Conquesta (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

En Luke Skywalker es va enfonsar en una cadira del seu estudi, es va passar la mà pel front i va contemplar fixament la nit... o el que passava com a tal a Coruscant: les cent ombres del fulgor nocturn, les brillants línies de cotxes i transports aeris, les rutes il·luminades cap a les invisibles estrelles. Quants milers d'anys feia que ningú havia vist un estel en el cel nocturn d'aquest món-ciutat?

A Tatooine, les estrelles eren dures i intermitents promeses per a un noi que volia alguna cosa més a més de la vida que envellir en una granja d'humitat. Elles ho eren tot, i anhelar-les va ser la llavor de tot en el que en Luke s'havia convertit. Ara, al cor de la galàxia per la qual tant havia lluitat, ni tan sols podia veure-les.

Quelcom va lliscar en la Força, una abraçada desitjant ser rebuda, desitjant permís per poder donar-se.

-Entra, Mara -va dir en veu baixa, alhora que s'aixecava.

-Queda't aquí, ara vaig -va respondre la seva esposa.

Ella es va asseure al seu costat i li va agafar la mà. Ell va sentir que el seu contacte es tornava més a més íntim i, sorprès, es va descobrir retrocedint.

-Ei, Skywalker, no he vingut a matar-te.

-Una afirmació reconfortant.

-Ah, sí? -la veu es va endurir-. No creguis que no m'ha passat pel cap. Quan no vaig poder retenir l'esmorzar a l'estómac o quan totes les emocions que he tingut, i altres que no sabia que tenia, donen un tomb a la velocitat de la llum cada vint minuts... i tornem-hi. Quan els meus turmells s'assemblin als d'un senglar gamorreà i tot el meu ésser comenci a semblar-se a un hutt, li aconsellaré al responsable d'aquests canvis que vigili la seva esquena.

-Escolta, esperi un moment. No recordo haver conspirat per a això; jo em vaig sorprendre tant com tu. A més a més A més a més, va ser el teu últim pla per matar-me el que va donar peu a tot això, embaràs inclòs. Segueix així, i avançarem al Han i la Leia en un tres i no res.

-Estimat -cloquejà ella en to que va semblar gairebé sarcàstic-. T'estimo, ets la meva llum i la meva vida. Però com tornis a fer-me això, et vaporitzaré al punt -i li va estrènyer la mà amb tendresa.

-Com anava dient -En Luke va canviar de tema-, què puc fer per tu, amor?

-Dir-me què és el que passa.

Ell va arronsar les espatlles i va girar la cara per tornar a contemplar el paisatge.

-Els Jedi, és clar. Ens estem fent miques. Primer, la galàxia es torna contra nosaltres, i ara, nosaltres mateixos ens tornem uns contra els altres.

-Em sap greu no haver-me encarregat d'en Kyp fa anys -va comentar la Mara.

-No ho diguis ni de broma. No és culpa d'en Kyp... En el fons és culpa meva. Un cop m'ho vas explicar clarament, te'n recordes?

-Me'n recordo que et vaig deixar clares unes quantes coses... Però això no implica que en Kyp tingui raó.

-No, no la té. Però quan els nens es desvien del bon camí, no diu això alguna cosa sobre els pares?

-Un moment perfecte per confessar que seràs un pare horrible. O potser creus que no puc ser una bona mare?

La Mara feia broma, però ell va sentir una sobtada onada de por, depressió i ràbia emanant de la seva esposa.

-Mara? -preguntà-. Només era una metàfora.

-Ja ho sé. No és res, segueix.

-A mi no m'ho sembla.

-No és res. Hormones, canvis d'humor... Resulta molt incòmode estar controlada per la química del teu cos.

A més a més, no és el teu problema, Skywalker. Segueix amb el que estaves dient, però sense afegir metàfores sobre la paternitat.

-D'acord. El que vull dir és que si els altres van amb en Kyp a la recerca de consell, és que els meus ensenyaments no són prou duradors, prou forts o prou satisfactoris.

-Hem estat traïts i estem sent assassinats -va dir la Mara-. En Kyp els dóna una resposta per a aquest problema; tu, no.

-Espera. Estàs d'acord amb Kyp?

-Hi estic d'acord que no podem creuar-nos de braços i esperar. Sé que tu tampoc vols fer això, però no saps expressar-te bé. En Kyp ha donat als Jedi una visió, una visió tan clara i simple com equivocada. Però tot el que nosaltres els hi donem és una barreja confosa de promeses, conviccions i prohibicions. Necessitem dir-los què han de fer, no el que no han de fer.

- «Nosaltres»?

-Sí, Skywalker, nosaltres. Tu i jo. Allà on vagis tu, també hi aniré jo.

La seva presència en la Força besà lleugerament la seva, i per un instant només va poder tremolar. Se sentia bé, era un focus de calidesa contra la gelor i la duresa dels seus dubtes i el seu dolor. Com es podia permetre el luxe de dubtar? Com podia permetre que ningú veiés els seus dubtes, quan això podia significar la fi de tot?

El contacte es va fer més lleuger, com si ella es retirés, i en Luke es va relaxar. Llavors va tornar, més furtiu però més fort. Al final es va rendir, obrint-se a ella, i van acabar fonent-se en torrent de llum. Ell la va prendre en els seus braços i va permetre que un gest de la mà i el fulgor que naixia dins d'ella allunyessin els seus majors dubtes.

-T'estimo, Mara -va sospirar, una estona després.

-Jo també t'estimo -va replicar ella.

-És dur veure com tot s'ensorra.

-No s'enfonsa, Luke. Has de confiar.

-He de ser fort per ells, he de servir d'exemple. Però, avui...

-Sí, ho vaig veure. Vas tenir un moment de debilitat. Crec que sóc l'única que es va adonar.

-No, l'Ànakin també ho va sentir. El va pertorbar, i molt.

-Et preocupa l'Ànakin? -va preguntar ella, captant el subtext del que havia dit. -T'adora. Si hi ha algú a qui sempre hagi volgut imitar aquest ets tu. Mai donaria suport a Kyp.

-No és això el que em preocupa. És més semblant al Kyp del que ell mateix creu, però no se n'adona. S'ha enfrontat a molts problemes, Mara, i encara és massa jove per a absorbir tot pel que ha passat últimament. Encara es culpa per la mort d'en Chewbacca i, en el fons, segueix creient que també el culpa en Han. Va veure morir la Daeshara'cor i es culpa de la destrucció de la flota hapana a Fondor. Suporta tot aquest dolor, i algun dia li passarà alguna cosa que la seva falta d'experiència no li permetrà assimilar. El dolor i la culpa estan a un pas de la ràbia i l'odi. I segueix sent massa temerari. Malgrat tota la mort que ha vist al seu voltant, segueix creient-se immortal.

-Per això li va afectar tant la teva debilitat -va deduir la Mara-. Creu que tu també ets immortal.

-Ho creia. Però ara sap que si va poder perdre a Chewie, pot perdre a qualsevol, la qual cosa no li facilita les coses. Està perdent la fe en tot el que ha significat alguna cosa en la seva vida.

-Jo tampoc vaig tenir una infància precisament normal -va apuntar la Mara-. Però, en certa manera, no li passa el mateix a la majoria dels nens?

-Sí, però la majoria dels nens no són aprenents Jedi. La majoria de nens no són tan poderosos en la Força com ho és l'Ànakin, ni tan proclius a utilitzar-la com ell. Saps que quan tot just era un nen, va matar una serp gegant aturant el seu cor amb la Força?

-No -La Mara va parpellejar sorpresa.

-Doncs ho va fer. S'estava defensant i defensant als seus amics. Probablement, en aquell moment li va semblar l'única sortida.

-L'Ànakin és un noi pragmàtic.

-Aquest és el problema -va sospirar en Luke-. Va créixer entre Jedi. Per a ell, fer servir la Força és com respirar, i l'Ànakin no troba res místic en això. Per a ell, és una eina amb la qual fer coses.

-Jacen, en canvi...

-Jacen és gran, però ha crescut com l'Ànakin. Tots dos reaccionen de formes diferents davant la mateixa situació. El que tenen en comú és que cap dels dos creu que jo estigui fent el més adequat. I el pitjor, és que un d'ells té raó. He vist com... -la veu se li va trencar.

-Què? -li va urgir la Mara suaument.

-No ho sé. He vist un futur, diversos en realitat. Quan sigui que acabi aquest assumpte dels yuuzhan vong, no seré jo qui ho acabi, ni en Kyp, ni cap Jedi. Sinó algú nou.

-L'Ànakin?

-No ho sé. Em fa por fins i tot parlar del tema. Cada paraula que pronuncio provoca onades a la Força i canvia les coses, canvia el futur de totes les persones que les escolta. Començo a entendre com se sentien en Yoda i en Ben. Sempre vigilant, sempre intentant guiar-me, sempre procurant que no m'equivoqués, que veiés amb claredat que hi ha alguna cosa com la saviesa i que no m'enganyés a mi mateix.

Ella va riure suaument i li va fer un petó a la galta.

-Et preocupes massa.

-A vegades, crec que no prou.

-Ah, no? Vols preocupar-te...? Escolta -va dir la Mara suaument, prenent-li la mà i pressionant-la contra el seu ventre.

Un cop més el va embolicar en la Força, i un cop més es van fondre l'un amb l'altre i amb la tercera vida que palpitava a l'habitació, la qual creixia dins de la Mara. Dubitatiu, vacil·lant, en Luke va arribar fins al seu fill.

El seu cor bategava amb un ritme bell i al seu voltant surava com una melodia, una consciència alienígena i familiar a la vegada, sensacions com el sabor i l'olor i la vista, però sense ser-ho exactament, un univers sense llum però amb tota la calor i la seguretat del món.

-Sorprenent -xiuxiuejà-. Que puguis donar-li això. Que puguis ser tot això per a ell.

-Fa que sentis humilitat, inquietud... -va reconèixer ella-. I si cometo un error? I si la meva malaltia torna a manifestar-se?

-I el pitjor de tot... -va fer una pausa i ell va esperar, sabent que seguiria en el moment oportú temps-. En certa manera és fàcil. Ara, per protegir-lo només he de protegir-me a mi mateixa, i ho porto fent tota la meva vida. Ara mateix, la meva vida és la seva vida. Però quan neixi ja no serà així. I això és el que em preocupa.

En Luke la va envoltar amb el braç i la va estrènyer contra ell.

-Ho faràs bé -li va assegurar-. T'ho prometo.

-No pots prometre-m'ho, com tampoc pots prometre que aquests joves Jedi estaran segurs en algun lloc. És el mateix. És la mateixa por, Luke.

-És clar -va contestar-, és clar.

Es van asseure i van contemplar el cel de Coruscant. No van tornar a parlar fins que algú va arribar davant la seva porta.

-Parlant del diable... -va murmurar en Luke-. Són els nois Solo.

-Puc dir-los que se'n vagin.

-No, necessiten parlar amb mi -va alçar la veu-. Passeu.

Es va posar dempeus i va encendre els llums. L'Ànakin, la Jaina i en Jacen van entrar a l'estudi.

-Sentim haver abandonat la reunió -va començar la Jaina.

-Sabia que estàveu fent, i us dono les gràcies per intentar-ho. En Kyp... bé, en Kyp ha de seguir el seu propi camí per un temps. Però no heu vingut per això, oi?

-No -va confirmar en Jacen-. Estem preocupats per l'acadèmia Jedi.

-Exacte -va corroborar l'Ànakin-. Se m'ha ocorregut que si jo pertanyés a la Brigada de la Pau i voldria atrapar un munt de Jedi alhora...

-Aniries a Yavin IV. Bona deducció.

El rostre de l'Ànakin es va aombrar visiblement.

-Ja ho havies pensat.

-No et sentis malament -el va consolar en Luke, assentint amb el cap-. Fa pocs dies que hem rebut els informes suficients com per comprendre com de debò que s'han pres la promesa del Mestre Bèl·lic yuuzhan vong. Estava tan ocupat intentant apagar tots els focs locals i buscant suport governamental per aturar aquesta bogeria -o frenar-la almenys-, que no vaig pensar que no havíem deixat suficients Jedi adults en el sistema com per mantenir la il·lusió que projectàvem al voltant del planeta.

-Llavors, què fem? -va preguntar en Jacen.

-Li he demanat a la Nova República que enviï una nau per evacuar-los, però estan debatent-ho. I poden seguir així durant setmanes.

-No podem esperar tant! -va protestar la Jaina.

-No, no podem; estic d'acord -va assegurar en Luke-. He intentat trobar en Booster Térrik. Crec que, de moment, el millor seria no només evacuar l'acadèmia sinó mantenir els nens en moviment a bord de la Ventura Errant. Si els traslladem a un altre planeta no resoldrem el problema, només el postergarem.

-Estan amb Booster? -es va interessar l'Ànakin.

-Per desgràcia, no he pogut localitzar-lo. Segueixo intentant-ho.

-En Talon Karrde - va dir la Mara suaument.

-Perfecte -va exclamar Luke-. Sabeu on trobar-lo?

-Tu què creus? -va somriure irònicament la Mara.

-I si la Brigada de la Pau ja està a Yavin IV o camí d'allà? -va insistir l'Ànakin.

-Per ara, és el millor que podem fer -va dir en Luke-. A més a més, el perill encara és hipotètic. Pot ser que la Brigada de la Pau ni tan sols conegui Yavin IV. I encara que ho conegués i sabés què amaga, encara hi són en Kam i la Tionne, i el Mestre Ikrit. Els nens no es troben precisament indefensos.

-No és el secret millor guardat de la galàxia -va apuntar en Jacen-. I sense que els oculti la il·lusió, què pot fer en Kam contra una nau de guerra? Deixa'ns anar.

-Ni parlar -va contestar en Luke-. Us necessito a tots aquí. I amb les vostres caps a un preu, sobretot el teu, Jacen, seria massa perillós deixar-vos anar sols. Els vostres pares mai m'ho perdonarien si us enviés sense el seu permís.

-Llavors, demana'ls-hi -va argumentar la Jaina.

-No puc. No podem contactar amb ells, i seguiran així per un temps.

-No hauríem de comprovar almenys la situació del Praxeum? -va insistir la Jaina-. Podríem limitar-nos a amagar-nos en el límit del sistema fins que arribi en Karrde i controlar la situació des d'allà. Si alguna cosa surt malament, tornaríem aquí per informar.

En Luke va agitar el cap.

-Sé que esteu inquiets, sobretot tu, Jaina. Però els teus ulls encara no s'han curat del tot.

-Potser no, per als estàndards de l'Esquadró Murri -va protestar la Jaina-, però veig prou per volar.

-Encara que estiguessis completament recuperada, segueixo sense creure que un viatge fins a Yavin IV sigui productiu -va apuntar en Luke-. Aquí hi ha un important treball pendent. No és això el que li dèieu al Kyp, Jaina, Jacen?

-Sí, Oncle Luke -va reconèixer en Jacen-. Exactament això.

-Ànakin? Has estat molt callat.

-Tampoc hi ha molt a dir, oi? -va respondre l'Ànakin, arronsant les espatlles.

En Luke va creure detectar un to perillós en les seves paraules, però va desaparèixer ràpidament.

-M'alegra que els tres penseu en aquesta situació. Estem d'acord que l'acadèmia és un dels nostres punts més vulnerables, ajudeu-me a trobar els altres. No penseu ni per un segon que ja els he descobert a tots perquè, òbviament, no és així. I no oblideu que demà al matí reprendrem la discussió.

Els tres van assentir amb el cap i van marxar de la cambra.

-Potser tinguin raó -va dir la Mara, un cop es van haver anat.

-Pot -va tornar a sospirar en Luke-. Però tinc la sensació que qui vagi a Yavin IV necessitarà fer ús de la Força o no sortirà d'allà amb vida. I he après a confiar en aquestes sensacions.

-Llavors, hauries d'haver-los-ho dit -va afegir la Mara.

-Llavors, segur que haurien anat -i li va dirigir un somriure sardònic.

La Mara li va agafar la mà.

-No hi ha descans per als cansats. Avisaré a Karrde -ella es va tocar de nou el seu ventre-. Mentrestant, Skywalker, Busca'm una mica de menjar... Alguna cosa gran i que encara sagni.

* * *

L'Ànakin va verificar els indicadors dels sistemes.

-Com estem, Fiver? -va preguntar tranquil·lament, estudiant la pantalla de comunicacions de la cabina.

SISTEMES DINS LES VARIANTS ÒPTIMES, li va assegurar la unitat R7.

-Bé, espera mentre demano autorització. Mentrestant calcula els salts necessaris per arribar fins al Sistema Yavin.

Per aconseguir el permís va haver de recórrer a certa quantitat d'estratagemes, inclosa la creació d'un codi específic que li permetés sortir sense alertar l'oncle Luke o a qualsevol altre que pogués aturar-lo.

Perquè, aquesta vegada, l'oncle Luke s'equivocava. L'Ànakin podia sentir-ho al mateix centre del seu ésser. Els aprenents de Jedi estaven en greu perill; en Talon Karrde podria no arribar a temps. És més, potser ja fos massa tard.

Resultava estrany que l'oncle Luke seguís considerant-lo un nen. Hi havia matat molts yuuzhan vong, vist com morien els seus amics i provocat la mort d'altres. Era responsable de la destrucció d'innombrables naus i dels éssers que viatjaven en elles, i amb prou feines havia patit una esgarrapada.

Aquesta forma de pensar dels adults, ambivalència i negació, era un punt feble. No veien què era de veritat i només ho jutjaven pel que semblava ser. Fins i tot la seva mare i l'oncle Luke, que comptaven amb l'ajuda de la Força.

La tia Mara probablement ho comprenia, doncs tampoc havia estat realment una nena, però l'encegava la seva relació amb l'oncle Luke; no només havia de tenir en compte els seus sentiments, sinó els de l'oncle Luke.

S'enfadarien molt, segur. Podria haver explicat el que sentia en la Força, però això hauria alertat al Mestre Jedi del que pretenia fer. Tot i que hagués pogut convèncer-lo que havia d'enviar ja a algú, sense més esperes o dilacions, segurament hauria enviat a un altre, algú més adult.

I l'Ànakin sabia que havia d'anar-hi, que havia de ser ell qui anés. O la seva millor amiga es veuria condemnada a una destinació molt pitjor que la mort.

I, en aquest moment, això era de l'únic que estava completament segur.

-Permís per enlairar -va informar el control aeri.

-Impuls, Fiver -va xiuxiuejar l'Ànakin-. Tenim un altre lloc on anar.

 Següent