CAPÍTOL 8
-Sí, està bé,- va
dir l'home d'aspecte greixós a la pantalla del comunicador, amb ulls estrets
per la sospita. –Intentem-ho de nou.
-Ja t'ho he dit dues
vegades,- va dir en Luke, posant una mica de cansament malhumorat en la seva
veu i la seva expressió. -No canviarà simplement perquè creguis que ho hauria
de fer.
-Llavors digues-m'ho
de nou. El teu nom és?
-Mensio,- va dir
cansadament en Luke, mirant pel finestral als centenars d'asteroides que
passaven surant i preguntant-se a quin en particular estava amagat aquest
sentinella. -Treballo per al Wesselman, i tinc un embarcament per entregar-los-hi.
Quina part d'això no entens?
-Comencem amb la
part sobre tu i en Wesselman,- va grunyir l'home. -Ell mai va esmentar a ningú
anomenat Mensio abans.
-Faré que els hi
enviï una llista completa de la tripulació quan torni,- va dir sarcàsticament
en Luke.
-Cuida la teva
boca,- va exclamar l'altre. Per un llarg moment va mirar fixament a la cara
d’en Luke. En Luke li va tornar la mirada, intentant fer veure ser tan avorrit
i indiferent com fos possible. Considerant-ho tot, la cara d’en Luke Skywalker
havia de ser una de les més recognoscibles de la galàxia. Però amb el cabell i
la pell enfosquits, una barba artificial, les vores exteriors dels seus ulls
ametllats a l'estil gorezh, i un parell de cicatrius solcant-li una galta,
havia de poder passar sense ser reconegut.
-Una altra cosa és
que en Pinchers usualment faci aquest viatge,- va dir per fi el sentinella.
-Com és que no és aquí?
-Està malalt
d'alguna cosa i no pot volar,- va dir en Luke. El que era veritat, més o menys.
Pinchers hauria de seguir dormint al pacífic oblit de tornada a Wistril sota la
influència del tràngol curatiu Jedi en què en Luke l’havia induït.
Els seus associats
no estarien contents amb el contrabandista per deixar que en Luke li caigués a
sobre així. D'altra banda, quan sortís del tràngol anava a estar més saludable
del que havia estat en anys.
-Mira, no tinc tota
la setmana per quedar-me aquí fora ajuntant pols amb tu,- va continuar en Luke.
-Vas a deixar-me entrar, o torno cap al Wesselman i li deixo cobrar-vos una doble
tarifa de lliurament? No m'importa, a mi em paguen de qualsevol manera.
El sentinella va
grunyir alguna cosa inintel·ligible.
-Està bé, mantingues
el teu blàster enfundat. Què tens?
-Una mica de tot,-
va dir en Luke. -Algunes mines d'elevació Norsam DRX55, uns mòduls de
supervivència d'emergència Praxon, alguns vestits armats energitzats GTU. Més
una o dues sorpresetes.
-Sí? El capità odia
les sorpreses.
-Li encantaran
aquestes,- va prometre en Luke. -La sorpresa número u és un joc de milloradors
d’hiperimpulsor. La sorpresa número dos és un droide de bretxa de seguretat
SB-20.- Va arronsar les espatlles. -Per descomptat, que si no els vol, jo
estaré feliç de treure'ls-ho de sobre.
-Sí, aposto a què
sí.- Va esbufegar el sentinella. -Bé, està bé, passa. Coneixes la ruta
d'entrada, o he de dibuixar-te un mapa?
-La conec,- va dir
en Luke, creuant mentalment els dits. Hi havia suposadament només dos camins
segurs a través del laberint d'asteroides fins aquesta base en particular dels
Pirates Cavrilhu: un dels quals era segur per al viatge d'anada, l'altre per al
de tornada. Hi havia tret visuals de les rutes de la ment d'en Pinchers mentre
el preparava per al tràngol curatiu, i se sentiria bastant confiat de remuntar
el camí en la seva ala-X.
Fer el mateix en un
pesat remolcador de càrrega thalassià Y60 era una cosa completament diferent.
Sobretot quan l’Y60 ja no tenia cap unitat de motors sublumínics darrere del
seu grup central de boques de propulsió.
-Segur,- va somriure
el sentinella amb menyspreu. -Intenta no colpejar res gran.
La pantalla es va
posar en blanc. En Luke la va apagar del seu costat, llavors va teclejar a
l'intercomunicador provisional que havia aparellat a l'àrea buidada on les
unitats de propulsió central havien estat alguna vegada.
-Estem de camí,- va
anunciar. -Estàs bé allà?
Hi va haver un
refilet de reconeixement de l’R2, juntament amb un trinat que sonava
distintament nerviós.
-No et preocupis,
anem a passar bé,- el va tranquil·litzar en Luke. -Tu només assegura't que la
nau estigui a punt per volar.
El droide va trinar
de nou, i per un moment en Luke va recordar el truc del vel encobridor que ell
i Intel·ligència de la Nova República havien ideat per a la seva penetració en
el món de Poderis controlat pels Imperials durant la campanya d’en Thrawn. Allà
també, havia tingut al l’R2 i a la seva ala-X amagats a bord d'una nau més gran
per a una sortida ràpida.
Però aquesta on
estaven volant ara, era el vaixell de càrrega d'un contrabandista, no un
vehicle que estava dissenyat per trencar-se. Anava a ser una qüestió
completament diferent alliberar l'ala-X si necessitaven sortir d'aquí amb
pressa.
Bé, creuaria aquesta
duna quan hi arribés. Mentrestant, seria preferible si impedia que haguessin de
fer aquesta sortida ràpida en absolut. I el primer pas per això era convèncer
els sentinelles dels pirates que ell era realment un legítim membre de la seva
xarxa de subministraments.
Descansant les mans
en els controls del vaixell de càrrega, va passar pels seus exercicis
tranquil·litzants Jedi.
-Que la Força
m'acompanyi,- va murmurar, i es va posar de camí.
No era tan dolent
com havia esperat. Amb la típica subtilesa dels contrabandistes, Pinchers havia
modificat els motors i superfícies de control de l’Y60 per fer al vaixell de
càrrega més ràpid i més maniobrable que el que la seva aparença desmanegada
hauria denotat, i fins i tot faltant-li la secció de motor central sobrava més
que suficient energia per fer la feina. La nau va girar fàcilment les corbes
tancades i ziga-zagues requerides per deixar-lo fora d'abast del sistema de
defensa dels pirates, i el problema més mundà de no ensopegar amb cap dels
asteroides que passaven rodant.
Tot el viatge va
recordar al Luke una de les històries de guerra de la Leia, la de la
vertiginosa fugida del Falcó a través
del camp d'asteroides després de l'evacuació dels Rebels a Hoth. Però per
descomptat, ell no estava volant a tota velocitat a través de la pila de roques
flotants com havien fet ells, amb caces TIE i Destructors Estel·lars Imperials
respirant-li al clatell.
En el seu camí de
sortida, per descomptat, les coses podrien ser diferents.
Va arribar al centre
del laberint per trobar-se aproximant-se a un gran però d'altra banda
indistingible asteroide. Segons la magra informació d'Intel·ligència de la Nova
República i suplementada amb els retalls que havia tret de la ment d’en
Pinchers, la base dels pirates consistia d'una sèrie de túnels i cambres
originalment trepats a la roca per alguna emprenedora, encara que infructuosa,
operació de mineria pre-Guerres Clòniques. Les badies d'aterratge estaven
camuflades com valls a la superfície desigual, i quan en Luke es va aproximar a
l'asteroide un anell de llums es va encendre davant d’ell entre dues crestes de
vores esmolades per indicar el seu lloc designat d'aterratge. Lliscant el
vaixell de càrrega per l'obertura, va sentir una breu sacsejada quan va
travessar una barrera atmosfèrica, i amb el xoc de múltiples potes d'aterratge
ja era a baix.
Un sol home estava
esperant-lo al final de la rampa de desembarcament.
-Ets Mensio?- li va
demanar asprament, donant-li a la cara emmascarada d’en Luke un ràpid examen.
La seva mà, va notar en Luke, descansava amb una manca total de subtilesa a la
culata del seu blàster enfundat.
-Esperaves a algú
més?- va contraposar en Luke, descansant la seva mà en el seu propi blàster en
resposta i fent una mirada al voltant de la badia d'aterratge. La sala sota el
sostre de l'escut-atmosfèric era més o menys rodona, toscament tallada a la
roca de l'asteroide, amb mitja dotzena de portes de pressió espaiades més o
menys uniformement al voltant del perímetre. Auster fins a l'extrem.
-Sí, sóc Mensio.
Quin bonic lloc que tenen aquí.
-Ens agrada,- va dir
l'home. -Acabem de parlar amb Wesselman.
-De debò,- va dir en
Luke, encara mirant al voltant. Se suposava que l'agent d'Intel·ligència de la
Nova República a Amorris havia apartat a Wesselman incomunicant-lo pels propers
dies. Si hi havia fallat, o si el proveïdor hagués escapat d'alguna manera,
-espero que li hagis saludat de part meva.
-Sí, ho vam fer,- va
dir obscurament el pirata. -Diu que mai va sentir parlar de tu.
-Realment,- va dir
casualment en Luke, estirant-se amb la Força cap a l'altre. Hi havia un nivell
de sospita en la ment del pirata, però cap indici de la certesa que indicaria
que semblant conversa realment hagués tingut lloc. Això havia de ser una
fanfarronada.
O més aviat, una
prova.
-Que estrany, que
parlin amb ell i tot això,- va continuar en Luke, acabant la seva inspecció i
enfocant la seva mirada en el pirata. -Wesselman em va dir que anava a estar
fora de contacte durant els pròxims dies.- Va sondejar la ment de l'altre una
mica més profundament -Dirigint-se al sector Morshdine, crec. Alguna cosa sobre
recollir una càrrega de gas Tibanna no registrat per a vostès?
El pirata li va fer
un somriure mig burleta, i quan ho va fer les seves sospites es van esvair.
-Sí, allà és on va,
està bé,- va concedir. -No obstant això encara no ha arribat allà. Encara estem
intentant contactar-lo.
En Luke va arronsar
les espatlles, desitjant saber com se suposava que havia estat l'itinerari
exacte d’en Wesselman. Si el proveïdor s'endarreria massa en el seu programa,
probablement les sospites dels pirates començarien a pujar de nou. Encara que
era massa tard per fer alguna cosa ara.
-Està bé, quan ho
facin, saludin-lo de la meva part,- va dir. -Llavors. Puc passar?
El pirata va
somriure burleta de nou i va alçar la mà esquerra. Quatre de les sis portes de
pressió es van obrir i quatre brètols d'aspecte busca-raons van sortir a la
badia d'aterratge. Enfundant els blàsters de les mans, es van dirigir cap al
vaixell de càrrega d’en Luke.
-Sí, pots passar,-
va dir. -Tens alguna mena de pany estrafolari o trampes caça-babaus al teu
celler sobre les que haguem de saber?
-No, tot net,- va
dir en Luke. -Serveixin-se vostès mateixos. Tenen alguna cosa de menjar per
aquí? Aquestes racions de bord es posen pitjors cada dia.
-Segur,- va dir el
pirata, apuntant a una de les dues portes que no havia tingut un guàrdia
esperant darrere. -L'àrea d'entrepans és per allà. No beguis fins a deixar-la
seca, t'haurem descarregat en un parell d'hores, i no vull que intentis la ruta
de sortida mig-borratxo. Es faria molt desordre, i jo seria qui ho hauria de
netejar.
La porta indicada
portava a una cambra d'aproximadament deu metres de llarg i quatre d'ample, amb
un parell de taules equipades amb bancs disposats al centre. Al llarg de la
paret dreta hi havia diverses estacions de música i vinya; al llarg del costat
oposat hi havia un taulell a l'altura de la cintura amb un brillant droide de
servei SE-5 que esperava darrere d'ell.
-Bon dia, estimat
senyor,- va dir alegrement el droide quan en Luke va entrar a la cambra. -Puc
ajudar-lo?
-Tens d'aquestes
costelletes de karkan amb especials tomo?- va preguntar en Luke, mirant al voltant.
No hi havia cap sortida que pogués veure que podria portar des d'aquesta sala a
la resta del complex. No era sorprenent, en realitat, considerant la classe de
visitants que proveïa aquesta àrea d'entrepans.
-Sí, estimat senyor,
certament en tinc,- li va assegurar el droide, arrossegant uns passos i traient
un paquet de sota el taulell. -Només prendrà uns moments preparar-les-hi.
En Luke va grunyir.
-Està bé.
Li va prendre poc
menys de quatre minuts, de fet, al droide escalfar el costellam i col·locar-lo
artísticament en un plat. En Luke es va passar el temps vagabundejant per la
cambra, ostensiblement mirant les estacions de vinya, però realment buscant
càmeres espia ocultes.
Ja n’havia descobert
tres per quan el seu menjar va estar llest. Fins i tot en una sala completament
aïllada, els pirates Cavrilhu no s'arriscaven ni una mica.
-Puc proporcionar-li
alguna cosa de beure?- va preguntar el droide quan li va lliurar al Luke el
plat.
-No et molestis,- va
dir en Luke. -Tinc millors begudes a la meva nau.
-Ah,- va dir el
droide. -Necessitarà vostè un joc d'estris?
En Luke li va fer
una mirada de menyspreu.
-Per unes
costelletes especiades? Has d'estar fent broma.
-Oh,- va murmurar el
droide, veient-se una mica confós.
-Bé... gaudiu-ne,
estimat senyor.
En Luke es va girar,
reprimint el reflex fora-de-personatge d’agrair-li-ho. Arrencant una de les
costelletes del final del costellam, la va anar mastegant mentre s'encaminava
de tornada fora a la badia d'aterratge.
Els pirates no
havien estat ociosos en la seva absència. Havien baixat l'ampla rampa de
càrrega de l’Y60 i estaven començant a treure les grans caixes de transport en
carretes repulsores flotants.
-Espero que vagin
amb compte a les cantonades amb aquestes coses,- va advertir en Luke a un
d'ells, assenyalant cap a la carreta flotant amb la seva costelleta. -No vull
que els meus anells de contenció s’abonyeguin.
-Fica’t la llengua a
dins, - va grunyir l'altre, agitant el cap per tirar-se una trena curta darrere
d'una espatlla. -Res va a abonyegar-lo. Excepte potser la teva pell si ens
dónes una mica d'estàtica.
-Si, tu i qui
més?-va respondre al foc en Luke, sobrepassant-lo i pujant la rampa. -No
t'importa si ho faig per mi mateix.
-Per tal que no et
fiquis pel mig.
Hi havia dos pirates
al celler, un acabava de posar la seva caixa al seu lloc sobre la seva carreta
flotant, l'altre ja s'encaminava per la rampa amb la seva càrrega. En Luke va
creuar a la mampara lateral, estirant-se amb la Força mentre aparentava
examinar de prop si hi havia algun dany en els anells de contenció. A la
distància propera, en algun lloc baixant per un dels corredors de l'asteroide,
podia sentir a dos més dels pirates que tornaven per la seva pròxima càrrega.
Va estimar el temps, si. Hauria de poder fer-ho.
L'últim dels dos pirates
estava ara gairebé a la rampa. Grunyint amb aparent satisfacció sobre la
seguretat del seu equip, en Luke va canviar de direcció, creuant el celler cap
a la porta d'accés que portava a la secció de cabines del vaixell de càrrega.
El pirata va maniobrar la seva carreta rampa avall i va girar al costat de la
nau.
I pels propers
potser deu segons, en Luke estava sol.
No hi havia temps
per perdre, però ell i l’R2 havien tingut temps suficient per practicar en el
vol cap aquí i havien convertit el simulacre en una ciència. Tot xiulant
suaument, en Luke va caminar fins a la caixa que els dos havien preparat, al
mateix temps aixecant amb la Força el seu plat de costelletes i enviant-lo
surant pel celler. L’R2 havia sentit el senyal xiulat, obrint la porta d'accés
quan el menjar se li va acostar. En Luke es va prendre un altre moment per
ficar el plat tan endins en la secció de cabines com podia, llavors el va
baixar a la coberta i va obrir el panell lateral a la caixa al seu costat.
Endins, ben embalat
per protegir-lo contra cops accidentals, estava l'estrafolari droide de bretxa
de seguretat SB-20 d’en Wesselman. No anava a servir de molt als pirates ara,
no amb la majoria del seu interior buidat, però la carcassa que quedava seria
un amagatall ideal per a una infiltració silenciosa a la seva base.
Encongint-se, en Luke es va estrènyer a l'espai estret i va tirar de la barra
lateral de la caixa tancant-la de nou.
Just a temps. Sota
ell, la coberta va vibrar lleugerament mentre els pirates que tornaven pujaven la
rampa. En Luke es va estirar amb la Força, sentint quan ho va fer la seva
sobtada sospita. Va usar les seves tècniques d'agudització sensorial.
-Control, aquí
Grinner,- un murmuri va arribar a les oïdes d’en Luke, tan clar com si el
pirata hagués estat aturat al seu costat. -Veus al nostre contrabandista en
algun lloc?
-L'última vegada que
el vaig veure, es dirigia al celler,- la feble veu del pirata amb el que en
Luke havia parlat més d'hora va respondre. -Va dir que estava preocupat pels
seus anells de contenció.
-Sí, allà estava
quan vam sortir,- va convenir una altra veu.
-Està bé,- va dir en
Grinner. -Així que on és ara?
-Probablement
endins,- va dir la segona veu. -S'encaminava en aquesta direcció quan Fulkes i
jo anàvem sortint, engolint-se un plat de costelletes.
-Probablement
buscant alguna cosa amb la que empassar-se l'espècia tomo,- va agregar una nova veu. -Li va dir al droide de servei que
tenia alguna bona beguda a bord.
-Potser,- va grunyir
en Grinner, la paraula gairebé coberta pel suau xiuxiueig del metall contra
xapa mentre desenfundava el seu blàster. -O potser està intentant alguna cosa
valenta, com amagar-se en una d'aquestes caixes. Vols baixar un equip de
rastreig aquí, Control?
-Tranquil, Grinner,-
la veu poc familiar li va aconsellar. –Deixa’m fer una revisió primer.
Per un moment llarg
el celler va estar en silenci. Sense deixar de sostenir-se amb la Força al
costat de la caixa, en Luke va obrir la solapa de la túnica i va agafar el seu
sabre de llum. Si no s'empassaven això, hauria d'ocupar-se d'ells.
-Poden relaxar-se
tots,- va dir la veu de Control. -S'ha anat endins, d'acord. El plat que va
agafar de la sala d'entrepans està aproximadament cinc metres endins d'aquesta
porta davant teu. No hi ha cap forma en què pogués haver-lo deixat allà i
tornar fora al celler en els...deixeu-me veure, en els nou segons que va estar
fora de vista.
Hi va haver un feble
esbufec i el so del blàster d’en Grinner sent
enfundat de nou.
-Sí, està bé,- va
dir. -Només que hi ha alguna cosa sobre aquest tipus que no m'agrada.
En Luke va treure la
mà del sabre de llum, exhalant a poc a poc en un silenciós sospir
d'alleujament. La seva idea original, quan primer havia demanat prestada
aquesta nau, havia estat simplement portar tant menjar com pogués ficar a la
caixa amb ell. Però aquest pla els hi havia semblat malament, d'alguna manera,
i ell i l’R2 havien ideat aquesta variant en canvi. Estava ara molt satisfet
que ho haguessin fet.
-Llavors
descarrega'l i treu-lo d'aquí,- va dir Control. -Veus algun signe d'aquest
droide SB-20 que va dir que va portar? Vull que aquest sigui el pròxim.
-Uh... no. L'única
caixa de droide que veig és d'una unitat R2.
-És aquesta,- va dir
Control. -Un SB-20 és una carcassa d’R2 amb equip i programació d'espionatge
ficat dins.
La caixa d’en Luke
va trontollar quan el pirata va posar la seva carreta flotant a sota.
-Mai vaig sentir
parlar d'això.
-No fan exactament
publicitat en els dipòsits de droides,- va dir Control àcidament. -El capità li
ha estat demanant-ne un a Wesselman durant anys.
En Grinner va
grunyir.
-I aquest es
presenta aquí avui per casualitat, huh? Convenient.
-Deixa-ho córrer,
Grinner,- va dir l'altre pirata al celler.
-Està bé, tinc
l'androide. On el vols?
-A la botiga
d'electrònica,- va dir Control. -El capità vol que Pap i K'Cink el revisin.
-Correcte.
Un moment més tard
estaven de camí, baixant per la rampa i pel terra de la badia d'aterratge. En
Luke es va agafar de la carcassa del droide, escoltant els sons al seu voltant
i intentant ignorar la violenta tremolor que era realment només els petits xocs
i vibracions de la carreta flotant. Hi havia assumit que seria portat al lloc
d'emmagatzematge on deixaven la resta de la càrrega, el que presumiblement li
hauria donat una certa quantitat de privacitat per fer la seva sortida de la
caixa. D'altra banda, la botiga d'electrònica estava probablement més a prop de
les àrees de comandament de la base que eren la seva meta final. Al final de
comptes, un intercanvi just.
Van travessar una de
les portes de pressió, i per uns minuts els únics sons van ser el brunzit dels
repulsors de la carreta flotant i els passos i respiració rasposa del pirata.
Llavors, gradualment, van començar a filtrar-se més sons: altres veus i passos,
majoritàriament distants però ocasionalment passant a prop. En Luke es va
estirar amb la Força, sentint una varietat de ments humanes i alienígenes en el
veïnatge. Hi va haver un estrany canvi d'eco quan aparentment van sortir del
corredor i van entrar a una cambra més gran, un altre canvi, aquest cop en
revers, va marcar on van deixar la sala i van passar de nou a un corredor. La
carreta flotant va donar la volta en una cantonada, i una altra, entrant en un
altre espai obert ple de la remor esmussada de veus emmudides.
-Lanius?- va dir la
veu de Control.
-Sí, t'escolto,- va
dir el pirata que empenyia la carreta flotant d’en Luke.
-Canvi de plans, en
Pap té alguna cosa desarmada a la botiga i no té lloc per al teu droide. Vés a
deixar-lo al dipòsit del Nivell Quatre.
-Sí, d'acord.- La
carreta flotant va baixar la velocitat i va canviar de direcció. -És massa
demanar-los que es decideixin?
-Molt graciós,- va
grunyir Control. -Només apura't, està bé?
-M'estic apurant,
m'estic esgotant,- va rondinar a sota veu en Lanius.
La carreta va
seguir, però tot i que va canviar de corredors de nou, en Luke va començar a
sentir una estranya sensació formiguejant-lo al fons de la ment. En alguna
part, d'alguna manera, de sobte alguna cosa havia sortit malament.
Es va estirar de nou
amb la Força, intentant rastrejar l'origen de la sensació. Endavant, una porta
es va obrir i la carreta va entrar a una cambra gran de nou. Semblava estar
portant molt de temps travessar-la...
I llavors,
abruptament, la carreta es va aturar.
-Quin dia– va
protestar el pirata.
-Aparta't del camí,
Lanius,- va retrunyir la veu de Control per un altaveu. -Tens un passatger.
El pirata es va
empassar una maledicció, i hi va haver un rumor de peus mentre s'allunyava de
la carreta repulsora.
-Està bé, qualsevol
qui siguis,- va continuar Control. -Sabem que hi ets, tenim un escaneig clar
del corredor de seguretat. Apa, surt d'aquí.
En Luke va fer una
ganyota. Així que això havia estat aquest formigueig: una premonició de
l'embolic en què estava ara. Una llàstima que no li hagués prestat més atenció,
encara que a primera vista no veia què podria haver fet per canviar alguna cosa
en aquest punt.
I no obstant això,
reprotxar-se errors de judici no l’ajudaria en res. Traient el comunicador, el
va encendre.
-R2?-va xiuxiuejar.
No hi va haver cap
resposta, només un silenciós esclat d'estàtica.
-Oh, i també hem
bloquejat les teves transmissions-, va afegir Control. -Em temo que l'únic amb
el que seràs capaç de parlar és amb mi.
Així que en Luke
estava sol. Empenyent el seu sabre de llum una mica més profund en el seu
amagatall, va tancar la solapa de la túnica fluixament sobre ell.
-Està bé,- va
cridar. -No disparin, sortiré.
Va deixar de
sostenir amb la Força el panell lateral i el va deixar obrir-se. Hi havia tres
pirates a la vista, aturats molt enrere de la caixa, els seus blàsters
apuntant-lo. A cinc, els podia sentir, escampats al voltant de la caixa fora
del seu camp visual.
Uns altres cinc, més
un defel aguaitant en algun lloc de les ombres com a suport. Un cop més, no
estaven arriscant en res.
-Bé, bé,- va dir la
veu de Control quan en Luke va lliscar fora del droide esbudellat i es va posar
dempeus. -Has donat una volta equivocada, no, Mensio?
-No, crec que va ser
en Lanius qui va donar la volta equivocada,- va dir en Luke, mantenint les mans
lluny del seu blàster mentre mirava al seu voltant. Estaven en una sala gran,
de sostre alt, amb caixes apilades alineades en dues de les parets. La seva
caixa havia estat deixada en una cantonada d'una altra manera desocupada lluny
de la resta de la mercaderia; dels vuit pirates estaven formats en un groller
semicercle al voltant d'ell. No va veure el defel, però probablement estava en
algun lloc entre ell i l'única porta, travessant la sala darrere de l'anell de
blàsters.
-Vaig venir a veure
al seu capità, no al seu inventari.
Un dels pirates que
enfrontaven en Luke va grunyir cosa inintel·ligible.
-Crec que hauries de
saber que a Hensing aquí realment no li agraden les bromes sarcàstiques,- va
dir Control.
-Realment,- va dir
en Luke, donant una altra mirada casual cap a l'àrea de la porta. L'interruptor
del panell de llum estava just al costat del panell: una simple placa de
pressió que podria activar amb la Força. Perfecte. -Sento sentir això.
-Podries sentir-ho
molt més,- li va advertir Control. -Ell té la teoria que les bromes es tornen
menys sarcàstiques quan t'han arrencat d'un tret una o dues mans.
En Luke va somriure
severament, doblant els dits de la mà dreta artificial.
-Té raó en això,- va
dir. -Creu-me.
-Només perquè ens
entenguem,- va dir Control. -Treu el teu blàster, estic segur que coneixes la
rutina.
-Segur,- va dir en
Luke, traient-se el seu blàster amb una cura exagerada i baixant-lo a terra
davant d'ell. -Vols els cartutxos d'energia de recanvi, també?- va preguntar,
assenyalant les dues capsetes planes al costat del cinturó de la seva pistola.
-No, pots intentar
amagar-te darrere d'elles si vols,- va dir Control. -Només colpeja el blàster
lluny de tu.
En Luke va obeir,
usant la Força per assegurar-se que l'arma es frenés precisament als peus d’en
Hensing.
-Content?
-Més content del que
vas a estar tu,- va dir Control. -No crec que comprenguis en quin embolic t'has
ficat aquí, Mensio.
Ja era temps, va
decidir en Luke, de canviar de tàctica.
-Està bé, no més
ximpleries,- va dir, amb amenaça en la seva veu i la seva postura. -Sóc aquí
per parlar amb el seu capità sobre un tracte.
Si Control estava
impressionat pel nou Mensio, la seva veu no ho va demostrar.
-Segur que sí,- va
dir. -Que, no podies trucar per una cita?
-Volia comprovar la
seva seguretat,- va dir en Luke. -Veure si són la classe de gent amb la que el
meu patró estaria interessat a negociar.
-I en què
consistiria aquest negoci?
-Em van donar
instruccions que ho discutís amb el seu capità,- va dir en Luke orgullosament.
-No amb subordinats.
Hensing va grunyir
de nou, alçant el seu blàster.
-Llavors el teu
patró o és estúpid o neci o totes dues coses alhora,- va dir Control. -Tens
cinc segons per donar-me alguna cosa sòlida. Després d'això, deixaré anar en
Hensing a sobre teu.
-Si insisteixes,- va
dir en Luke, creuant els braços sobre el pit i mirant a través de la sala a
l'interruptor del panell de llum. Aquest formigueig d'advertència havia
tornat... -Entenem que estan utilitzant clons per tripular algunes de les seves
naus. Volem discutir sobre el fet de contractar a alguns d'ells.
Control va fer un
soroll de negació.
-Ho sento, resposta
equivocada. Atrapin-lo.
Els pirates van
alçar el seus blàsters
I estenent-se a
través de la Força, en Luke va apagar el panell de llum.
Hi va haver una maledicció
grunyida, gairebé ofegada per la descàrrega de múltiples trets de blàster
travessant l'aire on en Luke havia d’estat aturat. Però en Luke ja no hi era.
Un salt ajudat per la Força l'havia enviat volant per sobre dels seus caps cap
a la porta, el sabre de llum a punt a la mà. Si havien estat prou sobreconfiats
per no deixar a un guàrdia fora de la porta... va sentir un formigueig de
premonició, i tenia el sabre de llum en posició de guàrdia quan va albirar els
ulls vermells pàl·lids del defel mirant-lo fixament, des de dalt d'una de les
piles de caixes. Va sentir en lloc de veure l'arma rastrejant-lo, encenent el
sabre de llum quan la flamarada del blàster va guspirejar des dels ulls
vermells.
La fulla verda va
resplendir a l'existència, enlluernadorament brillant, de la foscor, desviant
el tret de blàster del defel inofensivament. Però tot i que va caure a terra al
costat de la porta, va comprendre en Luke que el defel havia guanyat aquesta
ronda. El seu tret havia errat, però havia forçat al Luke a revelar la seva
ubicació i la seva veritable identitat.
Els altres pirates
tampoc van ser lents adonant-se'n. Algú a l'altre costat de la cambra va
maleir.
-És l’Skywalker!- va
cridar un altre, i de sobte una descàrrega fresca de foc blàster estava
plovent-li a través de l'aire.
En Luke va
retrocedir fins a la porta, deixant que la Força guiés la seva defensa. La
porta probablement havia estat segellada; saltant de costat cap a ella per
desviar temporalment la punteria dels seus oponents, va fer dos talls amb el
seu sabre de llum. I amb una capbussada baixa per l'obertura, estava lliure.
El corredor de
l’altra banda estava abandonat. Es va posar novament dempeus després de rodar
per terra, amb el sabre de llum preparat, estirant-se amb la Força, a la
recerca de l'emboscada que segurament havia d'estar aguaitant-lo a prop. Però
no hi havia cap altra presència que pogués detectar.
-Ja es rendeixen?-
va cridar.
-Difícilment,- va
venir la veu de Control des d'un joc d'altaveus al sostre a uns metres. -Va ser
bastant ximple que revelessis teva identitat tan ràpidament.
-Prefereixo
pensar-hi com una superabundància de confiança,- va contraposar en Luke,
estirant-se una mica més fortament. Encara res, i si realment els havia agafat
fora de guàrdia, no seria intel·ligent donar-los temps per reagrupar-se.
Escollint la que esperava que fos la direcció per la qual havia vingut, va
partir en un trot ràpid.
-Estan preparats per
explicar d'on estan aconseguint els seus clons?- va afegir cap l'altaveu.
-Realment preferiria no haver de buscar el seu capità i preguntar-li-ho
personalment.
-Busca tot el que
vulguis,- va dir Control, amb la veu venint ara d'un altaveu diferent més lluny
pel corredor. Clarament, estaven rastrejant els moviments d’en Luke. -No
trobaràs a ningú que ho sàpiga aquí. Però gràcies per confirmar que això va ser
el que vas venir a esbrinar aquí.
-De res-, va dir en
Luke, serrant les dents quan el formigueig de perill li va atiar de nou.
Endavant, el corredor girava suaument a la dreta, i en algun lloc més enllà de
la corba podia finalment sentir altres presències que l'esperaven.
Era un clàssic
arranjament de coll d'ampolla: atrapar l'enemic en una corba o angle on estaria
atrapat en un foc creuat sense que els dos extrems del foc creuat es
disparessin entre si. Podia sentir als pirates que havia deixat enrere en el
dipòsit amuntegant-se ara al corredor, uns batecs del cor més, i hauria foc de
blàster venint de les seves esquenes.
Però era improbable
que els plans de contingència dels pirates haguessin inclòs la possibilitat
d'un Jedi perdut a la seva base. Just d'aquest costat de la corba, una pesada
porta blindada revelava la presència d'un corredor lateral a l'esquerra que
portava fora del parany. El blàster que havia deixat enrere en el dipòsit no li
hauria fet efecte, però ell tenia una forma més eficaç d'obrir portes de la que
els pirates podrien haver anticipat. Frenant-se davant de la porta blindada, va
encendre el seu sabre de llum i va apunyalar el mecanisme del pany. Va començar
a obrir-se ponderosament.
Hi va haver un
formigueig d'advertència, i en Luke es va girar just a temps per escombrar amb
la fulla del sabre de llum tres trets de blàster que venien cap a ell. Els
pirates del dipòsit, veient que el seu coll d’ampolla estava a punt de fallar,
carregaven a tota velocitat cap a ell, disparant mentre corrien. En Luke va
bloquejar dos tirs més, la resta erraven per molt, i es va escapolir a través
de la porta blindada que encara s'estava obrint a un corredor ample.
L'aparença del
corredor va ser una sorpresa. Al contrari de l'aspra textura de la resta de la
base, aquesta àrea semblava com si pogués haver estat trasplantada directament
de l'interior d'una nau estel·lar capital. Llises parets de línies metàl·liques
formaven una secció en creu quadrada d'aproximadament quatre metres d'ample, el
mateix corredor s'estirava vint metres abans d'acabar en una unió T amb un
altre dels més típics corredors rocosos.
L'única llum era la
que es filtrava des del darrere d’en Luke i la llum similar de l'extrem llunyà.
Així i tot, hi havia prou il·luminació per veure que totes les superfícies del
corredor- parets, sostre, i sòl- estaven cobertes amb un patró decoratiu de
cercles de tres centímetres de diàmetre espaiats a aproximadament deu
centímetres.
El mateix corredor
estava desert, i en Luke no podia sentir a ningú endavant aguaitant-lo al
voltant de les cantonades. Aparentment, sí que els hi havia agafat amb la
guàrdia baixa.
Però el seu sentit
del perill encara estava formiguejant. Quelcom
sobre el corredor? De totes maneres, amb dos grups d'enemics darrere d'ell,
no hi havia cap part on anar més que a l'altre costat. Amb els sentits alerta
per un parany, es va dirigir pel corredor.
Havia donat quatre
passos quan, sense advertència, la gravetat es va invertir abruptament,
enviant-lo caient cap al sostre.
No hi va haver cap
oportunitat de preparació física o mental. El seu cap i espatlles van colpejar
contra el metall, enviant una descàrrega de dolor que es va arquejar a través
d'ell, la resta del seu cos es va desplomar rebotant amb un xoc maldestre i més
dolor. Va obrir la boca a la recerca d'aire, l'impacte li havia tret gairebé
tot l'aire dels seus pulmons, però abans que pogués aspirar menys de mig pulmó
estava caient de nou, aquesta vegada de costat cap a una de les parets
laterals.
Va aterrar
bruscament en el seu costat dret, una nova punyalada de dolor llançant-se a
través del seu cap i espatlla i maluc quan va buscar maldestrament un agafador.
Però no hi havia res on agafar-se en el llis metall. Estirant amb la força, va
sentir que el camp gravitatori començava a canviar de nou, i llavors el seu nou
sòl es va tornar de sobte de nou el seu sostre, i estava caient cap a la paret
llunyana.
Però no cap al
metall llis aquesta vegada. Girant el cap, va veure que el que havia pres per
cercles decoratius dibuixats a la paret eren en realitat els caps de varetes de
metall de puntes planes. S'havien projectat ara fora de la paret, alçant-se com
un bosc de llances esmussades per trobar-se amb el seu descens.
Prement les dents,
en Luke va estendre la mà cap a la Força i va estirar les mans per trobar-se
amb les barres que s'acostaven. Amb tan poc espai no hi havia cap oportunitat
per ficar-se entre elles, però si podia agafar-se a dues i retardar la seva
caiguda, podria impedir almenys aterrar a tota velocitat sobre elles. Va agafar
les dues apuntant a la cara i pit, usant la Força per baixar la seva velocitat.
Va tenir èxit, i per un breu moment es va sostenir equilibrat sobre elles enmig
de l'aire
I llavors va ser
llançat cap a elles de qualsevol manera quan un joc corresponent de barres de
la paret de darrere li va donar dur a l'esquena i cames, tirant-lo cap
endavant. Va grunyir quan el cop tornava a treure-li l'aire dels pulmons,
intentant enroscar-se girant contra el bosc de barres que es clavaven en ell.
Però tot i que
s'esforçava a passar el seu braç esquerre a través de les barres que el
retenien, dos jocs de barres més van sortir del sòl i el sostre, colpejant les
seves espatlles, cap, i cames i prement-lo encara més fort en el lloc. Hi va
haver un altre enrenou de canvis de gravetat que no van fer més que apallissar
cada part del seu cos a l'atzar per torn contra els diversos jocs de barres.
I llavors la
gravetat va tornar al seu vector original, deixant-lo suspès més o menys aturat
a la sala.
-Bé, bé,- va dir la
veu burleta de Control en el silenci. -Sorprès, no?
-Una mica,- va
concedir en Luke, lluitant per sobreposar-se al vertigen que li va quedar dels
canvis de gravetat i mirant al voltant el millor que va poder amb el seu cap
fixat rígidament en el lloc. Tot el corredor s'havia tornat un gran enreixat
tridimensional de barres, omplint tot l'espai entre les portes blindades que
s'havien tancat en el seu lloc en els dos extrems, segellant-lo endins.
-Preparem això fa
cinc anys,- va continuar Control. –La teva acadèmia de Yavin estava sembrant la
galàxia de petits arrogants que es creien Jedi, i ens figurem que seria només
una qüestió de temps abans que un d'ells ens caigués aquí. Així que ens vàrem
preparar per tenir una sorpresa llesta per a ells. Mai ens vàrem figurar tenir
al mateix Gran Alt Moffet presentant-se. Així que, què penses?
-És inventiu, els hi
concedeixo això,- va dir en Luke, provant la força de les barres amb les
espatlles i braços. Podria haver-se estalviat l'esforç. -Espero que no estiguin
esperant retenir-me per molt temps.
-Et sorprendries,-
va dir Control. -Suposo que has notat on va acabar el teu sabre de llum?
En Luke ni tan sols
podia recordar quan durant tots aquells canvis de gravetat l’havia deixat
caure. Ara, estirant de cua d'ull, va descobrir l'arma a quinze metres de
distància per la cambra, encunyada igual que ell dins dels jocs de barres
entrecreuades.
-Pots veure que hi
ha un grup més estret de barres en aquest extrem,- va assenyalar Control.
-Sostenint la cosa bastant sòlidament al seu lloc.
En Luke va somriure.
Clarament, malgrat tota la seva preparació, el pirata no havia après prou sobre
els Jedi. Estenent-se amb la Força, va activar l'interruptor del sabre de llum.
Amb un espetec-xiuxiueig la fulla verda va resplendir a l'existència;
estenent-se de nou, en Luke va intentar girar l'empunyadura cap al costat.
No va passar res.
-Veus la genialitat
del disseny,- va dir Control conversadorament. -Està sostingut en l'angle just
perquè la fulla sobresurti en el buit entre les barres, sense tocar a cap
d'elles. Intel·ligent, eh?
En Luke no va
contestar. El sabre de llum semblava estar encunyat sòlidament al seu lloc...
però si la fulla no estava tocant les barres, l'empunyadura havia de ser capaç
de lliscar lliurement cap enrere o endavant. Agafant-la amb la Força, la va
lliscar cap endavant.
-Oh, es mou en
aquesta direcció, està bé,- va dir Control quan el sabre de llum va començar a
moure’s. -Tret que es pengi de l'interruptor o alguna cosa així. Però això no
et servirà de res. La fulla continua sense tocar a cap de les barres.
La punta de la fulla
havia arribat a la paret ara. En Luke va continuar forçant en aquesta direcció,
empenyent la fulla directe cap a dins de la placa de metall.
-I naturalment no
vam ser prou estúpids com per posar algun equip crític darrere de les parets
perquè el tallis,- va acabar Control. -Una mica més impressionat ara, no?
-Potser una
miqueta,- va dir en Luke. -Ara que?
-Què creus?- va
retorçar Control, la seva veu sobtadament fosca. -Sabem el que vostès els Jedi
són capaços de fer, no creguis que no. Em figuro que amb només aquesta
passejada a través de la nostra base probablement ja has desenterrat suficient
brutícia sobre la nostra operació per enviar-nos a tots els d'aquí a Fodurant o
Beauchen durant els propers vint anys. Si creus que anem a simplement
quedar-nos asseguts aquí i deixar-te fer-nos això, estàs boig.
En Luke va fer una
ganyota per la ironia. Control tenia raó: usant tota la seva força Jedi, podria
gairebé segurament haver envaït les ments dels pirates tan profundament. Però
amb la seva nova reticència a usar el seu poder tan casualment, no havia fet
res per l'estil.
-Així que, què vols
fer, un tracte?
-Difícil,- va dir
Control. -Volem que moris.
-Realment,- va dir
secament en Luke. Les barres d'aquí podrien ser massa fortes per als músculs
humans, però aquest difícilment era el factor limitador per a un Jedi. Doblegar
suficients de les barres fora del camí per assolir el seu sabre de llum seria
un treball llarg i tediós, però ell tenia la suficient profunditat en la Força
per aconseguir-ho. -De vell, o tenen alguna cosa més immediat en ment?
-En realitat ho
sento una mica-, va dir Control. -Sembla un malbaratament, desfer-nos de tu
així, especialment després del que aquest parany per Jedi va costar construir.
Però ningú està oferint recompenses per Jedi capturats en aquests dies. Tot i
que ho fessin, suposo que aquesta gàbia no et retindria prou perquè arribem a
cobrar-ne. Així que això és tot. Adéu, Skywalker. - Hi va haver un clic, i
l'altaveu es va apagar... i en el silenci, en Luke va sentir un so que abans no
hi havia estat.
El xiuxiueig suau
d'una fuita de gas.
Va respirar profund,
estirant-se a la Força. Hi havia tècniques Jedi de neutralització de verins que
havien de ser capaços de manejar qualsevol cosa que li estiguessin bombant. De
totes maneres, seria millor no perdre el temps a sortir d'aquí. Tancant els
ulls, arribant més profundament a la Força, va començar a doblegar una de les
barres apartant-la de la seva cara
I llavors, de sobte,
va obrir els ulls quan tardanament va comprendre la veritat.
Els pirates no
estaven bombant verí endins. Estaven bombant l'aire fora.
I ni tan sols un
Jedi podia sobreviure molt temps sense aire.
En Luke va respirar
fondo altra vegada, apartant la seva creixent por. Un Jedi havia d'actuar quan
estava tranquil, en pau amb la Força. Està bé. L’R2 i l'ala-X ja podrien estar
a les mans dels pirates. Tot i que no ho estiguessin, no hi havia cap manera en
què el caça pogués maniobrar a través dels corredors estrets i recargolats.
Estava sol aquí, sense més recursos que les poques peces d'equip que portava:
un comunicador, una vara de llum, una datapad. I dos cartutxos d'energia de
blàster de recanvi.
En Luke es va
estendre amb la Força, alçant les capsetes planes traient-les del seu cinturó i
fent-les surar cap on pogués veure-les. Feia temps durant l'apogeu de la
Rebel·lió, el geni mecànic que era el General Airen Cracken havia trobat una
manera per fer explotar als cartutxos d'energia de blàsters. Tot el que calia
eren dos o més cartutxos connectats entre si amb les seves clavilles de
sobrecàrrega tretes, i en trenta segons volarien amb la potència d'una magrana
mitjana.
L'explosió havia de
tenir suficient potència per destrossar o retorçar qualsevol de les barres en
el seu veïnatge immediat. Desafortunadament, li faria un dany similar al propi
Luke.
Però amb una mica
d’enginy...
Va ser cosa d'uns
segons treure les clavilles de sobrecàrrega dels cartutxos d'energia. Llavors,
estrenyent-les entre si amb la Força, les va maniobrar amb cura a través del
laberint de barres cap a la porta blindada més llunyana. Si Control encara ho
estava supervisant-lo, i si el pirata coneixia aquest truc, probablement conclouria
que en Luke estava intentant practicar un forat a la porta blindada per deixar
entrar una mica d'aire. També conclouria que indubtablement el metall era més
que prou fort per resistir semblant explosió.
El que estava bé amb
en Luke. Com més operessin els pirates sota assumpcions falses, més lents
reaccionarien quan finalment es donessin compte del que realment tenia en ment.
La seva bomba
improvisada estava ara gairebé a la porta blindada, amb només aproximadament
deu segons per esclatar. Mantenint la bomba en moviment, es va estendre a la
Força i va fer lliscar el seu sabre de llum cap enrere al llarg de la seva
única línia de moviment lliure fins que la seva nanseta de cinturó va estar
atapeïda contra la paret. La bomba va aconseguir l'altre extrem de la
trajectòria del sabre de llum i en Luke la va recolzar allà contra una de les
barres.
La pregunta crítica
ara, sabia, era si l'explosió i els resultants resquills podrien danyar al
sabre de llum. En un impuls sobtat, es va estirar i va encendre l'arma, fent
sortir crepitant la fulla verda apuntant-la directament cap a la bomba. La
fulla hauria de desintegrar a qualsevol resquill que la colpegés, proveint
almenys alguna protecció a l'empunyadura i als mecanismes interns. Ara no hi
havia res a fer excepte esperar i lluitar contra el desmai a l'atmosfera que
s’enraria ràpidament
I amb una tremenda
flamarada de foc i trons, tres segons abans d'hora, els cartutxos d'energia van
explotar.
En Luke va serrar
les dents quan una dotzena d'estelles de metall al vermell-viu van tallar al
seu braç i costat esquerre. Però els resultats van ser tan bons com podia
esperar. Per la sala, visible a través del fum flotant, el prolix entramat de
barres havia estat alterat per l'explosió. No gaire, però potser prou. Estenent-se
a la Força, va esmunyir el sabre de llum endavant cap a les barres destrossades
per la bomba i va girar l'empunyadura.
No gaire, però sí
prou. El sabre de llum, parcialment alliberat del seu confinament, podia ara
arribar al costat prou per tallar l'extrem d'una de les barres més properes. En
Luke el va girar de nou, aquesta vegada enviant dues barres més ressonant a
terra. El va fer girar de nou, i de nou, amb cada escombrada obrint una mica
més mentre metòdicament excavava un espai al voltant del sabre de llum
I de sobte l'arma va
estar lliure, girant com una hèlix mentre tallava tot en el seu camí.
Punts blancs estaven
començant a ballar davant dels ulls d’en Luke quan va enviar l'arma a través de
la porta blindada, tallant un forat triangular que va portar un benvingut raig
d'aire bufant cap al buit parcial. Va respirar fondo, i quan la seva visió es
va aclarir, va portar al sabre de llum de tornada cap a ell, la fulla giratòria
tallant a través de les barres com una dalla a través d'un camp de gransalts.
Un minut més tard
estava de tornada en els corredors rocosos, encenent el seu comunicador mentre
es dirigia cap a la badia d'aterratge i la seva nau.
-R2?- va cridar.
-Estàs aquí?
L'única resposta va
ser un altre esclat d'estàtica de bloqueig. Accelerant el pas, usant tècniques
Jedi per suprimir el dolor en el seu costat i el braç, es va preparar per al
proper moviment dels pirates.
Però aquest moviment
no va venir. Va emergir del corredor en una gran però abandonada càmera i va
creuar a un altre corredor sense veure o sentir a ningú.
Ara que ho pensava,
no hi havia sentit a ningú des de la seva fuga del parany per Jedi. Estaven
tots amagats en algun lloc? O tots havien simplement fet el seu equipatge i
partit?
El sòl de roca sota
dels seus peus es va agitar lleugerament, i en algun lloc a la distància va
sentir el feble so d'una explosió. Havia sortit del corredor i entrat a una
altra sala quan va sentir i va escoltar una segona explosió, aquesta
notablement més a prop.
I abruptament el seu
comunicador va refilar. El va encendre.
-R2?
-No realment,- va
contestar secament una veu familiar. -Estàs en problemes de nou, Skywalker?
En Luke va
parpellejar amb sorpresa, llavors va somriure amb el primer plaer genuí que
havia sentit des que va arribar a aquest lloc.
-Per descomptat que
sí,- va dir a la Mara Jade. -Alguna vegada m’has trobat quan no ho hagi estat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada