Conquesta (I)

Anterior

PRIMERA PART

EL PRAXEUM

CAPÍTOL 1

En Luke Skywalker es va aixecar davant els Jedi allà reunits, amb el rostre serè i més rígid que el duracer. La postura de les espatlles, els gestos precisos, la intensitat i el timbre de totes i cadascuna de les seves paraules confirmaven la seva confiança i el seu control.

Però l'Ànakin Solo sabia que tot allò era pur teatre. La ràbia i la por inundaven la sala, semblava sotmetre-la a cent atmosferes de pressió sota les quals el Mestre Skywalker semblava a punt d'enfonsar-se. L'Ànakin va sentir que l'esperança s'esvaïa i allò era el pitjor que havia sentit mai. I això que en els seus setze anys havia experimentat coses horribles.

Aquesta percepció no va durar molt. Res s'havia trencat, només tort, i a poc a poc s'anava redreçant. El Mestre Skywalker va tornar a ser tan fort i segur en la Força com aparentava ser-ho a ulls dels altres. L'Ànakin va suposar que ningú més se n'havia adonat.

Però ell si. L'incommovible s'havia commogut. I això mai ho oblidaria; una altra de les moltes coses que semblaven eternes s'havia evaporat de sobte, un altre lliscant havia desaparegut sota els seus peus, deixant-lo tombat d'esquena a terra i preguntant-se què havia passat. És que mai aprendria?

Es va obligar a centrar la seva gelada mirada blava en el Mestre Skywalker, en el familiar rostre endurit per les cicatrius. Més enllà, l'eterna llum de Coruscant entrava a la sala a través d'una enorme finestra de transpariacer. Contra aquells edificis ciclopis i aquests fluents senders de llum, el Mestre semblava distret, fins i tot fràgil.

L'Ànakin es va distanciar dels seus temors concentrant-se en les paraules del seu oncle.

-Kyp, comprenc com et sents -deia el Mestre Skywalker.

D'alguna manera, en Kyp Durron era més a més sincer que l'Skywalker. La ràbia que niava en el seu cor es reflectia clarament a la cara. Si els Jedi fossin un planeta, el Mestre Skywalker es trobaria en un pol irradiant calma i en Kyp Durron a l'altre, amb els punys premuts de fúria.

A prop de l'equador, el planeta començava a fer-se miques.

En Kyp va fer un pas endavant, passant-se la mà pel curt pèl fosc rivetejat de plata.

-Mestre Skywalker, dubto que sàpigues com em sento. Si ho sabessis, ho sentiria en la Força. Tots podríem sentir-ho. En canvi, amagues els teus sentiments.

-No he dit que senti el mateix -va corregir en Luke suaument-, només que ho comprenc.

-Ah -capcinejà en Kyp aixecant un dit i assenyalant-lo amb ell, com si sobtadament entengués el seu punt de vista-. Vols dir que em comprens amb l'intel·lecte, no amb el cor! Els Jedi que has entrenat i motivat estan sent perseguits, assassinats a tot el llarg i ample de la galàxia, i tu ho «comprens» com qui comprèn una equació? És que no et bull la sang? És que no et sents impulsat a fer alguna cosa?

-És clar que vull fer alguna cosa, per això he convocat aquesta reunió -va admetre en Luke-. Però la ràbia no és la resposta, l'atac no és la resposta i la venjança no és, per descomptat, la resposta. Som Jedi. Defensem, donem suport...

-A qui defensem? A qui donem suport...? Defensem a tots els que vas rescatar de les atrocitats d'en Palpatine? Donem suport a la Nova República i a la seva bona gent? Protegim aquells pels quals hem vessat sang, una vegada i una altra, per la pau i el bé de la majoria? Als mateixos covards pusil·lànimes que ara ens difamen, ens persegueixen i ens sacrifiquen als seus nous amos, els yuuzhan vong...? Ningú vol la nostra ajuda, el que volen és veure'ns morts i enterrats. Jo dic que ja és hora que ens defensem. Els Jedi per als Jedi!

Els aplaudiments van ressonar a la sala... no ensordidors, però tampoc trivials. L'Ànakin va haver d'admetre que les paraules d'en Kyp tenien cert sentit. En qui podia confiar ara un Jedi? Semblava evident que només en un altre Jedi.

-Què hauríem de fer llavors, Kyp? -va preguntar en Luke.

-Ja ho he dit. Defensar-nos. Combatre el mal, prengui la forma que prengui i en qualsevol lloc on es presenti. No permetre que la lluita arribi fins a nosaltres i ens enxampi a les nostres cases, desprevinguts o adormits amb els nostres fills. Hem de sortir, buscar i trobar l'enemic. Una ofensiva contra el mal és una forma de defensa.

-En altres paraules, hauríem de fer el que els teus homes i tu heu estat fent.

-Jo diria que hauríem de fer el que tu vas fer quan vas combatre l'Imperi.

-En aquell temps era jove i no comprenia moltes coses -va assenyalar en Luke sospirant-. L'agressió és un camí que condueix al Costat Fosc.

En Kyp es va fregar la mandíbula i va somriure breument.

-I ningú ho sap millor que aquell que va tornar d'aquest Costat Fosc, oi, Mestre Skywalker?

-Exactament -va replicar en Luke-. Vaig caure en ell, però vaig saber reaccionar. Com tu, Kyp. Tots dos, cadascun al nostre estil, vam creure ser prou savis i àgils com per caminar pel tall d'un làser sense cremar-nos. Tots dos ens vam equivocar.

-Però vam tornar.

-Per poc. Amb molta ajuda i amor.

-És cert. Però hi van haver més que ho van aconseguir. Kam Solusar, per exemple, per no esmentar el teu propi pare...

-Què pretens dir, Kyp? Que és fàcil tornar del Costat Fosc i que això justifica córrer el risc?

En Kyp va arronsar les espatlles.

-Pretenc dir que la línia que separa la llum i la foscor no és tan fina com intentes fer-nos creure, ni es troba allà on vols traçar-la -entrellaçà els dits de les dues mans i va recolzar la barbeta a ells-. Digues-me, Mestre Skywalker, si un home m'ataca amb un sabre làser, puc defensar-me amb el meu perquè no em talli el cap? Seria això massa agressiu?

-És clar que pots defensar-te.

-I després de defensar-me, puc respondre al seu atac? Puc tornar els cops? En cas negatiu, per què ens ensenyen llavors tècniques de combat amb sabre làser? Per què no aprenem únicament a defensar-nos fins que l'enemic ens arraconi, els nostres braços es cansin i un dels seus atacs acabi per travessar la nostra guàrdia? A vegades, Mestre Skywalker, la millor defensa és un atac. Ho saps tan bé com qualsevol.

-Això és veritat, Kyp. Ho sé.

-Però yu renúncies a la lluita, Mestre Skywalker. Bloqueges i et defenses, però mai tornes els cops. Mentrestant, les espases dirigides contra tu es multipliquen. I estàs començant a perdre, Mestre. Una oportunitat perduda i la Daeshara'cor jeu morta. Una altra bretxa en la teva defensa i Corran Horn és calumniat, assenyalat com el destructor d'Ithor i enviat a l'exili. Renúncies a atacar i en Wurth Skidder s'uneix a la Daeshara'cor a la mort. Una allau d'errors mentre un milió de fulles làser convergeixen cap a tu i aquí va en Dorsk 82, i en Seyyerin Itoklo, i l'Swilja Fenn, i qui sap quants més hauran caigut sense saber-ho nosaltres o cauran demà? Quan atacaràs, Mestre Skywalker?

-Això és ridícul! -esclatà una veu femenina a mig metre de l'orella de l'Ànakin. Era la seva germana, Jaina, amb la cara enrogida pel seu volcà interior-. Kyp, com et passes la major part del temps jugant amb el teu esquadró a ser heroi, potser no t'hagis assabentat de les últimes notícies, potser et creguis tan important que pensis que la teva manera de fer les coses és l'única possible. Mentre tu anaves per aquí fora disparant els teus canons làser, el Mestre Skywalker treballava calladament i esforçadament per assegurar-se que no tot es fes miques.

-Sí, i ja veig el molt que ha aconseguit -contraatacà en Kyp-. Duro, per exemple. Quants Jedi es van veure involucrats? Cinc? Sis? I cap de vosaltres, inclòs el Mestre Skywalker, va olorar la traïció fins que va ser massa tard. Per què no us va guiar la Força? -va fer una pausa i es va colpejar el palmell d'una mà amb l'altre puny per donar més èmfasi a les seves paraules-. Perquè actueu com mainaderes, no com guerrers Jedi! Fins i tot he escoltat amb les meves pròpies orelles que un de vosaltres es negava a recórrer a la Força.

Mirà significativament al germà bessó de la Jaina, que seguia assegut amb una expressió pètria a la cara.

-No fiquis al Jacen en això -va grunyir la Jaina.

-Almenys, el teu germà va ser honrat negant-se públicament a utilitzar el seu poder -argumentà en Kyp-. Equivocat, però honrat. I al final, quan no li va quedar més opció, va recórrer a ell. La resta d'aquest grup no té cap excusa per ser ambivalent. Si salvar la galàxia dels yuuzhan vong no us sembla una causa prou bona com per utilitzar el nostre veritable poder, accepteu que ho sigui l'autoconservació.

-Els Jedi per als Jedi! -va cridar l'Octa Ramis, encara tenallada pel dolor de la pèrdua de la Daeshara'cor.

-Intento preservar la galàxia tant com a nosaltres mateixos -va explicar en Luke-. Si per guanyar la guerra amb els yuuzhan vong hem de pagar el peatge de recórrer als poders del Costat Fosc, no podrem considerar-ho una victòria.

En Kyp va fer rodar els ulls i va creuar els braços.

-Sabia que venir fins aquí era un error -va acabar dient-. Cada segon que parlo amb tu, és un segon perdut sense disparar un torpede contra els yuuzhan vong.

-Si estaves tan segur, per què has vingut?

-Perquè vaig creure que a hores d'ara fins i tot tu veuries la pauta, Mestre Skywalker. Després de mesos i mesos de creuar-te de braços, de veure com minva el nostre nombre, d'escoltar les mentides que circulen sobre els Jedi des del Nucli fins a la Vora Galàctica, vaig creure que per fi havies decidit que era hora d'actuar. Vaig venir per escoltar dir «Prou!», Mestre Skywalker, per veure com unies als Jedi i els lideraves en una causa justa. En canvi, només sento les mateixes vacil·lacions de les que ja estic més que fart.

-Al contrari, Kyp. He convocat aquesta reunió per prendre decisions sobre com hem d'afrontar la crisi.

-Això no és una crisi, és una matança -va escopir en Kyp-. I sé com he d'actuar, exactament com he estat actuant fins ara.

-La gent està terroritzada, Kyp. Viu un malson, igual que nosaltres. Només vol despertar.

-Sí. I mentre no desperten, alimenten als monstres del seu malson amb tot el que els hi demanen. Androides, ciutats, planetes, refugiats... i ara Jedi. En negar-te a actuar contra aquesta traïció, Mestre Skywalker, estàs perillosament prop de tolerar-la.

-Merda de bantha! -explotà en Jacen, trencant per fi el seu silenci-. El Mestre Skywalker no se sent satisfet. Cap de nosaltres se sent així, però el tipus d'agressió que tu propugnes és...

-Eficaç? -va acabar en Kyp, somrient amb menyspreu.

-Ho és? -va replicar en Jacen desafiador-. Què heu aconseguit realment el teu esquadró i tu? Assetjar a unes quantes naus de proveïment yuuzhan vong? Mentrestant, nosaltres hem salvat desenes de milers de...

-Salvat per a què? Perquè puguin fugir de planeta en planeta fins que no quedi cap on anar? Tu, Jacen Solo, tu que et vas negar a utilitzar la Força, t'atreveixes a donar-me lliçons a mi sobre el que és eficaç i el que no ho és?

-Si alguna cosa no és eficaç, és aquest argument -va intercedir en Luke-. Necessitem calmar-nos, necessitem pensar racionalment.

-No estic segur que sigui això el que necessitem -va protestar en Kyp-. Mireu a on ens ha portat la vostra política racional. Estem sols, és que no us doneu compte? Tots estan contra nosaltres.

-Exageres.

L'Ànakin va desviar la seva mirada cap a la nova oradora, la Cilghal. El cap de la Mon Calamari es balancejava pesarosa, mentre els seus bulbosos ulls vagaven per tota la sala.

-Encara ens queden molts aliats -va afirmar la Cilghal-. Tant en el Senat com entre les diferents races de la Nova República.

-Si per aliats et refereixes a éssers sense valor per recolzar-nos, sí, els tenim -va acceptar en Kyp irònicament-. Però segueix confiant en ells i veuràs com els Jedi segueixen sent capturats o assassinats. Queda't aquí meditant i esperant, si vols, que jo no penso fer-ho. Sé quina és la guerra que he de lliurar i on lliurar-la.

Va donar mitja volta sobre els seus talons i es va dirigir cap a la sortida.

-No! -va murmurar la Jaina a l'Ànakin-. Si en Kyp se'n va, molts s'aniran amb ell.

-I què? -va dir l'Ànakin-. Tan segura estàs que s'equivoca?

-Per descomptat que... -callà de sobte, va fer una pausa i va tornar a començar-. Si els Jedi es divideixen, tots sortirem perjudicats. Vinga, hem d'intentar ajudar a l'oncle Luke.

La Jaina va seguir a Kyp fora de la sala, i l'Ànakin la va acompanyar un segon després. Darrere d'ells, el debat es va reprendre en termes molt menys exaltats.

En Kyp es va tornar cap a ells mentre s'acostaven.

-Ànakin, Jaina, què voleu?

-Ficar una mica de sentit comú en el teu tossut cap -va respondre la Jaina.

-Tinc molt sentit comú, i vosaltres dos hauríeu de saber-ho. Quan heu desertat d'una batalla? No sou dels que es creuen de braços mentre altres combaten.

-No ho hem estat -va esclatar la Jaina-. Tampoc l'Ànakin, ni l'oncle Luke...

-Estalvia't saliva, Jaina, sento el major respecte cap al Mestre Skywalker... però s'equivoca. Ni ell ni jo podem veure els yuuzhan vong en la Força, però no necessito fer-ho per saber que representen el mal, per saber que cal detenir-los costi el que costi.

-No pots escoltar el que l'oncle Luke ha de dir?

-Ja ho he fet, però no ha dit res que m'interessi -En Kyp agità tristament el cap-. El vostre oncle ha canviat. Alguna cosa els passa als mestres Jedi quan aprofundeixen en la Força, cosa que no em passarà a mi. Es preocupen tant per la frontera entre la llum i la foscor que es tornen incapaços d'actuar, que només reaccionen. Com l'Obi-Wan Kenobi quan es va enfrontar a Darth Vader... no va fer res, va deixar que el matés per ser un amb la Força i va deixar que en Luke s'enfrontés sol a tots els riscos morals.

-No és així com ho explica l'oncle Luke.

-El teu oncle va estar massa implicat per adonar-se'n. I ara s'ha convertit en Kenobi.

-Què vols dir exactament? -va preguntar la Jaina-. Que l'oncle Luke és un covard?

En Kyp va arronsar les espatlles i va deixar escapar un lleu somriure.

-Quan és ell mateix, no, però quan recorre a la Força... -va fer un vague gest amb la mà-. Pregunteu-li al vostre germà Jacen... A mi em sembla que li estan sortint cabells blancs abans d'hora per culpa d'aquest assumpte. Tota la galàxia s'enfonsa al seu voltant i ell es posa a meditar sobre filosofia teòrica.

-Tu mateix has reconegut que al final va utilitzar la Força -va assenyalar la Jaina.

-Per salvar la vida de la seva mare, segons he sentit, i tot i així va estar a punt de no fer-ho. Quant de temps va haver de passar ella en un tanc bacta?

-Però la va salvar, i a mi també.

-Per descomptat, però, no podia haver recorregut a la Força per salvar duros i en canvi no ho va fer? Deixant de banda que va disposar d'àmplies oportunitats per fer-ho abans, la resposta és evident: si. Així doncs, no va ser una espècie de respecte universal per preservar la vida o alguna cosa semblant el que el va impulsar a trencar la seva autoimposada prohibició?

-No -va murmurar l'Ànakin.

-Ànakin! -va exclamar la Jaina.

-És cert -va replicar l'Ànakin-. M'alegra que ho fes, i em va alegrar que castigués al Mestre Bèl·lic yuuzhan vong, encara que ara vulgui venjar-se de l'afront demanant el cap de tots els Jedi, però en Kyp té raó. Si la mare i tu no haguéssiu estat allà...

-En Jacen estava passant una mala ratxa -va intentar disculpar-lo la Jaina.

-I els altres no? -va insistir l'Ànakin.

-He de marxar -els hi va dir en Kyp-. Quan algú de vosaltres vulgui volar amb mi, només ha de dir-m'ho. Espero sincerament que el Mestre Skywalker recapaciti, però no puc esperar. Que la Força us acompanyi.

Ells el van veure partir en silenci.

-Tant de bo no pensés que té raó -va murmurar la Jaina-. Em sento com si estigués traint a l'oncle Luke.

Ànakin va assentir amb el cap.

-T'entenc, però en Kyp té raó... almenys en una cosa. Fem el que fem, haurem de fer-ho pel nostre compte.

-Els Jedi per als Jedi? -rebufà la Jaina-. L'oncle Luke ho sap. No estic segura d'on ha enviat a la mare, pare, 3PO i l'R2, però sé que té alguna cosa a veure amb crear una xarxa que impedeixi que es lliuri als Jedi als yuuzhan vong.

-Això està bé -va reconèixer l'Ànakin-, però és el que en Kyp diu defensar. Hem d'actuar, mai guanyarem aquesta guerra limitant-nos a reaccionar. Necessitem muntar una xarxa d'intel·ligència, necessitem saber quins Jedi estan en perill abans que vagin a per ells.

-Com anem a esbrinar-ho?

-Pensa lògicament. Tots els planetes que han caigut en mans dels yuuzhan vong són òbviament perillosos. Els següents són els més propers a l'espai ocupat per ells, perquè els seus habitants estan desesperats per aconseguir un tracte.

-El Mestre Bèl·lic va dir que només perdonarien a la resta de la galàxia si ens lliuraven a tots. Això atenua la desesperació, almenys entre els que són prou estúpids com per creure-s'ho. A Duro vam poder comprovar el que signifiquen les promeses per als yuuzhan vong. Si no cooperes, t'eliminen; si ho fas, també, però a sobre es riuen de com d'estúpid que has estat.

-Òbviament, molta gent prefereix creure en les mentides dels yuuzhan vong a arriscar-se a desafiar-los -L'Ànakin va arronsar les espatlles-. L'assumpte és...

-L'assumpte és: què feu vosaltres dos aquí en comptes d'estar a la reunió? -va preguntar en Jacen Solo des de l'extrem del passadís.

-Intentàvem convèncer en Kyp perquè es quedés -va explicar l'Ànakin al seu germà gran.

-Seria més a més fàcil ficar un siringana en una caixa.

-És cert -va reconèixer la Jaina-, però havíem d'intentar-ho. Suposo que ara hem de tornar a la...

-No us molesteu, l'oncle Luke va demanar un recés minuts després que en Kyp sortís. Massa angoixa i confusió.

-Això no va bé -va dir la Jaina.

-No. Massa gent creu que en Kyp té raó.

-I tu què en penses? -va preguntar l'Ànakin.

-Que s'equivoca -va respondre en Jacen sense la menor vacil·lació-. Respondre a l'agressió amb més agressió no pot ser la solució.

-Ah, no? Si no haguessis utilitzat aquesta particular solució, mare, Jaina i tu mateix estaríeu morts. Seria millor l'Univers sense vosaltres?

-Ànakin, no em sento orgullós del que... -va començar a dir en Jacen, però la Jaina el va tallar en sec.

-No comenceu de nou. Abans que arribessis, l'Ànakin i jo parlàvem de fer alguna cosa constructiva. No donem voltes al mateix tema com en la reunió general. Al cap i a la fi, som germans. Si nosaltres no podem parlar sense perdre'ns en discussions estèrils, com podem esperar que els altres ho facin?

En Jacen va sostenir la mirada de l'Ànakin uns quants batecs més, esperant a veure qui cedia primer. Va ser ell.

-De què parlàveu exactament? -va acabar preguntant.

La Jaina va semblar alleujada.

-Intentàvem deduir quins serien els punts més calents i quins Jedi corrien un perill més immediat -va explicar.

-Amb la Brigada de la Pau rondant allà fora, és difícil de dilucidar -En Jacen va fer una ganyota de desgrat, com si hagués provat un aperitiu hutt-. No els lliguen els interessos d'un sol sistema. Si creuen que així aplacaran als yuuzhan vong, ens perseguiran des del Nucli fins al Vora de la galàxia.

-La Brigada de la Pau no pot estar a tot arreu al mateix temps. No poden investigar i verificar personalment tots els rumors que els hi arribin sobre els Jedi.

-La Brigada de la Pau té molts aliats i una bona xarxa d'intel·ligència -va apuntar en Jacen-. A jutjar per tot el que han aconseguit fins ara, deuen tenir uns quants infiltrats... Potser fins i tot en el mateix Senat. No tenen per què investigar rumors. Pel que sé, ni tan sols han capturat a la meitat dels Jedi dels que presumeixen. Són simples comerciants de carn que entreguen la seva mercaderia als yuuzhan vong.

-Tinc un mal pressentiment sobre la Viqi Shesh, la senadora de Kuat -va murmurar la Jaina.

-El que crec, és que és molt difícil predir quins Jedi poden ser els següents de la seva llista -va sentenciar l'Ànakin-. Però, i si tinguessin l'oportunitat de posar-li les mans damunt a un bon grapat? No anirien a per ells?

Els ulls de la Jaina es van obrir com plats.

-Creus que s'atrevirien a atacar mentre estem reunits aquí?

-No, les coses no estan tan malament -negà l'Ànakin, movent el cap d'un costat a un altre-. A més a més A més a més, qui voldria enfrontar-se amb els Jedi més poderosos de la galàxia? Seria una bogeria. A nosaltres ens intentaran caçar un a un, però...

-El Praxeum! -el va interrompre en Jacen.

-Sí, és cert -va confirmar l'Ànakin-. L'acadèmia Jedi!

-Però, només són nens! -va protestar la Jaina.

-Creus que això suposa alguna diferència per a la Brigada de la Pau... o per als yuuzhan vong, ja posats? -va preguntar en Jacen-. Mira a l'Ànakin, només té setze anys i ja ha matat més guerrers en combat cos a cos que qualsevol de nosaltres. I els yuuzhan vong ho saben.

-Què em dius de la il·lusió que els Jedi han aixecat al voltant de Yavin IV? Això manté als estrangers allunyats.

-No, des que gairebé tots els Cavallers Jedi s'han anat del planeta -va dir l'Ànakin-. Molts han vingut a Coruscant per celebrar aquesta reunió i altres caminen buscant els camarades desapareguts. L'últim que vaig sentir, és que només s'havien quedat els estudiants Kam i Tionne, amb l'Streen i potser el Mestre Ikrit. És molt possible que no siguin suficients. On és l'oncle Luke? Hem de parlar ara mateix amb ell. I potser sigui massa tard.

-Bona idea, Ànakin -va admetre en Jacen.

-Gràcies.

El que l'Ànakin no va esmentar als seus germans, era que s'havia despertat en plena nit amb el cor retrunyint, engarrotat per la por. I encara que no podia recordar el malson que l'havia arrencat del seu somni, almenys hi havia retingut una imatge: els cabells rossos i els ulls verds de la Tahiri, la seva millor amiga.

I la Tahiri es trobava a l'acadèmia.

 Següent