passar una cama per sobre de la barana.

O més aviat, va intentar fer-ho. Tot mentre girava la cama va sentir un altre xiuxiueig de so, i una mà de sobte li va agafar la faixa de la cintura, arrossegant-la cap enrere i forçant-la a baixar la cama per mantenir l'equilibri.

-No facis això,- va miolar suaument una ronca veu felina des de darrere d'ella.

-Deixa’m anar,- va gemegar la Shada, deixant-se anar de la gelosia amb la mà esquerra i palmetejant ineficaç el seu braç. –Deixa’m anar. No li importo, ell m'ho va dir. Ja no em vol. Deixa’m anar.

-Aquest no és el camí,- va dir el noghri, estirant-la suaument però de manera ferma. -Vine a dins i parlarem.

-Estic cansada de parlar,- va murmurar la Shada, mig girant-se per mirar-cap avall i assegurar-se que pogués olorar el whisky en el seu alè mentre llançava una ràpida mirada pel terrat. No hi havia ningú més visible. -Si us plau, ell em va dir que me n'anés,- va suplicar ella, agafant de nou la gelosia amb la mà esquerra i tirant cap amunt contra el seu agafador. -Si us plau.

-No,- va repetir el noghri, tirant-la cap enrere amb més força del que ella hauria pensat que una criatura tan petita podria tenir. Els seus dits es van esforçar contra l'estrebada.

I sense advertència es va deixar anar, girant-se a mig camí mentre queia directe cap a ell.

El noghri era ràpid, està bé. Per quan havia rodat prou per veure-ho ja s'havia mogut un pas al costat per apartar-se del seu camí. El seu braç lliure va pujar, a punt per agafar-la per les espatlles i aturar la seva caiguda

I mentre ella queia en aquest ferm agafador, la seva mà es va clavar dur al costat de la seva gola. Sense cap so, les seves cames van cedir sota d'ell i es van esfondrar junts cap al terrat.

Per uns segons va jeure allà, encara sanglotant èbriament, els seus ulls llançant al voltant del terrat a la recerca de senyals d'una ajuda. Però el noghri estava aparentment sol aquí.

El que no significava que no hagués informat abans d'afanyar-se a salvar la borratxa descoratjada inclinada a l'autodestrucció. Si ho havia fet, no tenia molt de temps. Si no ho havia fet, no tenia molt més.

Llevant-se el vestit que havia ocultat el seu vestit de salt de combat i mantenint un ull en la porta del turboascensor, es va posar a treballar.

 

***

En Karrde va donar voltes al got a la mà, els seus ulls en el fons de la seva beguda arremolinada cap als costats en resposta al moviment. -Estàs segur de tot això,- va dir.

-Estic segur,- va dir positivament Lando. -Vaig buscar en el que tenim dels vells arxius Imperials i vaig trobar cada enregistrament que tenien d’en Thrawn. No hi havia molt, però definitivament es veia i sonava com l'home que vaig veure.

-El que no vol dir que no pugui ser un truc-, va afegir en Han, llançant-li una mirada subreptícia a la Leia. Si l'actitud d’en Karrde era actuada, si ell estava secretament darrere d'aquest albirament d’en Thrawn fet pel Lando, llavors ella ja hauria d'haver pogut veure la prova d'això en la seva ment.

Excepte que la seva cara tenia la mateixa expressió austera que havia estat allà quan Lando va començar la seva història per primera vegada, i tot mentre la mirava, els seus ulls es van tornar als d'ell i ella va agitar microscòpicament el cap en resposta a la seva tàcita pregunta.

En Han havia pensat que estaven sent prou subtils. Aparentment no.

-Me n'adono que estic sota alguna sospita aquí,- va continuar en Karrde, encara estudiant el seu got. -I no només per part dels ishori i els seus aliats. He passat la prova?

En Han va mirar de nou la Leia a temps per veure el seu llavi tremolar.

-Ho sento,- va dir ella. -Si serveix d'alguna cosa, jo mateixa no tenia cap dubte.

-Gràcies.- En Karrde li va somriure lleugerament a Han i a Lando. -No avergonyiré a cap de vostès preguntant si compartien la confiança de la consellera.

-No m'agrada prendre res per segur,- li va dir en Han -No és com si mai haguessis jurat obediència a la Nova República o alguna cosa així.

En Karrde va inclinar el cap.

-Tens raó, naturalment. Les meves disculpes.

Va tornar la mirada a Lando.

-Està bé, llavors. Comencem amb la suposició que tots esperem que sigui certa: és a dir, que van ser víctimes d'un truc intel·ligent. Primera pregunta: com ho van fer?

-No hauria de ser tan difícil,- va dir en Han -Alguna cirurgia facial per fer que aquest tipus s'assemblés a Thrawn, llavors simplement s'agrega una mica de color de pell, cabell, i ulls.

-La cirurgia facial usualment deixa marques distintives,- va assenyalar Lando. -Jo sé què buscar, i no hi eren. A més, què hi ha sobre la veu?

-Què hi ha sobre la veu?- preguntar en Han -Les veus també es poden imitar, saps. Ho vam fer nosaltres mateixos una vegada amb C3PO, recordes?

-Si la veu era realment tan exacta, podria ser un droide replicant humà,- va suggerir en Karrde. -Com el que tenia el Príncep Xízor del Sol Negre.

Lando va agitar el cap.

-No era només la veu, Karrde. O la cara, o només allò que poguessis mirar. Era, no sé. Hi havia una presència allà, un poder i confiança ocults que no crec que cap droide pogués falsificar. Era ell. Havia de ser ell.

-Llavors podria ser un clon?- va persistir en Karrde, -en Thrawn podria fàcilment haver pres un o més d’un dels tancs de clonació de la Muntanya Tantiss abans que fos destruïda.

-Jo també m’he estat preguntant això,- va dir la Leia. -També podria explicar d'on vénen els clons que en Luke va sentir a Iphigin.

-Un clon d’en Thrawn seria prou perillós,- va convenir estretament Lando. -Però donem-li la volta un moment. No podria així de fàcilment haver estat un clon el que estava assegut al pont del Quimera a Bilbringi? Què tal si en Thrawn s'hagués anticipat a tot el que anava a passar, a tot, i va fer els arranjaments necessaris?

En Karrde va regirar la seva beguda una mica més en el seu got.

-Llavors per què es va retirar i va permetre que l'Imperi s'esfondrés quan el seu lideratge molt probablement podria haver-lo salvat?- va preguntar. –No. Si ell realment hagués estat viu, hauria d'haver estat incapacitat per la seva ferida i haver-se amagat en algun lloc per curar-se.

-Això s'assembla bastant al que ell ens va implicar a Miatamia i a mi,- va convenir Lando. -Va implicar que havia estat apartat recuperant-se.

-Tret que això només fos el que ell volia que tu pensessis,- li va advertir la Leia. -Potser en canvi ell només estava apartat-se fent alguna cosa més.

-En lloc de protegir l'Imperi?- va objectar en Han -Això no té sentit.

Abruptament en Karrde va recolzar el seu got a la taula baixa al costat de la cadira.

-Està bé, llavors,- va dir. -Assumim el pitjor cas: que aquest que van veure realment era en Thrawn, i que va tornar i vol sang. Per què fa la seva aparició ara de cop i volta? I per què només a tu i al Senador Miatamia en lloc de tot Coruscant?

-Probablement per crear exactament la situació en què estem ara,- va dir la Leia. -El nivell de tensió al Senat ha saltat directe al sostre, amb una tremenda quantitat d'animositat i sospita enfocada en els diamales. I, per extensió, en tots els d'aquest costat del problema de Caamas.

-Llançant una indirecta que Gàvrisom podria no voler resoldre la crisi només per avivar una mica més les coses-, va afegir Lando. -He sentit que alguns dels Senadors ja estan queixant-se que ell està arrossegant els seus cascos en tot aquest assumpte d'indemnitzacions per als caamasi.

En Han va fer una ganyota. La crisi financera dels bothans...

-Està fent tot el que pot,- li va dir a Lando.

-Potser,- va dir obscurament Lando. -Però se m'acut que hi ha moltes altres formes en què en Thrawn podria haver pertorbat al govern si això fos tot el que volia.

-Què més podria voler?- va preguntar en Karrde. -Segurament no seria tan ximple com per enfrontar-se a tota la Nova República. No amb només vuit sectors de recursos a la seva disposició.

-Potser ha trobat una nova super-arma que l'Emperador havia amagat en algun lloc,- va suggerir ominosament Lando. -Una altra Estrella de la Mort, una completa aquesta vegada, o potser un altre Triturador de Sols. O alguna cosa encara més perillosa.

En Karrde va agitar el cap.

-Improbable. Si hi hagués alguna cosa així allà fora, segurament ja hauríem sentit parlar d'ella.

-Hi ha un altre punt que necessitem fer aquí,- va dir la Leia. -Vas parlar sobre que ell s'enfrontés a tota la Nova República, però això és només si poguéssim unir tota la Nova República per enfrontar-lo. Amb el problema de Caamas dividint-nos tan fortament, i amb l'Imperi tan feble que la majoria de la gent ni tan sols ho considera una amenaça, això ja no és segur.

-Si alguna vegada ho va ser,- va dir agrament en Han -Mai hi va haver més que una petita fracció de la galàxia realment lluitant contra l'Imperi.

-I mai més que una petita fracció de l'Imperi lluitant contra nosaltres,- va assenyalar Lando, amb els ulls posats en Karrde. -Crec que no ens vam adonar llavors de quanta de la seva energia anava a impedir que totes aquestes petites vendettes i rivalitats planetàries els hi explotessin a la cara. Ara nosaltres estem en aquesta mateixa situació, i al meu entendre, simplement no tenim els recursos disponibles per enfrontar qualsevol cosa que en Thrawn hagi planejat.

-Això per descomptat depèn del que ell hagi planejat,- va dir en Karrde. Estava mirant acuradament a Lando, va notar en Han de sobte. Tan acuradament com Lando l’estava mirant a ell. -Així que quin suggereixes que sigui el proper moviment?

-El nostre pròxim moviment,- va dir Lando, allargant les paraules, -és treure aquest flamejant assumpte de Caamas fora del camí perquè puguem enfocar-nos solament en Thrawn. I això vol dir esbrinar exactament qui van ser els bothans culpables.

-Això podria ser un problema,- va dir en Karrde, amb veu estudiosament calmosa. -Fins on jo sé, als Imperials només els hi queden dos jocs complets d'arxius, un a la base Ubiqtorat a Yaga Minor, l'altre a l'actual capital Imperial a Bastió.

-Suposo que no saps per casualitat on està Bastió,- va dir la Leia.

-Em temo que no,- va dir en Karrde, mirant-la i llavors retornant-li la seva atenció a Lando. -El veritable nom de Bastió és un secret que els Imperials s’ho han arreglat per guardar-se’l molt bé.

-No estava parlant necessàriament sobre els Imperials,- va dir Lando. -Estava pensant que algú més podria tenir els arxius que estem buscant.

En Han li va parpellejar a Lando. De sobte la insistència de l'altre en unir-se'ls aquí aquesta nit per a la seva xerrada amb en Karrde estava assumint tota una nova dimensió.

-Vols dir que en Karrde?

-No tinc els arxius, Calrissian,- va dir en Karrde. -Si ho fes, ja els hauria ofert fa molt.

-Ja ho sé,- va dir Lando, amb veu d'importància. -Estava referint-me a una font completament diferent.

-Que probablement tampoc els té,- va dir fredament en Karrde.

L'expressió de Lando no va canviar.

-Però qui podria.

Per un parell de batecs del cor els dos homes van continuar mirant-se fixament entre si. En Han li va arrufar el nas a la Leia, va veure la seva mateixa perplexitat reflectida a la cara d'ella.

-Hi ha alguna cosa aquí que nosaltres hauríem de saber?- va preguntar acuradament.

-No,- va dir Lando. -O potser hauria de dir encara no.

-Leia, Calrissian i jo necessitem tenir una curta xerrada,- va dir en Karrde, posant-se abruptament dempeus. -Hi ha algun lloc on puguem tenir una mica de privadesa?

-Pots fer servir l'alcova dels nois,- va dir la Leia, apuntant a l'altre costat del vestíbul. -L'última porta a l'esquerra.

-Gràcies.- En Karrde li va fer senyals a Lando cap al vestíbul. -Després de tu, Calrissian.

***

La Shada havia agregat una àncora addicional a la seva línia de seguretat aproximadament a dos metres sobre ella, en la suposició que si i quan el noghri cridés reforços al terrat podrien simplement tallar la línia sense molestar-se a pujar primer per la formalitat de l'interrogatori. Ara, penjant en l'aire a cent metres des del terra, va deixar anar el seu ara il·luminat visor al voltant de la vora de la finestra fosca al seu costat i va espiar dins.

Era el dormitori d'un nen, el dormitori d'uns nens, es va corregir, veient el segon llit arraconat contra la paret llunyana. Actualment desocupat, i atès que cap dels tres nens Solo havia sortit de l’airspeeder seguint als seus pares, era raonable assumir que l’habitació es mantindria d'aquesta forma.

Retornant el visor a la butxaca del seu vestit de salt, va treure un dels seus tres estilets moleculars Zana M6W-9 i va estendre la seva invisiblement prima fulla. Com un sabre de llum, un estilet molecular podia tallar a través de gairebé tot. Al contrari d'un sabre de llum, però, el full de Zana era increïblement delicat. Una ràpida empenta contra un atacant gairebé sempre resultava en una fulla trencada, juntament amb un atacant mort naturalment, i fins i tot el treball de tall més acurat era igual de susceptible a acabar fent malbé l'eina.

Afortunadament, la tasca que l'enfrontava no seria tan gran com per forçar les possibilitats. Amb la majoria dels edificis a Coruscant hauria hagut de tallar tota una finestra per entrar, però els dissenyadors del BoscOr havien incorporat panells batents tradicionals alderaanians per permetre el lliure flux de l'aire. Tot el que havia de fer era maniobrar la fulla de l'estilet entre els panells i llescar el pestell, i estaria dins.

Després, per descomptat, trobar i desactivar qualsevol alarma que els noghri haguessin instal·lat.

Aquesta tasca va resultar ser més fàcil del que havia esperat. La finestra només tenia una sola alarma, calibrada per detectar airspeeders aproximant-se. Aparentment, no se'ls havia ocorregut als noghri que algú podria estar prou boig per despenjar-se del terrat de la forma en què ella ho havia fet. Encara que per descomptat, per ser justa, havien posat un guàrdia allà dalt.

Dos minuts més tard estava endins de la cambra fosca, tancant la finestra darrere d'ella i esforçant-se per escoltar. Hi havia els sorolls mecànics suaus usuals en qualsevol estatge modern, juntament amb els sons ofegats de la conversa que venien d'una altra part a l'apartament. Les paraules eren impossibles de desxifrar a través de la porta tancada, però podia sentir almenys quatre veus diferents.

Es va parar just al costat de la porta, arrufant les celles amb sobtada indecisió. Havia vist a Solo i Organa Solo i el seu droide arribar en el seu T-81, i havia albirat a Calrissian esperant-los; però qui era la quarta veu? Algun amic a l'atzar que havia passat per casualitat? Improbable. Un associat comercial d’en Calrissian? Potser, només que ell havia estat sol quan aguaitava en les ombres abans que els Solo arribessin.

Una cosa era segura: atès com de furtius que els tres s’havien estat comportant fora, aquesta era clarament una reunió que s'esforçaven molt per mantenir-la en secret. Una reunió en què dubtava que qualsevol d'ells apreciaria ser abordat per una total estranya.

Abruptament es va tensar. La conversa havia fet una pausa, i al seu lloc hi havia un nou so.

Passos. Dirigint-se en la seva direcció.

Va travessar la sala en quatre ràpids passos llargs, agenollant-se al costat del llit de la paret llunyana. Era un llit d'estil de nau espacial, amb compartiments d'emmagatzematge que ocupaven l'espai sota el matalàs. Però ella no havia planejat amagar-se sota de qualsevol forma. Agafant les manetes de l'emmagatzematge, va tirar.

Hi havia d'haver hagut moltes escombraries en aquests calaixos: fins i tot amb músculs entrenats de Mistryl darrere de l'estirada el llit es va moure just vint centímetres de la paret. Però seria suficient, i de totes maneres, amb els passos ja pausats fora de la seva porta, hauria de ser suficient. Aixecant-se de la seva posició agenollada, mig es va capbussar, mig rodar pel llit i silenciosament va lliscar de costat per la bretxa estreta.

Tot just ho havia fet. Tot mentre la seva espatlla i maluc es recolzaven contra el fred terra, la porta del dormitori es va obrir i dos jocs de passos van entrar dins. El panell de llum es va encendre, i la porta es va tancar de nou.

-Teníem un acord, Calrissian,- va dir una veu masculina no identificada. No identificada, encara que definitivament familiar. La Shada va buscar en la seva memòria

-Que jo no he trencat,- va dir Calrissian, la seva veu sonava una mica defensiva.

-Realment?- va preguntar fredament l'altra veu. -Pràcticament els hi has dit que hi ha un secret aquí. Creus que qualsevol d'ells necessita més que això per reunir les seves petites pales i començar a excavar?

-I llavors abruptament el record va encaixar. Era el cap contrabandista, Talon Karrde.

-Francament, Karrde, crec que tots dos tenen coses més importants de què preocupar-se ara mateix,- va dir asprament Calrissian. -I per ser honest, mai vaig entendre per què t'obsessiona tant mantenir aquesta cosa en secret en primer lloc. I què si Jorj Car'das va ser una vegada un competidor teu.

-Controla la teva veu,- va grunyir en Karrde. -No vull que els altres sentin aquest nom. I Car'das no era un competidor. Era una cosa completament diferent.

-Està bé,- va dir Calrissian. -El que sigui. El punt és que ja no podem donar-nos el luxe d'aquests jocs ximples. No amb...

-Jocs ximples?- el va interrompre en Karrde. -Calrissian, no tens cap idea de sobre què estàs parlant.

-Sé exactament de què estic parlant,- va replicar Calrissian. -Estic parlant sobre el geni que va estar així de prop de fer caure tota la Nova República fa deu anys. Qualsevol cosa que hagi planejat en Thrawn, ha d'estar comptant amb el problema de Caamas per mantenir-nos dividits.

La Shada va sentir el seu alè atrapat en la seva gola. Qualsevol cosa que hagi planejat en Thrawn? Però en Thrawn era mort.

O no?

-Gràcies per la revisió històrica,- va dir en Karrde. -Jo vaig ser-hi, si ho recordes. Però no actuem com si tota la Nova República estigués a la vora de la desesperació i el col·lapse, està bé?

-Estàs segur que no?- va contraposar Calrissian -Després de tot aquest temps, creus realment que en Thrawn s'hauria mostrat si no estigués llest per colpejar?

-Si és que ell pensa colpejar,- va discutir en Karrde. -Hi ha moltes altres coses que ell podria estar planejant a més d'un atac obert.

-Oh, això és tan reconfortant,- va grunyir Calrissian. -I encara més raó per resoldre el problema de Caamas tan ràpidament com sigui possible, si hi ha fins i tot mitja oportunitat que Car'das pugui ajudar, algú ha d'anar a veure’l.

-I estàs suggerint que jo hauria de ser aquest algú?

-Ets el que el coneix,- va assenyalar Calrissian.

-Això pot no ser un avantatge,- va dir en Karrde. -De fet, podria ser bastant l'oposat.

Hi va haver el suau so d'un sospir lleugerament exasperat.

-Mira, Karrde, no sé el que va passar entre tu i Car'das. El que sé és que ens estem enfrontant al Gran Almirall Thrawn aquí. I no només nosaltres, tu també estàs enfrontant-te. No oblidis que ell va dir específicament que vindria per tu.

-Amenaces buides,- va murmurar en Karrde.

-No recordo que en Thrawn mai confiés en amenaces buides l'última vegada,- va dir Calrissian. -Tot el que va dir estava recolzat amb acció. Però ja que has portat el tema d'amenaces buides, de què estàs tan espantat, de qualsevol manera?

Hi va haver el so de passos que s'acostaven a la finestra.

-Mai vas conèixer a Car'das, Lando,- va dir en Karrde en veu baixa. -Si ho haguessis fet, ho entendries. De la seva pròpia manera era fins i tot més cruel que en Jabba el Hutt.

-No obstant això ens vas demanar a la Mara i a mi que anéssim a buscar-lo.

-No et vaig demanar que fessis res en absolut,- va dir en Karrde. -Si te’n recordes, vaig intentar fer-te vendre’m aquest senyal de trucada immediatament.

-També vas intentar dir-me que era només alguna curiositat inútil dels dies pre-Guerres Clòniques,- li va recordar secament Calrissian. -Sabies perfectament bé que jo no cauria en una història així. Tanmateix, aquest no és el punt. El vam rastrejar, i vam tornar bé.

-Només ho vau rastrejar fins a un sistema probable,- va dir en Karrde. -Estàs demanant-me que em fiqui caminant en qualsevol fortalesa que s'hagi preparat allà i m’enfronti cara-a-cara.

-Si en Thrawn no és detingut, ell serà el que eventualment vagi a colpejar a la casa de retir d’en Car'das,- va dir Calrissian. -Si en Car'das té una mica de cervell, t'agrairà l'advertència.

-En Car'das mai li va agrair res a ningú en la seva vida,- va dir bruscament en Karrde. -I molt probablement tampoc s'ha retirat. Estarà maquinant o planejant alguna cosa, aquesta és la naturalesa d'aquest home. I no voldrà ser trobat. Particularment no per mi.

En Calrissian va xiuxiuejar entre dents.

-Bé,- va dir entre dents. -Si vols anar a enterrar-te en un forat i esperar que en Thrawn vingui a desenterrar-te, fes-ho. Dóna'm una còpia de la ruta de la Mara al sistema Exocron i jo mateix aniré a trobar-lo.

-No siguis absurd,- va dir en Karrde. -Tu i la Dama Afortunada no durarien ni dos dies sols a l’Outback de Kathol.

-Qui diu que aniré sol?- va contraposar Calrissian. -Vaig pensar a convidar al General Bel Iblis i al Pelegrí.

-Això seria absolutament el pitjor que podries fer,- va dir en Karrde, amb una mica d'exasperació començant a tenyir el seu to. -Porta una nau de guerra capital al sistema Exocron i en Car'das o s'amagarà completament o la volarà del cel. No el coneixes com jo.

-No,- va convenir en Calrissian en veu baixa. -No el conec.

Hi va haver un llarg silenci. Un llarg silenci d'espera.

-Mai hauries d'haver deixat els teus orígens d’estafador i manipulador, Calrissian,- va dir en Karrde per fi. -Ets massa bo en això. Està bé. Aniré.

-Gràcies,- va dir Calrissian. -No te’n penediràs d'això.

-No facis promeses que no puguis complir,- va advertir en Karrde, el seu tranquil humor usual va tornar a la seva veu. -Suposo que hem d'anar a donar-li la notícia als altres.

La porta es va obrir i els panells de llum es van apagar, i quan la cambra va quedar fosca de nou, la Shada va sortir amb esforç del seu amagatall. Rodant de tornada pel llit i als seus peus, va creuar la sala i va lliscar fora just abans que la porta es tanqués de nou.

Els dos homes, Calrissian endavant, estaven dirigint-se pel vestíbul cap a la vora del que semblava un cercle de conversa d'estil alderaanià, els dos completament inadvertits de la seva presència darrere d'ells. Seguint-los, es va quedar un pas silenciós darrere d’en Karrde.

***

-Està bé, em rendeixo,- va dir en Han, amb aspecte confós a la cara. -De què es tracta tot això?

La Leia va agitar el cap.

-No sé,- va admetre ella, repetint-se en la seva ment l'últim intercanvi entre Lando i Karrde mentre mirava fixament al vestíbul per on els dos d'ells havien desaparegut cap al dormitori dels nois. -Algun tipus de secret sobre el qual no volen que nosaltres sapiguem.

-Sí, em vaig adonar d'això,- va dir en Han -El que vaig voler dir és quin és el secret?

La Leia li va llançar una de les del seu vast repertori de mirades pacients, un inventari creat per una vida de servei diplomàtic i convertit en un fi art per deu anys de manejar a tres bulliciosos nens.

-Saps que no puc simplement entrar i treure coses de les seves ments,- li va recordar ella. -Això ni tan sols és ètic amb enemics, molt menys amb amics.

-Vostès els Jedi a vegades no són divertits,- va dir en Han, el seu to era de broma, però ella podia veure pels seus ulls i humor que encara estava intranquil sobre la situació.

-No estem en el negoci de divertir-nos,- va assenyalar ella.

-No podries només com, oh, estirar i captar una percepció sobre el que estan parlant allà?

La Leia va somriure irònicament.

-Desitjaria que no fessis això,- el va amonestar ella.

Ell va posar una de les del seu propi repertori de mirades innocents.

-Fer què?

-Suggerir-me que faci una cosa que no és ètic just quan estic intentant animar-me a mi mateixa que no li faria mal a ningú,- li va dir. -És molt desconcertant.

-Especialment venint d'un tipus que se suposa que no té ni de prop una consciència tan bona com la teva?- va suggerir ell suaument.

La Leia va fer rodar els ulls.

-Et juro, Han, que crec que pots llegir-me la ment millor sense sentits Jedi que el que jo puc llegir la teva amb ells.

Ell va agitar una mà.

-Secret professional. Una de les coses que aprens com a pocavergonya.

-Per descomptat,- va dir la Leia, mirant de nou en la direcció del vestíbul. -Em pregunto què tan poc ètic seria enviar a C3PO per prendre apunts per ells...

-Lady Vader,- va interrompre una veu ronca.

La Leia va saltar, com de costum, no havia sentit o intuït l'acostament del noghri. -Què passa, Gharakh?

-Potser problemes,- va grunyir en Gharakh. -El sentinella del terrat no està responent al seu comunicador.

Pel cua d'ull, la Leia va veure que en Han rodava lleugerament a la seva cadira per alliberar el seu blàster de la seva funda.

-Has enviat a un equip a investigar?

-Estan de camí,- va dir el noghri. -Però fins que sapiguem que no és res, hem d'assumir que un intrús està intentant forçar l'entrada. On són els altres?

-Pel vestíbul,- va dir la Leia. Tot mentre apuntava, va sentir el subtil canvi en la pressió de l'aire quan la porta del distant dormitori es va obrir. -Aquí venen -, va afegir ella quan el so de passos aproximant-se ho va confirmar.

-Els hi demanaria que de moment es quedin en aquesta sala,- va dir en Gharakh. Mentre parlava, Lando apareixia a la volta de la cantonada, seguit per en Karrde

-Si hi ha un intrús, necessitarem buscar-lo.

-Seguit per una dona alta i prima vestida en un vestit de salt de combat gris fosc.

-No és molestin,- va dir la dona en veu baixa. -Aquí estic.

Següent