Conquesta (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

La Nen Yim va contemplar com les naus damutek s'assentaven entre els arbres alienígenes, amb un vertigen d'emocions que amb prou feines aconseguia amagar. No obtindria res de bo si mostrava un desplegament semblant, especialment sent tan infantil. Un cuidador era circumspecte; un cuidador era analític; un cuidador no contemplava abstret una cosa així, plena de meravella i alegria, amb els circells que formaven el seu tocat capil·lar onejant descontroladament.

Així que la Nen Yim no va fer res d'això. Però, pels Déus, que ho feia en el seu interior. Allò sí que era un planeta! Tècnicament era una lluna, però per a ella era tot un món... Un món desconegut! Les olors poc familiars, el moviment no programat de l'aire, l'estranya singularitat d'una gravetat amb un brunzit que els seus sentits no podien captar d'origen... Però l'excitació real provenia del seu interior. Igual que l'espès tronc del damutek, ella era una llavor que per fi havia trobat la terra adequada on germinar i desenvolupar-se.

Terra. Es va ajupir i va esgarrapar un grapat d'aquella rica brutícia negra. No feia olor de res que ella conegués, encara que resultava llunyanament semblant a les comportes de les séquies enterrades sota les piscines de mernip o les emanacions de les gargamelles Luur de les enormes mónnaus, l'últim dipòsit de les deixalles que transportava la seva immensa xarxa de capil·lars i on es digerien nutrients, metalls i aire. Sovint s'extasiava com una nena al costat de les emanacions de les gargamelles Luur; fins aquell moment, l'únic vent que mai havia sentit.

-La teva primera vegada en un veritable món, adepta?

La Nen Yim va fer mitja volta, esperant trobar-se amb una de les seves companyes adeptes, però sobtadament es va recol·locar els circells del seu tocat en un posat de genuflexió en descobrir que no era una criatura tan humil com ella creia, sinó que es tractava de la seva nova mestressa, Mezhan Kwaad.

La mestra li va permetre completar el seu posat, abans de situar-se davant d'ella.

-Pots mirar-me, adepta.

-Sí, Mestra Mezhan.

La Mezhan Kwaad s'acostava al final de la seva joventut. Si no fos una cuidadora encara podria engendrar un fill... Però, és clar, aquesta era una forma de cura prohibida per les mestres de la seva casta. Malgrat el seu elevat estatus, i de la seva primesa, conservava les formes d'una femella madura. El seu rostre ample, de pòmuls alts, exhibia al front les cicatrius habituals del seu rang, i la seva mà dreta era la mà de vuit dits d'una mestra. Les seves altres alteracions eren més discretes, seguint l'estètica dels cuidadors. Les marques de les seves víctimes no eren externes com solien ser-ho les d'altres castes. Portava l'ajustat oozhith d'una mestra, amb els seus diminuts cilis onejant en subtils onades de color, buscant i capturant els microorganismes alienígenes que suraven en l'atmosfera per alimentar-se de ells.

-Respon a la meva pregunta -va exigir la mestra.

-Sí, Mestra. Mai abans havia conegut un món que no fos una de les nostres mónnaus.

-I quines són les teves impressions?

-Les nostres mónnaus es construeixen al llarg de segles, potser mil·lennis. En Yun-Yuuzhan va crear planetes i llunes al llarg de milions i milers de milions de cicles. Els seus recursos interiors són consumits lentament per processos tectònics o per la vida que mantenen -Va mirar cap avall, cap a la brutícia que bategava sota els seus peus-. Però la riquesa inimaginable que trepitjo ara és tan estranya.... I la vida! És tan variada i tan diferent de la nostra! I no va ser creada per servir-nos!

La mestra cuidadora va aclucar els ulls.

-Sí va ser creada per servir-nos -rectificà calmadament-. És la voluntat dels Déus que tota vida ens serveixi. Ja t'ho van ensenyar.

-Naturalment, Mestra -va acceptar la Nen Yim-. Només vaig voler dir que nosaltres encara no l'hem reformat per adequar-la a les nostres necessitats, però ho farem.

-Sí, ho farem -va corroborar la Mezhan Kwaad-. I emfatitzà el plural. Saps per què ets una adepta, Nen Yim? Saps per què estàs aquí i no corregint les mutacions que fixen el metà en una decadent gargamella Luur?

-No, Mestra.

-Perquè vaig veure el teu treball amb les glàndules endocrines en la mónnau Baanu Kor.

-Només vaig fer el que es necessitava -va respondre la Nen Yim, nuant el seu tocat en una postura humil.

-I ho vas fer òptimament. Molts no s'haurien atrevit a modelar el tii, però tu vas anar més enllà. Vas aplicar el protocol Vul Ag, encara que mai s'havia utilitzat en una glàndula endocrina.

-Vaig creure que les membranes osmòtiques exteriors transpirarien més eficaçment...

-Sí. La tradició i la conveniència tenen una importància vital, absoluta, en la nostra tasca, però la completa immersió en aquestes qualitats pot comportar estretor de mires. Necessito adeptes amb recursos, que s'atreveixin a aplicar el coneixement sagrat i immutable a obrir nous camins. Em comprens?

-Això crec, mestra -va contestar la Nen Yim amb cautela. Un petit nus de por es va formar en la seva gola. És que sabia la mestressa...? No, no podia saber-ho. Si sabés que la Nen Yim havia flirtejat amb l'heretgia, mai l'hauria ascendit. Llevat que ella...

No. Una mestra no. Era impossible.

-No ho creguis simplement, tingues-ho per segur i arribaràs lluny -li va dir-. No ho veus? Com tu mateixa has dit, després de generacions infinites tenim una nova galàxia plena de vida a l'abast dels nostres dits. És hora de demostrar exactament el que en Yun-Yuuzhan ens tenia reservat.

La Nen Yim va assentir amb el cap i va contemplar els damuteks. Ja es desprenien de la seva pell protectora i començaven a expandir-se, a créixer per formar els recintes cuidadors altament especialitzats.

-Vinga, adepta -la convidà la mestra-. És hora que rebis la teva mà.

-Tan aviat? -va preguntar la Nen Yim.

-La nostra tasca comença demà. Ja saps que tenim en el nostre poder a un d'aquests Jeedai. Només un, de moment, però aviat en tindrem més. El mateix Senyor Suprem Shimrra ens estarà vigilant molt de prop. No el defraudarem.

* * *

La Nen Yim va sortir del bany cerimonial enfundada en un oozhith fosc. Al seu contacte, aquest es va embolicar fermament sobre ella, i la dona va sentir una formigueig quan va inserir els cilis en els seus porus. No era un oozhith complet, sinó un vestit curt que deixava al descobert els braços i la major part de les cames. Es va pentinar cap enrere amb les mans el curt pèl fosc i va mantenir la mà dreta en alt, mirant-la com si la veiés per primera i no última vegada. Llavors, va permetre que l'ajudant l'escortés fins a la fosca gruta de la Yun-Ne'Shel on l'esperava la seva mestra.

La gruta feia olor de salmorra i oli. Era íntima i humida, i va reaccionar feblement davant el seu contacte. Es tractava d'una parent llunyana del yammosk; els sentiments que emanaves t'eren retornats multiplicats pel seu interior.

I, ara, l'ansietat i la torbació la va martellejar mentre s'agenollava davant la boca de la gruta, un forat de la mida d'un puny, envoltat per una massissa protuberància de múscul. Sense fer una pausa ni retrocedir, va ficar la mà per l'obertura.

Per un moment no va succeir res. Llavors, vuit dents van sorgir de les seves beines i se li van clavar al canell.

La suor va començar a relliscar pel seu front mentre es rendia al dolor, i les dents s'enfonsaven amb lentitud glacial en els seus teixits musculars i li esgarrapaven els ossos. Els llavis de l'obertura es tancaven de tant en tant per xuclar la sang. La gruta li va tornar el seu dolor amplificat, i la seva respiració es va tornar agitada. Va perdre el sentit del temps; mentre tornava a ser a poc a poc conscient de totes i cadascuna de les terminacions nervioses del seu cos, com si els cilis del seu vestit fossin agulles que es retorcessin dins dels seus porus.

Fins que, finalment, les dents es van trobar al centre del seu canell; va sentir que s'ajuntaven amb un ominós clic. Ella va intentar prendre alè, tranquil·litzar-se i preparar-se per allò que havia de venir.

Tot va succeir ràpidament. Tot d'una, la boca va rotar noranta graus però el seu braç a penes va girar un i la mà es va desprendre amb un humit snick. La Nen Yim va retirar el braç i va contemplar fixament el monyó del seu canell amb maldestre sorpresa. Tot just va notar que el seu acompanyant la subjectava per les espatlles i la guiava fins a la fosca bassa situada al centre de la gruta.

-Puc fer-ho sola -va murmurar.

Es va agenollar davant de la bassa amb el cap donant-li voltes. Una cosa fosca s'agitava en les aigües, coses de cinc potes que van acudir ansiosament amb l'olor de la sang. Va submergir en l'aigua el regalimant monyó.

Havia pensat que el seu cos no podria experimentar major dolor que el sofert fins llavors. S'equivocava. No ho va sentir únicament a la mà, sinó que un gran espasme general li va fer arquejar tot el cos i congelar-lo uns instants en aquesta posició. No podia veure la criatura que s'aferrava al seu canell i per un horrible instant va desitjar fer-se enrere. Una enorme flamarada de llum va explotar en el seu cap i ja no va saber res més.

Quan va despertar, llàgrimes de vergonya van brollar dels seus ulls. A través d'elles va veure que la seva mestra es trobava dreta davant seu.

-Ningú ha suportat la primera vegada sense un breu desmai -li va dir-. En aquesta ocasió no hi ha vergonya, però seria diferent si mai arribessis a rebre la mà d'una mestra. Però, per llavors, estaràs preparada.

La mà. La Nen Yim la va alçar davant els seus ulls.

Encara estava assentant-se. Una espessa secreció verdosa marcava la línia entre ella i el monyó del seu canell. Quatre llargs dits i un polze sorgien de la prima però flexible closca que ara coronava el seu braç dret. Milers de petites protuberàncies sensorials cobrien el palmell i els dits. Els dos més allunyats del polze acabaven en diminutes pinces; el més proper tenia una arpa prima, esmolada i retràctil.

Va intentar moure els dits; però no va succeir res.

-Les connexions nervioses trigaran uns dies a completar-se, i el teu cervell necessitarà uns quants més per acostumar-se a les modificacions més subtils -li va informar la seva mestra-. Alegra't, Nen Yim, ara ets realment una adepta. T'uniràs a mi per reformar el Jeedai, i aconseguir glòria per a la nostra casta, el nostre domini i els yuuzhan vong.

Següent