Pandemònium (IX)

Anterior

9

La Quarra va despertar sota una pluja torrencial caient sobre el seu rostre. Els seus ulls es van obrir per veure el sol de Kesh apuntant a través d'un exuberant dosser verd, molt per sobre d'ella. Gotes d'aigua calenta se li enganxaven a les galtes.

-La temporada humida a la selva -va dir una profunda veu femenina per darrere seu-. Fins i tot quan deixa de ploure, es queda en els arbres. No hauries de tombar-te així a l'exterior... no sense un barret.

La Quarra es va assecar els ulls i va parpellejar. Alanciar no havia tingut selves en segles. Òbviament, aquest no era el lloc on s'havia anat a dormir. Però, on era?

Es va asseure al fang. Darrere d'ella, una dona humana amb un barret de palla treballava la terra, trasplantant flors des de testos de fang. Era més jove que l'Edell, amb una pell més bruna, i el pèl curt de color castany vermellós.

-He de replantar els dalses mentre la terra encara està humida -va dir, sense aixecar la vista del seu treball-. Quarra, no? Realment hauries de pensar en aquest barret. Tampoc està de més deixar-se el cabell curt. Els aracnoides són horribles aquí.

La Quarra es va tensar en sentir el seu nom.

-El Sith... em va portar aquí. Tu n'ets un d'ells.

La dona es va posar a riure.

-Jo mai solia acceptar la impertinència per part dels keshiri -va dir-. Tens sort. He madurat des que ens vam mudar aquí.

A part, en una clariana entre els arbres, la Quarra va veure un altre humà que treballava una petita parcel·la amb una aixada. Sota la llum clapada, gairebé va pensar que estava mirant a Jogan: musculós i serè. Però no obstant això diferent.

-Tots dos sou Sith -va dir.

-No som res -va respondre la dona, aixecant-se del llit de flors per enfrontar-se a la keshiri-. No som res, si és que realment existim... o si és que tu existeixes. Jo sóc Orielle... Digues-me Ori. I ell és en Jelph.

Mentre parlava, els raigs del sol es van reflectir a través de la boira. El món es va tornar ondulat per un moment.

-Això no és real -va dir la Quarra-. Estic tenint una visió de la Força. O un somni.

-Mai vaig creure que hi hagués una gran diferència -va dir l'Ori.

-Vius a la selva?

-Sí. O vivia. El temps passa de manera diferent en les selves i en els somnis.

La Quarra abaixà la mirada per veure a un nen humà trepitjant bassals. Abans que pogués arribar al seu jardí, l'Ori va acostar al nen al seu maluc. La Quarra va escoltar altres veus joves des de darrere d'una barraca.

-Tens fills.

-Tres. Igual que tu.

-Així és. -Havia de ser un somni, va pensar la Quarra; cap dels Sith coneixia detalls de la seva família. Va observar com l'Ori va lliurar el nen als seus germans majors: coberts de fang, però feliços. Tota una vida vivint aquí a la clariana de la selva. Petita... però aparentment plena.

-En un temps, jo tenia responsabilitats, com tu -va dir l'Ori, espontàniament-. Vaig renunciar a elles per amor.

-Amor? Un Sith? -La Quarra es va contenir-. Ho sento, vas dir que no eres...

-Vaig dir que no era Sith ara. Però suposo que abans tampoc vaig ser una Sith massa bona.

-Hi ha Sith bons?

-Alguns són més fàcils de suportar que altres... però si és així, probablement ells tampoc estiguin fent una bona feina com a Sith. -L'Ori va riure-. I no, l'amor no és l'única raó per la qual vaig venir aquí. Vaig tenir una responsabilitat, i una posició... com tu. Vaig veure cap a on m'estava portant. No em va agradar.

La Quarra mirà als exigus allotjaments.

-I això és el que vas triar al seu lloc.

-Així són els amagatalls -va dir l'Ori. Va mirar als nens jugant, i va prendre una respiració profundament. -El problema és que, en la meva època, el món ja s'estava quedant sense llocs on amagar-se. No sé si hi ha molt futur en això.

La Quarra va deixar caure les espatlles mentre escoltava. Entre els nens i els sons de la selva, era un lloc sorollós... però ella sentia tranquil·litat allà, cosa que havia anhelat sovint a Uhrar.

-Volia viure apartada -va dir, gairebé per a si mateixa-. Estic molt cansada. Mirava al meu voltant i tot el que podia veure eren coses que ja havia fet. Fins i tot els meus fills... jo ja sabia com anaven a ser les seves vides, abans que les visquessin. -La Quarra va fer una pausa-. Suposo que per això he creat una cosa diferent per a mi. Per donar-me un somni a seguir. Estic segura que sona malament:..

-Oh, pots perseguir un somni -va dir l'Ori, mirant de nou al seu marit. El pagès les va mirar breument i va somriure a les dues abans de tornar al seu treball-. Pots perseguir un somni, i pots construir tot el teu món al voltant d'un. -Va mirar de nou a la keshiri-. Pots viure en un somni durant molt de temps. Però amb el temps...

-... Amb el temps, el món et trobarà -va xiuxiuejar la Quarra. Va obrir els ulls.

Havien dormit en una claveguera seca, just a un costat de l'estació del canal de Kerebba. Era inútil convèncer-lo que es quedés amb ella en una de les casernes a les quals tenia dret per la seva condició d'oficial. Des de la representació del Dia de l'Observança, havia estat tens com una ballesta de mà a punt per disparar.

Ella no sabia si això era bo o no... havia vist del que era capaç. Però que estigués tan tens ara significava alguna cosa. Ella tenia raó: Alanciar havia estat la seva millor arma contra ell. Com més al nord conduïa la Quarra al Sith, més confiada se sentia. Estava cada vegada més clar que el seu grup era l'únic que havia aterrat... i en passar a través de més centres industrials, podia veure'l imaginant-se les armes que es construïen allà.

També va comprovar que això no li impedia seguir fingint indiferència.

-Un altre poble lleig -va dir en sortir de Minrath.

-No m'enganyes, Sith. Puc sentir-ho -va dir la Quarra-. Estàs impressionat.

L'Edell la va mirar als ulls.

-Admetré que els vostres keshiri d'aquí estan més capacitats per a l'elaboració d'instruments pràctics que els nostres.

-Els vostres Keshiri?

Per descomptat. Qui és el seu amo, si no?

La Quarra va deixar escapar un sospir d'exasperació.

-Keshtah és un continent suau i bonic -va dir-. Potser això és el que va orientar als seus naturals cap a l'art. Sí, van fer aqüeductes, però els van fer bonics. -Va assenyalar una cadena que creuava davant ells-. Si haguessin pensat en la funcionalitat, com el vostre poble, els nostres aqüeductes haurien durat més temps.

-Ja no existeixen?

-Si, els reparem. Però si la teva gent els hagués dissenyat, mai hauríem tingut aquest problema. -Apartà la mirada, com si sospesés les seves següents paraules-. Crec -va dir finalment-, que el Presagi va caure en el lloc equivocat.

La Quarra negà amb el cap.

-No vas comprendre res a Kerebba, oi? Vosaltres sou la raó per la qual Alanciar té l'aspecte que té. Vosaltres, els Sith, i la vostra amenaça. Durant dos mil anys, ens hem estat preparant per la vostra vinguda. -Va mirar de nou el paisatge urbà de color gris i es va lamentar-. No ens entens en absolut. Vosaltres ens vau fer així.

L'Edell va somriure.

-I si creus que anem a lamentar-ho, llavors tu no ens entens a nosaltres.

Al migdia, van arribar a la regió més bonica de l'Escut Occidental. Les coses estaven més disperses sobre aquesta protuberància de la Canilla, amb granges entre els cursos d'aigua, i carros de fenc tirats per muntoks retrunyint al llarg de les carreteres. La terra que en altres temps ascendia suaument cap a l'est, fins a l'altiplà que formava el gruix del continent, feia temps que havia estat reformada en terrasses ordenades. Però la collita era a prop, i la vista de tants verds i daurats gairebé aconseguia que fins i tot les imponents fortaleses enmig dels camps passessin inadvertides.

Els ulls de la Quarra van seguir una línia d'estacions de senyals que transmetien les notícies des de la costa fins a la capital militar a Sus'mintri, enfilada en la vora occidental de l'altiplà. L'elevació era tot just visible entre els núvols cap a l'est: una majestuosa muralla natural, protegint les entranyes d'Alanciar. Es va sentir malament pels encarregats dels senyals i els cridaires de pensaments d'aquesta zona. Pot ser que la vida d'en Jogan no estigués plena d'emocions, va pensar, però almenys tenia més a veure que camps de cereals.

Des del seu son, pensar en ell li feia sentir incòmoda. Sabia que la seva torre no era cap refugi a la selva... i havia començat a qüestionar-se per complet la seva relació. Ell era l'aïllat, sense res a fer gairebé tots els dies, però sempre havia estat ella qui li escrivís a ell. Ella era sens dubte la més ocupada dels dos, i, no obstant això, cada vegada que les seves converses acabaven a causa d'alguna nova missió de la Quarra, sempre havia estat ella qui comencés la següent xerrada.

La Quarra imaginava que, ja que ella tenia tant a fer, ell simplement s'ajustava al seu horari. Però potser simplement no li importés tant.

Què li importava a ell? I, de totes maneres, quin bé faria una dona poderosa a la vida d'un guaita solter empedreït? Ella havia començat a dubtar.

-El sentinella torna a estar en els teus pensaments -va dir l'Edell-. Tens problemes per ocultar-ho. -Ensumà l'aire-. Jo mai em vaig casar, és clar.

-Quina sorpresa -va dir-. Qui podria viure amb un Sith? Em sorprèn que encara quedin humans a Kesh.

L'Edell es va posar a riure, un so fosc i profund que la va sobresaltar.

-A mi també m'estranya això! Jo tendeixo a preferir construir coses a la companyia dels altres.

Potser així és com va arribar a ser Alt Senyor, va pensar. És un eremita. Potser ningú que surti de la casa arribi mai a complir els cinquanta per allà.

Habilitats socials a un costat, la Quarra no podia deixar de sentir-se impressionada per la seva decisió... fins i tot encara que estigués dirigida cap una mala fi. Després de l'obra s'havia preguntat per què el Sith no havia tornat simplement a l'Infortuni i s'havia anat amb el que havia après. Evidentment, ell no sentia que això fos suficient per a salvar el seu honor després d'haver estat enderrocat. Era fàcil imaginar que tenia rivals; les cròniques descrivien set Alts Senyors. Estaria la seva posició en risc si només tornava amb informació?

-He de fer alguna cosa -es deia una vegada i una altra. Però, què podia fer?

Possiblement bastant. La Força fluïa al voltant de l'Edell i els seus companys humans d'una manera que no ho feia amb ningú que hagués conegut a Alanciar. Els alanciari tenien instructors en l'ús de la Força, com els tenien per tota la resta, però en el fons era una entesa que, en el millor dels casos, era poc profunda; just el que l'Adari Vaal havia estat capaç de descriure a partir de les seves observacions dels talents dels Sith. Però l'Edell venia d'una llarga tradició d'usuaris de la Força. Quins poders secrets coneixeria?

Molts, va decidir. El fet que haguessin arribat tan lluny no es devia a la seva pròpia capacitat d'engany. L'Edell estava fent alguna cosa, esmorteint subreptíciament la raó dels que dirigien la vista cap a ell. Ella ho veia tal com era. D'altres, si no el veien literalment com ell volia que el veiessin, semblaven incapaços de centrar molta atenció en ell sense ser distrets per alguna altra cosa.

Seria molt útil aprendre això, va pensar. Però el que estigués fent no seria suficient per ocultar la seva aparença després d'avui. El Dia de l'Observança havia acabat, i un actor ambulant disfressat encara de Sith no enganyaria a ningú. Va assenyalar més endavant.

-Tan aviat com arribem a la cruïlla, trobarem un vaixell de càrrega per remuntar el canal. Gaudeix de l'aire mentre puguis... vas a fer el viatge entre les caixes.

-Quant de temps portarà això?

-És el camí més directe a Sus'mintri. Hauria de ser només un dia o dos -va dir.

-Un dia!

-tens sort que estigui tan a prop. El Gabinet de Guerra solia reunir-se més a l'interior, abans que es construís la Casa de Vaal. Solien cridar-la per a reunions i tardava una eternitat en arribar. Ara està a només un parell de dies de marxa des d'Uhrar. Però no et preocupis. Hi haurà temps de sobres per tornar a l'Infortuni... i perquè arribis amb vida a complir amb la teva part del tracte.

Va mirar a un dels paquebots, lliscant ràpidament pel canal sense l'ajuda d'un grup de muntoks.

-No semblen còmodes per dins -va dir-. Segur que pots trobar alguna cosa millor.

La Quarra va posar els ulls en blanc.

-No crec que trobem una cabina de luxe! Si vols viatjar a la teva manera, hauries d'haver volat més alt amb les vostres aeronaus i no haver deixat que us disparessin...

Piiiiiiiiiiii!

El so estava de tornada per tot arreu: els xiulets d'alarma, procedents de les torres en els camps que cobrien el vessant. La Quarra va assenyalar a les estacions de senyals, amb els seus globus de foc parpellejant sense parar. El vocabulari de colors estava més limitat durant el dia, però podia veure des de la torre més propera el mateix missatge que en Jogan havia enviat al continent. Els Sith havien tornat!

Agafant l'avantbraç de la Quarra amb una mà, l'Edell es va treure les ulleres amb l'altra. Amb aire d'urgència, va recórrer amb la mirada el baix horitzó cap al nord-oest.

-Estan allà fora -va dir.

-Ho sé -va contestar ella. La inquietud que havia experimentat al campanar de l'estació estava de tornada multiplicada per deu. I ara, també els cridaires de pensaments transmetien advertències. L'arribada de l'Edell nits enrere havia estat una esquitxada. Ara, s'acostava una tempesta.

I, per la seva sorpresa, l'Alt Senyor semblava encara menys feliç per això que ella.

-Massa aviat! Massa aviat! -Agitava els braços cap al cel-. Massa aviat!

  Següent