Espectre del Passat (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

-I bé, general,- va dir l'Almirall Pellaeon, reclinant-se en el seu seient mentre acceptava un petit got de brandi Kareas de l'altre, -Com estan les coses a Yaga Minor?

-Igual que sempre, Almirall,- va dir l'Alt General Hestiv, assenyalant el planeta distant centrat en el finestral de la seva oficina mentre abocava una mica de brandi en el seu propi got i s'asseia de nou darrere del seu escriptori ple de datacards escampats. -Molt tranquil.

-Entenc que hi va haver una mica d'inquietud recent entre segments de la població yagaí,- va dir en Pellaeon.

-Completament menyspreable,- va dir en Hestiv, agitant la mà amb despreocupació. -Realment, ja que l'aclaparadora majoria de la població és completament lleial, s'ocupen del manat de dissidents principalment per si mateixos. Les úniques vegades en què normalment hem d’alçar un dit és per protegir els dissidents dels lleials massa devots.

-Permetent-los veure-li moralment superior.

-Exactament,- va dir en Hestiv. -Constitueix un refrescant canvi de la nostra usual imatge entre els alienígenes.

-Sí,- va murmurar en Pellaeon, xuclant la seva beguda. -És una llàstima que l'Emperador no es va esforçar més en aquest tipus de relacions públiques fa vint anys.

-És una llàstima que algú que no estigués tan bojament cec de poder no el va enderrocar mentre encara hi havia temps,- va contraposar en Hestiv, amb un deix d'amargor a la veu. -Hi ha d'haver hagut centenars d'administradors o oficials de la Flota competents que podrien haver mantingut viu l'Imperi.

En Pellaeon va sentir un nus a la gola.

-N’hi va haver un, almenys,- va dir en veu baixa.

El llavi d’en Hestiv es va agitar.

-Sí, el Gran Almirall Thrawn. Sempre he lamentat el fet que mai vaig tenir oportunitat de conèixer-lo.

Per un moment els dos homes van seguir asseguts en silenci. Llavors Hestiv es va aclarir la gola.

-Però suposo que no ens serveix de res parlar del que podria haver estat,- va dir. -Aquest va ser el passat, aquest és el present, i presumeixo, Almirall, que vostè està aquí per discutir el futur.

En Pellaeon va prendre un altre glop de la seva beguda.

-Sí,- va dir, mirant de prop l'altre. -Per ser brusc, la guerra contra la Nova República ha acabat, i hem perdut. Al meu entendre militar professional, és temps per parlar de pau.

Els músculs al voltant dels ulls d’en Hestiv es van estrènyer.

-Vol dir rendició.

-Vaig a negociar els termes,- va dir en Pellaeon. -Si faig la feina apropiada, crec que podrem mantenir la majoria del que tenim.

En Hestiv va esbufegar.

-Amb el que això és.

-Encara controlem més de mil sistemes habitats,- li va recordar suaument en Pellaeon. -Preferiria que deixem que la Nova República ens retalli aquest nombre encara més baix abans que acceptem l'inevitable?

-La Nova República no està en forma de fer molta retallada de moment,- va dir en Hestiv. -Em sembla que estan preparant-se per llançar-se cap a les gorges d'ells mateixos, no de les nostres.

-Certament tenen problemes,- va dir en Pellaeon. -Però si espera que col·lapsin en una guerra civil total per l'assumpte de Caamas o alguna cosa més, crec que està sent poc realista.

-Prego el perdó de l'Almirall, però discrepo respectuosament,- va dir en Hestiv. -Particularment si ens dediquéssim a empènyer assenyadament una mica per la nostra part.

En Pellaeon va ofegar un sospir. Era un altre argument que havia sentit una vegada i una altra durant aquest viatge.

-Així que vol que els animem en la seva autodestrucció,- va dir. -Buidant les seves drassanes si fos necessari; esgotant tot el poder humà i recursos de la seva base Ubiqtorat. Deixant aquest sistema totalment indefens.

-Si cal anar tan lluny, sí,- va dir en Hestiv. -Aquesta és una base militar, almirall. Així com se suposa que han d'usar els seus recursos.

-Concedit-, va dir en Pellaeon amb una inclinació de cap. -I què suposa que passarà quan esbrinen que hem estat irritant-los?

-No hi ha cap raó per la qual ells hagin esbrinar-ho,- li va discutir en Hestiv. -No hem de fer servir els nostres Destructors Estel·lars o caces TIE o cap altra cosa evidentment Imperial.

-No - en Pellaeon va agitar el cap. -Podem mantenir semblant xarada durant algun temps, potser fins i tot molt de temps. Però al final, ho esbrinaran. I llavors s'uniran de nou, almenys el temps suficient per destruir-nos.

En Hestiv va mirar per la finestra a l'esfera blau-verd a la distància.

-Almenys cauríem lluitant-, va dir amb òbvia dificultat. -De la seva forma... no hi ha cap honor a la rendició, Almirall.

-Tampoc hi ha cap honor a desaprofitar vides per res,- va contraposar en Pellaeon.

En Hestiv va somriure irònicament.

-Ja ho sé. Però almenys si estàs mort no has de viure amb la vergonya d'això.

-Hi ha alguns en la Flota que dirien que aquesta és una noble actitud guerrera,- va dir en Pellaeon. -Personalment, jo en diria estúpida. Si som destruïts, si tots morim, els conceptes i ideals del Nou Ordre moren amb nosaltres. Però si ens rendim, podem mantenir aquests ideals vius. Aleshores, si i quan la Nova República s'auto-destrueixi, estarem en posició per pujar de nou. Potser llavors la galàxia estarà finalment a punt per acceptar-nos.

En Hestiv va fer una ganyota.

-Potser.

-No hi ha deshonra a retrocedir d'una situació impossible de guanyar, general,- va dir en Pellaeon en veu baixa. -Jo vaig veure el Gran Almirall Thrawn fer-ho més d'una vegada, francament i sense vergonya, en lloc de malgastar els seus homes i naus. Això és ni més ni menys el que estic proposant que fem ara.

En Hestiv va arremolinar inquietament la seva beguda en el seu got.

-Presumeixo que ja ha consultat als Moffs sobre això.

-Ho he fet,- va dir en Pellaeon. -Al final, van estar d'acord.

-Reticentment, suposo.

-Cap de nosaltres està precisament entusiasmat sobre això,- va dir en Pellaeon. -Simplement reconeixem que s'ha de fer.

En Hestiv va inspirar profundament, i va exhalar.

-Suposo que té raó. Desitjaria que no.- Va alçar el got i el va buidar d'un sol glop. -Molt bé, Almirall. Té el meu suport, el que presumeixo és la raó real del seu viatge a Yaga Minor. Hi ha alguna cosa més que pugui fer per vostè?

-De fet n'hi ha una,- va dir en Pellaeon, traient un Datacard i donant-li per damunt de l'escriptori. -En primer lloc, m'agradaria que busqués aquesta llista de noms en el sistema d'ordinador de la base Ubiqtorat.

-Segur,- va dir en Hestiv, lliscant el Datacard en la seva ranura i teclejant en el seu terminal. -Hi ha alguna cosa en particular que estigui buscant?

-Informació inalterada,- li va dir en Pellaeon. -Aquestes són persones que sospito tenen llaços financers ombrívols amb el Moff Disra, però no hem pogut rastrejar les connexions.

-I en Disra no li permetria buscar en els arxius de Bastió?- Va suggerir en Hestiv amb un somriure tort.

-Estic segur que ho faria,- va dir en Pellaeon. -És només que no crec que podria confiar en el que aquests arxius diguessin.

-Bé, pot confiar en aquests,- li va assegurar en Hestiv, teclejant en el seu tauler. -Ningú entra en els meus arxius sense l'autorització apropiada i confirmada per partida doble. Aquest major de l’Obliterador, Tierce, certament va esbrinar això quan ho va intentar.

-El Major Tierce?- el va interrompre en Pellaeon. -El Major Grodin Tierce?

-Sí, és aquest,- va dir en Hestiv, arrufant les celles. -Va estar aquí en nom del Capità Trazzen, només que no vam poder fer contacte amb l’Obliterador per confirmar l'autorització així que no li vam permetre entrar al sistema. Per què, passa alguna cosa dolenta?

-Sí,- va dir en Pellaeon cruixint de dents. -El Major Tierce no està assignat a l’Obliterador. És l'ajudant del Moff Disra.

L'expressió d’en Hestiv es va tornar de pedra.

-Ho és, no.

En Pellaeon va gesticular cap al terminal.

-Hi ha alguna manera d'esbrinar quins arxius podria haver intervingut?

-Acabo de dir-li que no va poder entrar.

-Oh, va entrar, creieu-me,- va dir obscurament en Pellaeon. -A través d'un terminal que ningú estava mirant, o potser va portar a un dels seus i va intervenir en un punt d'unió. Però segur que no se'n va anar sense qualsevol cosa que hagi vingut a fer aquí.

En Hestiv estava teclejant en el seu tauler.

-Té raó, naturalment. Ordenaré una verificació, i mentre estem en això, fem que verifiquin el seu ID de nou.

L'examen va prendre gairebé una hora, i al final, van trobar el que en Pellaeon havia començat a sospitar que trobarien.

Res.

-Això no té cap sentit,- va grunyir en Hestiv, mirant la pantalla. Sabem que va estar aquí, i probablement no només per raons de salut. Però no hi ha ni un sol senyal d'accés o grapeig. Així que, què dius que va fer?

-Va verificar tots els arxius?- preguntar en Pellaeon, girant la pantalla i recorrent el llistat amb l'ull.

-Per descomptat que ho vam fer,- va dir en Hestiv, amb to una mica ofès. -Tots els fitxers des de manteniment bàsic fins...

-No,- va dir en Pellaeon, mirant fixament la pantalla mentre un pensament esgarrifós el va copejar sobtadament. -No van verificar tot. No podrien fer-ho.

-Disculpi’m Almirall...

-Perquè hi ha arxius als quals no tenen accés,- el va interrompre en Pellaeon, baixant pel llistat. -Específicament, la secció d'Arxius Especials.

Les celles d’en Hestiv es van alçar.

-No pot estar parlant seriosament,- va dir. -Està suggerint que un senzill Major va poder accedir als arxius segellats del propi Emperador?

-Estic d'acord que sona increïble,- va dir en Pellaeon. -Però ens estem quedant sense opcions.

-Però un Major?

-És un ajudant d'un Moff molt relliscós,- li va recordar en Pellaeon. -No diria que és impossible per en Disra haver trobat una forma d'entrar als arxius especials. De fet, considerant la seva ambició i manca d'ètica discernible, probablement trobaria més sorprenent que no ho hagi fet.

-Jo encara no ho crec,- va dir pesadament Hestiv. -Però com vostè diu, ens estem quedant sense opcions.- Va alçar una cella. -No crec que vostè pugui fer-nos entrar en aquests arxius per comprovar això?

En Pellaeon va agitar el cap.

-Els codis i procediments es van perdre molt abans que jo pugés a la posició on m'haurien instruït sobre el seu ús.

-Llàstima,- va dir en Hestiv. -Si no podem entrar, no podrem esbrinar què va estar fent allà.

-Aquesta és la gran pregunta, no?- va convenir en Pellaeon, fregant-se la barbeta pensativament. -No podria haver estat buscant alguna cosa, els arxius de Bastió són uns duplicats dels d'aquí. Això implica que el seu propòsit era afegir, anul·lar, o alterar.

En Hestiv va murmurar alguna cosa a sota veu.

-El que implica que aquests noms que vostè està investigant poden tenir més d'una història amb l'Imperi del que creia.

-Potser,- va convenir sòbriament en Pellaeon quan un altre pensament desagradable el va colpejar. -Però hi ha una altra possibilitat. Si volgués detalls de l'atac que va destruir a Caamas, on el buscaria?

En Hestiv va arronsar lleugerament les espatlles.

-Hi ha d'haver còpies de tots els mitjans de comunicació i informes oficials en els arxius regulars, de tots dos d'aquesta època i posteriors.

-I si en Palpatine estigués personalment involucrat, com suggereixen els rumors?

En Hestiv va exhalar sorollosament.

-Una cosa així estaria en la secció d'Arxius Especials, no? Creu que això és el que en Tierce realment buscava?

-O buscava això a més de la llista d'aliats d’en Disra,- va dir en Pellaeon. -Mentre estava als arxius de qualsevol forma, per què no fer les dues coses?

-Per què no, naturalment?- va dir Hestiv, tamborinant els dits pensativament a l'escriptori. -La pregunta és, què voldria en Disra dels arxius de Caamas?

-Qualsevol cosa que sigui, dubto moltíssim que tingui una altra cosa que l'engrandiment personal d’en Disra al centre,- va dir agrament en Pellaeon. -I només per aquesta raó, vull saber el que és. Jo crec, General que nosaltres dos hauríem de començar una recerca silenciosa per buscar algú que pogués fer-nos accedir en aquests arxius.

-Començaré a fer indagacions immediatament,- va prometre Hestiv. -On puc trobar-lo si tinc èxit?

-Estaré fora de contacte per algun temps,- va dir en Pellaeon, posant-se dempeus. -Em comunicaré amb vostè quan torni. Gràcies per la seva ajuda.

-Quan vostè vulgui, Almirall,- va dir en Hestiv. -I la millor de la sort amb tot.

I finalment era temps, va saber en Pellaeon mentre es dirigia pel corredor de l'oficina d’en Hestiv cap a la badia d'atracament on la seva llançadora estava amarrada. Les drassanes de Yaga Minor eren l'última parada en la seva gira pels magres mitjans de defensa de l'Imperi, i havia collit tot el suport dels militars d'antiguitat que anava a aconseguir.

Ara era temps del viatge solitari a Pesitiin.

Va fer una ganyota. Ja havien passat tres setmanes. Tres setmanes des que el Major Vermel hauria arribat a Morishim per intentar avisar al General Bel Iblis. Tres setmanes des que ell i la seva corbeta Corelliana s'havien esvaït sense deixar rastre. La conclusió cada vegada mes inevitable era que havia estat interceptat en algun lloc pel camí, o per pirates a l'atzar, o per forces massa devotes de la Nova República, o per dissidents Imperials.

Havia estat un bon oficial, fins i tot un amic, i en Pellaeon lamentaria la seva pèrdua i estranyaria el seu servei. Però de moment la pregunta crítica era si havia pogut lliurar el seu missatge abans que aquesta intercepció ocorregués.

No hi havia cap forma de què en Pellaeon ho sabés. Simplement hauria de presentar-se a Pesitiin i veure si en Bel Iblis feia el mateix.

I si no ho feia... bo, s'ocuparia d'això quan fos i si es tornava necessari.

Següent